Karl Popper i la rehabilitació de la teoria de la veritat com a correspondència
Resum
L'objectiu fonamental d'aquest article és reconstruir i examinar la interpretació que Popper presenta de la teoria tarskiana de la veritat com constituint la rehabilitation de la teoria de la veritat com a correspondència. En primer lloc, va contextualitzar històricament el partit de Popper amb la teoria tarskiana de la veritat; en segon lloc, justifico que les dues caracteritzacions del concepte de veritat presents en la teoria de Tarski, la definició de veritat mitjançant satisfacció i les equivalències de la forma (V), es poden interpretar d'acord amb la teoria de la veritat com a correspondència. A continuació exposo el sentit que, en opinió de Popper, la teoria de Tarski constitueix la rehabilitació definitiva de la teoria de la veritat com a correspondència. Finalment, examino la interpretació de Popper, mostro com la seva interpretació difereix de la del propi Tarski i els problemes que planteja aquesta interpretació.Paraules clau
veritat, correspondència, satisfacció, equivalències de la forma (V), fetPublicades
1996-01-07
Com citar
Fernández Moreno, L. (1996). Karl Popper i la rehabilitació de la teoria de la veritat com a correspondència. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 25, 91–106. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.593
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1996 Luis Fernández Moreno

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.