Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola
Resum
A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jaciments han estat excavats en els darrers anys amb l’objectiu posat en la identificació morfològica, la modulació i la datació a partir de la caracterització del material arqueològic associat. Estratègicament ubicades, les torres esdevingueren essencials en el control de vies i en l’organització del territori a partir de mitjan segle II a.n.e., amb una cronologia que encara és objecte de debat. En època medieval, varen tenir un paper clau en l’expansió dels comtats catalans, i tornaren a ser estratègiques mil anys més tard i després d’un llarg període d’abandonament. Finalment, es constata com la reutilització de les construccions i l’espoli dels carreus dificulten l’estudi d’aquests elements de presència destacada en el paisatge.
Paraules clau
arquitectura militar, fortificació, organització, segles II-I a.n.e., reutilització medieval, control del territoriReferències
ALMAGRO, M.; OLIVA, M. (1960). «El tesorillo monetal de La Barroca, San Clemente de Amer (Gerona)». Numario Hispánico, 9, 145-169.
AQUILUÉ, X.; MAR, R.; NOLLA, J. M.; RUIZ DE ABRULO, J.; SANMARTÍ GREGO, E. (1984). El Fòrum Romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Monografies Emporitanes, 6. Barcelona: Diputació de Barcelona.
BARBERÀ, J.; NOLLA, J. M.; MATA, E. (1993). La ceràmica grega emporitana. Cuadernos de Arqueología, 6. Barcelona: Edicions Servei del Llibre L’Estaquirot SL.
BOSCH, J. M.; MESTRES, J.; MOLIST, N.; ROS, A.; SENABRE, M. R.; SOCIAS, J. (2003). «Olèrdola i el seu territori en els segles II i I aC». A: PREVOSTI, M.; GUITART, J.; PALET, J. M. (eds.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 349-361.
CAMPO, M. (2008). «Les troballes monetàries del sector 01». A: MOLIST, N. (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 407-410.
FRIGOLA, J.; PRATDESABA, A. (2012). «El castell de Falgars (Beuda, La Garrotxa). Campanya de consolidació d’estructures». XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, 2014, 291-295.
GARCÍA VARGAS, E. (2012). «Producciones anfóricas tardorrepublicanas y tempranoaugusteas del valle del Guadalquivir. Formas y ritmos de la romanización en Turdetania a través del artesanado cerámico». A: Cerámicas hispanorromanas II. Cadis: Universidad de Cádiz.
GIBERT REBULL, J. (2005). «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVI. Barcelona: IEC, 39-72.
GOROSTIDI, D. (2010). «Ager Tarraconensis 3». Les inscripcions romanes. Tarragona: ICAC.
LLINÀS, J.; MERINO, J. (1991). «La romanització a la Selva: noves dades». Quaderns de la Selva, 4, 17-33.
LLINÀS, J.; SUREDA, M.; SAGRERA, J.; NOLLA, J. M. (1999). «La torre romana de Puig d’Àlia (Amer)». Quaderns de la Selva, 11, 97-108.
LÓPEZ MULLOR, A. (2013). «Las cerámicas de paredes finas del final de la República Romana y el período Augusteo-Tiberiano». A: RIBERA, A. (ed.). Manual de cerámica romana del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de Madrid, 149-190.
MAESTRO, E.; DOMÍNGUEZ, A.; PARACUELLOS, P. (2009). «El yacimiento oscense de La Vispesa. La cerámica gris de época ibérica». Salduie, 9, 119-153.
MARTÍ, R. (2005). «Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro». Laietania, 16, 186-198.
MARTÍ, R. (ed.) (2008). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR.
MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007). «Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens». Arqueologia Medieval, 3, 30-43.
MATARÓ, M.; RUEDA, J. M.; TURA, J. (1998). Memòria efectuada a la Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu). Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya [inèdita].
MEMÒRIA (1937). Servei d’Excavacions i Arqueologia de Catalunya. Memòria 1936-1937. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
MIRÓ, J.; PUJOL, J.; GARCÍA, J. (1988). «El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)». Laietania, 4, 7-182.
MOLIST, N. (1996). «Arquitectura domèstica d’època ibèrica a Olèrdola. Estat actual dels coneixements». Miscel·lània Penedesenca, XXIV, 293-330.
MOLIST, N. (2008a) (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
MOLIST, N. (2008b). «Espais i estructures arqueològiques. La fortificació romanorepublicana». A: MOLIST, N. (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya: 227-281.
MOLIST, N. (2014). «La fortificación tardorrepublicana de Olèrdola y el control del acceso norte a Tarraco». A: SALA, F.; MORATALLA, J. (eds.). Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Alacant: Diputació d’Alacant/Universitat d’Alacant, 229-248.
MOLIST, N.; OTIÑA, P. (2012). «The republican roman and medieval Quarry of Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Barcelona)». A: GUTIÉRREZ GARCÍA, M.; LAPUENTE, P.; RODÀ, I. (ed.). Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009). Documenta, 25. Tarragona: ICAC, 688-695.
MOREL, J.-P. (1981). Céramique campanienne. Les formes. Roma: École Française de Rome.
MORET, P.; PRADOS, F.; GARCÍA JIMÉNEZ, I.; MUÑOZ, Á. (2014). «El oppidum de Bailo / Silla del Papa y el estrecho de Gibraltar en tiempos de Sertorio». A: SALA, F.; MORATALLA, J. (ed.). Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión desde la Contestania. Alacant: Diputació d’Alacant/Universitat d’Alacant, 141‑153.
OLIVA, M. (1965). «Recintos fortificados de tipo ciclópeo en tierras gerundenses». A: Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear. Barcelona: CSIC, 89-94.
PADRÓS, C. (2016). «Resultats preliminars de la primera campanya d’excavació a la Torre de Puig d’Àlia (Amer, la Selva)». A: FRIGOLA, J. (ed.). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Banyoles 2016). Banyoles: Museu de Banyoles, 199-203.
PADRÓS, C. (2020). «Guerra y conflicto en la Hispania Citerior: el impacto de la conquista romana en la península Ibérica (ss. II-I aC)». Empúries, 58, 7-26.
PADRÓS, C.; AMAT, A. (2018). «La torre romana de Puig d’Àlia i les seves fases prèvies: resultats de les campanyes 2016-2017 (Amer, la Selva)». A: LLINÀS, J. (eds.). Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Caldes de Malavella 2018). Girona: Generalitat de Catalunya, 189-195.
PADRÓS, C.; AMAT, A. (en premsa). «Les torres baix-republicanes del nord-est peninsular; el cas de Puig d’Àlia (Amer, la Selva)». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 63.
PALLARÈS, M. (1921). Olèrdula, Memòria de les excavacions, Institut d’Estudis Catalans. Manuscrit amb plantes i seccions. Arxiu Museu d’Arqueologia de Catalunya.
PALMADA, G. (2003). «La fortificació republicana d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Alt Penedès)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 13, 257-287.
PASSELAC, M. (1993). «Céramique à vernis rouge pompéien». Lattara, 6, 545-547.
PÉREZ GARCÍA, V. L. (2011). Fortificacions i espai urbà en època romana al conventus Tarraconensis. Els sistemes defensius fortificats del conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Tesis doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
PRINCIPAL, J.; RIBERA, A. (2013). «El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro». A: RIBERA, A. (ed.). Manual de cerámica romana del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de Madrid, 42-146.
RAMÓN TORRES, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Instrumenta, 2. Barcelona.
RUEDA, J. M. (1999). Memòria de les intervencions arqueològiques a Torre de la Mora. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya [inèdita].
SÁNCHEZ, E. (2008). «Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès». A: MARTÍ, R. (ed.). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR, 125-137.
TARRADELL, M. (1978). «Un fortí romà a Tentellatge». A: II Col·loqui Internacional d’Arqueologia (Puigcerdà, 1976). Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 245‑250.
TARRADELL, M. (1982). «Tentellatge, Navès». A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 363‑364.
TORRAS, C. A. (1917). «Tentellatge». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 273. Barcelona, 229‑232.
TURA, J. (1991). «Castell de Falgars, una torre romana a la Garrotxa». Cypsela, 9, 111-119.
TURA, J.; MATEU, J. (2008). «Torre de la Mora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, la Selva). Una ocupació alt-medieval al Montseny». A: MARTÍ, R. (ed.). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’Islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR, 139-154.
VILÀ I BOTA, M. del V. (1982). «El poblament de la comarca de la Selva en època ibèrica. Sistemes defensius». Ausa, 10, 102-104, 231-238.
VIVAR, G. (2005). La cerámica Campaniense A. A: ROCA ROUMENS, M.; FERNÁNDEZ GARCÍA, M. I. (coords.). Introducción al estudio de la cerámica romana, una breve guía de referencia. Jaén: Asociación Cultural CVDAS, 23-45.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Núria Molist, Jordi Principal, Carles Padrós
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
