Noves evidències de la instal·lació campamental del segle II a. C. al turó d’Empúries: les estructures tardorepublicanes documentades a l’insula 30
Resum
Cada vegada són més nombroses les evidències de l’existència d’una instal·lació militar al turó sobre el qual posteriorment es va fundar la ciutat romana d’Emporiae. Es tracta d’un recinte fortificat, posterior a la presència militar a la zona durant l’època catoniana, l’inici de la qual pot datar-se entorn de finals del primer quart o ja als inicis del segon quart del segle II a. C., quan Empúries va tornar a funcionar com a port d’arribada de tropes i d’avituallaments romans. Aquesta instal·lació va estar activa almenys durant mig segle, probablement en el context de les guerres celtibèriques (181-133 a. C.) i fins a finals del tercer quart del segle II a. C., moment en què va deixar d’usar-se. L’excavació dels nivells més profunds de l’insula 30 ha aportat noves dades sobre la identitat cultural ibèrica d’almenys una part dels efectius i, en menor mesura, potser també gal·la. Aquest fet indica que la instal·lació va poder servir com a lloc de reclutament de tropes auxiliars indígenes per reforçar les legions romanes.
Paraules clau
Empúries, instal·lació militar , exèrcit romà, tropes auxiliars, àmfores, ceràmicaReferències
AGUSTÍ, B.; MARTÍN, A.; PONS, E. (2008). «Dipòsits infantils als poblats ibers empordanesos (Catalunya)». En: GUSI, F.; MURIEL, S.; OLARIA, C. (coord.). Nasciturus: infans, puerulus. Vobis mater terra. La muerte en la infancia. SIAP. Valencia, 117-141.
ALMAGRO, M. (1951a). Las fuentes escritas referentes a Ampurias. Monografías ampuritanas, I. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.
ALMAGRO, M. (1951b). Ampurias. Historia de la ciudad y guía de las excavaciones. Barcelona.
ALMAGRO, M. (1952). Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas. Monografías ampuritanas, II. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.
ALMAGRO, M. (1953). Las necrópolis de Ampurias, I. Introducción y necrópolis griegas. Monografías ampuritanas, III. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.
AQUILUÉ, X. (1993). La seu del Col·legi d’Arquitectes. Una intervenció arqueològica en el centre històric de Tarragona. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2000). «Les ceràmiques de vernís negre del segles II i I aC a Empúries (l’Escala, Alt Empordà)». En: AQUILUÉ, X.; GARCIA, J.; GUITART, J. (eds.). La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: centres productors mediterranis i comercialització a la península Ibèrica. Actes de la taula rodona celebrada a Empúries els dies 4 i 5 de juny de 1998. Mataró, 31-58.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2002). «El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries». Rómula, 1, 9-38.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2004). «L’evolució dels contextos de materials amfòrics en la Palaia Polis d’Empòrion entre els segles VI i II aC». En: La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts. Arqueomediterrània, 8. Badalona, 165-183.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2006a). «Les termes públiques de la ‘Insula 30’ de la ciutat romana d’Empúries». En: VIVÓ, D. et al. (eds.). …sed uitam faciunt. Aigua i conjunts termals a les ciuitates d’Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae. Girona: Universitat de Girona. Institut del Patrimoni Cultural, 37-44.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2006b). «Intervencions arqueològiques a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) als anys 2004 i 2005». Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006). Girona, 249-267.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2008). «Intervencions arqueològiques a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) als anys 2006 i 2007». Actes de les Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (l’Escala-Empúries, 6 i 7 de juny de 2008). Girona, 185-209.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2012a). «L’espai periurbà d’Empòrion». Col·loqui sobre Paisatge Periurbà durant la Protohistòria i l’Antiguitat al Mediterrani Occidental (ICAC, 2009). Documenta, 26. Tarragona, 99-121.
AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2012b). «4.3. Arquitectura oficial. Las termas públicas de la Ínsula 30». En: AQUILUÉ, X. (ed.). Empúries. Municipium Emporiae. Ciudades romanas de Hispania, 6. Roma: L’Erma di Bretschneider, 49-54.
AQUILUÉ, J.; MAR, R.; NOLLA, J. M.; RUIZ DE ARBULO, J.; SANMARTÍ, E. (1984). El Fòrum romà d’Empúries (excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la península Ibèrica. Monografies emporitanes, VI. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.
AQUILUÉ, X.; GARCIA, J.; GUITART, J. (eds.) (2000). La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: centres productors mediterranis i comercialització a la península Ibèrica. Actes de la taula rodona celebrada a Empúries els dies 4 i 5 de juny de 1998. Mataró.
