Els múltiples rostres del ṯaġr: de la frontera sacralitzada a la fortificació planificada del districte islàmic de Tortosa (segles VIII-XIII)
Resum
Aquest text condensa una dècada de recerca i anàlisi arqueològica i documental sobre la gènesi i l’evolució de les fortificacions islàmiques al districte de Tortosa, el qual conforma el terç septentrional del Šarq al-Andalus, entre Barcelona i València. En primer lloc, s’explora com les institucions del ribāṭ i el ğihād van promoure, durant l’emirat, la construcció d’uns primers espais fortificats com a expressió d’una espiritualitat armada que unia defensa territorial i fervor religiós. Posteriorment, s’analitza l’edificació de fortaleses estatals en època califal, concebudes com a punts de recaptació fiscal i presència militar que van consolidar l’autoritat omeia en aquest confí de l’Àndalus. Aquests recintes van evolucionar posteriorment en residències de governadors taifa i, posteriorment, en alcassabes que presidien refugis i poblats emmurallats per a les comunitats camperoles davant l’ofensiva feudal. A través d’aquests enclavaments es revela la subtil articulació entre el sagrat i el mundà, entre la fe, la fiscalitat i l’activitat militar que van definir aquest paisatge de frontera.
Paraules clau
fortalesa, ribāṭ, ğihād, fiscalitat, Šarq al-AndalusReferències
ABBOUD-HAGGAR, S. (2008). «Precedentes andalusíes en la fiscalidad de las comunidades mudéjares». En la España Medieval, 31, 475-512.
ACIÉN, M. (1989). «Poblamiento y fortificación en el sur de al-Andalus: La formación de un país de ḥuṣūn». En: III Congreso de Arqueología Medieval Española. Oviedo: Universidad de Oviedo, 135-150.
ACIÉN, M. (1992). «Sobre la función de los ḥuṣūn en el sur de al-Andalus: La fortificación en el Califato». En: Coloquio hispano-italiano de arqueología medieval. Sevilla: Junta de Andalucía, 263-274.
ACIÉN, M. (1994). Entre el Feudalismo y el Islam: ʻUmar Ibn Ḥafṣūn en los historiadores, en las fuentes y en la historia. Jaén: Universidad de Jaén.
ACIÉN, M. (1995). «La fortificación en al-Andalus». Archeologia Medievale, 22, 7-36.
ACIÉN, M. (1998). «Sobre el papel de la ideología en la caracterización de las formaciones sociales: La formación social islámica». Hispania, 58(200), 915-968. https://doi.org/10.3989/hispania.1998.v58.i200.632 DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.1998.v58.i200.632
ACIÉN, M. (2001). «De nuevo sobre la fortificación del emirato». En: FERREIRA, I. C. (ed.). Mil Anos de Fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Palmela: Colibri, 59-75.
ACIÉN, M. (2008). «Un posible origen de la torre residencial en al-Andalus». En: MARTÍ, R. (ed.). Fars de l’Islam: Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: EDAR, 57-88.
ACIÉN, M.; MANZANO, E. (2009). «Organización social y administración política en Al-Ándalus bajo el emirato». Territorio, Sociedad y Poder, anejo 2, 331-348.
AGUILAR, V. (1997). «Instituciones militares: el ejército». En: VIGUERA, M.ª J. (ed.). El Retroceso Territorial de al-Andalus: Almorávides y Almohades, siglos XI al XIII. Madrid: Espasa Calpe. Historia de España de Menéndez Pidal, 8(2), 187-208.
AGUILELLA, G.; BARRACHINA, A.; FALOMIR, F.; VICIACH, A.; MEDINA, P. (2018). «El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón): Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, 27-71.
ALBARRÁN, J.; DAZA, E. (2019). «Hacia la construcción de una geografía del ribāṭ en al-Andalus: Práctica y materialidad». Cuadernos de Arquitectura y Fortificación, 6, 57-106.
AMIN, S. (1974). Sobre el desarrollo desigual de las formaciones sociales. Barcelona: Anagrama.
ARASA, F. (2020). «El Puig del Cid d’Almenara (Plana Baixa, Castelló)». En: MACIAS, J. M.ª; RIBERA, A.; ROSSELLÓ, M. (eds.). Recintos fortificados en época visigoda: Historia, arquitectura y técnica constructiva. Tarragona: ICAC, 45-57. https://doi.org/10.51417/trama_08_05 DOI: https://doi.org/10.51417/trama_08_05
ARQUER, N.; FALOMIR, F. (2008). «El castell de Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat): Campanyes d’excavació 2007 i 2008. Primeres valoracions». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 26, 207-210.
