Treballs d'Arqueologia https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia <em>Treballs d’Arqueologia</em> és una publicació anual editada pel Departament de Prehistòria, el Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana i la CORE en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. El contingut de cada volum és monogràfic i presenta aportacions d’investigadors i investigadores nacionals i internacionals especialistes en els temes als quals es dedica cada número de la revista. ca-ES Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca" target="_blank">Reconeixement 3.0</a> Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> r.treballs.arqueologia@uab.cat (Oriol Vicente Campos) oriol.vicente@uab.cat (Oriol Vicente Campos) Mon, 11 Dec 2023 10:49:50 +0100 OJS 3.2.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Presentació https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-ermengol-garcia-clemente <p>Presentació del volum 26.</p> Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Ignacio Clemente Conte Drets d'autor (c) 2023 Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Ignacio Clemente Conte http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-ermengol-garcia-clemente Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Del territori a l’assentament i de l’assentament al territori: la recerca arqueològica en àrees de muntanya i alta muntanya al Pirineu central https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-gassiot-et-al <p>Encara que recent en la nostra disciplina, l’arqueologia de les zones d’alta muntanya a poc a poc va consolidant-se i va generant corpus empírics i procediments que en moltes ocasions constitueixen els seus senyals d’identitat. Per sobre de la diversitat d’equips i programes de recerca, alguns aspectes tendeixen a presentar-se de manera recurrent. Un és un cert interès per les seqüències de llarga durada. Un altre el constitueix la mirada cap a un espai ampli, que va molt més enllà de l’assentament. Aquest interès pel territori o pel paisatge, que a vegades es prefigura com un veritable objecte d’estudi, comporta canvis en el disseny metodològic de la recerca. En aquest treball pretenem recollir els ja gairebé vint anys d’experiència del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC per presentar una breu reflexió teòrica sobre un aspecte que, segons el nostre parer, és central en la nostra disciplina. L’arqueologia, com a ciència social, aborda una existència humana col·lectiva que ocorre tant en el temps com en l’espai. Per diversos motius, l’arqueologia en àrees d’alta muntanya ha estat especialment procliu a incorporar elements metodològics per tractar amb l’espai també com a instància social. Potser ha arribat el moment de començar a avaluar els punts forts d’aquestes propostes i tractar d’identificar les qüestions que mereixen més atenció. A la part final de l’article il·lustrem, amb un cas empíric, la pertinència de la reflexió teòrica plantejada.</p> Ermengol Gassiot Ballbè, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez, Sara Díaz Bonilla, David Garcia Casas, David Rodríguez Antón, Ignacio Clemente Conte, Niccolò Mazzucco Drets d'autor (c) 2023 Ermengol Gassiot Ballbè, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez, Sara Díaz Bonilla, David Garcia Casas, David Rodríguez Antón, Ignacio Clemente Conte, Niccolò Mazzucco http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-gassiot-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Bordes, pletes i altres construccions de pedra: temps, espai i societat en els paisatges d’alta muntanya del Pirineu https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-garcia <p>L’arqueologia en zones d’alta muntanya ha experimentat un notable desenvolupament en els últims vint anys, amb nombrosos programes de camp en diverses serralades del sud d’Europa. En aquests medis s’ha registrat una gran quantitat d’estructures arquitectòniques visibles en prospecció de superfície. Aquest article presenta una proposta teoricometodològica per a la classificació temporal i funcional, així com per a la interpretació sociohistòrica d’aquesta mena de vestigis. Seguidament s’aplica al registre arqueològic descobert al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al Pirineu Central (Lleida, Catalunya). Els resultats ens informen d’una notable diversitat de pràctiques ramaderes al llarg de la història en aquesta regió pirinenca.