Les torres exemptes de les fronteres de Lleida (segles VIII-XI): una aproximació de conjunt
Resum
En el present article s’hi analitzen les torres altmedievals de planta circular conegudes a les terres de Lleida, que sumen un total de 93 edificacions i es distribueixen preferentment al voltant de les seves planes, entre uns altres edificis associats de diverses formes. Moltes constituïren l’avantguarda de les fronteres andalusines de Lleida davant la irrupció carolíngia de la fi del segle viii, i d’altres deriven dels avenços comtals posteriors. Per això s’analitzen els sistemes defensius on s’integren, en sincronia amb les dades arqueològiques i la documentació d’arxiu, per tal de seqüenciar-ne les diverses obres. Els resultats són prou nítids i perfilen les avantguardes dels diversos fronts andalusins.
Paraules clau
emirat independent, avantguarda, fortificació, castell, comtat, al-ÀndalusReferències
ABADAL, R. d’ (1926-1950). Catalunya carolíngia. Volum II. Els diplomes carolingis a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
ABADAL, R. d’ (1955). Catalunya carolíngia. Volum III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
ABADAL, R. d’ (1986). Catalunya carolíngia. Volum I. El domini carolingi a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
AGUIRRE, J.; CABAÑERO, B. (2009). «Memoria de restauración de la torre de Vallferosa (La Segarra, Lleida)». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 24, 707-708. DOI: https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2009247761
ALEGRÍA, W. (2015). «Dos exemples de fortificacions dels segles X-XI: La torre de l’homenatge del castell de Mur i la Torre de la presó de Talarn». A: V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Acram, 647-654.
ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2007). «Organización territorial y poblamiento rural en torno a Madina Balagi (siglos viii-xii)». A: SÉNAC, Ph. (coord.). Villa 2, Villes et campagnes de Tarraconaise et d’al-Andalus (Vie-Xie.) siècle: La transition. Toulouse: CNRS – Université Toulouse-Le Mirail, 157-182. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.25693
ALTISENT, A. (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-1177. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ALTURO, J. (1985). L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Barcelona: Fundació Noguera.
ARAGUAS, Ph. (1979). «Les Châteaux des marches de Catalogne et Ribagorce (950-110)». Bulletin Monumental, 137, 205-224. DOI: https://doi.org/10.3406/bulmo.1979.5820
ASENSIO, M. A. (2006). «El castillo de Santa Eulalia o Santolaria la Mayor: Una visión histórica y arqueológica». La Hoya (juliol), 17-21.
BACH, A. (1996-1997). «Els documents, del segle XI, de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 13, 37-334.
BACH, A. (2002). Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Barcelona: Fundació Noguera.
BAIGES, I.; FELIU, G.; SALRACH, J. M.ª (2010). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.
BALLESTÍN, X. (1999). «L’anomenada frontera superior d’al-Andalus: Aṯ-ṯaġr al-a’là i la resistència a la instauració de la dawla dels Banū Marwān». A: BARCELÓ, M. (coord.). Musulmans i Catalunya. Barcelona: Empúries, 61-76.
BARAUT, C. (1980). «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 3, 7-166.
BARAUT, C. (1981). «Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 4, 7-186.
BARAUT, C. (1982). «Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 5, 7-158.
BARAUT, C. (1983). «Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 6, 7-243.
BARAUT, C. (1984-1985). «Els documents, dels anys 1076-1092, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 7, 7-218.
BARAUT, C. (1986-1987). «Els documents, dels anys 1093-1100, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 8, 7-149.
BATLLE, S. (2016). Olient: L’evolució d’un territori de la Serra del Boumort (Pallars Jussà) durant els segles X i XI [treball final de grau d’Arqueologia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperat de https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/109865
BENET, A. (1991). «Castells i línies de Reconquesta». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23, 365-391.
BOIX, J. (2003). «Torres derrocades en la frontera del Montsec». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25, 1019-1043.
BOLÒS, J. (2001). «Fortificaciones y organización del territorio en la Marca o frontera catalana durante los siglos IX-XII». A: HUERTA, P. L. (coord.). Actas del IV Curso de Cultura Medieval. Seminario: La fortificación medieval en la península Ibérica. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real, 101-123.
BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 a 1010. Vic: Eumo Editorial.
BRUFAL, J. (2013). El món rural i urbà en la Lleida islàmica (s. XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Pagès Editors.
BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.) (2020). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editors.
CABAÑERO, B. (1996). Los castillos catalanes del siglo X: Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
CALVERA, A. (2008). «El Timorell: Estudi de les ceràmiques i del context històric». A: Fites en el temps: Trobades d’estudiosos de les Garrigues. Les Borges Blanques: Centre d’Estudis de les Garrigues, 49-66.
CHALMETA, P. (1991). «El concepto de ṯagr». En: SÉNAC, Ph. (ed.). La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza, 15-28.
CHESÉ, R. (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Barcelona: Fundació Noguera.
COSTAFREDA, V. (2020). «Oruça i Mir de Ponts, tronc d’un llinatge de repobladors del Comtat d’Urgell (Segles X-XI)». Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, 34, 145-171.
COY, A. (1906). Sort y comarca Noguera-Pallaresa. Barcelona: Imprenta y litografia de la Viuda de José Cunill.
CR (1987). Catalunya Románica. Volum XIII. El Solsonès. La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CR (1992). Catalunya Romànica. Volum VI. L’Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CR (1993). Catalunya Romànica. Volum XV. El Pallars Jussà. El Pallars Sobirà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CR (1994). Catalunya Romànica. Volum XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CR (1997). Catalunya Romànica. Volum XXIV. El Segrià. Les Garrigues. El Pla d’Urgell. La Segarra. L’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CUBO, A.; GIRALDEZ, P.; MENCHON, J.; PANCORBO, A.; VENDRELL, M. (en premsa). «Nuevos datos sobre torres en las fronteras de la Cataluña altomedieval: La llamada línea del Riubregós (Lérida)». A: VII Congreso de Arqueología Medieval. Sigüenza (Guadalajara), 22-25 de març de 2023.
DOMINGO, D. (2005). La privatització del patrimoni reial i el deute públic: La Terra del Marquesat (1330-1496) [tesi doctoral]. Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/398835
ESCALA, O.; MOYA, A.; TARTERA, E.; VIDAL, A. (2015). «La torre del Caragol (Força d’Estany, Ponts, Noguera): de talaia andalusina a casal despoblat d’època moderna». A: V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Acram, 1155-1172.
ERITJA, X. (1998). De l’Almunia a la Turris: Organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida: Universitat de Lleida.
ESTEVE, J.; MENCHON, J. (coord.) (2020). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics (s. VIII-XI). Torà: Ajuntament de Torà.
FELIU, G.; SALRACH, J. M.ª (dirs.) (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.
FITÉ, F. (1986). «Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent: Alguns exemples de l’àrea del Montsec». A: Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 25-98.
FITÉ, F. (1987). «Les torres rodones de guaita en la Catalunya Occidental (s. X-XI): Una hipòtesi sobre el seu origen». A: ESPAÑOL, F.; YARZA, J. (coord.). V Congrés Espanyol d’Història de l’Art. Barcelona: Ediciones Marzo 80, 159-170.
FITÉ, F.; GONZÁLEZ, E. (2010). Arnau Mir de Tost: Un senyor de frontera al segle XI. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
FITÉ, F.; MASVIDAL, C. (2015). «Restes subsistents del recinte fortificat del castell d’Àger, d’època andalusina». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 205-223.
FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R. (2015). «El Bages en els inicis de l’Edat Mitjana (segles V-IX): Estat de la qüestió i noves propostes de recerca arqueològica». A: III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 34-42.
GALERA, A. (1998). Diplomatari de la vila de Cardona (anys 996-1276). Barcelona: Fundació Noguera.
GARCÍA BIOSCA, J. E. (1998). «La creació d’una frontera: al-Ṯagr al-Aʽlā». A: L’Islam i Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 57-63.
GIBERT, J. (2018a). «Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXè siècle». A: GASC, S.; SÉNAC, PH.; VENCO, C.; LALIENA, C. (coord.). Les frontières pyrénéennes au Moyen Âge (VIe-XVe s.). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 169-187.