ARQUER, N.; FALOMIR, F. (2009). «Estat actual de les intervencions arqueològiques al castell de Xivert: Campanyes d’excavació 2007 i 2008». Mainhardt, 63, 48-51.
ARTIGUES, P. (2003). «El ḥiṣn andalusí de Miravet, segles X-XII (Miravet, Ribera d’Ebre)». En: Actes del II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, 755-764.
ARTIGUES, P. (2007). «El castell de Miravet: Les actuacions arqueològiques de 1993 i 1994 (Miravet, Ribera d’Ebre)». En: Jornades d’Arqueologia de les comarques de Tarragona (1993-1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 391-410.
AZUAR, R. (1982). «Una interpretación del hisn musulmán en el ámbito rural». Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 37, 33-41.
AZUAR, R. (1983). «Excavaciones en el poblado fortificado árabe denominado Castillo del Río (Aspe, Alicante)». Saitabi, 33, 33-58.
AZUAR, R. (1989). Denia islámica: Arqueología y poblamiento. Alicante: Diputación de Alicante.
AZUAR, R. (1994). «Formación y consolidación de los territorios castrales en época islámica: Los ḥuṣūn del Vinalopó (Alicante)». En: NAVARRO, C. (ed.). Fortificaciones y castillos de Alicante: Valles del Vinalopó. Petrer: Asociación Española de Amigos de los Castillos, 67-101.
AZUAR, R. (1998). «Fortificaciones de taifas en el Sharq al-Andalus». En: MALPICA, A. (ed.). Castillos y territorio en al-Andalus. Granada: Alhulia, 116-140.
AZUAR, R. (2002). «Campesinos fortificados frente a los conquistadores feudales». En: FERREIRA, I. C. (ed.). Mil Anos de Fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Palmela: Colibri, 229-238.
AZUAR, R. (2005). «Las técnicas constructivas en la formación de al-Andalus». Arqueología de la Arquitectura, 4, 149-160. https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2005.80 DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2005.80
AZUAR, R. (2008). «Castillos y espacios marginales de las ciudades en el Sarq al-Andalus (siglos XII-XIII)». En: CRESSIER, P. (ed.). Castrum 8. Le château et la ville: Espaces et réseaux (Vie-XIIIe siècle). Madrid: Casa de Velázquez, 89-108.
AZUAR, R. (2013). «Arqueología de los husûn en la formación y consolidación del Sharq al-Andalus (siglos VIII-X dC)». En: FERREIRA, I. C. (ed.). Fortificações e território na Península Ibérica e no Magreb (séculos VI a XVI). Mértola: Colibri, 89-100.
BALLESTÍN, X. (2014). «Navegació i guerra a la Mediterrània occidental a l’alta edat mitjana: De Sunyer II fins Abd ar-Rahman ar-Rumahis». En: VARELA, M.ª E.; BOTO, G. (eds.). Islam i Cristiandat: Civilitzacions al món Medieval. Girona: Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, 57-77.
BARCELÓ, M. (1984). «Un estudio sobre la estructura fiscal y procedimientos contables del emirato omeya de Córdoba (138-300/755-912) y del califato (300-366/912-976)». Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia, 5, 45-72.
BARCELÓ, M. (1989). «El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: Un enunciado de principios generales». En: CARA-BARRIONUEVO, L. (coord.). El agua en zonas áridas. Almería: Instituto de Estudios Almerienses, XV-XLVII.
BAZZANA, A. (1976). «Problèmes d’architecture militaire au Levant espagnol: Le château d’Alcalá de Chivert». Château Gaillard: Études de castellologie médiévale, 8, 24-46.
BAZZANA, A. (1977). «Las excavaciones en la Magdalena de Castellón: Estudio del yacimiento y primeros resultados arqueológicos». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 4, 175-202.
BAZZANA, A. (1978). «Les villages désertés de l’Espagne oriental: État présent et perspectives d’un recherche archéologique». Archéologie Médiévale, 8, 165-223. https://doi.org/10.3406/arcme.1978.1340 DOI: https://doi.org/10.3406/arcme.1978.1340
BAZZANA, A. (1992). Maisons d’al-Andalus: Habitat médiéval et structures de peuplement dans l’Espagne orientale. Madrid: Casa de Velázquez.
BAZZANA, A. (2000). «Entre la montagne et la mer: Réflexion sur l’organisation du peuplement médiéval (VIIIe-XIe siècles) dans la province de Castellón». En: Scripta in honorem Enrique Llobregat Conesa. Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert, 503-520.
