Treballs d'Arqueologia

Presentació. ArqueoPyrenae 2, un espai de reflexió amb futur

2020-12-29T17:08:03+01:00

Presentació del número.

El Pirineu Oriental en el marc de la Segona Guerra Púnica (218-202 a.n.e.): una nova perspectiva

2021-01-18T12:10:34+01:00

Els treballs arqueològics desenvolupats en els darrers anys al nord-est peninsular han permès documentar alguns esdeveniments històrics vinculats a la segona Guerra Púnica. També a l’àrea pirinenca, i en especial a la comarca de la Cerdanya, hi ha indicis d’aquest conflicte, el que permet vincular aquestes noves dades a les informacions aportades pels historiadors antics com Polibi i Titus Livi. El creuament dels Pirineus d’almenys una part de les tropes púniques per l’eix Segre-Tet sembla una proposta ben fonamentada.

«Hannonis cis Hiberum prouincia erat». La presència de l’exèrcit cartaginès entre l’Ebre i els Pirineus durant la Segona Guerra Púnica

2021-01-18T12:25:39+01:00

Aquest treball analitza la presència militar cartaginesa entre l’Ebre i els Pirineus al nord-est peninsular durant la Segona Guerra Púnica. En primer lloc, s’estudien les referències de les fonts escrites i els indicis arqueològics. En segon lloc, s’analitzen les mencions dels autors antics sobre la forma i disposició dels campaments de campanya cartaginesos i, finalment, es presenten les restes mobles que ens permeten localitzar aquests campaments, bàsicament monedes, restes d’armament i ceràmiques.

El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)

2021-01-18T12:37:48+01:00

En els darrers 25 anys, el Centre d’Estudis Lacetans està desenvolupant un projecte de recerca programada sobre l’estructura del poblament ibèric a la comarca del Solsonès. Això ha permès caracteritzar la seva evolució des de la primera edat del ferro fins al període ibèric tardà. Es constata que el segle III aC constitueix un moment àlgid, amb un elevat nivell de densitat i complexitat organitzativa. Tot apunta que en el territori lacetà es dona un panorama de forta fragmentació política, amb diverses entitats territorials que s’organitzen al voltant de nuclis de primer ordre, com els de Sorba, Castellvell o el Cogulló, sense evidències clares d’una centralització similar a la dels territoris costaners.

Els ausetans a la Segona Guerra Púnica: el paper de les terres del curs mitjà del riu Ter en el conflicte

2021-01-18T12:47:09+01:00

El paper dels ausetans a la Segona Guerra Púnica havia estat sempre acceptat i corroborat per les fonts i l’arqueologia. Ara bé, la citació de Livi «Ausetanos prope Hiberum» ha portat a suposar l’existència d’uns altres ausetans a l’Ebre i a fer-los protagonistes dels fets atribuïts pels clàssics. Volem demostrar que les terres del Ter mitjà van ser importants en el conflicte i en les revoltes posteriors, i que és aquest el territori ausetà a què les fonts fan referència, tal com ho demostren els esdeveniments històrics posteriors que culminen amb la fundació d’Auso.

La Cerdanya i els ceretans en el marc de la Segona Guerra Púnica

2021-01-18T12:56:53+01:00

En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l’àrea de la Cerdanya han identificat diverses evidències que permeten obtenir un major coneixement del poble històric dels ceretans. En aquest treball analitzarem aquelles que vinculen aquests ceretans amb els fets succeïts durant la Segona Guerra Púnica i amb les seves conseqüències, principalment a través de les dades obtingudes al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya.

Una mirada al primer territori gal creuat per Anníbal al nord dels Pirineus: eixos de pas i ocupació del territori al Rosselló

2021-01-18T13:06:24+01:00

El pas d’Anníbal el 218 aC a través dels Pirineus encara planteja moltes més preguntes que certeses. Si bé gràcies a Titus Livi (Història Romana, 21, 23, 24) coneixem el lloc d’arribada a prop de la ciutat d’Illiberis (Elna), desconeixem la ruta que va prendre per arribar-hi. Falten dades arqueològiques que donin suport a qualsevol hipòtesi. Per superar aquest dèficit d’informació, primer cal tenir en compte les limitacions vinculades a l’ocupació humana del territori del Rosselló a finals del segle III aC. En segon lloc, es buscarà presentar els avantatges i desavantatges dels diferents passatges pirinencs. L’objectiu és combinar les dades topogràfiques i les dinàmiques d’ocupació per aprofitar aquests dos punts de vista per reprendre les diferents hipòtesis de la travessa pels Pirineus.