ASENSIO, D.; PRINCIPAL, J. (2006). «Relaciones comerciales Roma-Hispania. La Hispania Citerior del siglo II aC». En: BURILLO, F. (ed.). Segeda y su contexto histórico. Entre Catón y Nobilior (195 al 153). Homenaje a Antonio Beltrán Martínez. Mara (Zaragoza): Fundación Segeda – Centro de Estudios Celtibéricos, 117-140.
BARBERÀ, J.; NOLLA, J. M.; MATA, E. (1993). La ceràmica grisa emporitana. Cuadernos de arqueología, 6. Barcelona: Edicions Servei del Llibre L’Estaquirot.
BATS, M. (1993). «Céramique commune italique». En: PY, M. (dir.). Dicocer. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s. av. n. è. – VIIème s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes, 357-362.
BELLÓN, J. P.; RUIZ, A.; MOLINOS, J. C.; RUEDA, C.; GÓMEZ, F. (ed.) (2015). La Segunda Guerra Púnica en la península Ibérica. Baecula: arqueología de una batalla. Torredonjimeno: Universidad de Jaén.
BERNAL, D.; RIBERA, A. (eds.) (2008). Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Universidad de Cádiz.
BONET, H.; MATA, C. (2008). «Las cerámicas ibéricas. Estado de la cuestión». En: BERNAL, D.; RIBERA, A. (eds.). Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Universidad de Cádiz, 147-169.
BURILLO, F. (ed.) (2006). Segeda y su contexto histórico. Entre Catón y Nobilior (195 al 153). Homenaje a Antonio Beltrán Martínez. Mara (Zaragoza): Fundación Segeda – Centro de Estudios Celtibéricos.
CAMPO, M.; CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2017). «Tesoro de denarios romanos hallado en la Ínsula 30 de Empúries (74-73 aC)». Numisma, 260 (2016), 7-37.
CARRERAS, C.; MARTÍN, A.; PERA, J.; RODRIGO, E. (2016). «Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo». Saguntum (PLAV), 48, 103-121.
CASTANYER, P. (2012). «Las necrópolis». En: AQUILUÉ, X. (ed.). Empúries. Municipium Emporiae. Ciudades romanas de Hispania, 6. Roma: L’Erma di Brestneider, 85-100.
CASTANYER, P.; SANMARTÍ, E.; TREMOLEDA, J. (1993). «Céramique commune ibérique». En: PY, M. (dir.). Dicocer. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s. av. n. è. – VIIème s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes, 351-356.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2016a). «Una nueva fortificación de época republicana en Empúries. Una base militar para la conquista de Hispania». En: BENDALA, M. (ed.). Los Escipiones. Roma conquista Hispania. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional, 107-127.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2016b). «Nuevos espacios de necrópolis en torno a Emporion. Aspectos rituales y prácticas funerarias». En: CHAZELLES, C.-A.; SCHWALLER, M. (ed.). Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistoriques de Méditerranée nord-occidentale. Mélanges offerts à Bernad Dedet. Monographies d’archéologie méditerranéennes. Hors-série, 7 (2). Lattes, 497-515.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (2016c). «Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud». Tribuna d’Arqueologia, 2012-2013. Barcelona, 169-198.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J.; FERRER, A.; HERNÁNDEZ, E.; SANTAMARIA, P. (2014). «Intervencions arqueològiques a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) als anys 2012 i 2013». En: XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Besalú, 14 i 15 de juny de 2014). Girona, 179-218.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J.; PUIGDEVALL, I.; PUIG, A. M.; HERNÁNDEZ, E.; CLE, A.; FERRER, A. (2016d). «Intervencions arqueològiques a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) als anys 2014 i 2015». En: XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016). Girona, 169-198.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA J.; HERNÁNDEZ, E.; PUIGDEVALL, I. (2018). «Intervencions arqueològiques a Empúries (l’Escala, Alt Empordà) als anys 2014 i 2015». En: XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Caldes de Malavella, 1-2 de juny de 2018). Girona, 197-222.
CASTANYER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA J.; HERNÁNDEZ, E. (2020). «Unas nuevas termas republicanas al sur de la ciudad griega de Emporion». En: NOGUERA, J. M.; GARCÍA-ENTERO, V.; PAVÍA, M. (coord.). Termas públicas de Hispania. SPAL. Monografías arqueológicas. Sevilla: Ediciones de la Universidad de Murcia / Editorial Universidad de Sevilla, 293-310.
