Tradumàtica tecnologies de la traducció

La interacció persona-ordinador en traducció i interpretació: programes i aplicacions

Felix do Carmo — 2024-12-31

Aquest número de la Revista Tradumàtica explora com la tecnologia, com la traducció automàtica, la IA i eines d’accessibilitat, transforma la traducció professional. Els articles tracten impactes psicològics, productivitat, qualitat i usabilitat. Destaquen la relació entre autonomia i satisfacció laboral, l’estrès dels fluxos de treball concurrents i reptes amb models lingüístics i interpretació remota. Els estudis d’accessibilitat subratllen la necessitat d’involucrar usuaris en el disseny. La revista defensa eines centrades en els usuaris per millorar autonomia i qualitat.

Conseqüències psicològiques de la transformació digital en la indústria de la traducció: un estudi exploratori sobre l'estrès tecnològic entre els traductors danesos certificats

Tina Paulsen Christensen — 2024-12-31

Basat en dades d’enquestes, l’estudi explora les conseqüències de la transformació digital per al benestar dels traductors danesos certificats, centrant-se en el nivell d’estrès tecnològic relacionat amb l’adopció d’eines TAO, eines de traducció automàtica neuronal o la no utilització d’eines, així com en l’experiència professional dels traductors.

Més enllà de la línia d'acoblament: exploració de la satisfacció dels lingüistes professionals envers a les tasques de traducció, revisió i postedició

Sabrina Girletti — 2024-12-31

Malgrat que la satisfacció laboral ha rebut una certa atenció en l’àmbit dels Estudis de Traducció, la satisfacció dels lingüistes envers les tasques específiques de treball continua sent en gran mesura inexplorada. Aquest article presenta un estudi basat en enquestes que examina la satisfacció dels lingüistes corporatius amb les tasques de traducció, revisió i postedició, i n’analitza les característiques de manera que contribueixin a una bona recepció per part dels professionals.

Mesura i percepció de l'esforç: avaluació de tres fluxos de treball en traducció literària

Paola Ruffo — 2024-12-31

S’ha demanat a traductors literaris professionals que tradueixin tres contes curts utilitzant MS Word, Trados Studio 2022 i una plataforma pròpia de postedició en traducció automàtica. Aquest article compara l’esforç de temps, tècnic i cognitiu, tant mesurat com percebut, en tots tres fluxes de treball. Les dades s’han recopilat per mitjà de qüestionaris, registre de tecles (keylogging) i captures de pantalla.

Un any de ChatGPT: perspectives dels traductors i grau d'adopció

María Isabel Rivas Ginel — 2024-12-31

Des del llançament de ChatGPT al final de 2022, els acadèmics han provar d’investigar-ne el potencial per a la traducció i analizar-ne les possibles aplicacions, reptes i perills. Aquest article explora l’actitud prudent dels traductors envers ChatGPT i el grau limitat amb què l’han incorporat al seu flux de treball, principalmente per obtenir inspiració o per resumir textos.

Exploració de les reaccions de traductors professionals envers el control i l'autonomia en l'era de la IA Centrada en Humans: resultats quantitatius d'un estudi basat en enquestes

