El marcador modal epistèmic «pot molt ben ser»: de l’expressió emfàtica de la possibilitat al significat d’alta probabilitat

Resum

En aquest article ens ocupem del marcador epistèmic pot molt ben ser, que expressa una alta confiança del parlant en el valor de veritat del contingut proposicional. Partim del buidatge dels corpus informatitzats CICA, CIVAL i CTILC, i n’analitzem les mostres en el marc de la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (Traugott & Dasher 2002). La gramaticalització s’inicia en contextos en què la perífrasi modal amb poder com a auxiliar i ésser com a verb principal és emfasitzada amb la interpolació de l’intensificador ben, com a recurs expressiu per a defensar l’existència d’una possibilitat prèviament negada. A través de contextos pont que permeten inferir que el parlant valora no només com a possible sinó també com a probable el contingut proposicional del seu enunciat, com s’esdevé quan l’expressió emfàtica de possibilitat és el reforç d’una de neutra, o quan s’acompanya d’una oració causal que li atorga valor inferencial, s’arriba a la convencionalització del significat d’alta probabilitat.