La destitució subjectiva en l’art i la política: de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort

Autors/ores

Resum

Jacques Lacan va encunyar el terme destitució subjectiva per designar el moment final d’un tractament d’orientació psicoanalítica. Aquesta noció també pot aplicar-se de manera productiva a l’art i a la política. En l’art, la destitució subjectiva pot definir-se com el pas de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort, és a dir, a la posició d’un mort vivent; cal assenyalar que aquest pas té lloc des de la 14a simfonia de Xostakóvitx fins a la seva última simfonia, la 15a. D’altra banda, en política, la destitució subjectiva pot identificar-se en el pas d’un subjecte polític a una des-subjectivació radical, és a dir, a convertir-se en objecte d’una causa política.

Paraules clau

Lacan, Hegel, destitució subjectiva, no-mort, Xostakóvitx, causa política, nirvana

Biografia de l'autor/a

Slavoj Žižek, University of London. Birkbeck Institute for the Humanities / University of Ljubljana

Slavoj Žižek és un filòsof hegelià, un psicoanalista lacanià i un polític d’orientació comunista. És doctor en Filosofia per la Facultat de Filosofia i Lletres de Ljubljana i doctor en Psicoanàlisi per la Université Paris 8. Actualment treballa com a investigador principal al Departament de Filosofia de la Universitat de Ljubljana i és codirector del Centre Internacional d’Humanitats del Birkbeck College de la Universitat de Londres. <https://orcid.org/0000-0003-4672-6942>

Publicades

2023-03-31

Descàrregues