A tall de conclusió
Progressos rellevants en el coneixement de les fortificacions altmedievals
Resum
En aquest article es mostren algunes de les principals aportacions realitzades en els últims anys en l’àmbit de l’estudi de les fortificacions altmedievals i, en particular, en el coneixement arquitectònic i funcional de les torres. Es presta una atenció especial a les contribucions recollides en l’obra Catalunya Romànica, publicada entre els anys 1984 i 1998, que va constituir una aportació notable a la recerca sobre el patrimoni fortificat català. En els diferents apartats s’analitza la rellevància de la localització de les fortificacions i de la seva morfologia, així com certs elements arquitectònics singulars. En aquest sentit, cal destacar la presència d’angles roms en algunes torres i castells construïts entorn de l’any 1000, així com l’existència de casos en què una segona torre n’embolcalla estructuralment una primera, més antiga, la qual cosa planteja interessants hipòtesis sobre l’evolució constructiva d’aquestes fortificacions. Així mateix, se subratlla la necessitat de considerar altres factors vinculats a la seva funcionalitat, com ara el paper estratègic en el control del territori, sigui de camins o de termes jurisdiccionals. També s’incideix en la importància d’aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana a l’interior dels castells medievals, un aspecte clau per comprendre’n l’ús real i la dimensió humana. Finalment, es posa en relleu la conveniència d’incorporar l’anàlisi del paisatge que circumda aquests recintes fortificats a fi d’identificar la possible existència de nuclis d’hàbitat propers, terres de conreu —fossin de secà o de regadiu— i xarxes viàries associades, la qual cosa permet situar les fortificacions en el seu context territorial i socioeconòmic.
Paraules clau
castell, torre, Alta Edat Mitjana, paisatge medievalReferències
ADELL, J. A.; RIU, E. (1992). «Castell de Ribes (o de Bell-lloc)». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 19. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 268-270.
BATET, C. (1996). Castells termenats i estratègies d’expansió comtal: La Marca de Barcelona als segles X-XI. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
BIOSCA, E.; VINYOLES, M. T.; XORTÓ, X. (2001). Des de la frontera: Castells medievals de la Marca. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
BOLÒS, J. (1982). «La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages». Quaderns d’Estudis Medievals, 7, 434-441.
BOLÒS, J. (1985). «Castell de Viver». En: VIGUÉ, J. (dir.). Catalunya Romànica, 12. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 504-510.
BOLÒS, J. (1987a). «Castell d’Ardèvol». En: VIGUÉ, J. (dir.). Catalunya Romànica, 13. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 258.
BOLÒS, J. (1987b). «Castell de Vallferosa». En: VIGUÉ, J. (dir.). Catalunya Romànica, 13. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 150-152.
BOLÒS, J. (1992a). «Castell de Font-rubí». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 19. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 116-117.
BOLÒS, J. (1992b). «Torre de Moja». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 19. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 153-154.
BOLÒS, J. (1992c). «Castell de Subirats». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 19. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 194-195.
BOLÒS, J. (1993). «Torre de Perauba». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 15. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 426.
BOLÒS, J. (1994a). «Castell d’Orenga». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 473-474.
BOLÒS, J. (1994b). «Castell i vilatge de la Torreta de Secardit». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 206.
BOLÒS, J. (1994c). «Castell d’Alòs». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 166-167.
BOLÒS, J. (1995). «Castell de Santa Perpètua». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 21. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 512-515.
BOLÒS, J. (1997a). «Castell de Lloberola». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 24. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 378-380.
BOLÒS, J. (1997b). Castells de la Catalunya Central. Manresa: Angle Editorial.
BOLÒS, J. (2000). «Els castells medievals a Catalunya». En: L’arquitectura militar medieval: Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d’Història del Casal, 11-23.
BOLÒS, J. (2003-2004). «Fortificacions de la marca i organització del territori a Catalunya (segles VIII-XII)». En: Actes del Congrés Els Castells medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny. La Gabella, 67-88.
BOLÒS, J. (2022). El paisatge medieval del comtat de Barcelona: Història del paisatge, documents i cartografia d’un país mediterrani, I. Lérida: Pagès Editors.
BOLÒS, J. (2023). The Historic Landscape of Catalonia: Landscape History of a Mediterranean Country in the Middle Ages. Turnhout: Brepols. DOI: https://doi.org/10.1484/M.TMC-EB.5.131926
BOLÒS, J. (2025). El paisatge medieval del comtat de Barcelona: Història del paisatge, documents i cartografia d’un país mediterrani, II. Lérida: Pagès Editors.
BOLÒS, J.; BUSQUETA, J. (1996). «Castell de Lluçars». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 16. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 492-494.
