Les torres altmedievals d’Ardèvol, Castellanes, Lloberola, Peracamps i Vallferosa (el Solsonès): arquitectura, tècniques constructives i materials
Resum
El present article mostra l’estudi i la revisió d’un conjunt de cinc torres situades entorn de l’actual àrea del Baix Solsonès (Vallferosa, Ardèvol, Peracamps, Lloberola i Castellanes), la majoria de les quals han pogut ser analitzades d’una manera aprofundida gràcies als diferents projectes de restauració i posada en valor patrimonial que s’han desenvolupat al llarg dels darrers anys. El propòsit d’aquest text no és cap més que fer un balanç genèric sobre les principals característiques edilícies i la cronologia d’aquestes construccions. Es tracta d’un grup de fortificacions força complex, amb unes particularitats constructives i evolutives pròpies que fan de cada cas un exemple únic i, en certa manera, diferenciat dels altres. Tot i això, i com veurem, es podria arribar a evidenciar una certa tradició edilícia comuna, gairebé específica d’aquesta zona geogràfica, que es caracteritza per la utilització de materials constructius locals; murs de maçoneria de pedra i morter de calç, i uns revestiments i acabats força característics. Tanmateix, també seria cert que algunes d’aquestes torres s’allunyarien constructivament d’aquest primer grup d’edificacions i mostrarien un aparell carreuat de clara factura andalusina, fet que permetria comparar- les directament amb altres construccions i fortificacions de la Frontera Superior d’al-Àndalus. Amb tots els reptes que encara en representa la interpretació històrica, arquitectònica i funcional, a hores d’ara és indubtable que la cronologia d’aquestes torres solsonines és anterior al que s’havia considerat historiogràficament, ja que els nous estudis permeten situar-ne la construcció entre els segles VIII i X. Per tant, són anteriors a l’expansió del Comtat d’Urgell sobre la vall del riu Llobregós.
Paraules clau
alta edat mitjana, comtats catalans, domini andalusí, Comtat d’Urgell, al-Àndalus, Llobregós, terra de frontera, tècniques constructives, control territorialReferències
AA. DD. (1986). Acta Mediaevalia, annex 3: Fortaleses, torres, guaites i castells de la Catalunya medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona.
AA. DD. (1986). Setmana d’arqueologia medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
ABADAL, R. d’ (1986). Catalunya carolíngia. Volum I. El domini carolingi. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
ABADAL, R. d’ (1991). Els primers comtes catalans. Barcelona: Vicens Vives.
ARAGUÀS, Ph. (1979). «Les chateaux des marches de Catalogne et Ribagorce (950-1100)». Bulletin Monumental, 137(3). DOI: https://doi.org/10.3406/bulmo.1979.5820
BACH, A.; PUIGFERRAT, C. (1984). «Castell de Lloberola». A: PLADEVALL, A. (dir.).Catalunya Romànica. Volum XXIV. El Segrià. Les Garrigues. El Pla d’Urgell. La Segarra. L’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 378.
BARAUT, C. (1982). «Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 5.
BARAUT, C. (1990-1991). «Els documents, dels anys 1151-1190, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 10.
BLASCO, J.; ESTEVE, J.; GIRÁLDEZ, P.; MENCHÓN, J.; MESTRES, J.; SALA, R.; SUBIRANAS, C.; VENDRELL, M.; VALLDEPÉREZ, M.; VERDÉS, L. (2020). «La torre de Vallferosa (Torà, Segarra, segles VIII-IX): Primer balanç dels estudis d’una construcció singular». A: AQUILUÉ, X.; BELTRAN, J.; CAIXAL, A.; FIERRO, X.; KIRCHNER, H. (eds.). Homenatge al Dr. Alberto López Mullor: Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya / Universitat Autònoma de Barcelona, 15 i 16 de maig de 2018, 487-499.
BOLÒS, J. (1987a). «Torre de Vallferosa». A: Catalunya Romànica. Volum XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 152-153.
BOLÒS, J. (1987b). «Castell de Peracamps». A: Catalunya Romànica. Volum XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 163.
BOLÒS, J. (1987c). «Castell d’Ardèvol». A: Catalunya Romànica. Volum XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 258-259.
BOLÒS, J. (1994a). «Castell de Ponts». A: Catalunya Romànica. Volum XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 404-414.
BOLÒS, J. (1994b). «Torre d’Orenga». A: Catalunya Romànica. Volum XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 473-474.
