La destitució subjectiva en l’art i la política: de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort
Resum
Jacques Lacan va encunyar el terme destitució subjectiva per designar el moment final d’un tractament d’orientació psicoanalítica. Aquesta noció també pot aplicar-se de manera productiva a l’art i a la política. En l’art, la destitució subjectiva pot definir-se com el pas de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort, és a dir, a la posició d’un mort vivent; cal assenyalar que aquest pas té lloc des de la 14a simfonia de Xostakóvitx fins a la seva última simfonia, la 15a. D’altra banda, en política, la destitució subjectiva pot identificar-se en el pas d’un subjecte polític a una des-subjectivació radical, és a dir, a convertir-se en objecte d’una causa política.
Paraules clau
Lacan, Hegel, destitució subjectiva, no-mort, Xostakóvitx, causa política, nirvanaPublicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Slavoj Žižek

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.