Algunes consideracions sobre la batalla de Torà (1003)
Resum
A la part dels Miracula Sancti Benedicti redactada per André de Fleury cap a mitjan segle XI, hi ha el relat d’una batalla que va tenir lloc a Torà (un poble de l’actual comarca del Solsonès, a Catalunya) entre un exèrcit califal i una host cristiana. Aquest text ja ha estat destacat per les interessants dades que ofereix sobre la realitat política dels comtats catalans a principis del segle XI i per ser un dels primers testimoniatges en els quals es veu amb claredat la sacralització de la lluita contra els musulmans. En el present article es discuteix la veracitat del fet narrat i la seva cronologia. Així mateix, s’hi analitza una hipotètica relació entre les batalles de Torà i d’Albesa (1003).
Paraules clau
al-Àndalus, comtats catalans, André de Fleury, Reconquesta, hagiografia, amirites, camps de batallaReferències
ʿABBĀS, I. (ed.) (1975-1979). Ḏaḫira fī maḥāsin ahl al-Ǧazira. Beirut: Dār al-Ṯaqāfa.
AL-ABYĀRĪ, I. (ed.) (1989). Taʾrīḫ ʿulamāʾ al-Andalus. Beirut: Dār al-Kitāb al-Lubnānī.
ALVIRA, M. (2021). «Liturgia, escenificación y simbología de la guerra santa cristiana». En: AYALA, C. de; SANTIAGO, J. (eds.). Reconquista y guerra santa en la España medieval. Madrid: La Ergástula.
BACH, A. (ed.) (2002). Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Barcelona: Fundació Noguera.
BALAGUER, A. M. (1990). «Troballes i circulació monetària: Corpus de les troballes de moneda àrab a Catalunya (s. VIII-XIII)». Acta Numismàtica, 20, 83-110.
BALLESTÍN, X. (2015). Almansor i la destrucció de Barcelona, de les cendres del Regomir a l’ultimàtum d’Hug Capet. Barcelona: Editorial Base.
BARAUT, C. (ed.) (1980). «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 3, 7-166.
BENET I CLARÀ, A. (1988). El procés d’independència de Catalunya (897-989). Sallent: Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals.
BENET I CLARÀ, A. (1997). «Les incursions d’Almansor i Abd al-Malik». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. XXIV.
BOURGAIN, P.; GRIER, J. (eds.) (1999). Ademari Cabannensis Opera Omnia. Turnhout: Brepols.
BRAMON, D. (1994). «Más sobre las campañas de Almanzor». Anaquel de Estudios Árabes, 5, 125-128.
BRAMON, D. (1995). «La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de ʿAbd al-Malik al-Muẓaffar (verano del mismo año)». Anaquel de Estudios Árabes, 6, 21-27.
BRAMON, D. (2002). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
CINGOLANI, S. M. (ed.) (2012). Els annals de la família rivipullense i les genealogies de Pallars-Ribagorça. Valencia: Universitat de València.
CODERA, F. (ed.) (1887-1889). Complementum libri Assilah (dictionarium biographicum) ab Aben al-Abbar scriptum. Madrid: Imp. José de Rojas.
CODERA, F. (1917). Estudios críticos de Historia árabe española (segunda serie). Madrid: Imprenta Ibérica.
COROMINES, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Caixa de Pensions “La Caixa”.
DEJARDIN-BAZAILLE, C. (ed.) (2003). Les miracles de saint Benoît par André de Fleury: Transcription, traduction et commentaire historique [tesis doctoral]. Marsella: Université Aix-Marseille I – Université de Provence.
DOZY, R. (1881). Recherches sur l’histoire et la littérature de l’Espagne pendant le Moyen Age. París: Maisonneuve & Co.; Leiden: E. J. Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004601420
ERDMANN, C. (1977). The origin of the idea of crusade. Princeton: Princeton University Press.
FELIU, G. (2007). La presa de Barcelona per Almansor: Història i mitificació. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
FLORI, J. (2002). Guerre sainte, jihad, croisade: Violence et religion dans le christianisme et l’islam. París: Éditions du Seuil.
GALTIER, F. (1981). Ribagorza, condado independiente: Desde los orígenes hasta 1025. Zaragoza: Libros Pórtico.
GARCÍA SANJUÁN, A. (2019). La conquista islámica de la península Ibérica y la tergiversación del pasado: Del catastrofismo al negacionismo. Madrid: Marcial Pons Historia.
GARCÍA SANJUÁN, A. (2020). Yihad: La regulación de la guerra en la doctrina islámica clásica. Madrid: Marcial Pons Historia.
HEAD, T. (1990). Hagiography and the Cult of Saints: The Diocese of Orléans, 800-1200. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511562457
HERNÁNDEZ JIMÉNEZ, F. (1941). «Estudios de Geografía histórica española IV: Muqassar y Madanis = Monmagastre y Meyá». Al-Andalus, 6(2), 339-356.