BAZZANA, A.; CRESSIER, P.; GUICHARD, P. (1988). Les châteaux ruraux d’al-Andalus: Histoire et archéologie des ḥuṣūn du sud-est de l’Espagne. Madrid: Casa de Velázquez.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1976a). «Investigaciones arqueológicas en hábitats medievales de la provincia de Castellón de la Plana». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 3, 297-300.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1976b). «Recherches sur les habitats musulmans du Levant espagnol». En: Atti del Colloquio internazionale di archeologia medievale. Palermo: Università di Palermo, 60-69.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1977). «Campaña de 1977 de investigación arqueológica en yacimientos medievales de la provincia de Castellón (La Magdalena, Monte Mollet, Zufera)». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 4, 333-350.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1979). «Prospecciones y sondeos arqueológicos de altura en la provincia de Castellón de la Plana (Campaña de 1976)». Noticiario Arqueológico Hispánico, 6, 607-659.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1986). «Irrigation et société dans l’Espagne orientale au Moyen Âge». En: MÉTRAL, J.; SANLAVILLE, P. (dir.). L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche-Orient. Lyon: Maixon de l’Orient et de la Méditerranée, 115-140.
BENABOUD, M. (1994). «La economía». En: VIGUERA, M.ª J. (coord.). Los reinos de taifas: Al-Andalus en el siglo XI. Madrid: Espasa-Calpe, 229-272.
BRAMON, D. (1985). «El levante peninsular andalusí en la geografía de al-Zhurí». Al-Qanṭara, 6, 517-524.
BROUSSE, C. (2007). «Notes sur les ḥuṣūn du district de Tortose». En: SÉNAC, Ph. (ed.). Le Maghreb, al-Andalus et la Méditerranée occidentale (VIIIe-XIIIe siècle). Toulouse: Université Toulouse – Le Mirail II, 217-224.
BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (2020). Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès.
BUTZER, K. W.; MATEU, J. F.; BUTZER, E. D.; KRAUS, P. (1985). «Irrigation Agrosystems in Eastern Spain: Roman or Islamic Origins?». Annals of the Association of American Geographers, 75, 479-509. https://doi.org/10.1111/j.1467-8306.1985.tb00089.x DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-8306.1985.tb00089.x
CARA-BARRIONUEVO, L.; RODRÍGUEZ, J. M.ª (1998). «Introducción al estudio cronotipológico de los castillos almerienses». En: MALPICA, A. (coord.). Castillos y territorio en Al-Andalus. Granada: Athos-Pérgamos, 164-245.
CARBONERO, M.ª A. (1984). «Terrasses per al cultiu irrigat i distribució social de l’aigua a Banyalbufar (Mallorca)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 4, 31-68. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1342 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/dag.1342
CASTELLANOS, S.; MARTÍN VISO, I. (2005). «The local articulation of central power in the north of the Iberian Peninsula, 500-1000». Early Medieval Europe, 13(1), 1-42. https://doi.org/10.1111/j.1468-0254.2005.00147.x DOI: https://doi.org/10.1111/j.1468-0254.2005.00147.x
CATALÁN, R.; FUENTES, P.; SASTRE, J. C. (coord.) (2014). Fortificaciones en la tardoantigüedad: Élites y articulación del territorio (siglos V-VIII d.C.). Madrid: La Ergástula.
CHALMETA, P. (1974). «¿Feudalismo en al-Andalus?». En: BARRAL, J. M. (ed.). Orientalia Hispanica. Leiden: Brill, 91-115.
CHALMETA, P. (1976). «Simancas y Alhandega». Hispania: Revista Española de Historia, 36, 359-446.
CHALMETA, P. (1991). «El concepto de tagr». En: SÉNAC, Ph. (ed.). La Marche supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien. Madrid: Casa de Velázquez, 15-28.
CHALMETA, P. (1994). Invasión e islamización. Madrid: MAPFRE.
CRESSIER, P. (1989). «Archeologie des structures hydrauliques en al-Andalus». En: CARA-BARRIONUEVO, L. (coord.). El agua en zonas áridas. Almería: Instituto de Estudios Almerienses, LIII-LXXXVIII.
CRESSIER, P. (1991). «Agua, fortificaciones y poblamiento: El aporte de la arqueología a los estudios sobre el sureste peninsular». Aragón en la Edad Media, 9, 403-428.
CRESSIER, P. (2019). «Lecturas arqueológicas del ribāṭ en Ifrīqiya y el Magreb occidental». Cuadernos de Arquitectura y Fortificación, 6, 107-126.
CURTO, A. (1988). «Resultats de les prospeccions arqueològiques al castell de Miravet». Acta Archaeologica de Tarragona, 1, 49-61.
