The Catalan Epistemic Modal Marker “Pot molt ben ser”: from Emphatic Possibility to High Probability
Abstract
In this article I deal with the Catalan epistemic marker pot molt ben ser ‘it may very well be’, which expresses high confidence on the part of the speaker in the truth value of the propositional content of his utterance. I start by extracting examples of the construction from the CICA, CIVAL and CTILC computerized corpora, and then analyse them within the framework of the Invited Inference Theory of Semantic Change (Traugott & Dasher 2002). Grammaticalization begins in contexts in which the modal periphrasis with poder ‘can, may/might’ as auxiliary and ésser ‘be’ as main verb is intensified with the interpolation of the adverb ben ‘well’, the resulting construction serving as an expressive resource to defend the existence of a previously denied possibility. Through bridge contexts that allow the interlocutor to infer that the speaker values the propositional content of his statement as not only possible but even probable, as happens when the emphatic expression is intended to reinforce a neutral one, or when it is accompanied by a causal clause that gives it inferential value, the conventionalization of the high probability meaning eventually comes about.
Keywords
grammaticalization, semantic change, epistemic marker, modal periphrasis, intensifier, interpolation, Catalan languageReferences
Alcoberro, Agustí. 2000. Les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell: algunes claus per a la seva lectura. Recerques 40: 79-98.
CICA = Torruella, Joan, Pérez Saldanya, Manuel & Martines, Josep (dirs.). Corpus Informatitzat del Català Antic. http://www.cica.cat/
CIVAL = Acadèmia Valenciana de la Llengua. Corpus Informatitzat del Valencià. http://cival.avl.gva.es/
CTILC = Institut d’Estudis Catalans. Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. https://ctilc.iec.cat/
DCVB = Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja. 1993/1930-1962. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll.
DECat = Coromines, Joan. 1980-2001. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.
Espinal, Maria Teresa. 2002. La negació. In Solà, Joan, Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (dirs.). Gramàtica del català contemporani, vol. 3, 2727-2797. Barcelona: Empúries.
Ettinghausen, Henry. 2014 = Despuig, Cristòfol. 2014. Dialogues. A Catalan Renaissance Colloquy Set in the City of Tortosa. Introduction by Querol, Enric & Solervicens, Josep. Translation by Ettinghausen, Henry. Barcelona/Woodbridge: Barcino/Tamesis.
Gavarró, Anna & Laca, Brenda. 2002. Les perífrasis temporals, aspectuals i modals. In Solà, Joan, Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (dir.). Gramàtica del català contemporani, vol. 3, 2663-2726. Barcelona: Empúries.
GIEC = Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Gulsoy, Josep. 1996. El tractament de la -n N’ en català. Caplletra 20: 33-82.
Marín, Maria Josep & Cuenca, Maria Josep. 2012. De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral. Caplletra 52: 65-94.
Martines, Josep. 2015. Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan. Catalan Journal of Linguistics 14: 79-111. https://doi.org/10.5565/rev/catjl.170
Martines, Josep. 2018. Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 8: 259-285. https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.8
Payrató, Lluís. 2002. L’enunciació i la modalitat oracional. In Solà, Joan, Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (dirs.). Gramàtica del català contemporani, vol. 3, 1149-1220. Barcelona: Empúries.
Pérez Saldanya, Manuel. 2002. Les relacions temporals i aspectuals. In Solà, Joan, Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (dirs.). Gramàtica del català contemporani, vol. 3, 2567-2662. Barcelona: Empúries.
Picallo, Carme. 1990. Modal verbs in Catalan. Natural Language and Linguistic Theory 8(2): 285-312. https://doi.org/10.1007/BF00208525
Sentí, Andreu. 2017. Modalitat i evidencialitat en català antic. Un acostament cognitiu a les perífrasis verbals amb deure i amb haver. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Sentí, Andreu. 2018. Evidentiality and epistemic modality in Old Catalan. A diachronic cognitive approach to the semantics of modal verbs. In Ayoun, Dalila, Celle, Agnès & Lansari, Laure (eds.). Tense, Aspect, Modality, and Evidentiality. Crosslinguistic perspectives, 145-164. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/slcs.197.07sen
Sentí, Andreu. 2023. Toward an (exclusively) inferential marker: the modal verb deure (‘must’) in Contemporary Catalan. In Marín-Arrese, Juana I., Domínguez, Elena & Martín, Victoria (eds.). Evidentiality and Epistemic Modality: Conceptual and Descriptive Issues, 251-279. Lausanne: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/B20323
Solà i Pujols, Joan. 2002. Modificadors temporals i aspectuals. In Solà, Joan, Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (dirs.). Gramàtica del català contemporani, vol. 3, 2867-2936. Barcelona: Empúries.
Traugott, Elizabeth Closs & Dasher, Richard B. 2002. Regularity in Semantic Change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486500
Wheeler, Max W. 2011. = Curial and Guelfa. A classic of the Crown of Aragon. 2011. Translated into English by Wheeler, Max W. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.
Published
Downloads
Copyright (c) 2024 Mar Massanell i Messalles
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.