BOLÒS, J. (1997). «Castell de Lloberola». A: Catalunya Romànica. Volum XXIV. El Segrià, les Garrigues, la Segarra, l’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 378-379.
BOLÒS, J. (1998). «Torà: Torre de Vallferosa». A: Catalunya Romànica. Volum XXVII. Síntesi general. Obra dispersa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 221.
BOLÒS, J.; FITÉ, F. (1994). «Força d’Estany (o torre del Cargol)». A: Catalunya Romànica. Volum XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 422-424.
BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.
BRAMON, D. (2020). «Rectificació sobre un topònim mal identificat en una algarada dels andalusins contra la plana de Vic i el Bages, l’any 841». Ausa, 185, 519-521.
BURON, V. (1989). Castells romànics catalans: Guia. Barcelona: Edicions Mancus.
CABAÑERO, B. (1985). «Problemática de la castellologia castellana de la segunda mitad del siglo X. El castillo de Vallferosa». Artigrama, 2, 305-306.
CABAÑERO, B. (1992). «La transición del prerrománico al románico en la castellologia aragonesa y catalana». Cahiers de Saint-Michel de Cuxà, 23, 65-80.
CABAÑERO, B. (1996). Los castillos catalanes del siglo X: Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
CASTELLET, L. de; CUBO, A.; GIRÁLDEZ, P.; MENCHÓN, J.; PANCORBO, A.; VALLDEPÉREZ, M. I.; VENDRELL, M. (2025). «Fortificacions medievals entre la Segarra i el Solsonès, frontera al segle X?». A: Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna: Violència i conflicte en època tardoantiga i medieval. Una perspectiva arqueològica. Roses, 3 d’octubre de 2024. Roses: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, 81-102.
CATALÀ ROCA, P. (1979a). «Castell de Vallferosa». Els Castells Catalans. Volum VI. Primera part. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 32-35.
CATALÀ ROCA, P. (1979b). «Castell d’Ardèvol». Els Castells Catalans. Volum VI. Primera part. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 70-74.
CATALÀ ROCA, P. (1979c). «Torre de Peracamps». Els Castells Catalans. Volum VI. Primera part. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 110.
CATALÀ ROCA, P. (1979d). «Castell de Lloberola». Els Castells Catalans. Volum VI. Primera part. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 569-570.
CUBO, A.; GIRÁLDEZ, P.; MENCHON, J.; PANCORBO, A.; VENDRELL, M. (2024). «Nuevos datos sobre las torres en las fronteras de la Cataluña altomedieval: La llamada línea del Riubregós (Lérida)». A: GÓMEZ, S.; HERVÁS, M. A.; MELERO, M. (eds.). VII Congreso de Arqueología Medieval (España-Portugal). Sigüenza 22-25 marzo 2023. Ciudad Real: AEAM, 175-179.
DALMASES, N. De; PITARCH, J. (1986). «Els inicis de l’art romànic, s. IX-XII». A: Història de l’art català, I. Barcelona: Edicions 62.
ENRICH, J.; ENRICH, J.; PEDRAZA, L. (1995). Vilaclara de Castellfollit del Boix: Un assentament rural de l’antiguitat tardana. Igualada: Arqueoanoia.
ESCALA, O.; MOYA, A.; TARTERA, E.; VIDAL, A. (2015). «La torre del Caragol (Força d’Estany, Ponts, Noguera): De talaia andalusina a casal despoblat d’època moderna». V Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Volum II. Intervencions arqueològiques 2010-2014: món rural. Pòster: materia orgánica manufacturada. Barcelona, 22-25 de maig de 2014, 1155-1172.
FITÉ, F. (1993). Arquitectura i repoblació en la Catalunya dels segles VIII-XI. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida.
FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R. (2011). «Primeres campanyes al conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià». Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, I. Ajuntament de Tarragona, 95-100.
FOLCH, C.; GIBERT, J.; CARRASCAL, S. (2011). «La necròpolis de l’alta edat mitjana de Pertegàs (Calders, Bages) (segles VIII-IX)». Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, I. Ajuntament de Tarragona, 113-122.
GIBERT, J. (2011). L’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI): Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat [tesi doctoral en xarxa].
GIBERT, J. (2018). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: Esglésies, castells i torres a la Catalunya central (segles X-XI). Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
GONZÁLEZ, J. R.; MARKALAIN, J. (1991). «Recuperació de la torre d’Ardèvol (Pinós del Solsonès, Lleida)». A: Quaderns Científics i Tècnics, 3: Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Barcelona: Diputació de Barcelona, 287-290.
