Ceràmica, recepcions oficials i els senyors de Castellvell: khilʿa i poder

Autors/ores

  • Xavier Ballestín Universitat de Barcelona

Resum

En el context dels projectes de recerca sobre la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans s’ha portat a terme una lectura exhaustiva i analítica de les fonts àrabs. Mentre la prospecció i l’excavació arqueològica avançaven en el coneixement de les fortaleses principals i de les xarxes defensives a les àrees frontereres de Catalunya i de la vall de l’Ebre, les fonts àrabs han subministrat l’equip de recerca amb evidència d’un flux de ceràmica califal de luxe al castell de Castellvell.

Paraules clau

islam primerenc, fonts àrabs, al-Andalus, frontera, al-Manṣūr, al-Muẓaffar, vaixella de luxe, āniya, khilʿa, ambaixades

Referències

BALLESTÍN, X. (1998). Mafāḫir al-barbar: Estudi i traducció. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

BALLESTÍN, X. (2004). Al-Mansur y la dawla ‘amiriyya: Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

BALLESTÍN, X. (2006). «Jilʿa y monedas: El poder de los Banū Marwān en el Magrib al-Aqṣà». Al-Qantara, XXVII(2) (juliol-desembre), 391-415. DOI: https://doi.org/10.3989/alqantara.2006.v27.i2.8

BALLESTÍN, X. (2013). «Consideraciones acerca del término árabe balāṭ, su equivalencia con la voz latina palatium y su presencia en las fuentes andalusíes, magrebíes y orientales». A: BALLESTÍN, X.; PASTOR, E. (eds.). Lo que vino de Oriente: Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss. VII-IX). Oxford: British Archaeological Reports. BAR International Series 2525. DOI: https://doi.org/10.30861/9781407311432

BALLESTÍN, X. (2015). Almansor i la destrucció de Barcelona: De les cendres del Regomir a l’ultimàtum d’Hug Capet. Barcelona: Base.

BALLESTÍN, X. (2024). «Las grandes campañas andalusíes: Almanzor como paradigma» A: ALBARRÁN, Javier (coord.). Al-Andalus y la guerra. Madrid: La Ergástula.

BARCELÓ, M. (1995). «El califa patente: El ceremonial omeya de Córdoba o la escenificación del poder». A: VALLEJO TRIANO, A. El salón de Abd al-Rahman III: Madinat al-Zahra’. Còrdova: Junta de Andalucía. Consejería de Cultura.

BARIANI, L. (2003). Almanzor. Sant Sebastià: Nerea.

BATET, C. (1996). Castells termenats i estratègies d’expansió comtal: La Marca de Barcelona als segles X-XI. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.

BOEKHOFF-VAN DER VOORT, N.; VERSTEEGH, K.; WAGEMAKERS, J. (eds.) (2011). The Transmission and Dynamics of the Textual Sources of Islam Essays in Honour of Harald Motzki. Leiden-Boston: Brill.

BRAMON, D. (1995). «La batalla de Albesa: nuevas aportaciones. La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de ʿAbd al-Malik al-Muzaffar (verano del mismo año)». Anaquel de Estudios Árabes, 6, 21-27.

BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa). Vic: Eumo; Barcelona: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives: Institut d’Estudis Catalans.

CARDOSO, E. R. F. (2015). Diplomacy and oriental influence in the court of Cordoba (9th-10th centuries). Lisboa: University of Lisbon.

CARDOSO, E. R. F. (2023). The Door of the Caliph: Concepts of the Court in the Umayyad Caliphate of al-Andalus. Londres i Nova York: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003264866

CLARKE, N. (2011). «Medieval Arabic accounts of the conquest Cordoba: Creating a narrative for a provincial capital». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 74(1), 41-57. DOI: https://doi.org/10.1017/S0041977X10000704

CLARKE, N. (2012). The Muslim Conquest of Iberia: Medieval Arabic Narratives. Londres i Nova York: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203180891

ECHEVARRÍA, A. (2011). Almanzor: Un califa en la sombra. Madrid: Sílex Ediciones.

