Tradumàtica tecnologies de la traducció https://revistes.uab.cat/tradumatica <p style="font-size: 14px;"><em style="font-size: 14px;">La Revista Tradumàtica</em> va néixer l’any 2001 en la confluència de tots els sabers relacionats amb la traducció i les tecnologies. La revista té la vocació de ser un agregador de coneixements experts, més enllà dels enfocaments estrictament tècnics o científics o dels interessos comercials, i aspira a filtrar i decantar la informació per oferir una panoràmica global. La revista compta amb tres seccions. La secció Tradumàtica oberta, que acull tots aquells articles de recerca sobre qualsevol aspecte relacionat amb la investigació en tecnologies de la traducció. La secció Tradumàtica dossier, d’orientació monogràfica, fa de cada número l’equivalent a un manual sobre un tema específic. I la secció Tradumàtica breu, pensada per a una immediata publicació d’articles breus sobre resultats preliminars, plantejament de projectes, apunts metodològics, etc. Els articles es publiquen en forma de <em style="font-size: 14px;">pre-print</em> de seguida que superen el procés de revisió, i en format definitiu quan es tanca el número anual.</p> Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Tradumàtica tecnologies de la traducció 1578-7559 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Possibles aportacions de les eines TAO en el procés de revisió https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-summers-kappus-ehrensberger-dow <p>En molts programes de màster, les tecnologies de la traducció s’ensenyen en cursos específics que s’imparteixen paralel·lament als cursos pràctics. En una sessió d’un mòdul del curs de revisió, impartida conjuntament per un professor de tecnologies de la traducció i un professor de traducció, els estudiants han descobert les possibilitats de col·laboració que poden oferir les eines TAO.</p> Elana Summers Martin Kappus Maureen Ehrensberger-Dow Drets d'autor (c) 2023 Martin Kappus, Elana Summers, Maureen Ehrensberger-Dow https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 300 308 10.5565/rev/tradumatica.314 S’han acabat les mitges tintes? Traducció literària en l’era de l’automatització lingüística https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-declercq-van-egdom <p>Aquest article és la introducció al número especial sobre Traducció Literària Assistida per Ordinador. En aquesta secció especial s'analitzen els diferents graus d'automatització i el paper de l'ésser humà en els processos automatitzats, ja sigui com a expert o com a principiant. Partim del plantejament que l'automatització pot fer realitats ideals lloables, com ara un mercat mundial del llibre més accessible i divers, però també pot tenir repercussions negatives, sobretot en un context cultural. Aquesta introducció ofereix una visió general de la complexa interacció entre la tecnologia i la participació humana a la traducció literària.</p> Christophe Declercq Gys van Egdom Drets d'autor (c) 2023 Christophe Declerq, Gys van Egdom https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 49 62 10.5565/rev/tradumatica.407 Prosa breu brasilera en alemany: https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-kolb <p>Aquest article investiga el flux de treball de postedició i els tipus d’edició realitzats en el context d’un projecte real de traducció literària. El text original és una narració breu de l’autor brasiler Lima Barreto. El text ha estat traduït automàticament a l’alemany per DeepL i posteriorment posteditat per una traductora literària, que ha fet servir un keylogger per capturar les edicions i les versions intermèdies.</p> Waltraud Kolb Drets d'autor (c) 2023 Waltraud Kolb https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 63 86 10.5565/rev/tradumatica.347 Per què més traductors literaris haurien d'adoptar les tecnologies de la traducció? https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-way-rothwell-youdale <p>La qualitat de la traducció automàtica (TA) ha millorat notablement amb l’arribada de les tècniques neuronals. Algunes comunicacions sobre aquestes millores han estat producte d’una exagerada propaganda de màrqueting, però avui dia la TA està acomplint un paper real a la vida de molts traductors humans. Fins i tot s’ha començat a utilitzar la TA en estudis pilot de traducció literària, amb resultats que han superat les expectatives. Així i tot, l’ús i l’adopció d’aquest recurs, així com el reconeixement dels seus possibles avantatges, estan trobant una certa resistència, especialment entre els traductors literaris més