La memòria transicional
Literatura i autobiografia bosniana traduïda a l'espanyol
Resum
La literatura bosniana posjugoslava sorgeix a partir de la fundació del nou Estat bosnià, però també procedeix de les conseqüències de la fragmentació de Iugoslàvia, de la guerra (1992-1995) i de la seva configuració durant la transició. S'han traduït en espanyol un nombre significatiu de novel·les i autobiografies que ens permeten traçar algunes línies col·lectives, tant temàtiques com emocionals, per conèixer les motivacions i interessos dels creadors bosnians fins a poder explorar succintament en les característiques generals de la seva memòria col·lectiva. Tot i això, si bé els gèneres literari i autobiogràfic permeten acostar-se a la realitat del país, la producció editorial a Espanya es revela tan completa per conèixer patrons comuns. com a incompleta o parcialment completa per explorar la complexitat del país i de la seva història recent.
Paraules clau
literatura, Bòsnia, memòria, Iugoslàvia, transicióReferències
Anastasakis, Othon (2005), “The Europeanization of the Balkans”, The Brown Journal of World Affairs, 12(1), 77–88.
Anderson, Benedict (2006), Comunidades imaginadas, Madrid, Fondo de Cultura Económi-ca.
Avdić, Selvedin (2019), Siete miedos, Barcelona, Sajalín, traducción de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek.
Bastašić, Lana (2020), Atrapa la liebre, Barcelona, Navona, traducción de Pau Sanchis Ferrer.
Bastašić, Lana (2022), Dientes de leche, Madrid, Sexto Piso, traducción de Pau Sanchis Ferrer.
Berger, Stefan; Chris Lorenz (2008), “Introduction: National history writing in Europe in a global age”. In: Berger, S. And Lorenz, C. (eds) The Contested Nation: Ethnicity, class, re-ligion and gender in national histories, London, Palgrave Macmillan, 1–23.
Bogdanić, Aleksandar (2014), “Secularizing the Ideology of Nationalism and Nationalizing the Ideology of Secularism: A Refeudalization of Discourse in Bosnia and Herzegovina”, London, Social Identities: Journal for the Study of Race, Nation and Culture, 20/1.
Cerić, Teodor (2018), Jardines en tiempos de guerra, Barcelona, Elba, traducción de Igna-cio Vidal-Folch.
Čolić, Velibor (2013), Los bosnios, Cáceres, Periférica, traducción de Laura Salas Rodrí-guez.
Čolić, Velibor (2017), Manual del exilio, Cáceres, Periférica, traducción de Laura Salas Rodríguez.
De Certeau, Michel (1986), Heterologies: Discourse on the Other, Minnesota, University of Minnesota (trans. Brian Massumi).
Đikić, Ivica (2011), Cirkus Columbia, Barcelona, Sajalín, traducción de Maja Drnda.
Đikić, Ivica (2016), La repetición, Barcelona, Sajalín, traducción de Maja Drnda y Christian Martí Menzel.
Dorado, Jairo (2013), “Influencia de las estructuras sociales del imperio otomano en la identidad lingüística en bosnia”, Belgrado, Balkania.
Džafić, Šeherzada (2011), “Bosanskohercegovački borgesovci. Udio fantastike u bo-sanskohercegovačkoj književnosti”, Mostar, Istraživanja 6, 131-145.
Filipović, Zlata (1995), Diario de Zlata, Barcelona, Círculo de lectores, traducción de Edu-ardo Lasca.
Goldsworthy, Vesna (2002), “Invention and In(ter)vention: The Rhetoric of Balkanization”. In: Dušan I. Bjelić and Obrad Savić, eds., Balkan as Metaphor: Between Globalization and Fragmentation, Cambridge, MA.
Halbwachs, Maurice (1923), Les cadres sociaux de la me ́moire, Paris, Alcan.
Halbwachs, Maurice (1950), La mémoire collective, Paris, PUF.
Halilovich, Hariz (2015), “Re-imaging and re-imagining the past
after ‘memoricide’: intimate archives as inscribed memories of the missing”, Netherland, Archival Science, 77-92.
Hayot, Eric (2012), “World literature and globalization”. In: D’Haen, T., Damrosch, D. and Kadir, D. (eds) The Routledge Companion to World Literature. London, Routledge, 222–231.
Hemon, Aleksandar (2004), El hombre de ninguna parte, Barcelona, Anagrama, traducción de Damiá Alou.
Hemon, Aleksandar (2001), La cuestión de Bruno, Barcelona, Anagrama, traducción de Benito Gómez Ibáñez.
Hemon, Aleksandar (2009), El proyecto Lázaro, Barcelona, Duomo, traducción de Rita da Costa.
Hemon, Aleksandar (2013), El libro de mis vidas, Barcelona, Duomo, traducción de Antonio Prometeo Moya Valle.
Hemon, Aleksandar (2016), Cómo se hizo La guerra de los zombis, Barcelona, Libros del Asteroide, traducción de Eduardo Jordá.
Hirst, William; David Manier (2008), “Towards a psychology of collective memory”, Memory, 16, 183-200.
