Tradumàtica tecnologies de la traducció

Dossier Especial "Vint anys de Tradumàtica"

Manuel Mata Pastor — 2022-12-22

Aquest dossier commemoratiu celebra el vintè aniversari de la Revista Tradumàtica. Recull, en format multimèdia, les contribucions dels membres del seu Consell Editorial, de prestigiosos experts convidats i d’autors que ja havien col·laborat amb la publicació al llarg dels darrers vint anys. Aquest número especial reuneix aportacions propiciades per les activitats paral·leles organitzades amb motiu d’aquesta celebració, a les quals han participat estudiants, professors, investigadors i professionals de l’àmbit de les tecnologies de la traducció i la interpretació.

Tecnologies de la traducció i formació de traductors: automatització i nous perfils professionals

Diana González Pastor — 2022-12-22

La tecnologia, component indissociable de la pràctica traductora, ha evolucionat molt ràpidament en els darrers anys, a la qual cosa s’hi ha sumat el progrés de l’automatització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Com a conseqüència, s’ha modificat substancialment la manera en què empreses i traductors desenvolupen la seva labor. Aquest article reflexiona sobre les principals idees exposades a la taula rodona #tradumatica20_didactics, celebrada virtualment el 10 d’octubre de 2022. En aquest fòrum d’intercanvi d’opinions i experiències, va posar-se en relleu l’impacte que la nova realitat del sector professional té en la formació de traductors i la necessitat d’incorporar les tecnologies de la traducció als graus de Traducció i Interpretació per poder satisfer la demanda de nous perfils professionals del sector, condicionats per l’ús creixent de la traducció automàtica.

Perspectives de recerca en tecnologies de la traducció: una visió general

vanessa enriquez raido — 2022-12-22

Aquest article presenta les idees centrals debatudes en el panell #tradumatica20_research, portat a terme online el 17 d’octubre de 2022. El panell va moderar-lo Ricardo Muñoz Martín i va comptar, per ordre d’intervenció, amb Vanessa Enríquez Raído, Miguel A. Jiménez-Crespo, Christian Olalla-Soler i Pilar Sánchez-Gijón com a participants. L’article segueix la seqüència de preguntes de l’entrevista presentada als participants, centrada en els nous reptes i oportunitats de la tecnologia de la traducció i la interpretació, la importància del "factor humà" en aquest camp i el valor de la recerca sobre la interacció persona-ordinador. El document conclou amb una reflexió sobre els canvis en la traducció i la interpretació i com s’aborden en la recerca acadèmica.

Tendències de futur en tecnologies de la traducció

Celia Rico Pérez — 2022-12-22

Aquest article planteja una reflexió sobre la manera com els últims avenços tecnològics poden afectar el fet de traduir i analitza quin lloc ocupa el factor humà enfront de la màquina que tradueix. Rere un breu recorregut pels darrers vint anys d’història de la tecnologia de la traducció com a disciplina d’estudi, l’article recull les idees principals de la taula rodona #tradumatica20_perspectives, celebrada amb motiu del vintè aniversari de la Revista Tradumàtica, i les contextualitza des d’un punt de vista teòric.

Quin és el perfil tecnològic del traductor/a que busquen els contractadors?

Amparo Alcina — 2022-12-22

Aquest treball respon a la necessitat de reflexionar sobre els coneixements, destreses i actituds relacionats amb les tecnologies que les entitats contractadores requereixen avui dia als traductors. Per dur a terme aquesta reflexió, ens hem basat en les respostes al qüestionari plantejat per la Revista Tradumàtica a diverses persones de l'àmbit de la traducció i les tecnologies.

Els articles de vint anys de la Revista Tradumàtica

Pilar Cid Leal — 2022-12-22

L’article repassa els temes sobre els quals ha publicat la Revista Tradumàtica des del número 0 (2001) fins al 19 (2021). Es recullen els testimonis de diversos autors que van escriure en els diferents números i que valoren com ha canviat la disciplina, la indústria de la traducció i els perfils professionals, alhora que reflexionen sobre la seva evolució i els reptes de futur.

