La clau de tot plegat : la importància de "què" ensenyar a l'aula de ciències

Resum

Quan es parla d’innovació a l’ensenyament de les ciències hom es refereix, generalment, a formes noves d’organitzar els “com” ensenyar o a nous “per a què” ensenyar. Generalment, però, la innovació didàctica no es relaciona amb canviar o millorar el “què ensenyament”, es a dir “què” de ciència i “quina” ciència fer viure a l’aula. En aquest article olem plantejar al lector que problematitzar el contingut és la clau d’un ensenyament de les ciències més adient, i que moltes vegades bones propostes de “com” i “per a què” acaben sent deficitàries precisament per aquesta manca de problematització i tria adequada del contingut, de “què” ensenyar. Com a exemple discutirem les limitacions del conegut enfocament indagatiu per l’ensenyament de les ciències o IBSE, que en el nostre país ha tingut ressò sobretot en l’ensenyament per projectes a primària. La nostre proposta és compartir amb els docents la necessitat de començar per pensar molt bé “quina versió” de les idees científiques volem que els alumnes utilitzin per pensar, fer i parlar, entenent que aquesta “versió” ha de ser adient per actuar i prendre decisions en les problemàtiques que li proposem i alhora ha de ser una fita en el camí o progressió de les seves idees cap a idees científiques clau, cada cop més sofisticades i complertes.