La República aïllada diplomàticament i militarment

Josep Sánchez Cervelló

Resum

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d’Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D’altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l’interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d’esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s’imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l’arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l’assassinat de capellans, el que serví d’excusa per demonitzar el Govern democràtic d’Espanya.
Enmig d’aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i  Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se’ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d’Espanya. D’altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l’Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l’Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es generalitzaren.

Paraules clau

Diplomàcia; Guerra Civil Espanyola; No Intervenció; Totalitarismes; dictadura franquista; URSS; USA; Portugal; Regne Unit; França; Itàlia; Alemanya

Text complet:

PDF

Referències

ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACIÓN (AGA).

ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL (AHN), Fons Marcelino Pascua.

AVILÉS, Juan, Pasión y farsa: franceses y británicos ante la guerra civil española, Madrid, Eudema, 1994.

AZCÁRATE, Pablo DE, Mi embajada en Londres durante la Guerra Civil española, Barcelona, Ariel, 1976.

BEEVOR, Antony, La guerra civil española, Barcelona, Crítica, 2010 (3ª).

BELZUNEGUI ERASO, Àngel; SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep, i REIG TAPIA, Alberto (eds.), Esglèsia i franquisme: De la col·laboració amb el franquisme al seu combat, Tarragona, URV, 2017 (https://doi.org/10.17345/9788484246091).

BIEBER, Leon E., La República de Weimar: génesis, desarrollo y fracaso de la primera experiencia democrática alemana, México DF, UNAM, 2002.

CÁNDANO, Xuan, El Pacto de Santoña (1937). La rendición del nacionalismo vasco al fascismo, Madrid, Esfera de los libros, 2006.

CASANOVA, Julián, La Iglesia de Franco, Madrid, Temas de Hoy, 2001.

CENTRE DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ.

Crisol, 1931.

DE LA TORRE, Hipólito, La relación peninsular en la antecámara de la guerra civil de España (1931-1936), Mérida, UNED, s/d. [1984].

DELGADO, Iva, Portugal e a Guerra Civil de Espanha, Mem Martins, Europa–América, s.d.

ESPASA, Andreu, Estados Unidos en la Guerra Civil española, Madrid, Catarata, 2014.

FARINHA, Luís, O Reviralho. Revoltas republicanas contra a ditadura e o Estado Novo (1926-1940), Lisboa, Estampa, 1998.

FRANCO, Francisco, Palabras del Caudillo, Madrid, Ed. Nacional, 1943.

GÓMEZ DE LAS HERAS, María Soledad, “Portugal ante la Guerra civil española”, Espacio, Tiempo y Forma, vol. 1992 (https://doi.org/10.5944/etfv.5.1992.2759).

HEIBERG, Morten, i ROS AGUDO, Manuel, La trama oculta de la guerra civil. Los servicios secretos de Franco 1936-1945, Barcelona, Crítica, 2006.

HOCHSCHILD, Adam, Spain in Our Hearts: Americans in the Spanish Civil War, 1936–1939, Boston, Houghton Mifflin Harcourt, 2016.

IRUJO, Manuel DE, Un vasco en el Ministerio de Justicia, Buenos Aires, Ekin, 1976, p. 252-253.

MARCO IGUAL, Miguel, La injusticia de un olvido. El mundo de Marcelino Pascua (1897-1977), médico y político, Madrid, UNED, 2018.

MARQUINA BARRIO, Antonio, La diplomacia vaticana y la España de Franco, Madrid, CSIC, 1983.

MARQUINA, Antonio, “Las potencias occidentales y la Guerra Civil española”, Unisci Discussion Papers, 11 (2006).

MARTÍNEZ REVERTE, Jorge, La Batalla del Ebro, Barcelona, Crítica, 2003 (6ª).

MERA, Cipriano, Guerra, exilio y cárcel de un anarcosindicalista, París, Ruedo Ibérico, 1976.

MIRALLES, Ricardo, “El duro forcejeo de la diplomacia republicana en París. Francia y la guerra civil española”, a Viñas, Al servicio de la República.

MIRALLES, Ricardo, et al., Los rusos en la guerra de España, 1936–1939, Madrid, Fundación Pablo Iglesias, 2009.

MORADIELLOS, Enrique, El reñidero de Europa, Barcelona, Península, 2001.

MORADIELLOS, Enrique, La pérfida Albión: el Gobierno británico y la guerra civil española, Madrid, Siglo XXI, 1996.

MORATINOS, Miguel Ángel, “Prólogo” a Viñas, Ángel (coord.), Al servicio de la República: diplomáticos y Guerra Civil, Madrid, Marcial Pons, 2010.

NOGUEIRA, Franco, Salazar. As Grandes Crises (1936-1935), Porto, Livraria Civilização, 1983 (2ª).

OLIVEIRA, César, Portugal e a II República de Espanha, 1931-1936, Lisboa, P&R, s.d.

País, El, 2015.

PRESTON, Paul, El final de la guerra. La última puñalada a la República, Barcelona, Debate, 2014.

Razón, La, 2017.

REDONDO, Gonzalo, Las libertades y las democracias, Pamplona, Universidad de Navarra, 1984..

SÁNCHEZ ALBORNOZ, Claudio, Embajador de España en Portugal, Ávila, Fundación Sánchez Albornoz, 1995.

SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep (coord.), El Pacte de la No Intervenció. La Internacionalització de la Guerra Civil española, Tarragona URV, 2009.

SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep, ¿Por qué hemos sido derrotados? Las divergencias republicanas y otras cuestiones, Barcelona, Flor del Viento, 2006.

Socialista, El, 1936.

Sol, El, 1931.

THOMAS, Hugh, La guerra civil española, Barcelona, Grijalbo-Mondadori, 1995

TUÑÓN DE LARA, Manuel, “¡Todavía la No Intervención (julio-agosto 1936)”, Historia Contemporánea, 5 (1991).

VACA DE OSMA, José Antonio, La larga guerra de Francisco Franco, Madrid, Rialp, 1991.

Vanguardia, La, 1936.

VIÑAS, Ángel, “La gran estrategia de política exterior de la República”, a ídem, Al servicio de la República.

VIÑAS, Ángel, La conspiración del general Franco y otras relevancias acerca de la guerra civil desfigurada, Barcelona, Crítica, 2012.

ZUGAZAGOITIA, Julián, Guerra y vicisitudes de los españoles, Barcelona, Tusquets, 2001.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2019 Josep Sánchez Cervelló
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons