https://revistes.uab.cat/tradumatica/issue/feed Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció 2021-01-21T08:54:54+01:00 Pilar Sánchez-Gijón pilar.sanchez.gijon@uab.cat Open Journal Systems <p><em>La Revista Tradumàtica</em> va néixer l’any 2001 en la confluència de tots els sabers relacionats amb les tecnologies de la traducció. La revista té la vocació de ser un agregador de coneixements experts, més enllà dels enfocaments estrictament tècnics o científics o dels interessos comercials, i aspira a filtrar i decantar la informació per oferir una panoràmica global. La revista compta amb tres seccons. La secció Tradumàtica oberta, que acull tots aquells articles de recerca sobre qualsevol aspecte relacionat amb la investigació en tecnologies de la traducció. La secció Tradumàtica dossier, d’orientació monogràfica, fa de cada número l’equivalent a un manual sobre un tema específic. I la secció Tradumàtica breu, pensada per a una immediata publicació d’articles breus sobre resultats preliminars, plantejament de projectes, apunts metodològics, etc. Els articles es publiquen en forma de <em>pre-print</em> de seguida que superen el procés de revisió, i en format definitiu quan es tanca el número anual.</p> https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n18-sanchez-gijon-pique Conseqüències de la traducció automàtica neuronal sobre les llengües d'arribada 2021-01-18T07:19:44+01:00 Pilar Sánchez-Gijón pilar.sanchez.gijon@uab.cat Ramon Piqué Huerta ramon.pique@uab.cat <div><table cellspacing="0" cellpadding="0" align="left"><tbody><tr><td align="left" valign="top"><p class="Resum">En l'article s'aborden les conseqüències de l'ús de la traducció automàtica neuronal entrenada a partir de corpus obtinguts de traduccions de gèneres textuals específics produïts en contextos professionals concrets. Fenòmens com el de translationese i el de post-editese vinculats a l'ús de la traducció automàtica marquen la necessitat d'orientar la recerca cap a noves maneres d'abordar la qualitat en la traducció professional. Des d'una perspectiva de salvaguardar les llengües com a patrimoni cultural immaterial es plantegen diverses qüestions relacionades amb l'efecte que pot tenir, en les cultures i llengües d'arribada, l'ús de la traducció automàtica, en termes de percepció i de qualitat i com el seu ús pot arribar a alterar l'estàndard. S'apunta la necessitat de definir llindars de qualitat de la traducció que vagin més enllà dels aspectes més relacionats amb la detecció d'errors, que és el tipus de correcció amb més viabilitat econòmica.</p></td></tr></tbody></table></div> 2020-12-30T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Pilar Sánchez-Gijón, Ramon Piqué Huerta https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n18-perez-macias Què pensen els traductors sobre la postedició? Un estudi basat en el mètode mixt sobre els temors, les preocupacions i les preferències en la postedició de traducció automàtica 2021-01-18T07:19:45+01:00 Lorena Pérez Macías lorena.perez@uam.es La postedició de textos generats amb traducció automàtica cada cop és més present en el sector de la traducció. En aquest context, és essencial saber com aquest nou procediment ha impactat sobre els traductors professionals. Al llarg de la darrera dècada, diversos estudis han recollit informació sobre la traducció automàtica i la postedició des de la perspectiva dels diferents agents implicats en el sector de la traducció, tot i que son minoria els que s'han interessat en l'opinió dels traductors (OPTIMALE, 2011; Guerberof, 2012; Specia i Torres, 2012; Temizöz, 2013; Gaspari et al., 2015; Rossi i Chevrot, 2019; entre altres). En aquest sentit, l'objectiu d'aquest treball és completar la visió general de tot allò que ha estat analitzat fins a l'actualitat sobre la percepció que els traductors professionals tenen en relació amb la postedició de textos generats amb traducció automàtica, amb especial atenció al cas d'Espanya. En particular, aquest article presentarà dades relatives a les seves principals pors, preocupacions i preferències pel que fa a aquesta activitat professional. 2020-12-30T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Lorena Pérez Macías https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n18-ahrii-colominas Avaluació humana de traducció automàtica neuronal i informe de progrés anual: estudi de cas del castellà al coreà 2021-01-18T07:19:45+01:00 Ahrii Kim ahriikim@gmail.com Carme Colominas Ventura carme.colominas@upf.cat Aquest article proposa la primera avaluació de traducció automàtica neuronal en la combinació lingüística espanyol-coreà. Per fer-ho s'han aplicat quatre mètodes d'avaluació humana: l'avaluació directa, la comparació a través de la classificació dels segments i l'anàlisi del temps i de l'esforç de postedició del text traduït automàticament (en anglès, MTPE), i un mètode d'avaluació semiautomàtica.El motor detraducció automàtica neuronal utilitzat ha estat Google Translate, en concret en el seu domini de notícies. Després de ser avaluat per sis traductors professionals es constata que el motor augmenta el rendiment en un 78% i la productivitat en un 37%. A més, el 40,249% dels resultats del motor es modifiquen amb un interval de 15 mesos, de manera que mostra un índex de millora del 11%. 2020-12-30T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Ahrii Kim, Carme Colominas Ventura https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n18-alvarez-vidal-oliver-badia La postedició per als traductors professionals: avantatge o desavantatge? 2021-01-21T08:54:54+01:00 Sergi Alvarez-Vidal salvarezvid@uoc.edu Antoni Oliver aoliverg@uoc.edu Toni Badia toni.badia@upf.edu <span lang="ES-TRAD">Actualment, la postedició de traducció automàtica (TA) és considerada una pràctica habitual en el flux de treball de la traducció, sobretot per la bona qualitat que s’obté amb la traducció automàtica neuronal (TAN). Aquest fet està assocat als esforços que han fet els proveïdors de serveis lingüístics i els clients per reduir els costos a causa de la crisi mundial dels darrers temps i la creixent globalització, que ha tingut un impacte negatiu sobre els ingressos dels traductors i sobre les seves pràctiques professionals. En aquest cotext, els traductors acostumen a percebre la postedició amb un biaix negatiu. En aquest article es presenta un dels primers estudis sobre les actituds dels traductors envers la postedició i es relacionen amb les seves taxes de productivitat. També acarem els resultats amb una enquesta contestada per posteditors professionals que avaluen la seva percepció de la tasca en el mercat actual.</span> 2020-12-30T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Sergi Alvarez Vidal, Antoni Oliver