experimentats. En altres àmbits, els traductors s’han queixat que se’ls imposin eines i han sol·licitat que se’ls consulti sobre el disseny de la tecnologia de traducció. Hi ha exemples en què la participació dels traductors en el disseny de les eines ha donat bons resultats, però en la traducció literària per se, els traductors han evitat aquest tipus de debats. En aquest article investiguem per què alguns traductors literaris es comporten de manera diferent als seus col·legues d’altres camps de la traducció. Per últim, oferim pistes sobre com la tecnologia de la traducció, i la TA en particular, podrien beneficiar els traductors literaris amb una mentalitat oberta respecte de la tecnologia.</p> Andy Way Andrew Rothwell Roy Youdale Drets d'autor (c) 2023 Andy Way, Roy Youdale, Andrew Rothwell https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 87 102 10.5565/rev/tradumatica.344 Escriptors que dicten: i per què no els traductors literaris? https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-zapata-cruz-teixeira <p>Aquest article explora el dictat com a tècnica d'escriptura i traducció literària. Primer, dona testimoni històric dels múltiples casos d'escriptors que han utilitzat aquesta tècnica. Després, exposa l'interès creixent per la traducció dictada, i proposa que les tecnologies de la parla i d'altres formes d'interacció humà-ordinador han de tenir un paper important en el desenvolupament de noves tecnologies per a la traducció literària.</p> Julián Zapata Tatiana Cruz Carlos S. C. Teixeira Drets d'autor (c) 2023 Julián Zapata, Tatiana Cruz, Carlos S. C. Teixeira https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 103 128 10.5565/rev/tradumatica.342 L'enigma de la qualitat en la traducció (literària) automàtica https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-van-egdom-kosters-declercq <p>Aquest estudi pretén calibrar la fiabilitat i la validesa de mètriques i algoritmes per avaluar la qualitat de la traducció automàtica en un context literari. Es comparen deu versions traduïdes automàticament d’una història literària, proporcionades per quatre motors de traducció automàtica diferents al llarg d’un període de tres anys, aplicant dues puntuacions quantitatives d’estimació de la qualitat (BLEU i un algoritme de literarietat desenvolupat recentment). L’anàlisi comparativa ofereix una visió no només de la qualitat dels trets estilístics i narratològics de la traducció automàtica, sinó també de criteris de qualitat més tradicionals, com la precisió i la fluidesa. Es constata que les avaluacions no sempre coincideixen i que no posseixen matissos. Se suggereix que les mètriques i els algoritmes tan sols cubreixen una part de la noció de «qualitat», i que és necessari un enfocament més detallat si es pretén captar la qualitat literària potencial de la traducció automàtica i, possiblement, validar-la per mitjà d’aquests instruments.</p> Gys-Walt van Egdom Onno Kosters Christophe Declercq Drets d'autor (c) 2023 Gys-Walt van Egdom, Onno Kosters, Christophe Declercq https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 129 159 10.5565/rev/tradumatica.345 Traducció automàtica de literatura xinesa a internet: infracció, explotació o potenciació https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-zhang <p>Aquest article analitza l’ús de la traducció automàtica en la traducció de literatura xinesa a través d’internet dins de comunitats d’aficionats. Subratlla les dimensions ètiques de la traducció generada per l’usuari, tenint en compte les perspectives dels fans. Malgrat que en aquest article s’hi reconeix el paper de la TA a l’hora de permetre que els traductors monolingües participin en la traducció, s’hi aborden qüestions ètiques com ara les possibles infraccions i l’explotació. La solució proposada passa per la col·laboració amb plataformes establertes o fins i tot amb empreses de traducció. El mercat global de la literatura xinesa a internet presenta perspectives per a la integració de la TA i la col·laboració amb els aficionats. Així i tot, el seu ús efectiu requereix un suport educatiu crucial.</p> shuyin zhang Drets d'autor (c) 2023 shuyin zhang https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 160 183 10.5565/rev/tradumatica.340 La traducció automàtica literària: https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-ferragud-ferragud <p>En aquest treball es compara la TA i les traduccions fetes per alumnes del mateix text original. L'objectiu és determinar si la TA i les traduccions de l'alumnat tenen aspectes en comú. Els resultats obtinguts mostren que, tot i que la TA comet més errors i de major gravetat que les alumnes, alguns d'aquests coincideixen.