Miguel Ángel Jiménez Crespo — 2024-12-31

Aquest article presenta un estudi basat en enquestes sobre les reaccions dels traductors professionals dels EUA cap a la percepció de “control” i “autonomia” en relació amb les tecnologies de traducció. En els paradigmes d’Inteligència Artificial Centrada en Humans (HCAI) i d’“augment de la inteligència”, els humans conserven els nivels més alts possibles de control i autonomia juntament amb alts nivells d’automatització. El fonament d’aquest estudi rau en el fet que el cicle d’adopció de tecnologies de traducció normalment implica l’adaptació humana a eines prèviament desenvolupades sense la seva participació, la qual cosa freqüentment condueix a una certa resistència a l’adopció i reaccions negatives o divergents. Ara que la integració d’aplicacions d’IA encara es troba en les primeres etapes de desenvolupament i adopció, és crucial identificar les necessitats i reaccions dels usuaris per desenvolupar eines que els professionals puguin adoptar fàcilment i sobre les quals sentin un grau elevat de control. Metodològicament, l’estudi s’ha portat a terme per mitjà d’una enquesta en línia autoadministrada amb la plataforma Qualtrics, que han contestat 41 traductors establerts als EUA el maig de 2024. Els nivells autodeclarats de control i autonomia són, en general, alts, mentre que els enquestats han reportat nivells intermitjos d’imposició de l’ús de tecnologies per agents externs. L’ús d’IA generativa continua sent baix, amb un 0 % dels enquestats indicant que es veuen obligats a utilitzar IA o LLM, en línia amb altres estudis recents. Així i tot, les expectatives futures de control en l’era de la IA han disminuït de manera dràstica, tot i que aquesta pèrdua percebuda de control s’ha atribuït a agents humans en el procés (grans empreses tecnològiques, desenvolupadors, LSP, gestors de projectes, clients, etc.) més que a les aplicacions o algoritmes d’IA. Aquests baixos nivells de sensació d’agència de cara al futur coincideixen amb estudis recents que suggereixen que l’explotació per mitjà del “taylorisme digital” per part d’agents humans podria percebre’s com una amenaça major que la IA o les tecnologies de traducció en si mateixes.

Perspectives i ús de la traducció automàtica i la postedició en traducció audiovisual: el punt de vista dels professionals

Jose Fernando Carrero Martín — 2024-12-31

Aquest estudi recull les perspectives dels traductors audiovisuals que treballen al mercat espanyol sobre els encàrrecs de postedició de textos audiovisuals. Els resultats mostren les principals característiques d'aquests encàrrecs, una oposició generalitzada cap a aquestes pràctiques i preocupació per la repercussió en les condicions laborals i en el seu futur professional.

L'impacte de l'ús de text a veu (TTS) en els fluxos de treball de postedició de traducció automàtica (PEMT) sobre l'esforç cognitiu, la productivitat, la qualitat i les percepcions dels traductors.

Dragos Ciobanu — 2024-12-31

Aquest experiment de seguiment ocular investiga l’impacte de l’ús de text a veu (TTS) juntament amb l’experiència de traducció i postedició de traducció automàtica (PEMT) en l’esforç cognitiu, la productivitat, la qualitat i les percepcions dels traductors durant la postedició de traducció automàtica de l’anglès a l’alemany. El TTS ha reduït substancialment la velocitat de la PEMT i la durada mitja de les fixacions en el text meta, a banda d’augmentar el nombre de fixacions i el temps de permanència en els textos origen i meta. El TTS no ha tingut un efecte significatiu en la distància d’edició ni en la qualitat del text meta. L’experiència tampoc ha mostrat un impacte significatiu. 14 dels 21 participants han preferit realitzar la postedició amb TTS.

El procés de traducció en fluxos de treball colaboratius i simultanis

Ozlem Temizoz — 2024-12-31

Les innovacions tecnològiques generen noves pràctiques, impulsant els traductors a transformar els processos de treball. El nostre coneixement d’aquests processos es basa en investigacions relacionades amb les eines i fluxos de treball prevalents en cada moment. Els avanços tecnològics exigeixen una reevaluació constant del procés de traducció per entendre els mètodes de producció contemporanis i en ràpida evolució. Aquest article ofereix una visió de com està canviant el procés de traducció quan els traductors treballen de manera col·laborativa i simultània en entorns tecnològics que permeten la col·laboració horitzontal i vertical sincronitzada en un únic text. S’hi presenten dades sobre aspectes relacionats amb el procés, obtinguts d’una enquesta en línia realitzada a 804 traductors. Els resultats suggereixen que, en el flux de treball simultani, el procés de traducció és molt diferent de l’efectuat de manera individual per traductors en un text complet. Entre els canvis més destacats: una redistribució del temps i les tasques al llarg de les fases del procés de traducció, una auto-revisió limitada durant la fase de redacció, una confirmació de segments més precoç, l’eliminació de l’auto-revisió final i una reducció del temps dedicat a la recerca.

