Darreres novetats al castellum de Puig Castellar: l’organització i funcions dels espais de la tropa

Autors/ores

  • Esther Rodrigo Requena Universitat Autònoma de Barcelona
  • Núria Romaní Sala Universitat Autònoma de Barcelona
  • César Carreras Monfort Universitat Autònoma de Barcelona
  • Joaquim Pera Isern Universitat Autònoma de Barcelona
  • Laia Catarineu Iglesias Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

En aquest article presentem les darreres novetats del projecte de recerca al castellum de Puig Castellar de Biosca, un enclavament de caràcter militar que es pot datar entre el 180 aC i el 120 aC, situat a la rereguarda dels esdeveniments bèl·lics que tenien com a escenari principal la vall de l’Ebre. En el present treball volem posar el focus en els aspectes que fins ara no havíem tractat: els espais d’allotjament de la tropa destinada en aquesta fortificació. En les darreres campanyes, hem pogut excavar aquests espais, que ens han proporcionat un interessant model de com podien ser aquestes construccions en assentaments militars estables però de dimensions modestes, i que suposen un contrapunt als models coneguts de grans campaments estables d’aquest període.

Paraules clau

barracons, exèrcit tardorepublicà, conquesta, romanització

Referències

BAYO FUENTES, S.; MORATALLA JÁVEGA, J.; SALA SELLÉS, F. (2021a). «Arqueología de la conquista romana en la Contestania ibérica. Los fortines tardorrepublicanos de la costa y la vigilancia del camino hacia Carthago Nova». A: PEREIRA, C.; ALBUQUERQUE, P.; MORILLO, A.; FABIAO, C.; CHAVES, F. (eds.). De Ilipa a Munda. Guerra e conflicto no sul de Hispania. Estudos e memórias, 15. Lisboa: UNIARQ/FL-UL, 93-106.

BAYO FUENTES, S.; MORATALLA JÁVEGA, J.; MORILLO CERDÁN, Á.; SALA SELLÉS, F. (2021b). «El fortín romano tardo-republicano del Tossal de la Cala (Benidorm, Alicante). Autopsia y reinterpretación de un yacimiento histórico». Archivo Español de Arqueología, 94, e16. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.16

BELARTE, M. C.; CANELA, J.; LÓPEZ, J.; OTERO, N. (2020). «Informe dels treballs d’excavació al jaciment de la Costa de la Serra (La Secuita, Tarragonès) durant la campanya d’excavacions de juny-juliol de 2020 i novembre de 2020. En el projecte “Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetania occidental durant la Protohistòria (1r mil·lenni aC)”». Inèdit.

BOLEDA, R. (1976). Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Sió i Llobregós. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

CAAMAÑO GESTO, J. M. (1984). «La Cohors I Celtiberorum y su campamento de Cidadela (Sobrado dos Monxes-Coruña)». Cuadernos de Estudios Gallegos, XXXV, 71-79.

CAMAÑES, M. P.; PADRÓS, C.; PRINCIPAL, J. (2017). «Implantación militar y control del territorio en el NE de la Citerior: el ejemplo del “castellum” de Monteró 1 (Camarasa, Lérida)». A: PRINCIPAL, J.; ÑACO, T.; DURAN, M.; MESTRES, I. (eds.). Roma en la península Ibèrica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial. Col·lecció Instrumenta, 56. Barcelona: Universitat de Barcelona, 191-210.

CAMPS I CAVA, E.; SANTAEULÀRIA, J. (1982). Guissona. Barcelona: Grafos.

CANTARELLAS SANCHO, V.; IBARS PÉREZ, G.; TENAS I BUSQUETS, M.; CASTEJÓN VIDAL, P. (2012). «Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions». Tribuna d’Arqueologia 2010-2011, 293-312.

CARRETERO VAQUERO, S. (1998). «El “ludus latrunculorum”, un juego de estrategia practicado por los equites del Ala Flavia II». Boletín SAA, 64, 117‐140.

DÍAZ, M.; RAMÍREZ, R. (2015). «El asentamiento militar de Puigpelat (Alt Camp, ager tarraconenses), un castellum tardorrepublicano en tierras tarraconenses». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 263-278.

DOBSON, M. (2008). The Army of the Roman Republic. The Second Century BC. Polybius and the Camps at Numantia, Spain. Oxford: Oxbow Books.

FISCHER, T. (2019). Army of the Roman Emperors. Oxford: Oxbow Books.

MAYORAL HERRERA, V.; DELGADO MOLINA, P.; PRO MUÑOZ, C. (2021). «En busca del ejército invisible. Rastreando la presencia militar tardorrepublicana en el castro de Villasviejas del Tamuja». A: PEREIRA, C.; ALBUQUERQUE, P.; MORILLO, A.; FABIAO, C.; CHAVES, F. (eds.). De Ilipa a Munda. Guerra e conflicto no sul de Hispania. Estudos e memórias, 15. Lisboa: UNIARQ/FL-UL, 169-189.

MORILLO, Á. (2006). «The Roman Army in Spain». A: MORILLO, Á.; AURRECOECHEA, J. (eds.). The Roman Army in Hispania. An Archaeological Guide. Lleó: Universidad de León, 85-106.

MORILLO, Á. (2008). «Criterios arqueológicos de identificación de los campamentos romanos en Hispania». Saldvie, 8, 73-93.

MORILLO, Á. (2016). «Campamentos y fortificaciones tardorepublicanas en Hispania. Una línea de investigación en arqueología militar romana». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Pórtico, 1-51.