Vint anys ensenyant a traduir amb tecnologies: enfocaments i perspectives

Marcos Cànovas — 2022-12-22

Les respostes a la pregunta sobre què ha canviat en la docència de la traducció amb tecnologies introdueixen temes com ara la necessària renovació curricular o la consideració dels vincles entre les competències traductològiques i les competències tècniques. S’analitza la perspectiva dels estudiants i com s’enfronten als canvis dels entorns tecnològics. No es deixa de banda la formació per a la postedició o la reflexió sobre el paper de les eines de traducció assistida per ordinador i la traducció automàtica en la docència, així com el vincle amb la pràctica professional o l’evolució dels recursos proporcionats per la tecnologia. Es comenta també el paper dels entorns virtuals en l’aprenentatge col·laboratiu. Les reflexions porten a la consideració de les tecnologies com a element imprescindible per a l’exercici professional, però amb la base d’una formació que proporcioni el valor d’una intervenció humana ben fonamentada, és a dir, una formació en què aquestes tecnologies han de ser el vehicle d’una pràctica que incorpori de manera solvent les destreses lingüístiques i traductològiques adequades.

Els traductors, seran cyborgs? Què caracteritzaria el traductor-cyborg?

Olga Torres-Hostench — 2022-12-21

A la bibliografia existent sobre els traductors cíborg, la traducció automàtica era el més avançat en ciència ficció. El 2022 podem parlar dels traductors cíborg més enllà de la traducció automàtica per imaginar nous reptes. L’objectiu d’aquest article és convidar els lectors a reflexionar sobre el tema.

Ermitans amb Duden, tipex i una Olivetti Studio 45

Ricardo Muñoz-Martín — 2022-12-22

Aquest breu article fa un repàs dels canvis produïts en la labor dels traductors a partir de la dècada de 1990 com a homenatge a la Revista Tradumàtica en el seu 20è aniversari. Res de nou: el processament de textos, Internet com a font d’informació, l’ús d’eines TAO i la TA neuronal, i els canvis en el mercat i les relacions laborals són els elements més destacats que han evolucionat (o no) en els últims 30 anys.

Accesibilidad y herramientas tecnológicas en traducción audiovisual (TAV): productos audiovisuales accesibles

Juan Pedro Rica Peromingo — 2022-12-24

A la Directiva europea 2019/882 del Parlament Europeu i del Consell del 17 d’abril de 2019 sobre els requisits d’accessibilitat dels productes i serveis s’especifica que «la demanda de productes i serveis accessibles és alta i es preveu que el nombre de persones amb discapacitat creixerà de manera important. Un entorn en què els productes i serveis són més accessibles permet que la societat sigui més inclusiva i facilita la vida autònoma de les persones amb discapacitat». Des de l’àmbit de la universitat i de qualsevol context educatiu en què l’accessibilitat sigui una matèria transversal, urgim que es promogui l’ensenyament de tecnologies i eines en traducció audiovisual (TAV) que permetin que els materials audiovisuals siguin accessibles per a aquells col·lectius amb discapacitat visual i auditiva que vulguin consumir productes audiovisuals en les mateixes condicions que la població oient i auditiva. En aquest article s’analitzen els recursos tecnològics i les eines informàtiques que un gran nombre de professionals utilitza en la seva labor profesional, de docents que imparteixen modalitats de traducció audiovisual relacionades amb l’accesibilitat (subtitulat per a sords i audiodescripció per a cecs) i investigadors que treballen amb l’ús d’aquestes tecnologies i eines. S’aporten, també, punts de vista d’aquests professionals de la TAV sobre programes de software disponibles al mercat per aconseguir materials audiovisuals més accessibles en una societat inclusiva com hauria de ser la nostra.