GIBERT, J. (2018b). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Claramunt: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
GIBERT, J. (2021). «Els primers castells d’època comtal de les valls del Llobregat i del Cardener: Antecedents, orígens i context». Dovella. Dossier: El patrimoni de torres i castells, 132, 1-10.
GIRALT, J. (1991). «Fortificacions andalusines a la Marca Superior d’Al-Andalus: Aproximació a l’estudi de la zona nord del districte de Lleida». A: SÉNAC, Ph. (ed.). La Marche Supérieure d’Al-Andalus et l’Occident Chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza, 67-76.
GONZALVO, G.; DUCH, J. (2004). «La torre i el castell de Guimerà: Ahir i avui». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 15-33.
GUTIÉRREZ, D. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Calaf. 24 d’agost-4 de novembre de 2009, 3-7 de maig de 2010. Calaf: Ajuntament de Calaf; Barcelona: Incasòl. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/425798
INVARQUE. Cercador de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://invarque.cultura.gencat.cat
LLORENS, A. (1992-1993). «Els documents dels segles X i XI de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 11, 301-486.
LLORENS, A. (1996-1997). «Els documents del segle XI de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 13, 7-334.
LORENZO, J. (2010). La dawla de los Banū Qasī: Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de al-Andalus. Madrid: CSIC.
LORENZO, J. (2020). «El Ṯagr al-Andalus según los geógrafos y los compiladores musulmanes (siglos IX-XI)». A: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editor, 21-46.
MARKALAIN, J.; GONZÁLEZ, J. R.; RUBIO, D. (1991). «Castells de la línia defensiva del marge dret del Llobregós». A: Actas del Congreso Internacional «Historia de los Pirineos», 2. Madrid: UNED, 203-241.
MARTÍ, R. (ed.) (2008). Fars de l’islam: Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar Ediciones Arqueológicas.
MARTÍ, R.; CUBO, A. (2019). «La torre de Castellanes (Pinós): Una alimara andalusina als confins del Solsonès i de la Segarra històrica?». A: IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Actes. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 446.
MARTÍ, R.; CUBO, A.; VILADRICH (2025). «Les torres exemptes del Pallars Jussà. Proposta de seriació (segles VIII‑XI)». A: Moncrapa (3). Violence and conflict in late Antiquity and the middle ages : an archaeological perspective. Girona: Universitat de Girona, 103-121.
MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2000). «Guissona, origen del bisbat d’Urgell». A: SABATÉ, F. (ed.). La transformació de la Frontera al Segle XI. Lleida: Pagès Editor, 37-66.
MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2018). «Les torres de planta circular de la frontera extrema d’al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)». Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. https://doi.org/10.5565/rev/tda.76 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.76
MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2020). «The Round Towers of the Andalusi-Catalan Borders (8th-10th centuries)». Journal of Islamic Archaeology, 7(2), 157-181. https://doi.org/10.1558/jia.13425 DOI: https://doi.org/10.1558/jia.13425
MENCHON, J. (2018). «Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)». Treballs d’Arqueologia, 22, 107-134. https://doi.org/10.5565/rev/tda.81 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.81
MENCHON, J.; PANCORBO, A. (2022). Estudi de paraments de la Torre d’Ardèvol i resum de les actuacions realitzades: Anys 2021-2022 [memòria arqueològica inèdita].
MESTRES, J. S. (2020). «Consideracions sobre les datacions per radiocarboni practicades a la torre de Vallferosa». A: ESTEVE, J.; MENCHON, J. (coord.). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics (s. VIII-XI). Torà: Ajuntament de Torà, 144-159.
MIQUEL, F. X. (1945-1947). Liber Feudorum Maior. Barcelona: CSIC.
MIRET, J. (1903). «El castillo de Ametlla de la Segarra». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2(11), 105-115.
MORER, M. (2009). Memòria arqueològica del poblat de Castellvell d’Olius (Olius, Solsonès). Expedient: 437 K121 N490. 23 de febrer a 30 de juny de 2009. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/425900
MORERA, J.; SOLÀ, G. de; VIDAL, A.; EGUILUZ, D. (2024). Memòria dels treballs arqueològics al castell de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell. Anys 2021-2024 [memòria arqueològica inèdita].
