El presente en clave histórica

Autors/ores

  • Jaume Suau Puig Universitat de Barcelona

Resum

La Historia actual es una especialidad historiográfica controvertida. El trabajo justifica el estudio del presente en clave histórica y plantea las cuestiones metodológicas más pertinentes para reflexionar sobre qué quiere decir pensar históricamente el presente. Se advierte que no corresponde al historiador que investiga el presente predecir el futuro, intentar anticipar hechos concretos, sino entender el presente, lo que vive directamente el analista histórico, a la luz del pasado.

Paraules clau

Historia actual, metodología histórica, mundo actual

Referències

Aróstegui, J.; Saborido, J. [2005], El tiempo presente. Un mundo globalmente desor-denado, Madrid: Eudeba

Azcona, J.M.; Veiga, F. [2016], “Los designios de la historia vívida”, Revista de Occi-dente, número 418, marzo de 2016, pp. 5-11

Balencie, J.M.; De La Grange, A. (dirs.) [2005], Les nouveaux mondes rebelles. Con-flits, terrorisme et contestations, París: Éditions Michalon

Bauchard, D. [2015], “L’ombre de Daesh sur le Moyen Orient”, en: Montbrial & ; Do-minique (2015) : pp. 236-239

Benraad, M. [2015], Irak, la revanche de l’histoire. De l’occupation étrangère à l’État islamique, París: Vendémiaire

Carr, E.H. [1999], ¿Qué es la historia?, Barcelona: Ariel

Chesnaux, J. [1984], ¿Hacemos tabla rasa del pasado? A propósito de la historia y de los historiadores, Madrid: Siglo XXI

Collier, P. et al [2003], Breaking the conflict Trap: Civil war and development policy, Washington, DC: World Bank&Oxford University Press, pp.114-117

Denécé, É (dir.) [2012], La face caché des révolutions arabes, París: Ellipses Marke-ting

Franklin, D.E; Andrews, J. [2013], El mundo en 2050: Todas las tendencias que cam-biarán el planeta, The Economist, Barcelona: Gestión

Freedom House [2016], Fredom in the world 2016 https://freedomhouse.org/report/freedom-world/freedom-world-2016

Gnesotto, N.; Grevi, G. [2007], Le monde en 2025, París: Robert Laffont

Hobsbawm, E. [1998], Sobre la historia, Barcelona: Crítica

Hobsbawm, E. [2000], Entrevista sobre el siglo XXI, Barcelona: Crítica

Hobsbawm, E. [2003], Años interesantes. Una vida en el siglo XX, Barcelona: Crítica

Hobsbawm, E. [2007], Guerra y paz en el siglo XXI, Barcelona: Crítica

Iriye, A. (ed.) [2014], Global interdependence: the world after 1945, Cambridge: The

Belknap Press of Harvard University Press

Laurent, S. [2014], L’État islamique. Organigramme, financements, filières ..., París: Éditions du Seuil

Luizard, P.J. [2002], La question irakienne, París: Fayard

Luizard, P.J. [2015], Le piège Daech. L’État islamique ou le retour de l’Histoire, París: La Découverte

Marwick, A. [1970], The nature of history, Londres: Macmillan

Martín, J. [2015], Estado islámico, Madrid: Catarata

Montbrial Th. de; Dominique, D., (dirs.), Ramses 2016. Climat, une nouvell chance?, París: DUNOD/IFRI

Piketty, Th [2014], El capital en el siglo XX, Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Reno, W. [2011], Warfare in independent Africa, Cambridge et al: Cambridge Univer-sity Press

Sinaï, A. [2015], “Aux origines climatiques des conflits”, Le Monde diplomatique, agosto de 2015, p.2. http://www.monde-diplomatique.fr/2015/08/SINAI/53507

Soulet, J.F.; Guinle-Lorinet, S. [1989], Précis d’histoire immédiate. Le monde depuis la fins des années 60, París: A.Colin.

Tripp, Ch. [2003a], “Leçons d’une histoire coloniale oubliée”, Le Monde diplomatique, enero de 2003

Tripp, Ch. [2003b], Historia de Iraq, Madrid: Cambridge University Press

Tugores, J. [2010], Crisis: lecciones aprendidas ... o no, Madrid, Barcelona, Buenos Aires: Fundación Privada de Centros de Estudios Internacinales; Marcial Pons

Welzer, H. [2010], Guerras climáticas: por qué mataremos (y nos matarán) en el siglo XXI, Buenos Aires, Madrid: Katz

Williams, P.D. ]2011], War & conflict in Africa, Cambridge, UK; Malden, MA: Polity Press

Biografia de l'autor/a

Jaume Suau Puig, Universitat de Barcelona

 (FelanitxIlles Balears 1950) és llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d'Història Moderna), per la Universitat de Barcelona el 1975 va ser nomenat doctor en Filosofia i Lletres (secció d'història moderna) per la Universitat de Barcelona el 1979 amb la tesi "La pagesia mallorquina als segles XVIII i XIX". Des de 1975 és professor a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat l'aplicació de les noves tecnologies. Ha escrit diversos articles en revistes especialitzades. Va investigar des del pas d'Antic Règim al món contemporani els aspectes agrarisdemogràfics i estructures de poder a les comunitats rurals mallorquines i catalanes. També és autor de "Cronologia de les crisis demogràfiques a Mallorca" l'any 1991

Publicades

24-05-2016

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.