Autour du Mur (dit) d’Hannibal : appréhender un « dispositif militaire » du premier siècle av. J.-C. dans les Alpes poenines (Valais, Suisse et Vallée d’Aoste, Italie)

2020-12-29T17:08:04+01:00

Des sites occupés par des militaires romains durant la seconde moitié du premier siècle avant J.-C. ont été mis en évidence entre 2300 et 3100 m d’altitude dans les Alpes poenines. Après une introduction au programme de recherche sur ces positions, un catalogue présente les résultats des investigations sur les sites valaisans. La confrontation de ces découvertes aux sources historiques et plus particulièrement aux événements ayant amené à l’établissement de l’hégémonie romaine sur cette région, ainsi que le rappel des réserves méthodologiques inhérentes à cet exercice font office de conclusion. L’ensemble amène un nouvel éclairage sur la période tardo- républicaine dans cette partie des Alpes et présente un état des lieux de cette recherche toujours en cours.

Sobre la destrucció de Giribaile

2021-01-18T13:15:54+01:00

El present article contraposa l’arqueologia científica actual del projecte Giribaile amb l’arqueologia filològica vuitcentista. La confrontació entre cultura material i interpretació interessada de les fonts escrites pren com a escenari de fons la localització de ciutats reals o inventades, com ara Orongis, Baecula, Silpia o Helinga. Resulta important observar la resistència del discurs arcaic present en les tradicions orals de les comunitats locals.

Aplicació de l’anàlisi de camins de mínim cost (LCP) per al cas del pas de l’exèrcit d’Anníbal Barca durant l’etapa catalana pirenaica

2021-01-18T13:27:41+01:00

Els Pirineus van ser la primera barrera orogràfica que Anníbal Barca i el seu contingent militar van haver de superar. Tot i haver-hi més d’un centenar d’investigacions sobre la ruta del general púnic de Cartago Nova a Roma, el seu pas pel territori català i els Pirineus resulta ser quasi un apèndix d’aquestes recerques. En aquest treball es presenta un estudi de la possible ruta de l’exèrcit púnic, emprant l’anàlisi dels camins de mínim cost amb les eines dels SIG, reforçada amb un estudi de les fonts clàssiques i les evidències arqueològiques relacionables.

Xarxes comercials romanes als Pirineus orientals durant la república romana tardana i principis de l’època imperial: una anàlisi de costos del transport en importacions i exportacions

2021-01-18T13:35:03+01:00

Es presenta un model informàtic de la xarxa de transports als Pirineus orientals, associat a un model matemàtic de costos i velocitats per a cada mitjà de transport i tipologia de via. Els resultats inclouen rutes òptimes per a les importacions i exportacions d’aquesta regió, així com un desglossament de costos i temps de transport en totes dues direccions. S’assenyala el paper del port de Ruscino per fer accessibles la regió de Cerdanya i la ciutat de Iulia Lybica des del mar, atès el preu superior del transport viari en comparació amb el fluvial o marítim. Es conclou amb la viabilitat econòmica del transport de mercaderies d’aquesta regió en connexió amb altres parts del món romà, com succeeix, per exemple, amb les importacions de vi i les exportacions de pernae ceretanae, així com amb les zones veïnes del Pirineu central amb el comerç de pedra de construcció ornamental i de sal. D’aquesta manera, es posa en dubte el tòpic de la cadena de muntanya com una barrera per a les activitats comercials.

La conservació-restauració del Castellot de Bolvir. La interdisciplinarietat de l’arqueologia

2021-01-18T13:42:30+01:00

El treball interdisciplinari és, avui dia, un element plenament integrat dins de qualsevol recerca arqueològica. I dins d’aquesta gran disciplina ens trobem amb un dels elements més importants i indispensables, com és la conservació-restauració, ja que tant garanteix la preservació de tot el conjunt de béns que ens arriben del passat, com permet el seu estudi i difusió. En aquest sentit, aquest article se centra en l’anàlisi dels diferents tipus d’intervencions de conservació i restauració que durant anys han ajudat a fer que el jaciment del Castellot de Bolvir (Girona) sigui un referent arqueològic a la Cerdanya.