MARTÍ, R. (2020). «L’edifici de Vallferosa entre les torres andalusines de planta circular a Catalunya: Els primers passos d’un model innovador (segles VIII-X)». A: ESTEVE, J.; MENCHON, J. (ed.). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics. Ajuntament de Torà, 30-34.
MARTÍ, R.; CUBO, A. (2019). «La torre de Castellanes (Pinós): Una alimara andalusina als confins del Solsonès i de la Segarra històrica?». A: BERNADES, J. (coord.). IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 446.
MARTÍ, R.; VILADRICH, M. (2018). «Les torres de planta circular de la frontera extrema d’Al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)». Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.76
MENCHÓN, J. (2011). «La torre de Vallferosa (Torà, La Segarra): Aproximació a la seva arquitectura i datació radiocarbònica». Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, II. Ajuntament de Tarragona, 769-782.
MENCHÓN, J. (2018). «Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpetua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lérida)». Treballs d’Arqueologia, 22, 107-134. https://doi.org/10.5565/rev/tda.81 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.81
MENCHÓN, J. (2019). «Fortificaciones catalanas del fin de milenio en crisis: Las torres de Santa Perpètua de Gaià (siglos VII-VIII) y Vallferosa (siglos VIII-IX)». A: GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, A. et al. (eds.) (2019). Anejos de Nailos, 5. 1300 aniversario del origen del Reino de Asturias. Congreso internacional. Del fin de la Antigüedad Tardía a la Alta Edad Media en la península ibérica (650-900), 409-427.
MENCHÓN, J. (2020). «Una torre dels segles VIII-IX: Del que s’ha dit al que ara veiem… i dubtem». A: ESTEVE, J.; MENCHON, J. (ed.). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics. Ajuntament de Torà, 102-123.
MIRÓ TUSET, C. (2015). «L’adopcionisme, una excusa de domini polític i cultural dels carolingis sobre Septimània i la Marca Hispànica: El cas d’Urgell (788-798)». Ibix: Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 9, 67-85.
MONREAL, L.; RIQUER, M. de (1958). Els castells medievals a Catalunya, II. Barcelona: Ariel.
MONREAL, L.; RIQUER, M. de (1965). Els castells medievals a Catalunya, II. Barcelona: Ariel.
ORDEIG, R. (2020). Catalunya carolíngia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, vol. III.
PANCORBO, A.; MENCHÓN, J.; VENDRELL, M. (2025). «Primers treballs arqueològics realitzats a la torre de Lloberola (Biosca, Segarra)». Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Guissona, 20 i 21 d’octubre de 2023, Generalitat de Catalunya, 326-342.
PRIDA, D. (2012). «Parc eòlic de Pinós (Pinós, Solsonès)». I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Manresa, 28 a 30 d’octubre de 2010, 344-345.
RIU I RIU, M. (1962). «Probables huellas de los primeros castillos de la Catalunya carolíngia». San Jorge: Revista trimestral de la Diputación de Barcelona, 47.
RODRÍGUEZ, F. (2016). «Col·lecció Diplomàtica de l’Archivo Ducal de Cardona (965-1230)». Diplomataris, 71. Barcelona: Fundació Noguera.
RUBIO, D.; MARKALAIN, J.; GONZÁLEZ, J. R. (1991). «Castells de la línia defensiva del marge dret del riu Llobregós». A: RIPOLL, E.; LADERO, M. F. Actas del Congreso Internacional Historia de los Pirineos, II. Madrid: UNED, 203-241.
VENDRELL, M.; GIRÁLDEZ, P.; LLUVERAS, A. (2020). «Materials i tècniques constructives: Una aproximació analítica». A: ESTEVE, J.; MENCHON, J. (eds.). Vallferosa: Una torre a la frontera de la Segarra i el Solsonès. Ajuntament de Torà, 132-142.
VENTOLÀ, L.; VENDRELL, M.; GIRALDEZ, P.; MERINO, L. (2011). «Traditional organic additives improve lime mortars: New old materials for restoration and building natural stone fabrics». Construction and Building Materials, 25(8), 3313-3318. DOI: https://doi.org/10.1016/j.conbuildmat.2011.03.020
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Adrià Cubo Córdoba, Pilar Giráldez Fernández, Joan Menchón Bes, Ainhoa Pancorbo Picó, Màrius Vendrell Sanz
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
