"No volem ser". Música i nacionalisme
Resum
Quina relació hi ha entre la música i el catalanisme polític? En quin context va sorgir? Com va evolucionar fins significar-se com a eix difusor i cohesionador de l'independentisme? Quin paper va jugar la normalització lingüística en la seva extensió? L'anàlisi de la conjuntura política i social de Catalunya des d'inicis del segle XX ens permetrà interpretar com la música, a través de diferents gèneres, va ser determinant en l'ascendència de l'independentisme sociològic. A mesura que la seva concreció política es va anar consolidant a nivell institucional, la rellevància de l'entramat musical associat a aqueixa, va ser decreixent.
Paraules clau
antisistema, independentisme, rock català, Rock Radical BascReferències
Arasil, Josep Maria (1975), “Sis hores de Cançó a Canet”, Canigó, n. 407 (26/VII/1975)
Bassa, David; Castellanos, Carles; Benítez, Carles i Soler, Raimon (1995), L’independentisme català (1979- 94), Barcelona, Llibres de l’Índex.
Batista, Antoni (2005). Raimon. La construcció d’un cant, Barcelona, La Magrana.
Blay, Pep (1995). Los autores. Lluís Llach, Madrid, SGAE/ Luca editorial.
Blay, Pep (2002). Sopa de Cabra. Si et quedes amb mi, Barcelona, Plaza & Janés.
Blay, Pep (2003). Els Pets. Cara a cara, Barcelona, Rosa dels Vents.
Buch, Roger (2007). L’Esquerra independentista avui, Barcelona, Columna.
Cadenas, Núria (2002). L’Ovidi, València, 3 i 4 editorial.
Camps, Esperança (2003). Ja T’ho Diré. Dos o tres rams de locura, Menorca, Menor-ca segle XX.
Cerdán, Enrique (1980). Ovidi Montllor, Madrid, Júcar.
Colomer, J. (1995). La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917), Barcelona, Columna.
Corachán, Jordi (2002), “Cau a Holanda el rocker català vinculat al comando Barce-lona”, El Periódico (17/I/2002)
Cosmos, Ángel (1981). Al Tall canta amb tot el poble, Valencia, Euskal Bidea.
Duran, Lluís (2007). Intel.ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928- 1939), Catarroja, Editorial Afers.
Escamilla, David (2005). Serrat. Material sensible, Barcelona, Mina.
Escriche, Roger (2005). Titot. Quinze anys parint Brams, Barcelona, Llibres de l’Índex.
Feixa, Carles; Saura, Joan R.; De Castro, Javier (eds.) (2003). Música i ideologies, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Fernández Calvet, Jaume (1986). Terra Lliure 1979- 1985, Barcelona, El Llamp.
Fuster, Joan (1979). Poemes i cançons de Lluís Llach, Valencia, Climent.
Galeano, Eduardo (1987). Conversaciones con Raimon (Y el silencio se hizo canto), Barcelona, Gedisa.
Gámez, Carles (1993). Lluís Llach, Valencia, 3 i 4.
García-Soler, Jordi (1976). La nova cançó, Barcelona, Edicions 62.
García-Soler, Jordi (1996). Crónica apassionada de la Nova Cançó, Barcelona, Flor de Vent.
Llach, Lluís (1986). Història de les seves cançons explicada a Josep Mª Espinàs, Barcelona, La Campana.
Llauradó, Jaume y Monclús, Joaquim (2000). El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona sota la dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, Pòrtic.
López Aguirre, Elena (1996). Del txistu a la telecaster. Crónica del rock vasco, Gas-teiz, Aianai.
Lucena, Enric y Tree, Mathew (2015). El concert per la llibertat, Lérida, Pagès edi-tors.
Mainat, Joan Ramon (1977). Canet, 36 hores de cançó i de llibertat, Barcelona, Edi-form.
Mainat, Joan Ramon (1982). Tretze que canten, Barcelona, Mediterrània.
Mallart, Joan (2006). Anàlisi i producció de textos catalans, Barcelona, Universitat de Barcelona.
Manresa, Joan (1987). 25 anys de Nova Cançó a Mallorca, Palma de Mallorca, Ajun-tament de Palma.
Martí, Jordi (2004) “Nous temps per al grup de Folk”, El Punt (16/I/2004)
Mansanet, Víctor (1995). Al Tall. Vint anys, València, La Máscara.
Mansanet, Víctor (1998). Lluís Llach. Alè de revolta, València, La Máscara.
Montllor, Ovidi (1978). Poemes i cançons, Barcelona, Galba.
Pérez, Marc (2005). Què pensa Lluís Gavaldà, Barcelona, Proa/ Dèria.
Planas, Xevi (1994). El toc llunàtic. La història de la Dharma, Barcelona, La Magrana.
Porter i Moix, Josep (1987). Una història de la Cançó, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Pujadó, Miquel (2000). Diccionari de la Cançó. D’Els Setze Jutges al Rock Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
Queralt, Jaume (1985). Jordi Barre, Perpinyà, Marçevol.
Ribalta, Xavier i Ibañez, Paco (1996). La cançó d’avui i de sempre, Barcelona, Ajun-tament de Barcelona.
Riera, Ignasi (2002). Lluís Llach. Companys no és això, Barcelona, Rosa dels Vents.
Riera, Ferran (1989), “Stalag Zeleste”, Diari de Barcelona (29/XI/1989), pg. 24
Roig Rosich, Josep Mª (1993). Història de l’Orfeó Català. Moments cabdals del seu passat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Romaguera, Jordi (1992), Nacionalisme històric, Barcelona, Sirius
Servià, Josep- Miquel (1982). Lluís Llach, un trobador per a un poble, Barcelo-na/Madrid, Puntual.
Solà, Carles i Vilarnau, Joaquim (2005). Brams. Políticament incorrecte, Barcelona, Mina.
Termes. Josep (2000). Història del catalanisme fins al 1923, Barcelona, Enciclopèdia Catalana
Tormo, Jordi (2015). Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, Carcaixent, Sembra Lli-bres.
Vilaregut, Ricard (2004), Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya, Barcelona, Columna
Vilarnau, Joaquim (2006). Trencant el silenci. Recitals de la transició, Barcelona, Mina.
Viñas, Carles (2007). Botas y tirantes. Una historia de Decibelios, Ibiza, Street Music Publishing.
Viñas, Carles (2006). Rock per la independencia. La reivindicació nacionalista al rock català, Barcelona, Columna.
Viñas, Carles (2001). Música i skinheads a Catalunya. El so de la política, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Carles Viñas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
