Veinte años enseñando a traducir con tecnologías: enfoques y perspectivas

Marcos Cànovas

doi:10.5565/rev/tradumatica.325

Vint anys ensenyant a traduir amb tecnologies: enfocaments i perspectives

Autors/ores

Marcos Cànovas Universitat de Vic

Resum

Les respostes a la pregunta sobre què ha canviat en la docència de la traducció amb tecnologies introdueixen temes com ara la necessària renovació curricular o la consideració dels vincles entre les competències traductològiques i les competències tècniques. S’analitza la perspectiva dels estudiants i com s’enfronten als canvis dels entorns tecnològics. No es deixa de banda la formació per a la postedició o la reflexió sobre el paper de les eines de traducció assistida per ordinador i la traducció automàtica en la docència, així com el vincle amb la pràctica professional o l’evolució dels recursos proporcionats per la tecnologia. Es comenta també el paper dels entorns virtuals en l’aprenentatge col·laboratiu. Les reflexions porten a la consideració de les tecnologies com a element imprescindible per a l’exercici professional, però amb la base d’una formació que proporcioni el valor d’una intervenció humana ben fonamentada, és a dir, una formació en què aquestes tecnologies han de ser el vehicle d’una pràctica que incorpori de manera solvent les destreses lingüístiques i traductològiques adequades.

Paraules clau

tecnologies de la traducció, traducció automàtica, aprenentatge col·laboratiu, formació de traductors

Referències

Angelone, E. (2022). Weaving adaptive expertise into translator training. In: Massey, G.; Huertas-Barros, E.; Katan, D. (eds.). The Human Translator in the 2020s. 1st ed. London [etc.]: Routledge. <https://doi.org/10.4324/9781003223344>. [Accessed: 20221204].

Austermühl, F. (2013). Future (and not-so-future) trends in the teaching of translation technology. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, n. 11, pp. 326-337. <https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n11-austermuehl/pdf>. [Accessed: 20221204].

Bowker, L. (2014). Computer-aided translation: translator training. In: Sin-wai, C. (ed.). Routledge Encyclopedia of Translation Technology. 1st ed. London [etc.]: Routledge. <https://doi.org/10.4324/9781315749129>. [Accessed: 20221204].

Buysschaert J.; Fernández-Parra, M.; Kerremans, K.; Koponen, M.; Van Egdom, G. W. (2018). Embracing Digital Disruption in Translator Training: Technology Immersion in Simulated Translation Bureaus. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, n. 16, pp. 125-133. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.209>. [Accessed: 20221204].

Cánovas, M. (2020). Entorno personal de aprendizaje y portafolios electrónicos en estudios de traducción. E-AESLA, 6, pp. 278-289. <https://cvc.cervantes.es/lengua/eaesla/pdf/06/20.pdf>. [Accessed: 20221204].

Díaz Fouces, Ò. (2018). Algunas consideraciones sobre el papel de las tecnologías en los Estudios de Traducción y en la formación de traductores. Hikma, v. 18, n. 1, pp. 57-84. <http://hdl.handle.net/10396/19473>. [Accessed: 20221204].

Gaspari, F.; Almaghout, H.; Doherty, S (2015). A survey of machine translation competences: Insights for translation technology educators and practitioners. Perspectives: Studies in Translation Theory and Practice, v. 23, n. 3, pp. 333-358. <https://doi.org/10.1080/0907676X.2014.979842>. [Accessed: 20221204].

González Pastor, D.; Rico, C. (2021). POSEDITrad: la traducción automática y la posedición para la formación de traductores e intérpretes. Revista digital de investigación en docencia universitaria, v. 15, n. 1. <http://www.scielo.org.pe/scielo.php?pid=S2223-25162021000100005&script=sci_arttext&tlng=pt>. [Accessed: 20221204].

González-Davies, M.; Enríquez-Raído, V. (2016). Situated learning in translator and interpreter training: bridging research and good practice. The Interpreter and Translator Trainer, v. 10, n. 1, pp. 1-11, <https://doi.org/10.1080/1750399X.2016.1154339>. [Accessed: 20221204].

González-Davies, M.; Mansilla, D. (2017). El uso de estrategias socioafectivas en el aula virtual de traducción. Una propuesta didáctica. Revista Digital de Investigación en Docencia Universitaria, v. 11, n. 2, pp. 251-273. <http://dx.doi.org/10.19083/ridu.11.568>. [Accessed: 20221204].

Guerberof Arenas, A.; Moorkens, J. (2019). Machine translation and post-editing training as part of a master’s programme. Jostrans: The Journal of Specialised Translation, n. 31, pp. 217-238. <https://www.jostrans.org/issue31/art_guerberof.pdf>. [Accessed: 20221204].

Keim, L.; et al. (2021). Connectivitat i dimensió social en la docència de la traducció. Vic: Eumo.

Kenny, D. (2019). Technology and translator training. In: O'Hagan, M. (ed.). The Routledge Handbook of Translation and Technology. London [etc.]: Routledge, pp. 498-515. <https://doi.org/10.4324/9781315311258>. [Accessed: 20221204].

Killman, J. (2018). A Context-Based Approach to Introducing Translation Memory in Translator Training. In: Godev, C. (ed.). Translation, Globalization and Translocation. Palgrave Studies in Translating and Interpreting. Cham: Palgrave Macmillan. (Palgrave Studies in Translating and Interpreting), pp. 137-159. <https://doi.org/10.1007/978-3-319-61818-0_8>. [Accessed: 20221204].

Rico Pérez, C. (2017). La formación de traductores en Traducción Automática. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, v. 15, pp. 75-96. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.200>. [Accessed: 20221204].

Rico, C.; Sánchez-Gijón, P.; Torres-Hostench, O. (2017). The Challenge of Machine Translation Post-editing: An Academic Perspective. In: Corpas Pastor, G.; Durán-Muñoz, I. (eds.). Trends in E-Tools and Resources for Translators and Interpreters. Leiden: Brill. (Approaches to Translation Studies; 45). <https://doi.org/10.1163/9789004351790>. [Accessed: 20221204].

Rossi, C. (2017). Introducing Statistical Machine Translation in Translator Training: From Uses and Perceptions to Course Design and Back Again. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, n. 15, pp. 48-62. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.195>. [Accessed: 20221204].

Rossi, C. (2019). Machine Traslation Training (MTT). Hypotheses. <https://mtt.hypotheses.org/our-students-mt-stories>. [Accessed: 20221204].

Rothwell, A.; Svoboda, T. (2019). Tracking Translator Training in Tools and Technologies: Findings of the EMT Survey 2017. Journal of Specialised Translation, n. 32, pp. 26-60. <https://jostrans.org/issue32/art_rothwell.pdf>. [Accessed: 20221204].

Şahin, M.; Sabri, G. (2021). English–Turkish Literary Translation Through Human–Machine Interaction. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, n. 19, pp. 171-203. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.284>. [Accessed: 20221204].

Toledo Báez, M. C. (2018). Machine Translation and Post-editing: Impact of Training and Directionality on Quality and Productivity. Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció, n. 16, pp. 24-34. <https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.215>. [Accessed: 20221204].

Trojszczak, M. (2022). Translator Training Meets Machine Translation-Selected Challenges. In: Lewandowska-Tomaszczyk, B.; Trojszczak, M. (eds.). Language Use, Education, and Professional Contexts: Second Language Learning and Teaching. Cham: Springer, pp. 179-192. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-96095-7_11>. [Accessed: 20221204].

Biografia de l'autor/a

Marcos Cànovas, Universitat de Vic

Departament de Traducció i d'Interpretació