https://revistes.uab.cat/tradumatica/issue/feed Tradumàtica: tecnologies de la traducció 2021-12-31T00:00:00+01:00 Pilar Sánchez-Gijón pilar.sanchez.gijon@uab.cat Open Journal Systems <p><em>La Revista Tradumàtica</em> va néixer l’any 2001 en la confluència de tots els sabers relacionats amb les tecnologies de la traducció. La revista té la vocació de ser un agregador de coneixements experts, més enllà dels enfocaments estrictament tècnics o científics o dels interessos comercials, i aspira a filtrar i decantar la informació per oferir una panoràmica global. La revista compta amb tres seccons. La secció Tradumàtica oberta, que acull tots aquells articles de recerca sobre qualsevol aspecte relacionat amb la investigació en tecnologies de la traducció. La secció Tradumàtica dossier, d’orientació monogràfica, fa de cada número l’equivalent a un manual sobre un tema específic. I la secció Tradumàtica breu, pensada per a una immediata publicació d’articles breus sobre resultats preliminars, plantejament de projectes, apunts metodològics, etc. Els articles es publiquen en forma de <em>pre-print</em> de seguida que superen el procés de revisió, i en format definitiu quan es tanca el número anual.</p> https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-bolanos-diaz-massidda Subtituladors al núvol. L'ús de sistemes professionals basats en la web per a la pràctica i la formació de subtituladors 2020-12-09T10:51:07+01:00 Alejandro Bolaños García-Escribano a.bolanos@ucl.ac.uk Jorge Díaz-Cintas j.diaz-cintas@ucl.ac.uk Serenella Massidda serenella.massidda@roehampton.ac.uk <p>El creixement i la ràpida evolució de les aplicacions basades en el núvol ha provocat una profunda transformació en l'àmbit mediàtic de la traducció audiovisual (TAV). Partint de l'observació sobre els principals canvis que els ecosistemes basats en la web han introduït en els fluxos de treball de localització, ens hem proposat d'esbrinar les diverses maneres en què aquests nous avenços tecnològics es poden introduir a les aules de TAV. Seguint la mateixa línia, aquest estudi es proposa d'escatir els beneficis potencials de les plataformes en el núvol a l'hora de completar els currículums de formació de TAV, tot explorant les diverses maneres en què es pot fer servir aquesta tecnologia en la formació de subtituladors. En primer lloc, presentem una anàlisi de les pràctiques i les eines de subtitulació actuals, els fluxos de treball de localització i les habilitats demanades a la indústria de TAV, seguida d'un compte basat en l'experiència sobre l'ús de plataformes en el núvol en entorns de formació de subtituladors per simular i dur a terme una àmplia gamma de tasques. El nostre estudi gira al voltant de la hipòtesi que la subtitulació al núvol podria resultar útil per salvar la bretxa tecnològica entre les institucions acadèmiques i la tasca professional, així com per millorar l'oferta d'aprenentatge a distància de la formació orientada a la pràctica en subtitulació.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Alejandro Bolaños García-Escribano, Jorge Díaz-Cintas, Serenella Massidda https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-mejias-climent Classificacions de videojocs. Una proposta pràctica per a estudis empírics 2020-11-23T09:38:44+01:00 Laura Mejías-Climent lmejias@uji.es <p>L’objectiu d’aquest article és oferir una proposta pràctica per a la classificació de videojocs que pugui contribuir a l’organització coherent i homogènia d’estudis empírics sobre aquests productes interactius, amb l’objectiu de proposar-ne també l’establiment no només en el pla de la recerca, sinó també en el de la indústria o el de la premsa especialitzada. La proposta es basa en una revisió teòrica de classificacions prèvies, especialment, en l’àmbit dels Game Studies i la localització, tot i que també han estat consultades diverses fonts de la indústria i la premsa especialitzada per mantenir la coherència terminològica en tots els àmbits. De la mateixa manera, oferim una demostració concisa de la seva utilitat per mitjà de l’exemple d’un estudi descriptiu realitzat sobre el doblatge de videojocs d’acció-aventura. La classificació proposada consta de nou gèneres interactius, segons el criteri únic de les habilitats utilitzades en el joc, que són: combat, aventura, curses, puzles i laberints, simulació, estratègia, ritme, didàctics i competició, i concursos; i podrà ampliar-se a tants gèneres o subgèneres com tipus de jocs puguin aparèixer.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Laura Mejías-Climent https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-gonzalez Introducció a la traducció automàtica a l'aula de traducció. Una enquesta sobre la conducta i la percepció dels estudiants 2021-10-07T13:11:02+02:00 Diana González Pastor diana.dgp76@gmail.com <table> <tbody> <tr> <td> <p>El sector de la traducció està experimentant grans canvis que, sens dubte, s'accentuaran en el futur gràcies al desenvolupament de l'automatització i la intel·ligència artificial i, més concretament, a la traducció automàtica. La tecnologia també juga un paper crucial en el procés de traducció i té un impacte significatiu en la competència traductora. Per això, és importantíssim que els programes de traducció incorporin noves tecnologies per tal de garantir que els estudiants prenguin consciència de la seva utilitat a l'hora de satisfer les necessitats laborals del sector. Aquest treball prova de determinar com i per què els estudiants de traducció fan servir la TA, i quina és la conducta i la percepció respecte al seu ús. Els resultats d'una anàlisi qualitativa indiquen que els estudiants de grau tenen una actitud generalment positiva cap a la TA i els nombrosos avantatges que ofereix, però que es mostren preocupats quan aborden els problemes professionals associats.</p> </td> </tr> </tbody> </table> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Diana González Pastor https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-koponen-nunes-spinolo Introducció al Dossier "Estudi de la interacció persona-ordinador en traducció i interpretació: programari i aplicacions 2021-12-03T12:41:49+01:00 Maarit Koponen maarit.koponen@uef.fi Lucas Nunes Vieira l.nunesvieira@bristol.ac.uk Nicoletta Spinolo nicoletta.spinolo@unibo.it <table> <tbody> <tr> <td> <p>Les eines digitals no només estan canviant la manera de traduir i interpretar, sinó també la indústria en el seu conjunt, la percepció de la societat i la recerca en traducció i interpretació. Aquest número especial de Tradumàtica recull investigacions sobre alguns d'aquests temes, destacant la importància d'aprofundir en la investigació sobre la interacció persona-ordinador en els estudis de traducció i interpretació.</p> </td> </tr> </tbody> </table> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Nicoletta Spinolo https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-artegiani Comunicació i interaccions en la subtitulació a plataformes al núvol 2021-04-06T16:28:24+02:00 Irene Artegiani artegiai@roehampton.ac.uk <p>Aquest article explora l’actual desenvolupament del treball autònom de subtitulació dins la indústria de la traducció audiovisual (TAV). Durant la dècada de 2010, molts proveïdors de serveis lingüístics (PSL) que operen a nivell internacional han traslladat la seva prestació de serveis de subtitulació professionals de pagament a plataformes al núvol (Sakamoto, 2018). El nostre objectiu és argumentar que aquestes plataformes, tot i que són capaces de generar entorns col·laboratius, adopten patrons de comunicació i informació que debiliten els aspectes col·laboratius dels processos de producció, amb el risc de comprometre la qualitat del càrrec dels subtituladors.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Irene Artegiani https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-vela-valido Gestió de la qualitat de la traducció a l'era de la IA. Noves tecnologies per realitzar operacions que asseguren la qualitat de la traducció 2021-04-06T16:27:48+02:00 Jennifer Vela-Valido jennifer.vela101@alu.ulpgc.es <p>Aquest article presenta una selecció d'algunes de les últimes tecnologies i eines per dur a terme tasques que asseguren la qualitat de la traducció mitjançant la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic i l’automatització. També parla de l'impacte d'aquests avenços tecnològics en les últimes tendències de recerca acadèmica i la indústria de la traducció i la localització.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Jennifer Vela Valido https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-salmi Un bon servent, un mal mestre. Opinions dels traductors finlandesos sobre les tecnologies de la traducció 2021-04-07T13:24:55+02:00 Leena Salmi leena.salmi@utu.fi <p>Aquest article mostra els resultats d'una enquesta que mesura les opinions dels traductors professionals finlandesos (N=450) quant a les tecnologies de la traducció. El treball també presenta una eina que pot utilitzar-se per estudiar la percepció d'aquests canvis, el model NMEP (Nous Models Educatius o Paradigmes). Els principals resultats indiquen que els traductors professionals perceben les tecnologies de la traducció com una eina eficient que, a la pràctica, ha canviat l’exercici de la traducció, però que no fomenta la creativitat. Els traductors empresarials semblen tenir-ne una percepció més positiva que altres enquestats (traductors literaris o audiovisuals). Pel que fa al mètode, els resultats indiquen que el model NMEP és un mètode útil per analitzar les opinions que generen les tecnologies de la traducció.