L’herència espiritual. Una nissaga carmelita a la Saragossa del segle XVII

Autors/ores

  • Cristina Gimeno-Maldonado Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

Aquesta investigació analitza els escrits que Fr. Roque Alberto Faci va recopilar i publicar a l’obra Vida de la V. V. Mariana Villalva y Vicente y sus tres hijas (1761). El llibre relata la vida de dues generacions de dones aragoneses de la família Escobar Villalva: Mariana Villalva (1565-1623), beata, i les seves tres filles, María (1599-1633), Margarita (1608-1641) i Mariana (1603-1660), totes elles carmelites descalces. A través de l’obra, que també recull el diari de sor María Escobar, es pot aprofundir en les característiques i la incidència de la literatura misticoascètica en la religiositat barroca així com en la de l’Aragó del segle XVII. La particularitat del cas consisteix en la relació familiar de les dones estudiades, factor decisiu a l’hora de determinar l’espai de l’individu, especialment en tractar-se de dones en una societat profundament religiosa i caracteritzada per la preeminència masculina.

Paraules clau

religiositat femenina, Barroc, misticisme, literatura, carmelites descalces

Referències

Alabrús Iglesias, R. M.; García Cárcel, R. (2015). Teresa de Jesús. La construcción de la santidad femenina. Madrid: Cátedra.

Atienza López, Á. (2003). «La expansión del clero regular en Aragón durante la Edad Moderna. El proceso fundacional». Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 21, 57-76.

Baranda Leturio, N.; Montejo Gurruchaga, L. (coord.) (2002). Las mujeres escritoras en la historia de la literatura española. Madrid: UNED.

Burrieza Sánchez, J. (ed.) (2015). El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII). Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid.

Caballé, A. (1995). Ensayos sobre la literatura autobiográfica en lengua castellana: siglos XIX y XX. Málaga: Megazul.

Cerrato, F. (2008). «Incendios de amor. Santidad y experiencia mística en el monasterio del Císter de Córdoba». En: El culto a los santos. Cofradías, devoción, fiestas y arte. Córdoba: Real Centro Universitario Escorial María Cristina.

Davis, N. Z. (1992). Historia de las mujeres en Occidente. Madrid: Taurus.

Egido, T. (2009). Teresa de Jesús. Escritos para el lector de hoy. Madrid: Editorial de Espiritualidad.

Faci, R. A. (1761). Vida de la v. Mariana Villalva y Vicente y las de sus tres hijas sor María, sor Margarita y Sor Mariana Escobar, del Orden de Nuestra Señora del Carmen, en su convento de la Encarnación de la ciudad de Zaragoza. Pamplona: Pasqual Ibáñez.

Fargas, M. (2009). Les dones en l’Antic Règim. Barcelona: UOC.

Ferrús, B. (2007). Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres. Valencia: Tirant Lo Blanch.

Fernández Terricabras, I. (2014). «La influencia del Concilio de Trento en la reformas descalzas». Libros de la Corte.es, 9, 81-86.

García Oro, J. (2005). Historia de la Iglesia III: Edad Moderna. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Lemeunier, G. (1997). «El nuevo coloquio divino. Investigaciones sobre la oración mental metódica en el siglo de Oro». Revista Murciana de Antropología, 2, 41-64.

Herpoel, S. (1997). A la zaga de Santa Teresa: autobiografía por mandato. Amsterdam: Rodopi.

Latassa y Ortín, F. (1886). Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latassa aumentadas y refundidas en forma de diccionario bibliográfico-biográfico. Zaragoza: Imprenta de Calixto Ariño.

Loreto López, R. (2006). «Los manuscritos confesionales. Un acercamiento a la mística novohispana». Estudios Humanísticos, 5, 93-119.

López-Melús, R. (1978). Bajo el manto de la Madre: doctrina Mariana de Sor María Escobar y Villalba. Albacete: Centro de Espiritualidad Carmelita.

Martínez Ruiz, E. (2004). El peso de la Iglesia. Cuatro siglos de órdenes religiosas en España. Madrid: Actas.

Morte, A. (2011). Misticismo y conspiración. Sor María Jesús de Ágreda en la corte de Felipe IV. Zaragoza: IFC.

Prosperi, A. (2008). El Concilio de Trento: Una introducción histórica. Valladolid: Consejería de Cultura y Turismo.

Pons Fuster, F. (1991). «Mujeres y espiritualidad: las beatas valencianas del siglo XVII». Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 10, 71-96.

Poutrin, I. (1995). Le voile et la plume. Autobiographie et sainteté féminine dans l’Espagne moderne. Madrid: Casa de Velázquez.

Rico Callado, F. (2003). «Las misiones interiores en la España postridentina», Hispania, 55, 109-130.

— (2002) «Conversión y persuasión en el barroco: propuestas para el estudio de las misiones interiores en la España postridentina». Studia Storica. Historia Moderna, 24, 363-386.

Sánchez Ortega, M. H. (2010). Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (siglos XV-XIX). Barcelona: El Cid.

Velasco, B. (1992). Historia del Carmelo español. Roma: Institutum Carmelitanum.

— (1993). Los carmelitas. Historia de la Orden del Carmen. IV. El Carmelo español (1260-1980). Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Warner, M. (1991). Tú sola entre las mujeres. El mito y el culto de la Virgen María. Madrid: Taurus.

Biografia de l'autor/a

Cristina Gimeno-Maldonado, Universitat Autònoma de Barcelona

Departament d’Història Moderna i Contemporània

Publicades

22-06-2016

Descàrregues