</p> David Garcia Casas Drets d'autor (c) 2023 David Garcia Casas http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-garcia Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 L’arqueologia del paisatge aplicada a l’estudi dels espais altimontans: experiències a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra) https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-colominas-et-al <p>Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d’un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l’ocupació humana en aquestes àrees de muntanya des del neolític fins als nostres dies. L’obtenció d’informació en aquests espais requereix, però, una metodologia específica, centrada en l’estudi del paisatge. En aquest sentit, en el present article es mostra la metodologia que utilitza el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) a l’hora d’investigar l’ocupació humana en zones de muntanya del Pirineu oriental situades entre els 1.800 i els 2.800 m s. n. m., més concretament a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). S’hi discuteixen les estratègies de prospecció i de mostreig, així com els enfocaments paleoambientals que s’hi utilitzen. L’aplicació d’aquesta metodologia interdisciplinària ha permès documentar paisatges humanitzats des d’antic, difícils d’imaginar fa només algunes dècades.</p> Lídia Colominas, Arnau Carbonell, Valentina Pescini, Alfredo Mayoral, Abel Gallego-Valle, Arnau Garcia-Molsosa, Hèctor Aleix Orengo, Josep Maria Palet Drets d'autor (c) 2023 Lídia Colominas, Arnau Carbonell, Valentina Pescini, Alfredo Mayoral, Abel Gallego-Valle, Arnau Garcia-Molsosa, Hèctor Aleix Orengo, Josep Maria Palet http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-colominas-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Arqueo 2.0. Renovació metodològica de la prospecció arqueològica de zones de muntanya https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-calastrenc-et-al <p>Van caldre diverses dècades d’interacció i diàleg entre les ciències humanes i les ciències mediambientals, a més d’una sèrie d’avenços metodològics, perquè els espais d’altura fossin considerats alguna cosa més que immutables i àtons. Sotmesos a un qüestionament interdisciplinari integrat, revelen no pas una, sinó moltes històries i dinàmiques complexes. Historitzar les zones de muntanya permet invertir el punt de vista global sobre les societats pirinenques i reconsiderar els sistemes de valls. És evident que els equips que participen en aquesta línia de recerca s’enfronten amb el problema d’adquirir informació primària. Com a requisit indispensable de tota recerca arqueològica, la prospecció en alta muntanya presenta especificitats pròpies i desafiaments metodològics particulars. Ara és possible pensar en nous procediments d’adquisició d’informació arqueològica basats en cinc grans avenços: la diversificació i miniaturització dels sensors, que permeten transportar-los en drons; la reducció significativa dels costos d’adquisició dels vehicles aeris; un entorn de vol cada vegada més segur; les eines de tractament de dades i el treball sobre l’ergonomia informàtica, i l’obertura de possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial, que permet preveure possibilitats futures per optimitzar la detecció de restes arqueològiques en entorns de gran altitud.</p> Carine Calastrenc, François Baleux, Nicolas Poirier, Christine Rendu, Pierre Campmajo, Nicolas Dobigeon, Nicolas Mellado, Claire Marais-Sicre, Marie-Claude Bal, Magali Philippe, Muriel Llubes Drets d'autor (c) 2023 Carine Calastrenc, François Baleux, Nicolas Poirier, Christine Rendu, Pierre Campmajo, Nicolas Dobigeon, Nicolas Mellado, Claire Marais-Sicre, Marie-Claude Bal, Magali Philippe, Muriel Llubes http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-calastrenc-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 L’estudi dels incendis forestals com a contribució al coneixement de l’arqueologia del paisatge de muntanya https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-sanchez-et-al <p>L’estudi dels incendis forestals del passat ha permès posar en relleu la importància del foc en la configuració dels paisatges de les zones de muntanya des de l’inici de l’Holocè. Les formacions vegetals associades a les cremes regulars i les pertorbacions provocades en el paisatge han evolucionat alhora que les activitats humanes es transformaven i s’adaptaven als canvis ambientals. En els últims anys, diferents tècniques paleobotàniques emmarcades en la geohistòria ambiental han ressaltat la importància dels treballs pluridisciplinaris. Concretament, s’ha vist la necessitat de complementar i contrastar els indicadors relatius a les plantes llenyoses, com ara el pol·len i els palinomorfs no pol·línics. Per exemple, les condicions sedimentàries dels llacs i les torberes han permès l’estudi de macrocarbons (&gt; 150 μm) i microcarbons sedimentaris (&lt; 150 μm) interpretats a escala de cada vall. En els sòls, la pedoantracologia (&gt; 400 μm) ha aportat informació espacial local i relativa a la composició d’espècies llenyoses. Així mateix, les marques de foc en els anells de creixement dels arbres són una opció per ajustar algunes cronologies. Aquest treball té com a objectiu valorar quines aportacions es poden fer des de la geografia històrica ambiental que siguin útils per a l’arqueologia del paisatge de muntanya. Per fer-ho, s’han revisat les principals tècniques paleobotàniques per a l’estudi dels incendis del passat en les zones de muntanya, es debat sobre la precisió espacial i temporal dels carbons segons la seva grandària i la tècnica de mostreig emprada i es discuteix com distingir els senyals climàtics i humans en els incendis forestals. Els principals resultats apunten al fet que els incendis naturals han cremat tot tipus de paisatges amb independència de la formació vegetal. La quantitat de biomassa disponible a cada moment s’ha demostrat que ha estat un factor determinant de la intensitat dels incendis. Finalment, la combinació de carbons sedimentaris i indicadors pol·línics suggereixen que han existit focs provocats per l’acció humana des de l’inici del Neolític, mentre que encara no queda clar si els incendis que van haver-hi en temps pretèrits van tenir influència antròpica o no.