DONNER, F. (2011). «Qur’ānicization of Religio-Political Discourse in the Umayyad Period». Revue des Mondes Musulmans et de la Méditerranée, 129, 79-92. https://doi.org/10.4000/remmm.7085 DOI: https://doi.org/10.4000/remmm.7085
EPALZA, M. de (1993). «La espiritualidad militarista del Islam Medieval: El ribat, los ribates, las rábitas y los amonastires de al-Andalus». Medievalismo, 3, 5-18.
FÁBREGAS, A.; GONZÁLEZ-ARÉVALO, R. (2015). «Los espacios del poder en el medio rural: Torres de alquería en el mundo nazarí». Arqueología y Territorio Medieval, 22, 63-78. https://doi.org/10.17561/aytm.v22i0.2676 DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v22i0.2676
FALOMIR, F.; AGUILELLA, G.; DUARTE, F.-X. (2022). Excavació, consolidació, restauració i posada en valor del castell de Polpís. Valencia: Direcció General de Patrimoni.
FALOMIR, F.; NEGRE, J.; AGUILELLA, G.; ARQUER, N. (2020). «Noves perspectives en l’estudi del període andalusí als districtes meridionals de Ṭurṭūša: Resultats preliminars als jaciments castellonencs del Tossal de la Vila (Serra d’en Galceran), Xivert i Santa Llúcia (Alcalà de Xivert)». En: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès, 331-353.
FALOMIR, F.; PALMER, J. (2005). «Primeres valoracions dels treballs d’excavació al sector nord del recinte superior del Castell de Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, 421-424.
FENWICK, C. (2018). «Early Medieval Urbanism in Ifrīqiya and the Emergence of the Islamic City». En: PANZRAM, S.; CALLEGARIN, L. (eds.). Entre civitas y Madina: El mundo de las Ciudades en la Península Ibérica y en el Norte de África (siglos IV-IX). Madrid: Casa de Velázquez, 203-219. https://doi.org/10.4000/books.cvz.23737 DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.23737
FRANCO, F. (2010). «El ğihād y su sustituto el ribāt en el Islam tradicional: Evolución desde un espíritu militarista y colectivo hacia una espiritualidad interior e individual». Mirabilia, 10, 21-44.
GARCÍA-BORJA, P.; PALMER, J. (2021). «Excavaciones arqueológicas en el Castell Vell (Castelló de la Plana, Castelló)». En: RETUERCE, M. (coord.). Actas VI Congreso de Arqueología Medieval (España-Portugal). Ciudad Real: AEAM, 289-296.
GARCÍA-PULIDO, L. J.; RUIZ, J.; ALBA, M. I. (2017). «Heritage survey and scientific analysis of the watchtowers that defended the las Islamic kingdom in the Iberian Peninsula». The International Archives of Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, 52(2 W5), 259-265. https://doi.org/10.5194/isprs-archives-XLII-2-W5-259-2017 DOI: https://doi.org/10.5194/isprs-archives-XLII-2-W5-259-2017
GARCÍA SANJUÁN, A. (2012). «El hecho tribal y el concepto tributario: Tres propuestas de caracterización de la sociedad andalusí». En: FIERRO, M.ª I. (coord.). 711-1616, de árabes a moriscos: Una parte de la historia de España. Córdoba: Al-Babtain Foundation, 187-220.
GARCÍA SANJUÁN, A. (2016). «La noción de fatḥ en las fuentes árabes andalusíes y magrebíes (siglos VIII al XIII)». En: AYALA, C. de; HENRIET, P.; PALACIOS, S. (eds.). Orígenes y desarrollo de la guerra santa en la península ibérica. Madrid: Casa de Velázquez, 31-50. https://doi.org/10.4000/books.cvz.306 DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.306
GIBERT, J. (2011). L’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI): Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
GIBERT, J. (2018). La fi del món antic i els inicis de l’edat mitjana a la Catalunya Central: Economia, societat i territori entre els segles V i VIII. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
GILOTTE, S.; MORENO, X. (2021). «Albalat (Romangordo, Cáceres): Una década de trabajos en una fortificación almorávide del valle medio del río Tajo». En: Actualidad de la investigación arqueológica en España (2021-2022). Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte, 201-220.
GLICK, Th. (1970). Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge (Mass.): Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/harvard.9780674281806 DOI: https://doi.org/10.4159/harvard.9780674281806
GUICHARD, P. (1976). Al-Andalus: Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente. Barcelona: Barral.
GUICHARD, P. (1998). «Chateau et pouvoir politique». En: I Congreso Internacional Fortificaciones en al-Andalus. Algeciras: Ayuntamiento de Algeciras, 25-32.
GUICHARD, P. (2001). Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Valencia: Universitat de València.