CRAWFORD, M. (1985). Coinage and money under the Roman Republic. Londres: University of California Press.
CUADRADO, E. (1974). «Las tumbas tumulares de Las Corts». En: RIPOLL, E. (ed.). Miscelánea arqueológica. XXV aniversario de los cursos internacionales de prehistoria y arqueología en Ampurias (1947-1971). Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1, 251-262.
DÍAZ, M. (1996). «Excavacions en la Rambla Vella. Noves aportacions al coneixement de la Tàrraco republicana». Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, época V, n.º 18. Tarragona, 155-190.
DÍAZ, M. (2000). «Tipocronología de los contextos cerámicos tardo-republicanos en Tarraco». Empúries, 52, 201-260.
GANDIA, E. (1926). Diari d’excavacions. Original manuscrito.
GARCÍA JIMÉNEZ, G. (2006). «Entre iberos y celtas: las espadas de tipo La Tène del noreste de la península Ibérica». Anejos de Gladius, 10.
GARCÍA-MAURIÑO, J. (1993). «Los cascos de tipo Montefortino en la península Ibérica. Aportación al estudio del armamento de la Segunda Edad del Hierro». Complutum, 4, 95-146.
GRAELLS, R. (2012). «Una figura de bronce y otros argumentos para identificar un santuario extraurbano en Empúries». En: Bronzes grecs et romains, recherches récentes. Hommage à Claude Rolley. INHA (actes de colloques) [en línea]. http://inha.revues.org/3984
GUICHARD, V.; PICON, M.; VAGINAY, M. (1991). «La céramique peinte gauloise en pays ségusiave aux IIe et Ier siècles avant notre ère». En: La céramique peinte celtique dans son contexte européen. Reims, 211-227.
LÓPEZ, A. (1979-1980). «Cronología de un tipo de cubiletes de paredes finas en Ampurias». Ampurias, 41-42, 453-462.
LÓPEZ, A. (1989). Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña. Quaderns científics i tècnics, 2. Barcelona: Diputació de Barcelona.
LÓPEZ, A. (2013). «Las cerámicas de paredes finas del final de la República romana y el período augusteo-tiberiano». Manual de cerámica romana, I. Del mundo helenístico al Imperio Romano. Madrid: Museo Arqueológico de la Comunidad de Madrid, 149-190.
MAR, R.; RUIZ DE ARBULO, J. (1993). Ampurias romana. Historia, arquitectura y arqueología. Sabadell: Editorial AUSA.
MARÍN, C.; RIBERA, A. (2000). «Las cerámicas de barniz negro de Valentia». En: La ceràmica de vernís negre dels segles II o I aC. Centres productors mediterranis i comercialització a la península Ibèrica (Empúries, 4 i 5 de juny de 1998). Mataró, 91-105.
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1974). La campaña de Catón en Hispania. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona.
MAZZONI, M. (2016). «Elmi Montefortino nel Mediterraneo occidentale». En: GRAELLS, R.; MARZOLI, D. (eds.). Armas de la Hispania prerromana. Actas del Encuentro Armamento y Arqueología de la Guerra en la Península Ibérica Prerromana (s. VI-I aC): Problemas, Objetivos y Estrategias. RGZM – Tagungen Band, 24. Maguncia, 109-148.
MONCUNILL, N. (2015). «The Iberian lead plaque in the Víctor Català collection (Empúries, l’Escala). A new study an edition». Epigraphica, LXXVII. Faenza, 67-83.
MONTAGNA PASQUINUCCI, M. (1972). «La ceramica a vernice nera del Museo Guarnacci di Volterra». Mélanges de l’École Française de Rome. Antiquité, 84 (1), 269-498.
MOREL, J.-P. (1981). Céramique campanienne. Les formes. Textes. Les formes. Planches. Bibliothèque des Écoles Françaises d’Athènes et de Rome, 244. Roma: École Française de Rome.
MOREL, J.-P. (1982). «La céramique à vernis noir de Carthage-Byrsa. Nouvelles données et elements de comparaison». Actes du Colloque sur la Céramique Antique de Carthage (Cartago, 23-24 de junio de 1980). Cartago, 43-76.
MORET, P. (1995). «Tite-Live et la topographie d’Emporion». Mélanges de la Casa de Velázquez. Antiquité-Moyen Âge, XXXI (1), 55-75.
NIETO, X.; RAURICH, X. (1998). «La infraestructura portuaria ampuritana». En: III Jornadas de Arqueología Subacuática. Valencia, 13, 14 y 15 de noviembre de 1997. Valencia, 57-76.