Les opinions dels experts sobre unes tecnologies de la traducció cada cop més rellevants

Pilar Sánchez-Gijón — 2022-12-22

Quan preguntem a la comunitat d’investigadors, formadors i professionals de la traducció què consideren més rellevant quant a la recerca en tecnologies de la traducció en un futur proper, la resposta unànime és la traducció automàtica neuronal (TAN). L’aplicació de la IA a les indústries de la llengua, i a la de la traducció en particular, requereix una adaptació tant de les pròpies tecnologies com de la manera en què s’utilitzen. A més, els avenços en les diverses tecnologies de processament del llenguatge natural plantegen noves qüestions de recerca en el camp dels estudis de traducció. Aquest article presenta les respostes aportades per experts en traducció amb diverses trajectòries i recull les principals qüestions de recerca sobre tecnologies de la traducció o que deriven de l’esmentat desenvolupament tecnològic.

Traducció automàtica: la tecnologia (in)visible de la traducció audiovisual

Estel·la Oncins — 2022-12-22

El creixent volum de continguts audiovisuals i la necessitat de fer-los accessibles a una audiència cada vegada més global, juntament amb el marc legislatiu europeu en matèria d’accessibilitat, han generat l’augment de la demanda de continguts accessibles. En aquest sentit, la traducció automàtica és una de les tecnologies que s’integra cada vegada més en l’àmbit de la traducció audiovisual (TAV): “Audio-visual content is thus becoming just the latest in a long line of commercial products whose markets can be expanded through machine translation” (Kenny 2022:33). Tot i els beneficis i oportunitats que indubtablement ofereix aquesta tecnologia en la TAV, es plantegen dubtes, problemàtiques i reptes al seu voltant com ara la qualitat de les traduccions i les qüestions ètiques a tenir en compte respecte a l'opacitat en l’ús, propietat, permís i distribució de les dades (Moorkens 2019). El següent article pretén presentar una retrospectiva de l’ús de les tecnologies en les diverses modalitats de la TAV i l’accessibilitat als mitjans, posant èmfasi en l’ús de la traducció automàtica i en els aspectes relacionats amb la interacció persona-ordinador.

El futur híbrid de la interpretació simultània en un entorn postpandèmic

Óscar Jiménez — 2022-12-22

Durant els anys previs a la pandèmia, la interpretació simultània remota (ISR) ja havia demostrat tot el potencial que atresorava per representar el major canvi paradigmàtic en la interpretació de conferències des de l’adveniment de la interpretació simultània durant els judicis de Núremberg. L’eclosió que ha experimentat des de l’inici de la pandemia, en convertir-se en l’única manera d’oferir continuïtat per als serveis d’interpretació, ha suposat una difusió addicional sense precedents d’una modalitat que, en un principi, havia estat rebuda amb grans reticències per part de la comunitat de professionals de la interpretació. A fi de saber fins a quin punt aquest predomini tindrà continuïtat futura, hem plantejat a professionals i investigadors la pregunta: “Després del canvi de paradigma que ha suposat la interpretació remota per a la interpretació de conferències, com creus que serà el futur immediat de la professió: presencial, remot o híbrid? Per què?”. Aquest article ofereix els antecedents que il·lustren la pertinença de les preguntes i una ànalisi de les respostes rebudes.