</p> Marc Sánchez Morales, Sara Rodríguez Coteron, Ramon Pérez Obiol, Albert Pèlachs Mañosa, Jordi Nadal Tersa, Juan Carlos García Codron, Raquel Cunill Artigas, Virginia Carracedo Martín, Salvador Beato Bergua, Anna Badia Perpinyà Drets d'autor (c) 2023 Marc Sánchez Morales, Sara Rodríguez Coteron, Ramon Pérez Obiol, Albert Pèlachs Mañosa, Jordi Nadal Tersa, Juan Carlos García Codron, Raquel Cunill Artigas, Virginia Carracedo Martín, Salvador Beato Bergua, Anna Badia Perpinyà http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-sanchez-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 L’anàlisi de fitòlits i d’altres restes vegetals: Una nova metodologia arqueoambiental aplicada a la reconstrucció dels paisatges culturals d’alta muntanya al llarg de l’holocè https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-rodriguez <p>L’estudi de les microrestes biològiques dipositades als sediments és el principal mètode utilitzat per reconstruir els canvis climàtics i paleoambientals succeïts al llarg dels darrers mil·lennis a escala local. Així mateix, aquesta metodologia es pot aplicar per tal d’avaluar l’impacte antròpic que van provocar les pràctiques productives sobre els ecosistemes, generant paisatges culturals durant el passat. Entre els diferents paràmetres biològics emprats, l’anàlisi de fitòlits és una eina cada vegada més freqüent als programes de recerca arqueològics, que cal integrar a nivell multiparamètric, juntament amb unes altres microrestes vegetals, com ara el pol·len, les diatomees, els microcarbons i la matèria orgànica, entre d’altres. Malgrat el seu potencial, els fitòlits han sigut escassament estudiats en medis d’alta muntanya. En aquest treball s’hi exposa una nova metodologia arqueoambiental, que ha sigut aplicada per estudiar l’ocupació prehistòrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (PNAESM), al Pirineu occidental de Catalunya. En aquest cas d’estudi, els fitòlits van ser utilitzats per reconstruir les pràctiques de gestió de l’alta muntanya, facilitant la caracterització dels primers paisatges antropitzats. Partint d’aquesta aproximació metodològica, serà posada en valor la potencialitat de l’anàlisi de fitòlits per estudiar la història dels paisatges d’alta muntanya i particularment l’impacte humà en aquest procés.</p> David Rodríguez Antón Drets d'autor (c) 2023 David Rodríguez Antón http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-rodriguez Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Estudi històric del poblament, l’evolució del paisatge i els usos a la serra d’Aralar https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-mujika-alustiza-et-al <p>L’ús i la gestió de la muntanya a la serra d’Aralar han pogut ser documentats des del Neolític fins als nostres dies en restes antròpiques que van des de megàlits fins a mines, passant per l’aprofitament de coves i diversos tipus d’assentaments en forma de cabanes. Aquestes evidències han pogut ser inventariades, estudiades i datades en molts casos. La ramaderia, estacional, és l’activitat principal relacionada amb aquestes estructures, i les condicions ambientals, culturals i econòmiques han anat determinant-ne les característiques. Ha estat necessària una metodologia multidisciplinària que donés suport a l’arqueologia per anar estudiant des de 1993 les a vegades esquives restes deixades per les persones que han gestionat els recursos de la zona.</p> Jose Antonio Mujika-Alustiza, Alfredo Moraza-Barea, Iñigo Orue Beltrán de Heredia, Luis Maria Zaldua Etxabe, Ane Lopetegi-Galarraga, José Miguel Edeso-Fito, Mónica Ruiz-Alonso, Sebastián Pérez-Díaz, Álvaro Rodríguez-Miranda, José Manuel Valle-Melón, Leire Malkorra Renobales, Jaione Agirre García Drets d'autor (c) 2023 Jose Antonio Mujika-Alustiza, Alfredo Moraza-Barea, Iñigo Orue Beltrán de Heredia, Luis Maria Zaldua Etxabe, Ane Lopetegi-Galarraga, José Miguel Edeso-Fito, Mónica Ruiz-Alonso, Sebastián Pérez-Díaz, Álvaro Rodríguez-Miranda, José Manuel Valle-Melón, Leire Malkorra Renobales, Jaione Agirre García http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-mujika-alustiza-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Contribució de la paleoecologia a l’estudi dels territoris d’alta muntanya: la serra de Gredos (Sistema Central) com a model https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-lopez-saez <p>En el present treball es duu a terme una recopilació de la història de la vegetació de la serra de Gredos (Sistema Central), entre el Neolític i l’Edat mitjana, a partir de registres pol·línics procedents de jaciments arqueològics i torberes. Els principals factors que intervenen en aquesta història són la diacronia de l’impacte humà, la variabilitat climàtica i, particularment, els canvis climàtics abruptes, la recurrència dels incendis i les rutes transterminants i transhumants del pasturatge.