NIETO, X.; REVIL, A.; MORHANGE, Ch.; VIVAR, G.; RIZZO, E.; AGUELO, X. (2005). «La fachada marítima de Ampurias: estudios geofísicos y datos arqueológicos». Empúries, 54, 71-100.
NOLLA, J. M. (1981). «La ceràmica d’engalba blanca. Una nova aportació a l’estudi del període baix-republicà (segles II-I aC) al nord-est del Principat». En: Estudi general. Miscel·lània commemorativa del desè aniversari del Col·legi Universitari de Girona, 1. Girona, 51-62.
PELLA Y FORGAS, J. (1883). Historia del Ampurdán. Barcelona: Luis Tasso y Serra, Impresor.
PENA, M. J. (1985). «Le problème de la supposée ville indigène à côté d’Emporion. Nouvelles hypothèses». Dialogues d’Histoire Ancienne, 11, 69-83.
PENA, M. J. (1988). «Hipòtesis noves sobre Empúries a partir de l’anàlisi de les fonts literàries». Fonaments, 7, 11-45.
PENA, M. J. (1989). «Ampurias: les débuts de l’implantation romaine». Hommage à Ettore Lepore. Dialogues d’Histoire Ancienne, 15.2, 219-248.
PÉRICHON, R. (1974). La céramique peinte celtique et gallo-romaine en Forez et dans le Massif Central. Roanne: Éditions Horvath.
PINA POLO, F. (2006). «El imperialismo romano en la primera mitad del siglo II aC». En: BURILLO, F. (ed.). Segeda y su contexto histórico. Entre Catón y Nobilior (195 al 153). Homenaje a Antonio Beltrán Martínez. Mara (Zaragoza): Fundación Segeda – Centro de Estudios Celtibéricos, 27-33.
PINA POLO, F. (2009). «Hispania y su conquista en los avatares de la República tardía». En: ANDREU, J.; CABRERO, J.; RODÀ, I. Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano. Documenta, 11. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), 223-236.
POZO, S. F.; ROIG, J. F. (2018). «Simpula de bronce romanos —tardorrepublicanos— del Conventus Tarraconensis». Sautuola / XXIII, Instituto de Prehistoria y Arqueología Sautuola. Santander, 261-284.
PUIG I CADAFALCH, J. (1927-31). «La necròpolis d’incineració en el turó de les Corts, prop de l’Escala». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 58-59.
PY, M. (1993a). «Ungüentariums». En: PY, M. (dir.). Dicocer. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s. av. n. è. – VIIème s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes, 581-584.
PY, M. (1993b). «Céramique celtique». En: PY, M. (dir.). Dicocer. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s. av. n. è. – VIIème s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes, 163-169.
RAMON, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Col·lecció Instrumenta, 2. Barcelona: Universitat de Barcelona.
RIBERA, A. (1995). «Una peculiar fosa de fundación en Valentia». Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 29. Homenatge a la Dra. M. Gil Mascarell. Valencia, 187-195.
RIBERA, A. (1998). La fundació de València. La ciutat a l’època romanorepublicana (segles II-I aC). Estudios universitarios, 71. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
ROMERO CARNICERO, M. V. (1990). «Lucernas republicanas de Numancia y sus campamentos». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 56, 257-296.
RUIZ DE ARBULO, J. (1991). «Los inicios de la romanización en Occidente: los casos de Emporion y Tarraco». Athenaeum, 79, 459-493.
SANMARTÍ, E. (1978). La cerámica campaniense de Emporion y Rhode, I-II. Monografies emporitanes, IV. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.
SANMARTÍ, E. (1982). «Una nova tomba del segle II aC de la necròpolis emporitana de les Corts». Informació Arqueològica, 39, 75-81.
SANMARTÍ, E. (1985). «Las ánforas romanas del campamento numantino de Peña Redonda (Garray, Soria)». Empúries, 47, 130-161.
SANMARTÍ, E.; AQUILUÉ, X.; CASTAÑER, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J. (1995). «El anfiteatro de Emporiae». En: Coloquio Internacional El Anfiteatro en la Hispania Romana. Bimilenario del Amfiteatro Romano de Mérida (Mérida, 26-28 de noviembre de 1992). Mérida, 119-137.
SANMARTÍ, J.; PRINCIPAL, J.; TRIAS, M. G.; ORFILA, M. (1996). Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia. Barcelona: The William Bryant Foundation-Consell Insular de Mallorca-Universitat de Barcelona.
