La Generalitat republicana: algunas precisiones sobre su actuación en materia de museos y patrimonio
Resumen
La década de los treinta del siglo XX, especialmente los años comprendidos dentro de la Segunda República, constituyó el periodo más brillante de la historia de los museos catalanes. Fue entonces cuando las colecciones artísticas barcelonesas se especializaron dando forma, entre otros, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; siendo la mayor parte de los museos de arte públicos de la Barcelona de hoy, con la división que presentan y los edificios que ocupan, fruto de aquella reestructuración.
Durante aquellos años los museos continuaron, no obstante, rigiéndose como lo habían estado hasta aquel momento. No quedaron amparados en una estructura de estado. Analizar el papel que desarrollaron los hombres que los gobernaban, y los que formaban parte del Consell de Cultura de la Generalitat, para que los proyectados museos pudieran materializarse, y para que las leyes salidas del parlamento catalán permitieran proteger, definir y actuar sobre el patrimonio artístico, histórico y científico de Cataluña, así como el marco competencial del momento y los acontecimientos que sucesivamente fueron alterando los planteamientos teóricos iniciales, es el objetivo de este trabajo.
Palabras clave
museos, política cultural, patrimonio, Segunda República españolaCitas
ÁLVAREZ TARDÍO, Manuel, “La CEDA y la democracia republicana” a REY, Fernando DEL (dir.), Palabras como puños. La intransigencia política de la Segunda República española, Madrid, Tecnos, 2011.
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA [ANC], Fons Junta de Museus de Catalunya.
AZAÑA, Manuel, Memorias políticas y de guerra. Mi rebelión en Barcelona, Madrid, Afrodisio Aguado, 1978.
BALCELLS, Albert, Francesc Martorell i Trabal, semblança biogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2006.
BALCELLS, Albert, i PUJOL, Enric, Història de l’Institut d’Estudis Catalans. Volum I, 1907-1942, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002.
BARAS, Montserrat, Acció Catalana (1922-1936), Barcelona, Curial, 1984.
BERENGUER i AMAT, Mireia, “La incidència de la venda de la col·lecció Plandiura a la premsa de l’època”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XVI (2002).
BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, “Resumen histórico de los museos de arte de Barcelona (Conclusión)”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, V (1947).
BOLAÑOS, María, Historia de los museos en España, Gijón, Ediciones Trea, 2008 (2ª).
BORRALLERAS, Joaquim, “El Museu de Santa Àgata”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 13 (1932).
BORRALLERAS, Joaquim, “Conversió del Cau Ferrat en museu públic”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 25 (1933).
BOSCH-GIMPERA, Pere, La Universitat i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1971.
BOSCH-GIMPERA, Pere, Memòries, Barcelona, Edicions 62, 1980;
Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 1935.
DURAN i SANPERE, Agustí, “Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939” a Barcelona i la seva història. L’art i la cultura, Barcelona, Curial, 1975.
FOLCH i TORRES, Joaquim, Llibre de viatge (1913-1914), edició i assaig introductori a cura de Mercè Vidal i Jansà,, Barcelona, GRACMON, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013.
FONTANA, Josep, “Pròleg” a LÓPEZ ESTEVE, Manel, Els fets del 6 d’Octubre de 1934, Barcelona, Editorial Base, 2013.
FORT i COGUL, Eufemià, Ventura Gassol. Un home de cor al servei de Catalunya, Barcelona, Edhasa, 1979.
GALÍ, Alexandre, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, Llibre XV, 1985.
GARCÍA ALONSO, Francisco, Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio, Madrid, Marcial Pons, 2011.
GARCÍA Fernández, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)”, e-rph (Revista electrónica de patrimonio histórico), 1 (2007).
GARCÍA FERNÁNDEZ, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)” a ORTEGA ÁLVAREZ, Luis (coord.), Las reformas administrativas en la II República, Madrid, Instituto Nacional de Admnistración Pública, 2009.
GRACIA, Francisco; FULLOLA, Josep M., i VILANOVA, Francesc, 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch i Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002.
IZQUIERDO, Santiago, Pere Coromines, Catarroja (País Valencià), Editorial Afers, 2001.
LACUESTA, Raquel, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX), Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.
LÓPEZ TRUJILLO, Miguel Ángel, “La vanguardista ley de Patrimonio de 1933”, a Patrimonio. La lucha por los bienes culturales españoles (1500-1939), Gijón, Ediciones Trea, 2006.
MARCH, Eva, “L’acció de la Junta de Museus des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l’esclat de la Guerra Civil”, a Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya 1907-2007, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.
Matí, El, 1931.
MEDEROS MARTÍN, Alfredo, “El joven Bosch Gimpera y la primera estructuración de la Prehistoria en España”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 65 (1999).
Memòria succinta de la tasca acomplerta per la Junta de Museus de Barcelona en el trienni MCMXIX-MCMXXII, Barcelona, Junta de Museus, 1922.
Obra de Cultura, L’, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1932.
Opinió, L’, 1931.
Publicitat, La, 1932.
PUJOL, Enric, “La historiografia del Noucentisme i del període republicà”, a BALCELLS, Albert (ed.), Història de les historiografia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004.
Rambla, La, 1934.
ROSSELL, Mercè, La Generalitat de Catalunya II. La política cultural, Barcelona,Undarius, 1977.
ROVIRA, Jordi, “El Museu Arqueològic o la història d’un anhel” a Pere Bosch i Gimpera i el Museu Arqueològic de Barcelona, 50 aniversari, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986.
SERVEI D’EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA, Memòria 1936-1937, Barcelona, 1937.
SOBREQUÉS i Callicó, Jaume, i altres, Epistolari de Francesc Martorell i Trabal i de Pere Bosch i Gimpera amb Ramon d’Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner: 1908-1931, Barcelona, PPU, 1991.
SOUTO KUSTRÍN, Sandra, “Y ¿Madrid?¿Qué hace Madrid?”. Movimiento revolucionario y acción colectiva (1933-1936), Madrid,Siglo XXI de España Editores, 2004.
SUREDA, Joan, “Els fons dels Renaixement i del Barroc al Museu d’Art de Catalunya. Notes per a una història”, a L’època dels genis. Renaixement i Barroc, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Girona, Barcelona, 1988.
TERMES, Josep, i DURAN, Lluís, “Cultura (1931-1939)”, a Bonamusa, Francesc (dir.), Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Vicepresidència, vol. II, 2009.
Veu de Catalunya, La, 1932.
VIDAL, Mercè, Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
VIDAL, Mercè, “Joaquim Folch i Torres, l’intel·lectual actiu i compromès amb el seu temps: el museògraf” a Joaquim Folch i Torres, El Cau Ferrat i la museïtzació del modernisme, edició i estudi introductori de PANYELLA, Vinyet, Girona, Courbet Edicions, 2013.
ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric, “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola”, Lligall, 16 (2000).
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2014 Eva March Roig

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.