BOLÒS, J.; GABRIEL, M. (1994a). «Castell de Ponts». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 409-411.
BOLÒS, J.; GABRIEL, M. (1994b). «Castell de Torreblanca (o de la Costa de Sant Joan)». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 424-425.
BOLÒS, J.; FITÉ, F. (1993). «Castell de Montllobar». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 15. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 500.
BOLÒS, J.; FITÉ, F. (1994a). «Força d’Estany (o Torre del Cargol)». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 422-424.
BOLÒS, J.; FITÉ, F. (1994b). «Vilatge i fortificació del Vilot d’Alberola». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 17. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 401-402.
BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2001). Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2006). Atles del comtat d’Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
BOLÒS, J.; HURTADO, V. (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
BOLÒS, J.; MENCHÓN, J. J. (1995). «Castell de Siurana». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 21. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 385-389.
BOLÒS, J.; PAGÈS, M. (1987). «El castell i la baronia de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)». En: RIU, M. (dir.). Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona, 113-151.
BOLÒS, J.; SÀNCHEZ-BOIRA, I. (2014). Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI). Barcelona: Fundació Noguera.
BOLÒS, J.; TORNER, M. (1984). «Castell de Fals». En: VIGUÉ, J. (dir.). Catalunya Romànica, 11. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 241-242.
BOLÒS, J.; URPÍ, R. M.; RESINA, J. A. (1992). «Castell de Santa Oliva». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 19. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 260.
BOLÒS CAPDEVILA, O. (1994). «Ponència a càrrec del doctor Josep Oriol de Bolòs i Capdevila amb motiu de l’acceptació del Premi Fundació Catalana per a la Recerca 1994». En: Premis de la Fundació Catalana per a la Recerca: Convocatòria 1994. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 7-15.
BROGIOLO, G. P.; GELICHI, S. (1996). Nuove ricerche sui castelli altomedievali in Italia settentrionale. Florencia: All’Insegna del Giglio.
CABALLERO, L.; MATEO, A. (1990). «El grupo de atalayas de la sierra de Madrid». En: Madrid del siglo IX al XI: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Madrid: Dirección General de Patrimonio Cultural, 65-78.
CABAÑERO, B. (1997). Los castillos catalanes del siglo X: Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
CHRISTIE, N.; HEROLD, H. (eds.) (2016). Fortified Settlements in Early Medieval Europe: Defended Communities of the 8th-10th Centuries. Oxford: Oxbow. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dh3x
CORTÉS ELÍA, M. A. (2023). Castells i fortaleses de Catalunya: Guia d’interpretació. Sant Vicenç de Castellet: Farell.
ETTEL, P.; FLAMBARD HÉRICHER, A. M.; O’CONOR, K. (eds.) (2020). Vivre au Château: Château Gaillard 29. Caen: Presses Universitaires de Caen.
FITÉ, F. (1993). Arquitectura i repoblació en la Catalunya dels segles VIII-XI. Lérida: Universitat de Lleida.
FRIEDRICH, R. (2006). «Archäeologische Zeugnisse zum Alltag auf mittelalterlichen Burgen». En: HOFRICHTER, H. (ed.). Alltag auf Burgen im Mitttelalter. Braubach: Deutsche Burgenvereinigung, 41-50.
GIBERT, J. (2018). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). La Pobla de Claramunt: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
GONZÁLEZ, J. R.; MEDINA, J. (2003-2004). «Resultats de l’excavació sistemàtica del castell de Guimerà (Urgell)». En: Actes del Congrés Els Castells medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny. La Gabella, 505-521.
GONZÁLEZ, J. R.; RUBIO, D.; RODRÍGUEZ, J. I.; MARKALAIN, J. (1997). «Castell de la Morana». En: PLADEVALL, A. (dir.). Catalunya Romànica, 24. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 483.
GUÀRDIA, J. (2001). Memòria del sondeig arqueològic realitzat a la Torre de la Pobla. Súria: Ajuntament de Súria. Recuperado de https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/24327/qmem3241_web.pdf?sequence=18
HOFRICHTER, H. (ed.) (2006). Alltag auf Burgen im Mittelalter. Braubach: Deutsche Burgenvereinigung.
HURARD, S.; CAVANNA, É.; CISSÉ, L. (2018). «Le château, ça n’existe pas!». En: JOURNOT, F. (dir.). Pour une archéologie indisciplinée: Réflexions croisées autour de Joëlle Burnouf. Drémil-Lafage: Editions Mergoil, 203-210.