GUICHARD, P. (2003). «La place de la dîme ou zakat dans la fiscalité musulmane au moment de la conquête chrétienne». En: BARCELÓ, M.; FELIU, G.; FURIÓ, A.; MIQUEL, M.; SOBREQUÉS, J. (eds.). El feudalisme comptat i debatut: Formació i expansió del feudalisme català. Valencia: Universitat de València, 349-360.
GUICHARD, P.; BAZZANA, A. (1978). «Un important site-refuge du haut Moyen-Âge dans la région valencienne: Le despoblado du Monte Mollet (Vilafamés, Castellón)». Mélanges de la Casa de Velázquez, 14, 73-106. DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1978.2264
GURRIARÁN, P. (2014). «Las técnicas constructivas en las fortificaciones andalusíes». En: SABATÉ, F.; BRUFAL, J. (coord.). Arqueologia medieval: La ciutat. Lleida: Pagès, 299-328.
GUTIÉRREZ, S. (2012). «La arqueología en la historia del temprano al-Andalus: Espacios sociales, cerámica e islamización». En: SÉNAC, Ph. (ed.). Histoire et archéologie de l’occident musulman (VIIe-XVe siècle): Al-Andalus, Maghreb, Sicile. Toulouse: Université de Toulouse II – Le Mirail, 33-66. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25238 DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.25238
KHALILIEH, H. (1999). «The Ribât System and its Role in Coastal Navigation». Journal of the Economic and Social History of the Orient, 42, 212-225. https://doi.org/10.1163/1568520991446811 DOI: https://doi.org/10.1163/1568520991446811
LALIENA, C.; ORTEGA, J. M. (2010). «Un hisn entre otros: Fortificaciones, regadíos y distritos administrativos en la región del Ebro. El ejemplo de Alcañiz el Viejo (Teruel)». En: SÉNAC, Ph. (coord.). Villa 3: Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Ebre (VIIe-XIe siécles). Toulouse: Université Toulouse – Le Mirail, 157-182. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.25451
LÉVI-PROVENÇAL, E. (1953). «La Description de l’Espagne d’Ahmad al-Razi». Al-Andalus, 18(1), 51-108.
LORENZO, J. (2007). «Los ḥuṣūn de los Banū Qasī: Algunas consideraciones desde el registro escrito». Brocar: Cuadernos de Investigación Histórica, 31, 79-106. https://doi.org/10.18172/brocar.1668 DOI: https://doi.org/10.18172/brocar.1668
LORENZO, J. (2010). La dawla de los Banū Qasī: Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de al-Andalus. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
LORENZO, J. (2020). «El ṯagr al-Andalus según los geógrafos y los compiladores musulmanes (siglos IX-XI)». En: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès, 21-46.
LORRIO, A. J.; SÁNCHEZ DE PRADO, M.ª D. (2004). «La mezquita y el ḥiṣn de El Molón (Camporrobles, Valencia)». En: JOVER, F. J.; NAVARRO, C. (eds.). De la medina a la vila. Alicante: Museo Arqueológico de Alicante, 139-166.
LORRIO, A. J.; SÁNCHEZ DE PRADO, M.ª D. (2008). «El Molón (Camporrobles, Valencia): Un poblado de primera época islámica». Lvcentvm, 27, 141-164. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2008.27.12 DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2008.27.12
MALPICA, A. (1998). «Las técnicas constructivas en al-Andalus: Un debate entre la arqueología y la arquitectura». En: DURANY, M.; PÉREZ, F. J.; VAQUERO, B. (eds.). Técnicas Agrícolas, Industriais e Constructivas na Idade Media. Vigo: Universidad de Vigo, 277-336.
MANZANO, E. (1986). «El regadío en al-Andalus: Problemas en torno a su estudio». En la España medieval, 8, 617-632.
MANZANO, E. (1998). «Relaciones sociales en sociedades precapitalistas: Una crítica al concepto de modo de producción tributario». Hispania, 58(200), 881-913. https://doi.org/10.3989/hispania.1998.v58.i200.631 DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.1998.v58.i200.631
MANZANO, E. (2006). Conquistadores, emires y califas: Los omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona: Crítica.
MANZANO, E. (2012). «Al-Andalus: Un balance crítico». En: SÉNAC, Ph. (ed.). Histoire et archéologie de l’occident musulman (VIIe-XVe siècle): Al-Andalus, Maghreb, Sicile. Toulouse: Université de Toulouse II – Le Mirail, 19-31. https://doi.org/10.4000/books.pumi.25233 DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.25233
MARÍN, M. (coord.) (2008). Al-Andalus/España. Historiografías en contraste: Siglos XVII-XXI. Madrid: Casa de Velázquez. https://doi.org/10.4000/books.cvz.1363 DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.1363
MARTÍ, R. (1992). «La primera expansió comtal a ponent del Llobregat». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, XIX, 28-35.