La traducció automàtica en mans de tots – Adopció i canvis entre els usuaris generals de TA

David Orrego-Carmona — 2022-12-22

En 20 anys de la Revista Tradumàtica, hem vist com la traducció automàtica ha passat a formar part de la vida quotidiana dels usuaris habituals. Partint de 17 respostes, aquest article reflexiona sobre l’ús de la TA entre els no professionals de la traducció. Després de brindar-nos les seves opinions sobre l’ús de la TA com a diccionari, per llegir notícies, per accedir a la informació o per produir textos en situacions que els usuaris perceben com de baix o alt risc, l’article s’endinsa en la conscienciació dels usuaris respecte de la precisió de la TA i la necessitat de comprometre’s amb el resultat per millorar la qualitat de les traduccions. A més, els resultats també indiquen que l’ús de la TA no només afecta la producció a la llengua meta, sinó que també influeix en la redacció dels originals que es pretenen traduir. A partir de les respostes, l’article analitza l’impacte de la TA en el marc de l’accesibilitat i la democratització, revisant com la TA i l’IA. tenen el potencial de donar Suport al canvi social, i també d’aprofundir la desigualtat, reproduir biaixos i reduir l’operativitat dels agents humans. Per últim, l’article fa una crida a una aplicació crítica i consciente de la TA per contribuir a la interacción persona-ordinador coma eina per al Desenvolupament de la societat.

L'estètica de la isocronia i la sincronia literal en la traducció de veus superposades

Alfonso Carlos Rodríguez Fernández-Peña — 2022-12-15

La traducció de veus superposades es caracteritza per diversos requeriments tècnics, com ara la isocronia, la sincronia literal, cinètica, d’acció, de contingut i de personatge. De totes, les dues primeres contribueixen a la il·lusió d’autenticitat i realisme gràcies a allò que anomenem sound bites (un desfasament d’isocronia que permet sentir el text original uns segons abans i/o després de la intervenció de l’interlocutor). En aquest estudi, després d’analitzar un corpus format per diversos programes amb veu en off per mitjà d’un software d’anàlisi de la parla i una fulla de càlcul, hem comprovat que la durada mitjana dels fragments de so difereix de l’establerta per la major part dels acadèmics tant en segons com en nombre de paraules. També hem analitzat mostres que no presenten sincronia literal a fi d’observar si la traducció d’aquestes parts podria veure’s afectada i de quina manera. Això confirmaria que, en cas que n’hi hagin, els sound bites i la sincronia literal tenen una funció purament estètica en la traducció de veus superposades.

L'avaluació a distància en la traducció

Silvia Gamero Pérez — 2022-12-16

El propòsit d'aquest article és presentar una proposta metodològica per a la realització d'exàmens escrits, en línia i síncrons. El model s’articula en tres eixos: elements facilitadors, elements dissuasius i paràmetres de supervisió. I es va implementar en les assignatures de traducció directa alemany-espanyol en els cursos tercer i quart del Grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana en el context de confinament domiciliari i emergència sanitària derivats de la pandèmia de la COVID-19. Els resultats de la prova experimental permeten extreure conclusions sobre els avantatges i els inconvenients de l'avaluació a distància en traducció, i són extrapolables a altres assignatures, tant de l'àmbit de la traducció com d’altres matèries i disciplines.

La traducció automàtica i la postedició en l'àmbit mèdic

Lorena Trujillos-Yébenes — 2022-12-15

Aquest article ofereix un primer apropament exploratori a l'ús de la traducció automàtica (TA) en l'àmbit mèdic a partir de la revisió d'estudis relacionats i de la realització d'entrevistes semiestructurades a traductors mèdics professionals amb l’objectiu de conèixer, entre altres, com fan servir la TA, quins avantatges i inconvenients consideren que té o amb quines dificultats es troben.

Fraseologismes a l'aula d'ELE: la problemàtica de la traducció automàtica

Pablo Ramírez Rodríguez — 2022-12-15

Al nostre estudi contrastiu rus-espanyol entre la traducció automàtica versus traducció humana d'unitats fraseològiques idiomàtiques, en concret de parèmies i locucions verbals, s'observa que la major part de propostes dels alumnes són traduccions literals o calcs en què predomina la traducció paraula per paraula. En total van entrevistar-se 20 estudiants d'ELE als quals se'ls va convidar a fer una prova tipus test. L'objectiu d'aquest treball és analitzar el paper d'aquestes unitats fixes i idiomàtiques, així com el problema amb les unitats fraseològiques en el transvasament dels traductors automàtics al seu ensenyament a ELE, partint de la importància cultural que té la fraseologia de cada llengua, així com del context en què aquestes unitats s'insereixen. Finalment, després de concloure l'exercici, s'exposen els resultats segons el grau d'equivalència fraseològica entre les dues llengües i es ressalta la importància de la pragmàtica d'aquestes expressions a l'aula d'ELE.

