El temps en la filosofía de Bergson

Resum

El punt central de la filosofia de Bergson és l'experiència intuïtiva de la durada, que se situa en les antípodes de la idea tradicional del temps. Segons Bergson, aquesta concepció del temps el situa al mateix nivell que l'espai, com una entitat mesurable, com la successió d'instants per a mesurar el que ve abans i el que ve després. No obstant això, aquesta concepció és una completa fal·làcia resultant de la projecció il·legítima de les característiques de l'espai en la dimensió del temps. El temps real no és tant una forma d'accés exacte al món dels objectes, sinó més aviat la veritable substància de la vida mateixa; és una durada qualitativa i creativa, un impuls vital que es capta intuïtivament com la memòria essencial més enllà de les imatges i la matèria que conformen el moment present de la percepció i que són, en realitat, la solidificació espacial de la durada en el seu flux.