ESCUDERO, J. (1988-1990). «La cerámica decorada en “verde y manganeso” de Madinat al-Zahra». Cuadernos de Madīnat al-Zahrāʾ, 2, 127-161.

FOLCH, C. (2013). «Els palatia dels territoris del nord-est de Catalunya: Indicis toponímics de la primera organització fiscal islàmica». A: BALLESTÍN, X; PASTOR, E. (eds.). Lo que vino de Oriente: Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss. VII-IX). Oxford: British Archaeological Reports. BAR International Series 2525.

FOLCH, C. (2018). «Fortificacions i assentaments en alçada a l’àmbit rural del nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana (segles VI-XI)». Treballs d’Arqueologia, 22, 29-49. https://doi.org/10.5565/rev/tda.74 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.74

GARCÍA-GÓMEZ, E. (1967). «Armas, banderas, tiendas de campaña, monturas y arreos en los “Anales de al-Ḥakam II” por ʿĪsā al-Rāzī». Al-Andalus, 32, 163-179.

GARCÍA-GÓMEZ, E. (1970). «Tejidos, ropas y tapicería en los “Anales de al-Ḥakam II” por ʿĪsā al-Rāzī». Boletín de la Real Academia de la Historia, 156, 43-53.

GIBERT, J. (2007). «Els palatia Septimans: Indicis de l’organització territorial andalusina al nord dels Pirineus». Anuario de Estudios Medievales, 37(1) (gener-juny), 1-26. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2007.v37.i1.32

GIBERT, J. (2013). «De Guissona a Magalona: Consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la Tarraconesa oriental i la Septimània». A: BALLESTÍN, X.; PASTOR, E. (eds.). Lo que vino de Oriente: Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss. VII-IX). Oxford: British Archaeological Reports. BAR International Series 2525.

GIBERT, J. (2016). A l’ombra de Barchinona: Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat.

GÖRKE, A.; MOTZKI, H.; SCHOELER, G. (2012). «First-Century Sources for the Life of Muhammad? A Debate». Der Islam, 89(2), 2-59. DOI: https://doi.org/10.1515/islam-2012-0002

GUIDI, J. J. (2016). De Tàrraco a Terrachona. De la Tarragona visigoda a la medieval (segles VII-XII): Els condicionants clàssics en la nova arquitectura feudal. Documentació arqueològica i fonts històriques d’un patrimoni monumental. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

HOYLAND, R. G. (1997). Seeing Islam as others saw it: A Survey and Evaluation of Christian, Jewish and Zoroastrian writings on Early Islam. Princeton: The Darwin Press.

JARRETT, J. (2010). Rulers and ruled in frontier Catalonia, 8890-1010: Pathways of power. Suffolk-Rochester: The Royal Historical Society-The Boydell Press. DOI: https://doi.org/10.1017/9781846159220

MAÍLLO, F. (2024). Claves de historiografía arábiga: Fundamentos, diversidad y lenguaje. Salamanca: Nueva Graficesa.

MARTÍ, R. (1992). «La primera expansió comtal a ponent del Llobregat». A: PLADEVALL I FONT, A. (dir.). Catalunya romànica, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

MARTÍ, R. (2013). «El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII». A: BALLESTÍN, X.; PASTOR, E. (eds.). Lo que vino de Oriente: Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss. VII-IX). Oxford: British Archaeological Reports. BAR International Series 2525.

MARTÍ, R. (2017). «Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la marca de Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, 47(2) (juliol-desembre), 679-705. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07 DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07

MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J.; GONZALO, X. (2024). «Castellví de la Marca, una fortificación recurrente en los confines de Tarragona y Barcelona». Arqueología y Territorio Medieval, 31, 297-322. https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767 DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767

MARTÍNEZ-ENAMORADO, V.; TORREMOCHA, A. (2003). Almanzor y su época: Al-Andalus en la segunda mitad del siglo X. Màlaga: Editorial Sarriá.