LLOVERA, X.; BOSCH, J. M.; RUF, M. A.; YÁÑEZ, C.; SOLÉ, X.; VILA, A. (ed.) (1997). Roc d’Enclar: Transformacions d’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
MARTÍ, R. (2020). «El desarrollo de las fortificaciones altomedievales en el nordeste hispano, del imperio a los feudos». Cuadernos de Arquitectura y Fortificación, 7, 325-342.
https://doi.org/10.63114/5yzcdn44 DOI: https://doi.org/10.63114/5yzcdn44
MARTÍ, R.; VILADRICH, M. (2018). «Les torres de planta circular de la frontera extrema d’al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)». Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. https://doi.org/10.5565/rev/tda.76 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.76
MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J.; GONZALO, X. (2024). «Castellví de la Marca, una fortificación recurrente en los confines de Tarragona y Barcelona». Arqueología y Territorio Medieval, 31, 297-322. DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767
MATEU, M. (2023). Les torres i el procés de colonització del Baix Ebre (segles XII-XIII) [tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
MENCHÓN, J. (2002). «El hisn de Siurana o l’oblit del passat». En: Actes del II Congrés d’arqueologia medieval i moderna de Catalunya. Barcelona: ACRAM, 2, 643-651.
MORROS, J. (2018). «Estudi de datació de mostres de fusta integrades als murs del castell d’Alòs de Balaguer (La Noguera)». Lérida: Diputació de Lleida.
NEGRE, J. (2013). De Tortosa a Ṭurṭūša: L’extrem oriental d’al-Ṯagr al-A‘là en el context del procés d’islamització d’al-Andalus [tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
NEGRE, J. (2020). En els confins d’al-Andalus: Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada Edicions.
O’KEEFFE, T. (2004). Ireland’s Round Towers: Buildings, Rituals and Landscapes of the Early Irish Church. Stroud: Tempus.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M.; OCAÑA, M. (2016). «The Southern Carolingian Frontier in Marca Hispanica along the River Ter: Roda Civitas and the Archaeological Site of L’Esquerda (Catalonia)». En: CHRISTIE, N.; HEROLD, H. (eds.). Fortified Settlements in Early Medieval Europe: Defended Communities of the 8th-10th Centuries. Oxford: Oxbow, 205-217. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvh1dh3x.22
PIERA, M. y MENCHON, J. (2011). «El castell de Siurana (Cornudella de Montsant, El Priorat). Treballs arqueològics dels anys 2009-2010». En: Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Barcelona: ACRAM, 2, 867-878.
POISSON, J.-M. (dir.) (1992). Le château médiéval, forteresse habitée (XIe-XVIe s.): Documents d’Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme. DOI: https://doi.org/10.4000/books.editionsmsh.36683
PRAT, M. (2020). «Una torre de época visigoda en el nordeste peninsular: el caso de Torre Desvern, Celrà». En: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Arqueologia Medieval. Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès, 241-254.
RESINA, J. A.; URPÍ, R. M. (2007). «A la vora del camí: La calçada al seu pas pel Penedès». En: BOLÒS, J. (ed.). Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval: Territori i Societat a l’Edat Mitjana, 4. Lérida: Universitat de Lleida, 283-320.
RUEDA, J. M.; TURA, J. (2003-2004). «Montsoriu: Gènesi, evolució i decadència d’un gran castell medieval». En: Actes del Congrés Els Castells medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny. La Gabella, 37-66.
SABATÉ, M.; FOLCH, C. (2018). «El castell de Vilademàger (La Llacuna, Anoia): Arqueologia d’una fortificació comtal (segles X-XV)». Treballs d’Arqueologia, 22, 135-154. https://doi.org/10.5565/rev/tda.80 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.80
SANCHO, M. (dir.) (2009). Mur: La història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrica-arqueològica. Tremp: Garsineu Edicions.
SOUTO, J. A. (2005). El conjunto fortificado islámico de Calatayud. Zaragoza: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo.
RUNDKVIST, M. (2019). At Home at the Castle: Lifestyles at the Medieval Strongholds of Östergötland, AD 1200-1530. Linköping: Östergötland County Administration.
SCHNEIDER, L. (2023). «Le Roc de Pampelune (Argelliers, Héraut): Une implantation forestière fortifiée de la fin du Ve et du VIe siècle». En: SCHNEIDER, L.; RAYNAUD, C.; DUSSEAUX, D. (eds.). Septimanie. Languedoc et Roussillon: De l’Antiquité au Moyen Âge. Gante: Éditions Snoeck, 96-101.
VINYOLES, T. M.; GALLEGO, P.; GONZÁLEZ, M.; MARSIÑACH, M.; MUÑOZ, N.; RUBIÓ, A.; VARELA, E. [EQUIP BROIDA] (1987). «Ús de l’espai en els castells i torres dels segles XIV i XV». En: RIU, M. (dir.). Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona, 217-295.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Jordi Bolòs
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