Interacció Intèrpret-Ordinador en RSI: El paper de les interfícies gràfiques d'usuari en la percepció dels intèrprets

Ivana Havelka — 2024-12-31

La Interpretació Simultània Remota (RSI) s’ha popularitzat en la interpretació de conferències (Braun, 2019; Roziner & Shlesinger, 2010; Seeber & Fox, 2022). Aquesta modalitat augmenta la càrrega cognitiva dels intèrprets, que ja treballen en un entorn altament exigent (Gile, 2009; Seeber, 2017; Zhu & Aryadoust, 2022). Més enllà dels reptes inherents a la interpretació simultània, els intèrprets ara han de batallar contra diverses plataformes de software (Fantinuoli, 2018; Saeed et al., 2023). Aquestes plataformes, que gairebé mai es desenvolupen amb la col·laboració d’intèrprets, poden generar problemes d’usabilitat, tal com explorarem en aquest treball. Per tal d’operar aquestes plataformes de manera efectiva, els intèrprets depenen d’interfícies gràfiques d’usuari (GUIs), dissenyades per complir el seu propòsit, però que freqüentment no disposen d’una experiència d’usuari òptima. Quan la interpretació es porta a terme a través de plataformes de RSI, la tecnologia actua com un mediador entre els intèrprets i el món (Ihde, 1990, 2002). En aquest context, la tecnologia no només fa de mediadora, sinó que també moldeja la nostra percepció i comprensió del món. Algunes tecnologies permeten els intèrprets ampliar els sentits, tal com passa amb les plataformes de RSI, mentre que altres, com la interpretació telefònica, poden limitar-ne la percepció. En l’àmbit de la interacció humà-ordinador, la tecnologia influeix significativament tant en l’execució de la interpretació com en l’enfocament que els intèrprets adopten envers la seva labor. A més, recolza el procés d’interpretació, especialment en la fase de preparació terminològica. Altres formes de tecnologia operen de manera discreta en segon pla, com ara internet, la comunicació per correu electrònic, programes de comptabilitat i sistemes de reserves, entre altres. D’una banda, la dependència a la tecnologia ens obliga a adaptar-nos a les limitacions tècniques, com les que imposen les GUIs. De l’altra, la tecnologia facilita la nostra percepció i interacció amb el món extern. Aquest article se centra en les GUIs utilitzades en RSI i busca investigar com les capacitats cognitives dels intèrprets es veuen afectades durant les sessions de RSI i en quina mesura el disseny d’una GUI resulta útil o bé és una distracció. Per això, hem realitzat sis entrevistes semiestructurades a intèrprets professionals de RSI. Comparant cinc plataformes de software de RSI àmpliament utilitzades (Nimdzi, 2022), pretenem obtenir informació sobre l’experiència i les preferències dels intèrprets respecte de les GUIs. Els resultats mostren que l’ús d’una GUI durant la realització de RSI té efectes tant positius com negatius en els recursos cognitius dels intèrprets i destaquen la importància crítica del disseny de les GUIs. A més, amb base a aquests resultats, proposem un concepte per al disseny de GUIs que s’espera que abordi aquests problemes de manera efectiva.

Millora de la interpretació consecutiva amb ASR: Sight-Terp com a eina d'interpretació assistida per ordinador