Iser, Wolfgang (1975) “The Reality of Fiction: A Functionalist Approach to Literature”, New Literary History, 7, No. 1, Critical Challenges: The Bellagio Symposium, 7-38.
Jergović, Miljenko (2007), La casa de nogal, Madrid, Siruela, traducción de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek.
Jergović, Miljenko (2012), Freelander, Madrid, Siruela, traducción de Luisa Fernanda Gar-rido Ramos y Tihomir Pištelek.
Karahasan, Dževad (2005), Sarajevo, diario de un éxodo, Barcelona, Galaxia Gutenberg, traducción de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek.
Karahasan, Dževad (2006), Sara y Serafina, Barcelona, Galaxia Gutenberg, traducción de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek.
Kodrić, Sanjin (2017), “Šta je bošnjačka, a šta bosanskohercegovačka književnost, a šta, pak, bosanskohercegovačka interliterarna zajednica?”, Lodz, Slavica Lodziensia, 9–28.
Kordić, Snježana (2010), Jezik i nacionalizam. Zagreb: Durieux.
Lovrenović, Ivan (2013), “Ivan Lovrenović: Daleko je zemlja Bosna”, en: URL: https://ivanlovrenovic.com/clanci/sarajevski-dnevnik/daleko-je-zemlja-bosna.
Matvejević, Predrag (2005), “Prilozi za raspravu o pripadnosti i porijeklu”, Zarez, 155, in: Jacobsen, Per (2008), Who’s Whose? The Balkan Literary Context, Forum 2006:la discussione continua, Studi Slavistici V (2008) 267-279.
Marić, Senka (2022), Cuerpo Kintsugi, Madrid, La Huerta Grande, traducción de Miguel Roán.
Martínez Falero, Luis (2013), “Literatura y mito: desmitificación, intertextualidad, reescri-tura”, UNED. Revista Signa 22, 481-496.
Minić, Boban (2012), Bienvenidos a Sarajevo, Barcelona, Icaria.
Mujkić, Asim (2007), “We, the Citizens of Ethnopolis”. Oxford, Constellations, 112-128.
Núñez, Isabel (2009), Si un árbol cae: Conversaciones en torno a la guerra de los Balca-nes, Barcelona, Alba Editorial.
Olick, Jeffrey K. (1999). “Collective Memory: The Two Cultures”, UK, Sociological Theo-ry, 17(3), 333-348.
Ovčina, Damir (2021), Plegaria en el asedio, Madrid, Automática, traducción de Luisa Fer-nanda Garrido y Tihomir Pištelek.
Palmberger Monika (2008), Nostalgia matters: Nostalgia for Yugoslavia as potential vision for a better future, Beograd, Sociologija 50, 4, 355-370.
Pisac, Andrea (2010). Trusted Tales: Creating Authenticity in Literary Representations from Ex-Yugoslavia. Tesis sin publicar. Goldsmiths, University of London, Goldsmiths.
Prcić, Ismet (2013), Esquirlas, Barcelona, Blackie Books, traducción de Carlos Milla e Isa-bel Ferrer.
Raudvere, Catharina (2017), “Experience and Expression: Aleksandar Hemon, Fiction, and (Dis)placement”. In: C. Raudvere (ed.), Contested Memories and the Demands of the Past, Islam and Nationalism, Cham, Palgrave Macmillan.
Šehić, Faruk (2017) Las aguas tranquilas del Una, Madrid, La Huerta Grande, traducción de Miguel Roán.
Šehić, Faruk (2020), Cuentos con mecanismo de relojería, Madrid, La Huerta Grande, tra-ducción de Miguel Roán.
Šehić, Faruk (2022), Bajo presión, Madrid, La Huerta Grande, traducción de Miguel Roán.
Stanišić, Staša (2008), Como el soldado repara el gramófono, Madrid, Alfaguara, traducci-ón de Richard Gross.
Stanišić, Staša (2020), Orígenes, Madrid, AdN, traducción de Belén Santana.
Štiks, Igor (2006), Un castillo en la Romaña, Madrid, Funambulista, traducción de Maja Drnda.
Štiks, Igor (2008), La Silla de Elías, Barcelona, Destino, traducción de Maja Drnda.
Suljagić, Emir (2007), Postales desde la tumba, Barcelona, Galaxia Gutenberg, traducción de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek.
Tokača, Mirsad (2012), Bosanska knjiga mrtvih:ljudski gubici u Bosni i Hercegovini 1991-1995, Sarajevo, Istraživačko dokumentacioni centar.
Tontić, Stevan (2014), “Ratno antiratno pismo”, Sarajevo, Sarajevske sveske, 5, 177–188.
Ugrešić, Dubravka (2014), Europe in sepia, Rochester, NY, Open Letter Books, translation David Williams.
Vervaet, Stijn (2016), “Ugrešić, Hemon, and the paradoxes of literary cosmopolitanism: or how to “world” (post-) Yugoslav literature in the age of globalization”. In: Beronja, Vlad & Stijn Vervaet (eds): Post-Yugoslav Constellations: Archive, Memory, and Trauma in Con-temporary Bosnian, Croatian, and Serbian Literature and Culture. Berlin, De Gruyter, Se-ries Media and Cultural Memory.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Miguel Rodriguez Andreu

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.