</p> José Antonio López-Sáez Drets d'autor (c) 2023 José Antonio López-Sáez http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-lopez-saez Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 La Cerdanya i el Pirineu oriental durant el període ibèric (segles VI-II ANE). Assoliments i límits de la recerca https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-olesti-morera-oller <p>L’estudi de l’ocupació de les àrees altimontanes durant el període ibèric s’ha de fer en el marc històric i territorial en el qual aquestes comunitats ibèriques es van desenvolupar: en el cas del Pirinenc oriental, la <em>civitas</em> dels ceretans. L’article analitza les pautes socials i territorials dels <em>ceretans</em> i la complexitat de les seves formes de producció, on la ramaderia va tenir un paper molt important. Metodològicament, es posa de manifest la necessitat de desenvolupar excavacions en extensió, no sols per l’exigència de dur a terme les imprescindibles bateries d’analítiques bioarqueològiques, sinó també per poder entendre les diferències internes en el si d’aquestes comunitats jerarquitzades. No podem entendre les ocupacions d’alta muntanya si no tenim també en consideració la seva projecció cap als territoris situats en cotes més baixes, és a dir, si desconeixem el veritable abast de les seves pautes territorials i socials en conjunt.</p> Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán Drets d'autor (c) 2023 Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-olesti-morera-oller Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 La calcària com a matèria primera fonamental en els processos productius del Neolític antic a Coro Trasito (Tella-Sin, Osca) https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-clemente-conte-et-al <p>Amb aquest treball volem cridar l’atenció sobre el procés d’excavació i anàlisi de materials lítics provinents de contextos calcaris, com són els corresponents al vessant sud dels Pirineus. L’experiència adquirida durant l’excavació de Coro Trasito (Tella-Sin, Osca) ens ha permès distingir entre els clastos i els fragments naturals de la mateixa cova, una sèrie d’ascles i fragments de calcària que presenten rastres d’haver estat utilitzats com a instruments de treball. Aquest conjunt representa el 33,3% de les restes lítiques recuperades en el lloc, percentatge similar al del sílex (un 33,1%). En aquest comptatge no es consideren els còdols de calcària, que sí que s’han registrat en altres llocs del Neolític antic del Pirineu central. L’absència d’aquest registre en altres jaciments no permet fer comparacions quant al desenvolupament tecnològic dels grups neolítics que van habitar aquest territori.</p> Ignacio Clemente-Conte, Ermengol Gassiot Ballbè, Javier Rey Lanaspa, Niccolò Mazzucco, Marcos Barba Pérez Drets d'autor (c) 2023 Ignacio Clemente Conte, Ermengol Gassiot Ballbè, Javier Rey Lanaspa, Niccolò Mazzucco, Marcos Barba Pérez http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-clemente-conte-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100 Pastures en altura: el Neolític antic de La Espluga de la Puyascada (La Fueva, Osca) https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-sierra-et-al <p>Les primeres societats agropecuàries van començar a ocupar àrees d’alta muntanya des de la segona meitat del sisè mil·lenni cal ANE. Així ho demostra la presència de nombrosos llocs que es documenten en aquest moment als Pirineus. S’ha discutit profundament sobre el model econòmic d’aquestes societats, plantejant des de l’existència de la transhumància fins al sedentarisme. En aquest context, La Espluga de la Puyascada resulta un lloc fonamental per a l’estudi d’aquesta mena de pràctiques. En aquest treball es mostra la revisió dels materials arqueològics del jaciment posant l’accent principalment en les pràctiques ramaderes i cinegètiques. Els resultats han permès descartar el model transhumant plantejat anteriorment per al jaciment i n’han mostrat ocupacions més llargues i vinculades a la ramaderia ovina i caprina. També es posa l’accent en la necessitat de continuar els treballs arqueològics en el lloc amb la finalitat d’obtenir la major informació possible sobre el model d’ocupació d’alta muntanya dut a terme per les primeres economies pageses.</p> Alejandro Sierra, Rafael Laborda, María Saña, Lourdes Montes Drets d'autor (c) 2023 Alejandro Sierra, Rafael Laborda, María Saña, Lourdes Montes http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-sierra-et-al Mon, 11 Dec 2023 00:00:00 +0100