Cihan Ünlü — 2024-12-31

Aquest estudi experimental investiga l’impacte potencial d’utilitzar el reconeixement automàtic de veu (ASR) i la traducció de veu (ST) en la interpretació consecutiva (CI) utilitzant una eina d’interpretació assistida per ordinador (CAI). L’eina CAI utilitzada en aquest context és “Sight-Terp”, una eina amb suport ASR desenvolupada i dissenyada pel primer autor d’aquest estudi. Sight-Terp ofereix múltiples funcions, com ara ASR, traducció automàtica en temps real, ressaltat d’entitats i segmentació enumerada automàticament. La metodologia de la investigació adopta un disseny intra-subjectes, avaluant el rendiment dels participants en escenaris amb i sense l’ús de Sight-Terp en una tablet. S’han reclutat 12 participants per a l’experiment, i se’ls ha demanat que interpretin quatre discursos en anglès en mode interpretació consecutiva llarga al turc: dos utilitzant Sight-Terp i els altres dos amb paper i bolígraf. L’anàlisi de dades es basa en paràmetres de precisió i fluïdesa. A fi de distingir la variació en la precisió entre tots dos escenaris, les mètriques de precisió s’han fonamentat en la mitjana d’unitats semàntiques correctament interpretades (unitats de significat) segons Seleskovitch (1989). D’altra banda, la fluïdesa s’ha quantificat rastrejant la freqüència de marcadors de disfluència, inclosos falsos inicis, pauses innecessàries, paraules per omplir, repeticions de paraules completes, paraules fragmentades i frases incompletes en cada sessió. Els resultats mostren que la integració d’ASR en dues tasques d’interpretació consecutiva ha millorat la precisió en les interpretacions dels participants. De tota manera, això també ha incrementat la freqüència de disfluències i ha prolongat la durada dels seus rendiments en comparació a les tasques realitzades sense Sight-Terp. Les troballes de l’estudi també suggereixen àrees potencials de millora i modificacions que podrien optimitzar encara més la utilitat de l’eina. Estudis empírics futurs amb Sight-Terp podran oferir més informació sobre la viabilitat de l’ASR en el procés d’interpretació i sobre els aspectes cognitius de la interacció humà-màquina en la interpretació consecutiva.

Accessibilitat multilingüe en la interacció humà-lector de pantalla amb contingut web: un estudi exploratori

Álvaro García Garcinuño — 2024-12-31

Les persones cegues —juntament amb altres persones amb discapacitats— utilitzen lectors de pantalla per interactuar amb llocs web. Aquest article examina com aquestes tecnologies assistives gestionen el contingut multilingüe, crucial per garantir un accés equitatiu a la informació i a les activitats multilingües per a tothom. Basant-nos en l’estudi pioner de García (2020), que analitzava de manera sistemàtica una àmplia gamma de lectors de pantalla en un entorn web multilingüe, oferim una perspectiva més àmplia i acadèmica mitjançant eines d’anàlisi qualitativa com la codificació temàtica. Hem millorat les pàgines de prova, la metodologia i el focus analític de García (2020) per identificar reptes específics relacionats amb la traducció en el rendiment multilingüe dels lectors de pantalla i per classificar-los en un conjunt de categories i subcategories de fenòmens de traducció i localització que poden ser útils en futurs estudis de recerca i en el disseny d’interaccions.

L'ús de la intel·ligència artificial en l'avaluació de la qualitat de la subtitulació en viu: el NER Buddy

Pablo Romero-Fresco — 2024-12-31

L’avaluació de la qualitat de la traducció sempre està supeditada a alts nivells de subjectivitat. En canvi, en àrees com ara la traducció audiovisual, s’ha convertit en una pràctica comú avaluar objetivament la qualitat dels subtítols de les transmissions en viu a la televisió. En el subtitulat en viu intralingüístic —un servei d’accessibilitat per a persones amb pèrdua auditiva en què els subtítols estan en el mateix idioma que l’original—, el model NER ha estat proposat per Romero-Fresco i Martínez (2015). No obstant això, aquest model és complex i requereix molt de temps. El propòsit d’aquest article és presentar els resultats de la nostra recerca sobre el desenvolupament d’una aplicació basada en inteligència artificial per a l’avaluació (semi)automàtica de subtítols en viu utilitzant la metodologia NER. Actualment, vàries cadenes internacionals estan provant aquesta aplicació.

Creació de memòries de traducció específiques de domini per a l’ajustament de paràmetres en la traducció automàtica: el corpus bilingüe de cardiologia TRENCARD

Gokhan Dogru — 2024-12-31

Aquest article investiga com els traductors i altres experts lingüístics poden crear memòries de traducció (MT) per tal de compilar corpus paral·lels específics d’un domini, que després poden ser utilitzats en diversos escenaris, com ara l’entrenament de la traducció automàtica i l’ajustament de paràmetres, l’optimització de les MT i/o l’ajustament de paràmetres de grans models de llenguatge. L’article presenta una metodologia semiautomàtica per a la preparació de MT, que aprofita principalment eines de traducció utilitzades per traductors, en benefici de la qualitat i el control de les dades per part dels traductors. Aquesta metodologia semiautomàtica s'utilitza per construir un corpus turc → anglès en l’àmbit de la cardiologia a partir de resums bilingües de revistes turques de cardiologia. El corpus resultant, anomenat Corpus TRENCARD, té aproximadament 800.000 paraules d'origen i 50.000 frases. Amb aquesta metodologia, els traductors poden construir les seves pròpies MT en un temps raonable i utilitzar-les en tasques que requereixin dades bilingües.