MORROS, J. (2019). Estudi de datació de mostres de fusta integrades als murs del Castell d’Alòs de Balaguer (La Noguera) [estudi tècnic inèdit]. Lleida: Diputació de Lleida. Servei d’Arquitectura.
MUNTANER, C. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Tartareu, 15-31 agost 2011. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/453545
NAVARRO, J.; ROMEO, F.; CUBERO, C. (2000). Informe de la Peritación arqueológica del Castell de Ponts. La Noguera, Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/452799
ORDEIG, R. (1993-2001). Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles ix-xii). Vic: Estudis Històrics.
ORDEIG, R. (2000-2008). Diplomatari de la Catedral de Vic: Segle XI. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.
ORDEIG, R. (2020). Catalunya carolíngia. Volum VIII. Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
PITA, R. (1964-1965). «Notas de arqueología en Cataluña y Baleares: Agramunt». Ampurias, 26-27, 285-287.
PORCHEDDU, A. (2017). The Ager valley historic landscape: New tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement Dynamics. Lleida: Universitat de Lleida, tesi doctoral. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/436891
PORCHEDDU, A. (2020). «Archeologia del Paesaggio e fortificazioni medievali in una montagna mediterranea». A: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editor, 381-399.
PUIG, I. (1984). El cartoral de Santa Maria de Lavaix: El monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana.
PUIG, I. (1991). El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
RENYER, J. R. (2016). «Control i seguiment arqueològic al castell de Verdú». Urtx, 30, 73-87.
RENYER, J. R. (2019). Memòria Control Arqueològic Torre Castell de Vilalta: Sant Guim de Freixenet (La Segarra). Ajuntament de Sant Guim de Freixenet. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/441243
RENYER, J. R. (2020). Memòria Control Arqueològic Torre Castell de Vilalta: Sant Guim de Freixenet (La Segarra). Ajuntament de Sant Guim de Freixenet. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/441150
RODRÍGUEZ, F. (2016). Col·lecció diplomática de l’Archivo Ducal de Cardona (965-1230). Barcelona: Fundació Noguera.
ROIG I JALPÍ, J. G. (1668). Tratado de las excelencias y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà en el Principado de Cathaluña. Girona: Geronimo Palol.
SALAZAR, N.; SALES, J. (2011). El castell de Ribes: Passat i present d’un monument mil·lenari. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
SALVADÓ, J. (2012). El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI [tesi doctoral]. Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/95946
SANAHUJA, P. (1961). Historia de la Villa de Áger. Barcelona: Editorial Seráfica.
SANCHO, M. (dir.) (2009). Mur: la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Tremp: Garsineu Edicions.
SANGÉS, D. (1980). «Recull de documents del segle XI relatius a Guissona i la seva plana». Urgellia, 3, 195-305.
SÉNAC, Ph. (ed.) (1991). La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza.
SÉNAC, Ph. (2002). Les Carolingiens et al-Andalus (VIIIe-IXe siècles). París: Maisonneuve et Larose. DOI: https://doi.org/10.2307/1596140
SÉNAC, Ph. (2010). «Les seigneurs de la Marche (aṣḥābu al-ṯaġri): Les Banū ‘Amrūs et les Banū Šabrīṭ de Huesca». Cuadernos de Madinat al-Zahra, 7, 27-42.
SÉNAC, Ph. (2011). «Deux hommes de la frontière: Bahlûl b. Marzûq et Khalaf b. Râshid». Aragón en la Edad Media, 22, 229-246.
SUÑÉ, J. (2024). «Grandeza y miseria de las aceifas cordobesas: La algazúa del año 1003 y otros ejemplos». A: ALBARRÁN, J. (coord.). Al-Andalus y la guerra. Madrid: Ediciones La Ergástula, 125-146.
VERGÉS, O. (2014). «Quan els vescomtes d’Urgell eren: Orígens, història i territorialització del llinatge dels Castellbò». Interpontes: Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, 3, 49-71.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Ramon Martí, Maria Mercè Viladrich, Adrià Cubo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
