La Generalitat republicana: algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni

Eva March Roig

Resum

La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d’altres, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; essent la major part dels museus d’art públics de la Barcelona d’avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen,  fruit d’aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d’estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l’objectiu d’aquest treball.

Paraules clau

museus; política cultural; patrimoni; Segona República espanyola

Text complet:

PDF

Referències

ÁLVAREZ TARDÍO, Manuel, “La CEDA y la democracia republicana” a REY, Fernando DEL (dir.), Palabras como puños. La intransigencia política de la Segunda República española, Madrid, Tecnos, 2011.

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA [ANC], Fons Junta de Museus de Catalunya.

AZAÑA, Manuel, Memorias políticas y de guerra. Mi rebelión en Barcelona, Madrid, Afrodisio Aguado, 1978.

BALCELLS, Albert, Francesc Martorell i Trabal, semblança biogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2006.

BALCELLS, Albert, i PUJOL, Enric, Història de l’Institut d’Estudis Catalans. Volum I, 1907-1942, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002.

BARAS, Montserrat, Acció Catalana (1922-1936), Barcelona, Curial, 1984.

BERENGUER i AMAT, Mireia, “La incidència de la venda de la col·lecció Plandiura a la premsa de l’època”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XVI (2002).

BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, “Resumen histórico de los museos de arte de Barcelona (Conclusión)”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, V (1947).

BOLAÑOS, María, Historia de los museos en España, Gijón, Ediciones Trea, 2008 (2ª).

BORRALLERAS, Joaquim, “El Museu de Santa Àgata”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 13 (1932).

BORRALLERAS, Joaquim, “Conversió del Cau Ferrat en museu públic”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 25 (1933).

BOSCH-GIMPERA, Pere, La Universitat i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1971.

BOSCH-GIMPERA, Pere, Memòries, Barcelona, Edicions 62, 1980;

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 1935.

DURAN i SANPERE, Agustí, “Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939” a Barcelona i la seva història. L’art i la cultura, Barcelona, Curial, 1975.

FOLCH i TORRES, Joaquim, Llibre de viatge (1913-1914), edició i assaig introductori a cura de Mercè Vidal i Jansà,, Barcelona, GRACMON, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013.

FONTANA, Josep, “Pròleg” a LÓPEZ ESTEVE, Manel, Els fets del 6 d’Octubre de 1934, Barcelona, Editorial Base, 2013.

FORT i COGUL, Eufemià, Ventura Gassol. Un home de cor al servei de Catalunya, Barcelona, Edhasa, 1979.

GALÍ, Alexandre, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, Llibre XV, 1985.

GARCÍA ALONSO, Francisco, Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio, Madrid, Marcial Pons, 2011.

GARCÍA Fernández, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)”, e-rph (Revista electrónica de patrimonio histórico), 1 (2007).

GARCÍA FERNÁNDEZ, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)” a ORTEGA ÁLVAREZ, Luis (coord.), Las reformas administrativas en la II República, Madrid, Instituto Nacional de Admnistración Pública, 2009.

GRACIA, Francisco; FULLOLA, Josep M., i VILANOVA, Francesc, 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch i Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002.

IZQUIERDO, Santiago, Pere Coromines, Catarroja (País Valencià), Editorial Afers, 2001.

LACUESTA, Raquel, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX), Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.

LÓPEZ TRUJILLO, Miguel Ángel, “La vanguardista ley de Patrimonio de 1933”, a Patrimonio. La lucha por los bienes culturales españoles (1500-1939), Gijón, Ediciones Trea, 2006.

MARCH, Eva, “L’acció de la Junta de Museus des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l’esclat de la Guerra Civil”, a Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya 1907-2007, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Matí, El, 1931.

MEDEROS MARTÍN, Alfredo, “El joven Bosch Gimpera y la primera estructuración de la Prehistoria en España”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 65 (1999).

Memòria succinta de la tasca acomplerta per la Junta de Museus de Barcelona en el trienni MCMXIX-MCMXXII, Barcelona, Junta de Museus, 1922.

Obra de Cultura, L’, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1932.

Opinió, L’, 1931.

Publicitat, La, 1932.

PUJOL, Enric, “La historiografia del Noucentisme i del període republicà”, a BALCELLS, Albert (ed.), Història de les historiografia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004.

Rambla, La, 1934.

ROSSELL, Mercè, La Generalitat de Catalunya II. La política cultural, Barcelona,Undarius, 1977.

ROVIRA, Jordi, “El Museu Arqueològic o la història d’un anhel” a Pere Bosch i Gimpera i el Museu Arqueològic de Barcelona, 50 aniversari, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986.

SERVEI D’EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA, Memòria 1936-1937, Barcelona, 1937.

SOBREQUÉS i Callicó, Jaume, i altres, Epistolari de Francesc Martorell i Trabal i de Pere Bosch i Gimpera amb Ramon d’Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner: 1908-1931, Barcelona, PPU, 1991.

SOUTO KUSTRÍN, Sandra, “Y ¿Madrid?¿Qué hace Madrid?”. Movimiento revolucionario y acción colectiva (1933-1936), Madrid,Siglo XXI de España Editores, 2004.

SUREDA, Joan, “Els fons dels Renaixement i del Barroc al Museu d’Art de Catalunya. Notes per a una història”, a L’època dels genis. Renaixement i Barroc, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Girona, Barcelona, 1988.

TERMES, Josep, i DURAN, Lluís, “Cultura (1931-1939)”, a Bonamusa, Francesc (dir.), Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Vicepresidència, vol. II, 2009.

Veu de Catalunya, La, 1932.

VIDAL, Mercè, Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.

VIDAL, Mercè, “Joaquim Folch i Torres, l’intel·lectual actiu i compromès amb el seu temps: el museògraf” a Joaquim Folch i Torres, El Cau Ferrat i la museïtzació del modernisme, edició i estudi introductori de PANYELLA, Vinyet, Girona, Courbet Edicions, 2013.

ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric, “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola”, Lligall, 16 (2000).

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2014 Eva March Roig
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons