Apunts per una arqueologia dels castells i fortificacions pre-feudals a l'Alt Pirineu (Urgell, Pallars i Ribagorça), segles VI-X
Resum
A partir de les dades procedents de la documentació escrita i l’arqueologia, hem georeferenciat els elements fortificats dels que tenim coneixement pels segles vi-x i hem establert algunes pautes a seguir per millorar el nostre coneixement sobre aquesta tipologia de jaciments arqueològics. Hem procurat entendre la lògica de la seva ubicació a partir de les vies de comunicació, les activitats productives i el creixement d’un nou model d’organització de la societat i del poder. Finalment hem plantejat la problemàtica de donar continuïtat i avançar en el coneixement d’aquestes fortificacions prefeudals.Paraules clau
arqueologia de muntanya, organització del territori, vies de comunicació, fortificacions visigodes, història medievalReferències
Albero Santacreu, D. (2014). Materiality, Techniques and Society in Pottery Production. Varsovia/ Berlín: De Gruyter Open. https://doi.org/10.2478/9783110410204
Abadal, Ramon d’ (1955). Catalunya Carolíngia III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
— (1974). Dels visigots als catalans, 2ona edic. Barcelona: Ed. 62.
— (1979). Els primers comtes catalans. Barcelona: Vicens Vives.
— (1986). «Origen i procés de consolidació de la Seu Ribagorçana de Roda». A: Abadal, Ramon d’. Dels visigots als catalans. Barcelona: Ed. 62, 57-139.
Alegría, Walter; Augé, Oscar (2016). Informe preliminar sobre el control arqueològic de les obres de restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell. Barcelona: <http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1306&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=10972>.
Alegría, Walter; Hidalgo, Isabel (2015). «Contextos ceràmics tardoantic i altmedievals al Montsec (prepirineu de Lleida). Els jaciments de Els Altimiris i Sant Martí de les Tombetes». A: Cinquè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Barcelona: Acram, 1041-1056.
Almagro, Martín (1945). «La población pirenáica anterromana». Pirineos, 1, 3-21.
Alos, Carme; Carreño, Carles (1991). Memòria del seguiment arqueològic realitzat a l’església de la Verge, Llimiana (Pallars Jussà), Barcelona: Generalitat de Catalunya. <http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8056>
Asensio, José Ángel; Magallón, M. de los Ángeles (2011). La fortaleza altomedieval del Cerro del Calvario. Un hisn en el extremo norte de la marca superior de al-Andalus, Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Baraut, Cebrià (1979). «Els documents dels segles ix-x conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 2, 7-145.
— (1992). «Visigots i àrabs. El domini carolingi». En: Catalunya Romànica. L’Alt Urgell, Andorra, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 26.
Boix, Jordi (2003). «Antroponímia i grups aristocràtics de la Ribagorça (segles ix-xii)». Butlletí de la Societat d’Onomàtica, 93, 467-478.
Bolòs, Jordi (2005). «Fer mapes per coneixer la Història: Aportacions de la cartografia a l’estudi de l’Alta Edat Mitjana». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26, 27-52.
— (2010). «Cambios y continuidades en el hábitat de los Pirineos catalanes centrales a lo largo de la alta edad media». A: Villa 3. Histoire et Archaeologie des Sociétés de la vallée de l’Èbre. Toulousse: CNRS, 91-124.
Bolòs, Jordi; Hurtado, Victor (2006). Atles del comtat d’Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
— (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
Bonnassie, Pierre (1981). Catalunya, mil anys enrera: creixement económic i adveniment del feudalisme a Catalunya de mitjan segle x al final del segle xi. Economia i societat feudal. Barcelona: Ed. 62.
Busqueta, Joan; Cases, Maria Lluïsa (1993). «L’organització política dels comtats». A: Catalunya Románica: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 24-36.
Catalunya Romànica (1992). Catalunya Romànica. VI. Alt Urgell i Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
— (1993). Catalunya Romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
— (1996). Catalunya Romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Chavarria, Alexandra (2008). «Chiese rurali in Spagna prima e dopo il 711: ipotesi su un’altra transizione». A: Gasparri, Stefano (ed.). Ipotesi su una transizione. Thurnhout: Brepols, 313-327.
Departament de Cultura (2018a). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. <http://invarque.cultura.gencat.cat/> [Consulta 14/10/2018].
— (2018b). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, <http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca> [Consulta 14/10/2018].
Díaz, Pablo de la Cruz (2006). «El legado del pasado: reglas y monasterios visigodos y carolingios». A: García de Cortazar, José Ángel; Teja, Ramón (coords.). Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real, 9-32.
Durán, Antonio (1975). De la Marca Superior de Al-Andalus al Reino de Aragón, Sobrarbe y Ribagorça. Zaragoza: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja.
Ejarque, Ana; Julià, Ramon; Miras, Yannick; Orengo, Hector A.; Palet, Josep Maria; Riera, Santiago (2009). «Tracing the history of highland human management in the eastern Pre- Pyrenees: an interdisciplinary palaeoenvironmental study at the Pradell fen, Spain». The Holocen, 19, 1-15.
Ejarque, Ana; Miras, Yannick; Orengo, Hector A.; Palet, Josep Maria; Riera, Santiago (2010). «Testing micro-regional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: a palaeoenvironmental case-study in the eastern Pyrenees». Journal of Archaeological Science, 30, 1-12.
Engels, Odilo (1969). «La autonomía de los condados pirenaicos de Pallars y Ribagorza y el sistema carolingio de privilegios de protección». Anuario de Estudios Medievales, VI, 11-42.
Gassiot, Ermengol (ed.) (2016). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el parque nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Red de Parques Nacionales.
González Pérez, Joan Ramon; Rodríguez Duque, José Ignacio (1979). «La muralla ciclopea de Mur (La Guardia de Noguera, Lérida)». A: XV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 1229-1236.
Grau, Núria (2010). Roda de Isábena en los siglos x-xiii. La documentación episcopal y del cabildo catedralicio. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
Guardia, Jordi; Grau, Martí; Campillo, Jordi (2000). «Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya). Darreres intervencions i estat de la qüestió». Tribuna d’Arqueologia, 1997-1998, 97-124.
Iglesias, Manuel (2001). Historia del condado de Ribagorza. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Jornades (2015). Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (novembre 2013). Lleida: Generalitat de Catalunya.
Justes, Julia; Royo, José Ignacio (2010). «La ocupación tardorromana e hispano visigoda de Jaca: los inicios del cambio». A: Villa 3. Histoire et Archaeologie des Sociétés de la vallée de l’Èbre. Toulouse: CNRS, 17-66.
Llovera, Xavier (dir.) (1997). Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant, s. iv-xix. Andorra: Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra.
Magallón, M. de los Ángeles; Navarro, Milagros; Rico, Christian; Sillières, Pierre; Fincker, Myriam (2002). «Excavaciones en la ciudad hispano romana de Labitolosa. (La Puebla de Castro, Huesca)». Saldvie, 2, 373-382.
Magallón, M. de los Ángeles; Asensio, José Ángel; Rico, Christian; Catalán, Susana; Fincker, Myriam (2004). «Excavaciones en la ciudad hispano romana de Labitolosa. (La Puebla de Castro, Huesca)». Saldvie, 4, 489-506.
Magallón, M. de los Ángeles; Sillières, Pierre; Asensio, José Ángel (2007). La ciudad romana de Labitolosa. El conjunto arqueológico de cerro Calvario (La Puebla de Castro, Huesca en la Antigüedad y la Edad Media). Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Maufras, Odile (ed.) (2006). Habitats, nécropoles et paysages dans la moyenne et la basse vallée du Rhône (VIIè-XVè s.). Contribution des travaux du TGV-Méditerranée à l’étude des sociétés rurales médiévales. Paris: Éditions de la Maison des Sciences de l’homme, dAf 98.
Ollich, Imma (2004). «Roda ciutat (L’Esquerda) i la defensa de la línia del Ter al comtat d’Osona (s. VIII-X)». A: Congrés sobre els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies: Publicacions Museu d’Arbúcies, 179-194.
Padilla, José Ignacio; Gómez, Alberto; Miquel, Marina (1995). «Castells i fortificacions medievals a l’Alt Pallars: La dinàmica dels sistemes castrals a les Valls d’Àneu». A: Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana. Actes del Xè Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 631-640.
Palet, Josep Maria (2005). «L’estructuració dels espais agraris en època romana a Catalunya: aportacions de l’estudi arqueomorfològic del territori». Cota Zero, 20, 53-66.
Palet, Josep Maria; Ejarque, Ana; Miras, Yannick; Riera, Santiago; Euba, Itxaso; Orengo, Héctor A. (2011). «Formas de paisaje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudios pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia. Edizione speciale, proceedings of the XVII International Congress of Classical Archaeology, 67-79. <http://www.bollettinodiarcheologiaonline.beniculturali.it/bao_es.php>
Palet, Josep Maria; García, Arnau; Orengo, Héctor A.; Polonio, Tania (2016). «Ocupacions ramaderes altimontanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les intervencions arqueològiques 2010-2015». A: Frigola, Joan (ed.). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona (Banyoles, del 10 al 11 de juny 2016). Banyoles: Generalitat de Catalunya, 67-75.
Pladevall, Antoni (1993). «L’organització eclesiàstica». A: Catalunya Romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 52-83.
Planas, Marta; Mingorance, Francesc Xavier (2001). «Dos enclaves fortificados en Andorra: Sant Vicenç d’Enclar y Les Bons». A: Actas del IV Curso de Cultura Medieval Seminario: La fortificación medieval en la Península Ibérica. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real, 361-380.
Quirós, Juan Antonio; Vigil-Escalera, Alfonso (2006). «Networks of peasant villages between Toledo and Uelegia Alabense, Northwestern Spain (V-Xth Centuries)». Archeologia Medievale, 33, 1-54.
Remolins, Gerard (2013). «Estudi i avaluació del potencial arqueològic del municipi de Peramola ». A: Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Lleida: Generalitat de Catalunya, 68-74. <http://calaix.gencat.cat/handle/10687/119225>
Reyes, Teresa; González, Ricardo; García, Joan Eusebi (1998). «Estudi de l’Ager Aesonensis (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 8, 35-59.
Riu, Manuel (1976). «Excavaciones arqueológicas en el poblado medieval de Caulers (Mun. Caldes de Malavella, prov. de Gerona)». Excavaciones Arqueológicas en España, 88, 82.
— (1981). «Excavacions arqueològiques a Santa Maria de Sorba». Quaderns d’Estudis Medievals, 6, 323-344.
— (1988). «El monestir de Sant Sebastià del Sull, al municipi de Saldes. Tercera part: Darreres campanyes d’excavacions arqueològiques i conclusions generals». Urgellia, 8, 151-210.
— (coord.) (1994). El castell de Mataplana. L’evolució d’una fortificació senyorial (s. xi-xv). Barcelona: Universitat de Barcelona.
— (2001). «Los condados pirenaicos del ámbito catalán en torno del año mil». A: La península Ibérica en torno al año 1000. Madrid: Fundación Sanchez Albornoz, 91-103.
Roig, Jordi (2009). «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)». A: Quirós, Juan Antonio (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Bilbao: Universidad del País Vacso, 207-252.
Sancho i Planas, Marta (dir.) (2009). Mur, la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Tremp: Garsineu.
Sancho i Planas, Marta; Alegría, Walter (2017). «Propuesta de contextualización del jacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo leridano) siglos V-IX». Archeologia medievale, 44, 155-170.
Tomas, Guillermo (2017). «Cuatro documentos inéditos del monasterio visigodo de San Martín de Asán (522-586)». Mittellateinisches Jahrbuch, 52, 261-286.
Vigil-Escalera, Alfonso (2007). «Granjas y aldeas altomedievales al norte de Toledo (450-800 dC.)». Archivo Español de Arqueología, 80, 239-284.
Vilaró, Albert (1992). «La ciutat de La Seu i la muralla». A: Catalunya Romànica. VI. L’Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 311-313.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Marta Sancho
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