Les tecnologies de traducció en la gestió de projectes a Espanya: un estudi basat en corpus

Irene Fuentes-Pérez — 2024-12-31

Aquest article té com a objectiu establir la relació entre les tecnologies de traducció i el gestor de projectes de traducció a Espanya. Per això, s’ha dut a terme un estudi basat en l’anàlisi de corpus textual format per ofertes de feina de vacants de gestió de projectes.

Mesura de l'esforç cognitiu en la post-edició: Un estudio de seguiment ocular que compara traductors professionals i estudiants

ANA MARÍA ROJO LÓPEZ — 2024-12-31

Aquest estudi de seguiment ocular compara l’esforç cognitiu de post-edició de 25 professionals i 27 estudiants en post-editar la traducció automàtica neuronal (NMT, per les sigles en anglès) i la traducció automàtica estadística (SMT, per les sigles en anglès) de l’anglès al castellà. Els resultats no mostren diferències significatives en el temps de post-edició ni en la durada de les fixacions entre els grups o els sistemes de TA, però revelen una reducció en la durada de les fixacions amb NMT per a tots dos grups.

Empobriment lèxic en la traducció automàtica neuronal: estudi automàtic i humà de la traducció de substantius entre el castellà i l'anglès

Míriam Espinosa Giménez — 2024-12-31

La informació necessària per a traduir una paraula en traducció automàtica d'oracions aïllades sovint falta o no se'n pot extraure. Mostrem que la diversitat en la distribució del conjunt d'entrenament dels equivalents espanyols dels substantius anglesos es redueix en la traducció. Una enquesta amb traductors revela que això sovint es deu a la manca de context d'origen.

La traducció automàtica de construccions de moviment pleonàstiques entre italià i espanyol

Nicola Florio — 2024-12-31

Aquest article presenta un estudi comparat de les traduccions humanes disponibles a Glosbe i les traduccions automàtiques generades per DeepL i Google Translate entre italià i espanyol per a exemples reals extrets de SketchEngine amb verbs sintagmàtics de moviment pleonàstics, un tipus d'estructura molt interessant des del punt de vista lingüístic per les diferències que hi ha entre ambdues llengües quant a varietat i freqüència d’ús. Els resultats mostren que les traduccions automàtiques reflecteixen aquestes diferències importants entre italià i espanyol quant al patró de lexicalització predominant per a l’expressió del moviment i la presència d'aquestes construccions pleonàstiques.

Tecnologies de la traducció i formació de traductors a Espanya: exploració i anàlisi de continguts curriculars

Cristina Rodríguez-Faneca — 2024-12-31

Aquest treball se centra en l'anàlisi de la presència de matèries instrumentals als plans d'estudi del Grau de Traducció i Interpretació a Espanya i, més concretament, a l'al·lusió a eines informàtiques, fonts digitals i eines pedagògiques a les guies docents d'aquestes assignatures.

Pensa de manera multimodal! El corpus GFFIntD i la visibilitat en pantalla: Presentació d'un corpus multimodal d'interpretació en el festival de cine anglès-italià

Laura Picchio — 2024-12-31

Aquest article presenta el corpus multimodal GFFIntD en termes de recopilació, transcripció i anàlisi de les pràctiques d’interpretació portades a terme al Giffoni Film Festival. Concretament, es basa en el concepte de visibilitat en pantalla i discuteix el procés analític en dues etapes d’aquells extractes en què els elements multimodals co-construeixen el significat durant les escenes d’interacció iniciades pels assistents.