10 taules periòdiques per a un any ple de química. Una revisió de l’Any Internacional de la Taula Periòdica als centres de secundària de Catalunya
Resum
En motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica (AITP), molts centres educatius s’han sumat a la celebració i s’han dut a terme una gran varietat d’activitats i iniciatives, especialment a secundària. na de les activitats estrella ha consistit en involucrar l’alumnat en la elaboració de tota mena de taules periòdiques, i moltes aules, passadissos i façanes de centres educatius s’han vist plenes de noms d’elements químics, de nombres atòmics, de grups i de períodes. Però com són aquestes taules? En aquest article, i seguint el mateix afany que Mendeléiev de classificar i ordenar, hem volgut realitzar una síntesi dels diversos productes que s’han generat en el context escolar. L’objectiu d’aquest recull és reconèixer el treball de tots els docents implicats, i alhora aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre l’ensenyament i aprenentatge de la química a partir de les contribucions de les diverses propostes realitzades.Paraules clau
Taula periòdica, secundària, químicaReferències
Agudelo Carvajal, C. (2019). Tabla Periódica En Los Libros De Texto. Alambique Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 97, 51–56.
Domènech-Casal, J. (2019). Retorno a Karlsruhe: una experiencia de investigación con la Tabla Periódica para aprender la estructura y propiedades de los elementos químicos. Revista Eureka Sobre Enseñanza y Divulgación de Las Ciencias, 16(1), 1201. https://doi.org/10.25267/Rev
Izquierdo-Aymerich, M. (1994). ¿Cómo contribuye la historia de las ciencias en las actitudes del alumnado hacia el aprendizaje de las ciencias?
Aula de Innovación Educativa, (27), 3–6. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1994/183079/aulinnedu_a1994n27p37.pdf
Izquierdo-Aymerich, M., & Adúriz-Bravo, A. (2009). Physical construction of the chemical atom: Is it convenient to go all the way back? Science and Education, 18(3–4), 443–455. https://doi.org/10.1007/s11191-008-9156-4
Izquierdo, M., & Grup de treball Kimeia (Eds.). (2011). Química a infantil i primària. Una nova mirada. Barcelona: Editorial Graó.
Jong, O. D., & Talanquer, V. (2015). Why is it Relevant to Learn the Big Ideas in Chemistry at school? In I. Eilks & A. Hofstein (Eds.), Relevant Chemistry Education. SensePublishers. Rotterdam: SensePublishers.
https://doi.org/10.1007/978-94-6300-175-5_2
López, V., & Domènech-Casal, J. (2018). Juegos y gamificación en las clases de ciencia: una oportunidad para hacer mejor clase o para hacer mejor ciencia? Revista Eletrônica Ludus Scientiae, 2(1), 34–44.
https://doi.org/10.30691/relus.v2i1.1059
Marchán Carvajal, I., & Sanmartí, N. (2015). Potencialitats i problemàtiques dels projectes de química en context. Educació Química EduQ, 20(0), 4–12.
Mega, C., Ronconi, L., & De Beni, R. (2014). What makes a good student? How emotions, self-regulated learning, and motivation contribute to academic Achievement. Journal of Educational Psychology, 106(1), 121–131. https://doi.org/10.1037/a0033546
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2019 Carme Grimalt-Álvaro, Víctor López Simó
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