MARTÍ, R.; NEGRE, J. (2014). «Fortificaciones y edilicia de prestigio en el extremo oriental de la Marca Superior: Ṭurṭūša y su entorno». En: SABATÉ, F.; BRUFAL, J. (eds.). La ciutat medieval i arqueologia. Lleida: Pagès, 219-239.
MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2018). «Les torres de planta circular de la frontera extrema d’al-Andalus a Catalunya». Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. https://doi.org/10.5565/rev/tda.76 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.76
MARTÍN-CIVANTOS, J. M.ª (2004). «Proposta preliminare di sistematizzazione delle tecniche costruttive d’al-Andalus nel territorio di Ilbira-Granada». Archeologia dell’Architectura, 9, 105-118.
MATEU, F. (1949). «Población del término de Cervera». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 23, 391-393.
MATTEI, L. (2013). Los castillos de frontera nazaríes y sus precedentes en los Montes Occidentales de Granada: Un análisis espacial y del territorio. Granada: Universidad de Granada.
MEOUAK, M. (1993). «Hiérarchie des fonctions militaires et corps d’armée en al-Andalus umayyade (IIe/VIIe-IVe/Xe siècles): Nomenclature et essai d’interprétation». Al-Qanṭara, 14, 361-392.
MEOUAK, M. (1995). «Toponymie, peuplement et division du territoire dans la province d’Almería à l’époque médiévale: L’apport des textes arabes». Mélanges de la Casa de Velázquez, 31, 173-222. https://doi.org/10.3406/casa.1995.2732 DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1995.2732
MOLÉNAT, J.-P. (2005). «L’organisation militaire des almohades». En: CRESSIER, P.; FIERRO, M.ª I.; MOLINA, L. (eds.). Los Almohades: Problemas y perspectivas. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, II, 547-565.
MOLINA, E. (1997). «Economía, propiedad, impuestos y sectores productivos». En: VIGUERA, M.ª J. (coord.). El retroceso territorial de al-Andalus: Almorávides y almohades: Siglos XI al XIII. Madrid: Espasa-Calpe, 212-300.
MORRISS, V. (2019). «Reimagining the Palestinian ribat and their Role in the creation of the Islamic Maritime Frontier». Cuadernos de Arquitectura y Fortificación, 6, 33-56.
NAVARRO, J.; JIMÉNEZ, P. (2011). «Materiales y técnicas constructivas en la Murcia andalusí (siglos X-XIII)». Arqueología de la Arquitectura, 8, 85-120. https://doi.org/10.3989/arqarqt.2011.10012 DOI: https://doi.org/10.3989/arqarqt.2011.10012
NEGRE, J. (2013). De Dertosa a Turtusa: L’extrem oriental d’al-Tagr al-A’la en el context del procés d’islamització d’al-Andalus. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
NEGRE, J. (2015). «Espacios religiosos en el medio rural: Rábidas, mezquitas y necrópolis en el hawz de Ṭurṭūša». En: SABATÉ, F.; BRUFAL, J. (eds.). Els espais sagrats. Lleida: Pagès, 115-134.
NEGRE, J. (2020). En els confins d’al-Andalus: Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada.
NEGRE, J. (2021). «La formació d’al-Andalus des de l’arqueologia: Un debat historiogràfic amb arrels castellonenques». En: OLIVER, A. (coord.). Els problemes arqueològics de la província de Castelló: 100 anys després de Pere Bosch Gimpera. Castellón: Diputació de Castelló, 91-109.
NEGRE, J. (2024a). «Ribāṭ in the Furthermost Coasts of Early Al-Andalus». Religions, 15(1), e124. https://doi.org/10.3390/rel15010124 DOI: https://doi.org/10.3390/rel15010124
NEGRE, J. (2024b). «Desplegando velas en mar revuelta: Navegación, marinería y poder naval en el nacimiento de al-Andalus». En: ALBARRÁN, J. (coord.). Al-Andalus y la guerra. Madrid: La Ergástula, 165-185.