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Leena Salmi https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-alvarez-oliver-badia Què corregeixen els posteditors? Una anàlisi detallada dels errors de la traducció automàtica estadística (TAE) i la traducció automàtica neuronal (TAN) 2021-04-06T16:27:23+02:00 Sergi Alvarez-Vidal salvarezvid@uoc.edu Antoni Oliver aoliverg@uoc.edu Toni Badia toni.badia@upf.edu <p>Les millores recents en la TA neuronal (TAN) han impulsat un canvi de la TA estadística (TAE) a la TAN. Tanmateix, per avaluar la utilitat dels models de TA per a la postedició (PE), és fonamental analitzar els errors més freqüents i com afecten la tasca. Presentem un estudi pilot d'una anàlisi detallada dels errors de la TA basat en correccions de postedició d’un text mèdic traduït de l'anglès al castellà amb TAE i TAN. Hem utilitzat la taxonomia MQM per comparar els dos models de TA i hem classificat els errors produïts. La nostra anàlisi també inclou una avaluació de la variació entre els posteditors, que se centra en els passatges amb una major variació en la postedició.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Sergi Alvarez-Vidal, Antoni Oliver, Toni Badia https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-almeida-pagano-castro-et-al Protocol de cooperació persona-ordinador per a l'anotació de l'edició en traduccions automàtiques 2021-04-06T14:52:09+02:00 Felipe de Almeida Costa felipealco@gmail.com Adriana S Pagano adriana.pagano@gmail.com Thiago Castro Ferreira thiago.castro.ferreira@gmail.com Wagner Meira, Jr. meira@dcc.ufmg.br <p>Presentem un estudi que explora la detecció automàtica d'errors en un corpus de postedició amb un mètode inèdit per calcular tipus d'edició. Examinem la seva associació amb les puntuacions de qualitat assignades a la producció de traducció automàtica i als textos posteditats. Finalment, expliquem les deficiències del nostre mètode i assenyalem els tipus d'edició que val la pena aprofitar.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Felipe de Almeida Costa, Thiago castro ferreira, Adriana S Pagano, Wagner Meira, Jr. https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-sahin-gurses Traducció literària anglès-turc per mitjà de la interacció persona-ordinador 2021-04-07T13:36:27+02:00 Mehmet Şahin mehmet.sahin5@boun.edu.tr Sabri Gürses sgurses@gmail.com <p>Aquest article investiga la percepció de la traducció de textos literaris per mitjà de la tecnologia des de dues perspectives: d’una banda, la d’estudiants de traducció i, d’altra, la de traductors literaris professionals. Els participants han triat un sistema de traducció automàtica (TA), amb el qual han traduït un fragment d'una novel·la clàssica de Dickens al turc. L'anàlisi dels textos posteditats, les respostes dels participants a les preguntes de l'enquesta i les entrevistes amb traductors professionals suggereixen que, actualment, la TA està lluny de ser una part essencial de la traducció literària per a la combinació lingüística anglès-turc. Les interaccions dels traductors amb la TA i les reaccions negatives que han mostrat envers aquest sistema podrien prendre una deriva més positiva si la TA millora i la pràctica de la traducció evoluciona. .</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Mehmet Şahin, Sabri Gürses https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-loock-lechauguette Competències en traducció automàtica dels estudiants de grau en llengües aplicades. Informe d'un estudi exploratori 2021-04-27T14:50:52+02:00 Rudy Loock rudy.loock@univ-lille.fr Sophie Léchauguette sophie.lechauguette@univ-lille.fr <p>Aquest article mostra el resultat d'un experiment realitzat sobre l'ús de la traducció automàtica per part d’estudiants de grau en llengües aplicades. Partint de la premissa que ells habitualment utilitzen eines gratuïtes disponibles en línia, el nostre objectiu era entendre si realment són capaços d'identificar i corregir errors de TA i, si és així, fins a quin punt.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Rudy Loock, Sophie Léchauguette https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-vercauteren-reviers-steyaert Avaluació de l'efectivitat de la traducció automàtica de l'àudiodescripció: els resultats de dos estudis pilot per a la combinació lingüística anglès-holandès 2021-04-09T19:00:13+02:00 Gert Vercauteren gert.vercauteren@uantwerpen.be Nina Reviers nina.reviers@uantwerpen.be Kim Steyaert kim.steyaert@uantwerpen.be <p>El camp de la traducció està experimentant canvis profunds. D'una banda, està patint una autèntica transformació gràcies a l'arribada i la millora constant de les noves tecnologies. De l’altra, noves formes de traducció comencen a veure la llum arran de l'evolució social i legal que exigeix que els productes i continguts que es creen siguin accessibles per a tothom. Una d'aquestes noves formes de traducció és l'audiodescripció (AD), un servei