Traducció automàtica i crisi humanitària: anàlisi de l'eficàcia de Google Translate en la comunicació amb refugiats ucraïnesos a Espanya

Alicia Ricart Vayá — 2022-12-15

L’objectiu d'aquest treball és avaluar l’eficàcia de la traducció automàtica en un context d’emergència humanitària. Per això, es van realitzar entrevistes amb refugiats ucraïnesos utilitzant Google Translate. Els resultats de la nostra anàlisi mostren l'eficàcia d'aquesta eina i assenyalen els aspectes que cal millorar.

Habilitats informacionals de traductors en funció dels seus anys d'experiència professional

Martha Bianchini — 2022-12-15

Des de principis del segle XXI, la importància de les tasques de cerca d’informació com a part del procés de traducció ha guanyat reconeixement a partir de la seva inclusió dins de la competència instrumental. Amb l’objectiu de detectar tendències en les característiques de les cerques d’informació en funció dels anys d’experiència professional, analitzem les respostes obtingudes en una enquesta realitzada a traductors professionals del parell de llengües anglès-espanyol des de la perspectiva de les seves habilitats informacionals: les necessitats d’informació, les estratègies de cerca a Internet, els tipus de fonts consultades per a diverses necessitats i els criteris d’avaluació de les fonts consultades.

Traducció automàtica neuronal anglès-català: tecnologia punta, qualitat i productivitat

Vicent Briva-Iglesias — 2022-12-15

Els recents i importants canvis i avenços tecnològics han consolidat la traducció automàtica (TA) com un actor clau a tenir en compte en el món dels serveis lingüístics. En molts casos, és fins i tot un actor essencial a causa de les limitacions de pressupost i temps. Últimament, la recerca en TA ha rebut molta atenció i se n’ha augmentat l’ús per part d’usuaris professionals i aficionats. De tota manera, la recerca s’ha centrat principalment en les combinacions lingüístiques amb grans quantitats de corpus disponibles en línia (per exemple, anglès-castellà). La situació de les llengües minoritàries o no oficials a un estat, com el català, és diferent. Aquest estudi analitza el nou motor de traducció automàtica neuronal de codi obert de Softcatalà i el compara amb el Google Traductor i l’Apertium en la combinació lingüística anglès-català. Tot i que els desenvolupadors de motors de traducció automàtica fan servir mètriques automàtiques per avaluar-los, l’avaluació humana continua sent la pràctica de referència, tot i el cost que implica. Per mitjà de les eines TAUS DQF, s’ha avaluat la qualitat de la traducció (en termes de classificació relativa, adequació i fluïdesa) i la productivitat (comparant els temps d’edició i les distàncies) amb la participació d’11 avaluadors. Els resultats mostren que el traductor de Softcatalà ofereix una qualitat i productivitat majors que els altres motors analitzats.

L'exacerbació dels estereotips (gramaticals) de gènere en la traducció automàtica anglès-castellà

Nerea Ondoño-Soler — 2022-12-15

En la traducció automàtica d'oracions aïllades a llengües que marquen el gènere, la informació necessària per seleccionar el gènere gramatical sovint n’és absent o és difícil d'extraure’n. Aquest estudi de caixa negra i centrat en el text mostra com la distribució de gènere del conjunt d’entrenament es distorsiona en l’eixida. Una avaluació humana revela que sovint no hi ha cap pista de gènere en l’original, cosa que condueix a traduccions estereotipades.