NEGRE, J.; FALOMIR, F.; PÉREZ-POLO, M.; AGUILELLA, G. (2020). «Poliorcética, morfología edilicia y técnicas constructivas en el Tossal de la Vila, un recinto fortificado de época emiral en el extremo septentrional del Šarq al-Andalus». En: NAVARRO, J.; GARCÍA-PULIDO, L. J. (eds.). Defensive Architecture of the Mediterranean. Granada: Universidad de Granada; Valencia: Universitat Politècnica de València, 10, 155-162. https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11383 DOI: https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11383
NEGRE, J.; FALOMIR, F.; PÉREZ-POLO, M.; AGUILELLA, G. (2022). «La mezquita del fortín emiral del Tossal de la Vila (Castellón): Secuencia estratigráfica y diseño arquitectónico de un edificio religioso rural en los albores del islam andalusí». Lvcentvm, 31, 301-319. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.20030 DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.20030
NEGRE, J.; GARCÍA-BORJA, P.; PALMER, J. (2023). «Programa, diseño y ejecución arquitectónica del ḥiṣn Bayrān (Gandia, València): Análisis del proceso constructivo de una fortaleza protourbana en el Šarq al-Andalus». Arqueología de la Arquitectura, 20, e140. https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2023.007 DOI: https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2023.007
NEGRE, J.; LASHERAS, A.; RODRÍGUEZ, F. (en prensa). «Shifting capitals in the farthest confines of early al-Andalus: From Ṭarrakūna to Ṭurṭūša». En: PANZRAM, S.; MANZANO, E.; OLMO, L. (eds.). Shifting Cities in the Iberian Peninsula, III BC-IX AD. Leiden: Brill.
NEGRE, J.; LOZANO, L.; SELMA, S. (2018). «Una primera aproximació als contextos ceràmics de cronologia andalusina de la fortalesa d’Orpesa». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36, 231-256.
NEGRE, J.; MARTÍ, R. (2015). «Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974): el ejemplo de madina Ṭurṭūša a través de las fuentes arqueológicas y escritas». Saguntum, 47, 187-201. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170 DOI: https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170
NEGRE, J.; NAVARRO, J. (en prensa). «Un epílogo a las almunias omeyas: La arquitectura regia como atributo de soberanía y mecanismo de legitimación dinástica durante las taifas (s. XI)». En: PANZRAM, S.; BLANCO, R. (eds.). Villas, monasterios y almunias: Élites, economía y poder (ss. IV-X). Stuttgart: Steiner-Verlag.
NEGRE, J.; PÉREZ-POLO, M.; FALOMIR, F.; AGUILELLA, G.; MEDINA, P.; BLASCO, M. (2020b). «Una lectura contextual del recinto emiral del Tossal de la Vila (Castelló): Algunas reflexiones sobre el origen, morfología y funciones de los asentamientos en altura en el extremo septentrional del Šarq al-Andalus». En: DOMÉNECH, C.; GUTIÉRREZ, S. (eds.). El sitio de las cosas: La Alta Edad Media en contexto. Alacant: Universitat d’Alacant, 195-217.
NEGRE, J.; SUÑÉ, J. (2019). «Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo: La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya». Anuario de Estudios Medievales, 49(2), 705-740. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12 DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12
ORIHUELA, A.; MOLINA-FAJARDO, M. A. (2021). «UAV Photogrammetry Surveying for Sustainable Conservation: The case of Mondújar Castle (Granada, Spain)». Sustainability, 13(1), 24. https://doi.org/10.3390/su13010024 DOI: https://doi.org/10.3390/su13010024
ORTEGA, J. M. (2019). «Diferentes esferas, diferentes dinámicas: La transformación de Valencia y su región durante el siglo VIII». En: HUGUET, E.; RIBERA, A. (eds.). En tiempos de los visigodos en el territorio de Valencia. Valencia: Diputació de València, 221-229.
ORTEGA, J. M. (2020). «Torre y peón contra rey: Poder, fortificaciones y legitimidad en el tablero taifa de santa María de Oriente». En: GARCÍA-PORRAS, A.; FÁBREGAS, A. (eds.). Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV). Granada: Universidad de Granada, 141-170.
PÉREZ-POLO, M.; NEGRE, J.; FALOMIR, F.; PÉREZ-JORDÀ, G.; HARO, S. de; AGUILELLA, S. (2023). «Landscape Exploitation and Biotic Resource Management at the Tossal de la Vila Hillfort through the Long Durée». Land, 12, e1033. https://doi.org/10.3390/land12051033 DOI: https://doi.org/10.3390/land12051033
PICARD, Ch.; BORRUT, A. (2003). «Râbata, ribât, râbita: Une institution à reconsidérer». En: PROUTEAU, N.; SÉNAC, Ph. (eds.). Chrétiens et Musulmans en Méditerranée Médiévale, VIIIe-XIIIe siècle: Échanges et Contacts. Poitiers: Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médievale, 33-65.
ROUCO, J. (2021). Las fortificaciones medievales de la Alpujarra alta desde la arqueología de la arquitectura y del paisaje. Granada: Universidad de Granada.