que té com a objectiu fer accessibles els continguts audiovisuals a les persones amb pèrdua de visió. La nova legislació exigeix que aquests continguts siguin accessibles abans del 2025, la qual cosa constitueix una tasca immensa atès el nombre limitat de persones que actualment tenen formació com a audiodescriptors. Una possible solució seria utilitzar la traducció automàtica per traduir les audiodescripcions ja existents a diferents idiomes. L’AD, caracteritzada per frases curtes i un llenguatge senzill i concret, podria ser una bona candidata per a la traducció automàtica. En aquest estudi pretenem demostrar la hipòtesi per a la combinació lingüística anglès-holandès. Concretament, fragments de 30 minuts d’AD de tres pel·lícules holandeses que es van audiodescriure originalment en anglès, han estat traduïts a l'holandès per mitjà de l’eina DeepL. Les traduccions s’han analitzat utilitzant la tipologia d'error harmonitzada DQF-MQM i tenint en compte la naturalesa multimodal específica del text font i la dimensió intersemiòtica del procés d’audiodescripció original. L'anàlisi ha mostrat que la producció de TA té una taxa d'error relativament alta, especialment en les categories de precisió –errors de traducció– i fluïdesa gramatical. Això sembla indicar que caldrà una extensa postedició, abans que el text es pugui utilitzar en un context professional.</p> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Gert Vercauteren, Nin Reviers, Kim Steyaert https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-conde-ruano Disseny i valoració d'una audioguia multilingüe i accessible 2021-04-22T13:37:54+02:00 José Tomás Conde Ruano tomas.conde@ehu.eus <table> <tbody> <tr> <td> <p>Aquest treball descriu i valora el producte desenvolupat en virtut d’un projecte d’innovació educativa, l’objectiu del qual és la creació d’una audioguia multilingüe, accessible i inclusiva, de la Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Basada en les metodologies d’aprenentatge-servei, l’audioguia és una iniciativa conjunta dels departaments d’Història de l’Art, de Filologia Anglesa i Alemanya i de Traducció i Interpretació, amb la qual es pretén assistir les persones amb discapacitat visual perquè es moguin amb seguretat pels espais arquitectònics que conformen l’edifici.</p> <p>Després de la introducció, abordem l’audiodescripció i la relació amb el concepte d’accessibilitat, el paper de les noves tecnologies en aquesta modalitat i les iniciatives que s’han posat en marxa sobre aquest tema des dels entorns formatius.</p> <p>A continuació, el treball se centra en els aspectes tècnics de l’audioguia. D’entrada, es relaten els passos seguits per configurar i allotjar l’eina en un lloc web institucional. En segon lloc, es mostra la situació actual del web: l’aspecte, el disseny escollit i l’experiència de navegació. En tercer lloc, es pretén realitzar una autoavaluació del producte a partir del model proposat per Conde (en premsa). L’objectiu és comprovar si l’audioguia a) encaixa amb la normativa existent i amb allò que els experts esperen d’una eina d’aquestes característiques; b) funciona quant als objectius amb què ha estat creada, a partir de l’experiència de destinataris potencials i c) compensa els agents que n’han propiciat la creació i, especialment, l’equip del projecte.</p> <p>La tecnologia resulta clau per a la formació de traductors i intèrprets, així com per a l’exercici de la seva professió. Els beneficis són encara més evidents quan la tecnologia es posa a l’abast d’iniciatives per millorar l’accessibilitat. Més enllà d’il·lustrar el resultat d’una experiència concreta i d’oferir un marc per a l’avaluació de la qualitat d’aquest tipus de productes, aquest treball podria extrapolar-se a altres camps i espais i, fins i tot, inspirar la creació d’eines i metodologies específiques per traduir els textos audiodescrits.</p> </td> </tr> </tbody> </table> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 José Tomás Conde Ruano https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n19-korzinek-chmiel La identificació d’intèrprets al Corpus d'Intèrprets Polonès 2021-04-21T09:46:20+02:00 Danijel Koržinek danijel@pja.edu.pl Agnieszka Chmiel achmiel@amu.edu.pl <table> <tbody> <tr> <td> <p>Aquest article descriu la identificació automatitzada de veus d'intèrprets al Corpus d'Intèrprets Polonès (Polish Interpreting Corpus, PINC). Després de recollir un conjunt de mostres de veu de diversos intèrprets, s’ha utilitzat un model de xarxa neuronal profunda per fer coincidir les mostres de parla del corpus amb les de cada individu. El resultat final és molt precís i proporciona un estalvi considerable de temps i de precisió en la interpretació humana.</p> </td> </tr> </tbody> </table> 2021-12-31T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Danijel Koržinek, Agnieszka Chmiel