El concepte d'ironia en K.W.F. Solger

Resum

Solger (1780-1819) distingeix entre la ironia aparent (una actitud burleta que no permet a una persona prendre's res de debò) i la ironia veritable, que ell considera la condició fonamental i genuïna de l'ésser humà. Situat entre l'infinit i el finit, l'ésser humà només pot completar el seu destí etern en aquest món present, limitat i finit. Tot el que és seriós i realment important només es pot trobar en Déu, i en les nostres pròpies vides això es realitza precisament a través de la nostra caiguda. La ironia tràgica és l'estat d'ànim que il·lumina aquesta presència immediata del diví en l'existència humana. De la ironia podem derivar diverses formes d'ironia: la ironia artística, la religiosa, la moral i la dialèctica. Els únics aspectes que Solger va poder desenvolupar en el seu sistema filosòfic van ser els relacionats amb la ironia artística: la ironia del fet que la Idea Eterna s'esvaeix en la realitat sensible i tangible en general, i també en la realitat de l'individu, precisament a través de la comprensió de l'art. L'art no és fonamentalment producció, sinó que és, més encara, la forma d'existència en la qual la Idea i la seva aparició en la realitat es interpenetran en perfecta harmonia. Aquesta unió és un esdeveniment instantani que té lloc en tota creació artística i en tota «recreació» artística.