MARTINEZ-GROS, G. (1990). «The fall of the Umayyads of Cordova: The end of the Arab Caliphate». Mediterranean Historical Review, 5, 117-149. DOI: https://doi.org/10.1080/09518969008569593

MARTINEZ-GROS, G. (1992). L’Idéologie Omeyyade: La construction de la légitimité du Califat de Cordoue (Xè-XIè siécles). Madrid: Casa de Velázquez. DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.2060

MARTINEZ-GROS, G.; MAKARIOU, S. (2001). «Art et Politique en al-Andalus: Xe-XIe siècles». A: Les Andalousies: De Damas à Cordoue. París: Institut du Monde Arabe.

MARTOS, J. (2022). Historiografía andalusí: Manual de fuentes árabes para la historia de al-Andalus. 2 vols. Cáceres: Universidad de Extremadura; Madrid: Sociedad Española de Estudios Medievales.

MOLINA-MARTÍNEZ, L. (1981). «Las campañas de Almanzor a la luz de un nuevo texto». Al-Qanṭara, 2, 209-263.

MOLINA-MARTÍNEZ, L. (1982). «Las campañas de Almanzor: Nuevos datos». Al-Qanṭara, 3(1/2), 467-472.

MUHANNA, E. (2016) (ed.). The Digital Humanities and Islamic & Middle East Studies. Berlín, Boston: Walter de Gruyter. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110376517

ROSSER-OWEN, M. (2022). Articulating the Ḥijāba: Cultural Patronage and Political Legitimacy in al-Andalus. The ʿĀmirid Regency c. 970-1010 AD. Leiden, Boston: Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004469204

SALINAS, E.; PRADELL, T. (2020). «Revisando las primeras producciones vidriadas islámicas cordobesas a la luz de la arqueometría». Arqueología y Territorio Medieval, 27, 37-61. https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5416 DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5416

SANCHO, M. (2009). «Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): Hábitat y territorio». A: QUIRÓS CASTILLO, Juan Antonio (dir.). The archaeology of early medieval villages in Europe. Bilbao: Universidad del País Vasco. Documentos de Arqueología e Historia, 1.

SEGOVIA, C. A. (2012). «John Wansbrough and the Problem of Islamic Origins in Recent Scholarship: A Farewell to the Traditional Account». A: SEGOVIA, C. A.; LOURIÉ, B. (eds.). The Coming of the Comforter: When, Where, and to Whom? Studies on the Rise of Islam and Various Other Topics in Memory of John Wansbrough. Piscataway, NJ: Gorgias Press. DOI: https://doi.org/10.31826/9781463234812-003

SUÑÉ, J. (2018). «Was the Umayyad caliphate of Cordoba as strong as Arab chroniclers claimed?». Al-Masāq, 31(1), 1-15. https://doi.org/10.1080/09503110.2018.1553376 DOI: https://doi.org/10.1080/09503110.2018.1553376

SUÑÉ, J. (2020). Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XIII): De la hegemonía musulmana a la decadencia. Madrid: La Ergástula.

SUÑÉ, J. (2023). «La batalla del Guadiaro (21-06-1010) en el Muqtabis de Ibn Hayyyan». Índice Histórico Español, 136, 46-68. https://doi.org/10.1344/IHE2023.136.3 DOI: https://doi.org/10.1344/IHE2023.136.3

SUÑÉ, J. (2025). «ʿĀmirid Jihad, the Religious Radicalisation of the Catalans, and the Loss of Andalusi Hegemony». Journal of Medieval Iberian Studies, 1, 1-30. https://doi.org/10.1080/17546559.2025.2458151 DOI: https://doi.org/10.1080/17546559.2025.2458151

WANSBROUGH, J. (1977). Quranic Studies: Sources and Methods of Scriptural Interpretation Foreword, Translations, and Expanded Notes by Andrew Rippin. Nueva York: Prometheus Books, 2004.

WANSBROUGH, J. (1978). The Sectarian Milieu: Content and Composition of Islamic Salvation History. Oxford: Oxford University Press.

Publicades

04-12-2025

Com citar

Ballestín, X. (2025). Ceràmica, recepcions oficials i els senyors de Castellvell: khilʿa i poder. Treballs d’Arqueologia, 28, 191–201. https://doi.org/10.5565/rev/tda.181

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.