Sistematitzant l’aprenentatge d’habilitats argumentatives. El debat virtual a Secundària, una eina didàctica i inclusiva
Resum
Els i les alumnes es troben i es trobaran en situacions on s’ha de reflexionar i decidir sobre qüestions d’àmbit científic que afecten el seu dia a dia i al conjunt de la societat. Per tant, l’alfabetització científica en tota la seva amplitud competencial es fa indispensable per prendre decisions ben fonamentades. En aquest sentit, el treball a l’aula al voltant de controvèrsies sociocientífiques esdevé una eina molt valuosa per treballar la reflexió, l’esperit crític i una dialèctica constructiva, característica de la naturalesa de la ciència. L’adquisició d’aquestes habilitats requereix un aprenentatge cognitiva-lingüístic complex que necessita una pràctica continuada i sistematitzada a l’aula, i de forma integrada amb l’aprenentatge de continguts. A partir d’una recerca-acció a l’aula en què s’implementava una seqüència sistematitzada i focalitzada a treballar les habilitats argumentatives en ciències, es va observar com l’eina del debat virtual sobre el fòrum de Moodle permetia a alguns alumnes participar i presentar un nivell d’argumentació més complex que en el debat oral o en un informe escrit. Això fa pensar que l’exercici de debat escrit virtual i anacrònic pot representar una eina didàctica interessant a l’hora de sistematitzar l’aprenentatge en la diversitat de l’alumnat, guiar-los en nous formats de debat, i permetent la participació en activitats del grup classe a alumnes que s’han d’absentar de l’aula.
Paraules clau
controvèrsies socio-científiques, conversa exploratòria, debat, argumentació, debat virtual, didàcticaReferències
Caamaño, A (2010) Argumentar en ciencias. Un elemento esencial para la educación científica y ciudadana. Alambique: Didáctica de las ciencias experimentales, ISSN 1133-9837, 63, 5-10.
Farró, L., & Lope, S. (2016). Actituds i habilitats comunicatives necessàries per al debat sociocientífic a l’aula. Àgora, XTEC. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, CESIRE. 1-2. Consultable a: https://agora.xtec.cat/cesire/wp-content/uploads/usu397/2016/04/Actituds-i-habilitats-comunicatives-necess%c3%a0ries-pel-debat-sociocient%c3%adfic-a-l%e2%80%99aula.docx.pdf
Garcia, L. & Valeiras, N. (2010). Lectura y escritura en el aula de ciencias: una propuesta para reflexionar sobre la argumentación. Alambique: Didáctica de las ciencias experimentales, ISSN 1133-9837, 63, págs. 57-64.
Gardner, H. (1993). Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós.
Kennedy, R. (2009). The power of in-class debates. SAGE Journals. Active Learning in Higher Education, 10 (3), 225-236.
https://doi.org/10.1177/1469787409343186
Màrquez, C. & Prat, A. (2010). Favorecer la argumentación a partir de la lectura de textos. Alambique: Didáctica de las ciencias experimentales, ISSN 1133-9837, 63, págs. 39-49
Ruiz, J., Solbes, J. & Furió, C. (2013). Los debates sociocientíficos: un recurso para potenciar la competencia argumentativa en las clases de física y química. IX Congreso internacional sobre investigación en didáctica de las ciencias, 3126-3131.
Sardà, A., & Sanmartí, N. (2000). Enseñar a argumentar científicamente: un reto de las clases de ciencias. Enseñanza de las ciencias, 18 (3), 405-422.
Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge University Press. Traducción al español (2007) Los usos de la argumentación. Barcelona, Península.
Trinidad, O. (2010). Producción de argumentaciones escritas en las clases de física. Alambique: Didáctica de las ciencias experimentales, (ISSN 1133-9837), 63, 50-56.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Laura Ganzer Justicia

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.