SANMARTÍ-GREGO, E.; PRINCIPAL, J. (1998a). «Las cerámicas de importación, itálicas e ibéricas, procedentes de los campamentos numantinos». Revista d’Arqueologia de Ponent, 7, 35-75.
SANMARTÍ-GREGO, E.; PRINCIPAL, J. (1998b). «Cronología y evolución tipológica de la campaniense A del siglo II aC: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente fechados». En: Les fàcies ceràmiques d’importació a la costa ibérica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC. ArqueoMediterrània, 4/1998. Treballs de l’Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, 193-215.
SANMARTÍ-GREGO, E.; NOLLA, J. M. (1986). «La datation de la partie centrale du rempart méridional d’Emporion (l’Escala, Alt Empordà, Catalogne)». Documents d’Archéologie Méridionale, 9, 81-110.
SANMARTÍ-GREGO, E.; NOLLA, J. M.; AQUILUÉ, X. (1983-1984). «Les excavacions de l’àrea del parking al sud de la Neàpolis d’Empúries (informe preliminar)». Empúries, 45-46, 110-153.
SANTOS, M. (2012). «Arquitectura doméstica». En: AQUILUÉ, X. (ed.). Empúries. Municipium Emporiae. Ciudades romanas de Hispania, 6. Roma: L’Erma di Brestneider, 69-84.
TREMOLEDA, J.; CASTANYER, P. (2013). «Las ánforas republicanas itálicas de Catalunya (siglos III-I aC): estado de la cuestión». En: OLMER, F. (coord.). Itinéraires des vins romains en Gaule. IIIe-Ier siècles avant J.-C. Confrontation de faciés. Actes du Colloque Européen, organisée pas l’UMR 5140 du CNRS, 30 janvier – 2 février, 2007. MAM. Hors-série, 5. Lattes, 213-256.
TREMOLEDA, J.; SANTOS, M.; CASTANYER; P.; MONTURIOL, J. (2012). «Nou espai de necròpolis excavat a Empúries». Camí de Ronda, 3, 66-75.
TREMOLEDA, J.; SANTOS, M.; CASTANYER, P. (2016). «Una nova fortificació d’època republicana a Empúries. Una base militar per a la conquista d’Hispania». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 47, 47-74.
TREMOLEDA, J.; SANTOS, M.; CASTANYER, P. (en prensa). «Contextos cerámicos del siglo II aC en Empúries». En: HUROZ, H.; RIBERA, A. (eds.). Cultura material romana en la Hispania republicana, I, 133-152.
TREMOLEDA, J.; SANTOS, M.; CASTANYER; P.; HERNÁNDEZ, E. (2020). «Vells i nous contextos amb ceràmica de parets fines de l’àrea del fòrum i de la ínsula 30 de la ciutat romana d’Empúries». En: AQUILUÉ, X.; BELTRÁN, J.; CAIXAL, À.; FIERRO, J.; KIRCHNER, H. (eds.). Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Barcelona, 97-109.
VENTURA, J. J. (2000). «La cerámica de barniz negro de los siglos II-I aC en Andalucía occidental». En: AQUILUÉ, X.; GARCIA, J.; GUITART, J. (eds.). La ceràmica de vernís negre del segles II i I aC: centres productors mediterranis i comercialització a la península Ibèrica. Actes de la taula rodona celebrada a Empúries els dies 4 i 5 de juny de 1998. Mataró, 177-215.
VILLARONGA, L. (1977). The Aes coinage of Emporion. BAR Suppl. Series 23. Oxford: British Archaeological Reports.
VILLARONGA, L.; BENAGES, J. (2011). Ancient Coinage of the Iberian Peninsula: Greek, Punic, Iberian, Roman. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
VIVAR, G. (2015). Illa Pedrosa. Comerç marítim i xarxes de redistribució en època tardorepublicana al Mediterrani centreoccidental. Monografies del CASC, 11. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
VOLLMER, A.; LÓPEZ BORGOÑOZ, A. (1995). «Nuevas hipótesis sobre los motivos de la ubicación de la necrópolis de Les Corts y su relación con la ciudad romana de Ampurias (Girona)». En: Actas del XXII Congreso Nacional de Arqueología (Vigo, 1993), 2, 373-381.
VOLLMER, A.; LÓPEZ BORGOÑOZ, A. (1997). «Nueva aproximación a la necrópolis romana de incineración de Les Corts (Ampurias)». En: Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología (Elche, 1995), 2, 129-140.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer, Elisa Hernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
