La psicologia naturalitzada com a eina neurofilosófica i neuroepistemológica per a l'estudi del vincle entre la ment i el cervell. L'exemple de les neurociències i la filosofia oriental

Resum

Aquest treball intenta donar compte d'una possible eina per estudiar el vincle entre la ment i el cervell , prenent com ponts vinculants a la meditació i els seus efectes en el sistema nerviós. Aquests ponts són possibles de ser esteses a través de la naturalització dels processos psicològics vinculant-los a diferents processos biològics .L'objectiu del treball no pretén ser obturar els processos psicològics mitjançant la simplificació i reduccionisme dels mateixos, ni biologizar la psicologia. Sinó, a través del vincle , accedir a les conseqüències implícites entre diversos i diferents processos psicològics i l'organisme de forma dialèctica, prenent als processos naturalizantes com a eina per a això. Sent més fàcil de visualitzar aquesta relació des de la perspectiva emergentista del vincle ment-cervell. De la mà de l'anterior, en els últims anys s'han iniciat diferents línies de recerca en les quals s'ha pres a la meditació com a paradigma , per tal d'observar els efectes del món de les idees en el sistema nerviós. Així, intentant analitzar els diferents efectes de les diferents meditacions s'ha pogut arribar a algunes conclusions parcials sobre el vincle entre la ment i el cervell. D'aquesta manera , la naturalització, a través de l'estudi de la subjectivitat sobre l'orgànic, ens permet interpretar el vincle obtenint informació sobre la relació entre la ment i el cervell, i amb això habilitar anàlisi epistèmics i filosòfics sobre la percepció i construcció de la realitat interna .En aquest treball s'intentarà donar compte del marc filosòfic naturalista i de la visió emergentista de la ment per , a través d'aquests preceptes, abordar i donar compte dels descobriments realitzats sobre els efectes de diferents meditacions en el sistema nerviós i les seves possibles implicacions epistèmiques, filosòfiques i psicològiques.