</p> Maria Ferragud Ferragud Drets d'autor (c) 2023 Maria Ferragud Ferragud https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 184 232 10.5565/rev/tradumatica.334 Traducció automàtica vs. traducció humana de neologismes formals en la literatura: https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-noriega-santianez-corpas-pastor <p>Aquest article compara el resultat de tres sistemes neuronals de traducció automàtica (Google Translate, DeepL i Phrase TMS) i la traducció humana (estudiants de nivell universitari, de l’anglès al castellà). Se centra en cinc neologismes formals extrets de textos literaris, considerant així la creativitat i l’adopció i l’ús de la tecnologia.</p> Laura Noriega-Santiáñez Gloria Corpas Pastor Drets d'autor (c) 2023 Laura Noriega Santiáñez, Gloria Corpas Pastor https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 233 264 10.5565/rev/tradumatica.338 Cap a una traducció literària accessible per a persones amb discapacitat auditiva: pot la traducció escrita o signada transmetre la “literarietat” del llenguatge poètic? https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-rivas-carmona-avila-ramirez <p>En aquest treball avaluem, a partir d’un estudi de cas, els beneficis de l’ús dels programes de TA per facilitar l’acostament a la cultura i la literatura de les persones sordes. Després de fer un estudi sobre la recepció de dos poemes originals en francès i anglès traduïts per traductores literàries, la versió de TA en castellà i l’adaptació a imatges en LSE, reflexionem sobre l’efecte de factors com ara la dificultat del text i el grau d’adaptació/simplificació del format meta, així com el grau d’alfabetització i de coneixement de la LSE per part dels/les participants, en la comprensió del text en general, així com en la seva percepció i experiència com a text literari. Les versions TA tendeixen a aconseguir un major grau de comprensió lectora en potenciar el contingut enfront de la forma literària, en tant que les versions adaptades a LSE són les que tendeixen a aconseguir un major grau de comprensió en general, i de «percepció» i «sensació» de literarietat.</p> María del Mar Rivas Carmona Rocío Ávila Ramírez Drets d'autor (c) 2023 Rocío Ávila Ramírez, María del Mar Rivas Carmona https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 265 299 10.5565/rev/tradumatica.339 El femení a IATE a través de les traduccions de fisherman, lawyer i secretary https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-lopez-medel <p>La base de dades terminològica de la Unió Europea tradueix gairebé exclusivament en masculí els substantius de càrrecs i professions en la combinació anglès-castellà. Analitzem les fitxes bilingües de IATE de tres substantius (<em>fisherman</em>, <em>lawyer</em> i <em>secretary</em>) de gran interés quant al gènere i la freqüència en quatre corpus europeus. Els resultats mostren l’ús del masculí per defecte, molt poques estratègies neutres i el femení com a reflex de l’estereotipació, la subordinació i l’anormalitat.</p> María López-Medel Drets d'autor (c) 2023 María López Medel https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 1 27 10.5565/rev/tradumatica.312 Doblatge en línia al núvol: https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n21-rodriguez-fernandez-pena <p>La indústria audiovisual ha experimentat un canvi transformador amb l’auge de la gravació domèstica i el doblatge al núvol, desafiant les normes tradicionals del doblatge. Aquesta transformació es veu impulsada pels avenços tecnològics que fan que la gravació sigui accessible i assequible a tot el món. A més, aquesta transició s’ha vist accelerada per la pandèmia del COVID-19 i el confinament. Aquest article examina l’impacte de les agències de traducció audiovisual i localització de veu en línia i ofereix un panorama complet de l’evolució de la tecnologia del doblatge, des de la gravació analògica fins a la digital. Destaca la irrupció dels locutors en línia i els avantatges de la gravació a distància i del software de doblatge basat en el núvol, que en faciliten la col·laboració independentement de la ubicació. A més, el document mostra traduccions eficaces en produccions audiovisuals aconseguides gràcies a aquestes tecnologies d’avantguarda.</p> Alfonso Carlos Rodríguez Fernández-Peña Drets d'autor (c) 2023 Alfonso Carlos Rodríguez Fernández-Peña https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-12-22 2023-12-22 21 28 48 10.5565/rev/tradumatica.335