LÉVI-PROVENÇAL, E. (ed.) (1930). Al-Bayān al-Muġrib fī aḫbār mulūk al-Andalus wa-l-Maġrib li-Ibn al-ʿAbbās Ibn ʿIḏārī l-Marrākušī. Al-ǧuzʾ al-ṯāliṯ. París: Libraire Orientaliste Paul Geuthner.
LÉVI-PROVENÇAL, E. (ed.) (1935-1945). «Observations sur le texte du Tome III du Bayān d’Ibn ʿIḏārī”». En: INSTITUT FRANÇAIS D’ARCHÉOLOGIE ORIENTALE (ed.). Mélanges Gaudefroy-Demombynes: Mélanges offerts à Gaudefroy-Demombynes par ses amis et anciens élèves. El Cairo.
MAÍLLO, F. (trad.) (1993). La caída del Califato de Córdoba y los Reyes de Taifas (al-Bayān al-Mugrib). Salamanca: Universidad de Salamanca.
MAKKĪ, M. ʿA. (ed.) (1961). Dīwān Ibn Darrāǧ al-Qasṭallī. Al-Maktab al-Islāmī: Dimašq.
MAKKĪ, M. ʿA. (1964). «La España cristiana en el Diwan de Ibn Darrāŷ». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 30, 63-104.
MANZANO, M. A. (1993). «Tremecén: Precisiones y problemas de un largo asedio (698-706/1299-1307)». Al-Qanṭara, 14(2), 417-439.
MOLINA, L. (1981). «Las campañas de Almanzor a la luz de un nuevo texto». Al-Qanṭara, 2, 209-263.
MUNDÓ, A. M. (1991). «Producció i conservació del material escrit a Catalunya: Escriptoris i biblioteques pels volts de l’any mil». En: BARRAL, X.; IOGNA-PRAT, D.; MUNDÓ, A. M.; SALRACH, J. M. y ZIMMERMANN, M. (eds.). Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil / La Catalogne et la France méridionale autour de l’an mil: Actes du Colloque international (CNRS – Generalitat de Catalunya) Hugues Capet 987-1987 (Barcelona, 2-5 juillet 1987). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
ORDEIG, R. (2018). Guibert de Lieja i Joan de Barcelona, dos europeus del segle XI. Vic: Estudis Històrics.
ORDEIG, R. (ed.) (2022). Diplomatari dels comtes Bernat I de Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans de l’abat i bisbe Oliba. Vic: Estudis Històrics.
RIUS, J. (ed.) (1945-1947). Cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. Barcelona: CSIC, Escuela de Estudios Medievales.
ROLLASON, D. W. (1985). «The Miracles of St Benedict: A Window on Early Medieval France». En: MAYR-HARTING, H.; MOORE, R. I. (eds.). Studies in Medieval History: Presented to R.H.C. Davis. Londres: Bloomsbury Academic.
ROVIRA, M. (1980). «Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per Al-Mansur (985)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 1, 31-53.
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M. (1991). «La expedición de al-Manṣūr contra Barcelona en el 985 según las fuentes árabes». En: BARRAL, X.; IOGNA-PRAT, D.; MUNDÓ, A. M.; SALRACH, J. M.; ZIMMERMANN, M. (eds.). Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil / La Catalogne et la France méridionale autour de l’an mil: Actes du Colloque international (CNRS – Generalitat de Catalunya) Hugues Capet 987-1987 (Barcelona, 2-5 juillet 1987). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
SÉNAC, Ph. (2011). Almanzor: El azote del año mil. Valencia: Universidad de Valencia.
SOBREQUÉS, S. (1971). «Bernat I de Besalú». En: CARBONELL, J. (dir.). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Edicions 62.
SUÑÉ, J. (2021). «El origen de toda la enfermedad: Los condes Ramón Borrell de Barcelona y Ermengol I de Urgell frente a los amiríes». En: ALVIRA, M.; MARTINS M. G. (eds.). Fechos de armas: 15 hitos bélicos del Medievo ibérico (siglos XI-XVI). Madrid: Ediciones de La Ergástula.
SUÑÉ, J. (2024). «Grandeza y miseria de las aceifas cordobesas: La algazúa del año 1003 y otros ejemplos». En: ALBARRÁN, J. (ed.). Al-Andalus y la Guerra. Madrid: La Ergástula.
SUÑÉ, J. (2025). «ʿĀmirid Jihad, the Religious Radicalisation of the Catalans, and the Loss of Andalusi Hegemony». Journal of Medieval Iberian Studies, 1-30. https://doi.org/10.1080/17546559.2025.2458151 DOI: https://doi.org/10.1080/17546559.2025.2458151
ZIMMERMANN, M. (2019). Naissance de la Catalogne: VIIIe-XIIe siècle. Limoges: PULIM.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Josep Suñé
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