ROUCO, J.; MARTÍN-CIVANTOS, J. M.ª (2020). «Análisis espacial del sistema defensivo de la costa granadina en época nazarí y su transformación tras la conquista castellana». En: NAVARRO, J.; GARCÍA-PULIDO, L. J. (eds.). Defensive Architecture in the Mediterranean. Granada: Universidad de Granada; Valencia: CSIC. UPV, 10, 189-196. https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11351 DOI: https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11351
ROUCO, J.; MARTÍN-CIVANTOS, J. M.ª; BENAVIDES, J. A. (2021). «Building Archaeology of the Alcazaba of Guadix (Granada, Spain): An Example of Implanting Power in the Urban Centres of Al-Andalus». International Journal of Architectural Heritage, 15(11), 1685-1706. https://doi.org/10.1080/15583058.2020.1719231 DOI: https://doi.org/10.1080/15583058.2020.1719231
ROUSSET, M. O. (1988). Miravet: Évolution d’un site de hauteur des musulmans aux chrétiens. Lyon: Université Lyon II.
SAHNER, Ch. (2017). «‘The Monasticism of My Community is Jihad’: A Debate on Asceticism, Sex, and Warfare in Early Islam». Arabica, 64, 149-183. https://doi.org/10.1163/15700585-12341453 DOI: https://doi.org/10.1163/15700585-12341453
SCHNEIDER, L. (2001). «Oppida et castra tardo-antiques: À propos des établissements de hauteur de la Gaule Méditerranéenne». En: OUZOULIAS, P.; PELLECUER, C.; RAYNAUD, C.; VAN OSSEL, P.; GARMY, P. (eds.). Les campagnes de la Gaule à la fin de l’Antiquité. Antibes: APDCA, 433-448.
SELMA, S.; NEGRE, J.; LOZANO, L. (2020). «La fortalesa andalusina d’Orpesa (segles X-XIII): Elements defensius, metrologia i registre material». En: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès, 355-380.
SÉNAC, P. (2002). Les Carolingiens et al-Andalus (VIIIe-IXe siècles). París: Maisonneuve et Larose. https://doi.org/10.2307/1596140 DOI: https://doi.org/10.2307/1596140
SÉNAC, P. (2015). Charlemagne et Mahomet en Espagne. París: Gallimard. https://doi.org/10.14375/NP.9782070357949 DOI: https://doi.org/10.14375/NP.9782070357949
SEVILLANO, F. (1953). Bosquejo histórico de Oropesa. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura.
SUÑÉ, J. (2016). «Indicios de participación dimmí o muladí en los asedios carolingios a Tortosa (804/806-809)». Anuario de Estudios Medievales, 46(2), 975-1008. https://doi.org/10.3989/aem.2016.46.2.12 DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2016.46.2.12
SUÑÉ, J. (2017). Ğihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): Evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos. Barcelona: Universitat de Barcelona.
ṬĀHA, ʿA. Ḏ. (2016). The Muslim Conquest and Settlement of North Africa and Spain. Abingdon-on-Thames: Routledge.
TOR, D. (2005). «Privatized Jihad and Public Order in the Pre-Seljuq Period: The Role of the Mutatawwi’a». Iranian Studies, 38(4), 555-573. https://doi.org/10.1080/00210860500338358 DOI: https://doi.org/10.1080/00210860500338358
TORRÓ, J. (1998). «Fortificaciones en ŷibāl Balansiya: Una propuesta de secuencia». En: MALPICA, A. (coord.). Castillos y territorio en Al-Andalus. Granada: Athos-Pérgamos, 385-418.
VALOR, M.; RAMÍREZ, J. (2001). «La división geográfico-administrativa de al-Andalus». En: El esplendor de los Omeyas cordobeses: La civilización musulmana de Europa Occidental. Granada: Junta de Andalucía, 264-273.
VAN STAËVEL, J.-P. (2023). «Ribât in Early Islamic Ifrîqiya: Another Islam from the Edge». Religions, 14(8), e1051. https://doi.org/10.3390/rel14081051 DOI: https://doi.org/10.3390/rel14081051
VIGUERA, M. J. (2001). «La organización militar en al-Andalus». Revista de Historia Militar, 45(1), 17-60.
VIZCAÍNO, D.; BRAVO, E. M. (1999). «Arqueología de la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillería del Castell de Xivert». Mainhardt, 35, 84-86.
VIZCAÍNO, D.; BRAVO, E. M.; ANTONIO, J. M. de; BARRACHINA, A. (2000). «Memoria de la intervención arqueológica en el castillo de Cervera del Maestre (Castellón)». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, 357-396.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Joan Negre

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.