MORILLO, Á.; ADROHER, A. (2014). «Modelos de arquitectura militar e implantación territorial de los campamentos republicanos en Hispania». A: MATALOTO, R.; MAYORAL HERRERA, V.; ROQUE, C. (eds.). La gestación de los paisajes rurales entre la protohistoria y el período romano: formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos Archivo Español de Arqueología, LXX, 227-252. Mèrida: CSIC.

MORILLO, Á.; MORALES, F.; DURÁN, R. (2017). «Schulten y los campamentos romanos republicanos en Hispania: una mirada desde el siglo XXI». A: BAQUEDANO, E.; ARLEGUI, M. (eds.). Schulten y el descubrimiento de Numantia. Madrid: Museo Arqueológico Regional, 177-200.

PADRÓS, C.; PUJOL, À; SALA, R. (2015). «Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un “praesidium” pompeià als peus dels Pirineus?». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 279-292.

PADRÓS, C.; PUJOL, À.; SALA, R.; TAMBA, R. (2019). «Puig Ciutat (Cataluña). Localización, excavación y museización de un castellum romano republicano en el nordeste peninsular». A: VALLORI, B.; RUEDA, C.; BELLÓN J. P. (eds.). Accampamenti, guarnigioni e assedi durante la Seconda Guerra Punica e la conquista romana (secoli III-I aC): prospettive archeologiche. Roma: Ediziomi Quasar di Severino Tognon, 83-96.

PERA, J. (1993). La romanització a la Catalunya interior. Estudi històrico-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori. Tesi doctoral editada en microfitxes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

PERA, J.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; PADRÓS, N.; SOLÀ, G. de (2016). «El proceso de implantación territorial romana en el NE de la provincia Citerior en el siglo II aC». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Pórtico, 167-205.

PERA, J.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; CARRERAS, C. (2019). «Puig Castellar de Biosca (Lleida). Una fortificación romana del siglo II aC en el noreste de la Hispania Citerior». Gladius, 39, 19-43.

PERA, J.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; CATARINEU, L. (2021). «El contexto cerámico del “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca (180-120 aC)». V Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de Cerámica Antigua en Hispania – SECAH, Alcalá de Henares-Madrid.

PITA MERCE, R. (1954). «Datos arqueológicos provinciales V». Ilerda, XVIII.

PREVOSTI, M.; CARRUESCO, J. (2010). «Aportaciones del mundo helenístico a una tipología del hábitat rural romano: casas-torre y casa fortificadas». Bollettino di Archeologia on line. Volume speciale, 80-95.

PRINCIPAL, J.; CAMAÑES, M. P.; PADRÓS, C. (2015). «Un edifici singular al “castellum” romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera), i l’urbanisme complex d’un post avançat del nord-est de la Citerior. Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 309-328.

RODÀ, I.; ÀLVAREZ, A.; GUTIERREZ, A.; ROYO, H. (2015). Informe de l’anàlisi d’un conjunt de tègules trobades als jaciments de Can Tací-Turó d’en Roïna (Montmeló-Montornès del Vallès), Ca l’Arnau (Cabrera de Mar) i Puig Castellar (Les Guixeres, Biosca). Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Unitat d’Estudis Arqueomètrics.

RODRIGO, E. (2006). L’evolució del poblament de l’Ager de Iesso, de l’època ibèrica a l’antiguitat tardana. Estudi de l’ocupació i estructuració del territori. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. http://www.tesisenred.net/handle/10803/5544

RODRIGO, E.; ROMANÍ, N. (2021). «Una “tabula lusoria” hallada en el “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca en Lleida, Catalunya (180-120 aC)». Archivo Español de Arqueología, 94, e04. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.04

RODRIGO, E.; GARCIA, G.; MERCADO, M.; GUITART, J. (2013). «El jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana». A: PREVOSTI, M.; LÓPEZ, J.; GUITART, J. (eds.). Ager Tarraconensis, 5. Actes del Simposi Internacional (Tarragona, 27-28 octubre 2010). Documenta, 6 ed., 219-232. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Institut d’Estudis Catalans.

RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; PERA, J.; GUITART, J. (2014). «La presencia romana en el NE de la provincia Citerior durante el siglo II aC. Aproximación arqueológica a partir de los yacimientos de Can Tacó (Montmeló, Barcelona) y Puig Castellar (Biosca, Lleida)». A: MATALOTO, R.; MAYORAL HERRERA, V.; ROQUE, C. (eds.). La gestación de los paisajes rurales entre la protohistoria y el período romano: formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos Archivo Español de Arqueología, LXX. Mèrida: CSIC, 191-209.

RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; CARRERAS, C.; PERA, J.; CATARINEU, L. (2022). «The Roman Republican castellum of Puig Castellar (Biosca): the earliest evidence for military headquarters in Hispania Citerior (180-120 BCE)». Journal of Roman Archaeology, 35.

ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; PERA, J.; GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, A. (2020). «El material constructiu de la fortificació militar del segle II aC de Puig Castellar de Biosca (Lleida): paviments, revestiments parietals i cobertes». A: AQUILUÉ, X.; BELTRÁN DE HEREDIA, J.; CAIXAL, A.; FIERRO, J.; KIRCHNER, H. (eds.). Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge a Albert López Mullor. Barcelona, 390-403.

ROVIRA, J. (1979). «Notes d’arqueologia de Catalunya. Les Guixeres de Talteüll». Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 31, 219.

Publicades

03-03-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.