La Generalitat republicana: algunas precisiones sobre su actuación en materia de museos y patrimonio

Autores/as

Resumen

La década de los treinta del siglo XX, especialmente los años comprendidos dentro de la Segunda República, constituyó el periodo más brillante de la historia de los museos catalanes. Fue entonces cuando las colecciones artísticas barcelonesas se especializaron dando forma, entre otros, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; siendo la mayor parte de los museos de arte públicos de la Barcelona de hoy, con la división que presentan y los edificios que ocupan, fruto de aquella reestructuración.
Durante aquellos años los museos continuaron, no obstante, rigiéndose como lo habían estado hasta aquel momento. No quedaron amparados en una estructura de estado. Analizar el papel que desarrollaron los hombres que los gobernaban, y los que formaban parte del Consell de Cultura de la Generalitat, para que los proyectados museos pudieran materializarse, y para que las leyes salidas del parlamento catalán permitieran proteger, definir y actuar sobre el patrimonio artístico, histórico y científico de Cataluña, así como el marco competencial del momento y los acontecimientos que sucesivamente fueron alterando los planteamientos teóricos iniciales, es el objetivo de este trabajo.

Palabras clave

museos, política cultural, patrimonio, Segunda República española

Citas

ÁLVAREZ TARDÍO, Manuel, “La CEDA y la democracia republicana” a REY, Fernando DEL (dir.), Palabras como puños. La intransigencia política de la Segunda República española, Madrid, Tecnos, 2011.

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA [ANC], Fons Junta de Museus de Catalunya.

AZAÑA, Manuel, Memorias políticas y de guerra. Mi rebelión en Barcelona, Madrid, Afrodisio Aguado, 1978.

BALCELLS, Albert, Francesc Martorell i Trabal, semblança biogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2006.

BALCELLS, Albert, i PUJOL, Enric, Història de l’Institut d’Estudis Catalans. Volum I, 1907-1942, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002.

BARAS, Montserrat, Acció Catalana (1922-1936), Barcelona, Curial, 1984.

BERENGUER i AMAT, Mireia, “La incidència de la venda de la col·lecció Plandiura a la premsa de l’època”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XVI (2002).

BOHIGAS TARRAGÓ, Pere, “Resumen histórico de los museos de arte de Barcelona (Conclusión)”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, V (1947).

BOLAÑOS, María, Historia de los museos en España, Gijón, Ediciones Trea, 2008 (2ª).

BORRALLERAS, Joaquim, “El Museu de Santa Àgata”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 13 (1932).

BORRALLERAS, Joaquim, “Conversió del Cau Ferrat en museu públic”, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 25 (1933).

BOSCH-GIMPERA, Pere, La Universitat i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1971.

BOSCH-GIMPERA, Pere, Memòries, Barcelona, Edicions 62, 1980;

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 1935.

DURAN i SANPERE, Agustí, “Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939” a Barcelona i la seva història. L’art i la cultura, Barcelona, Curial, 1975.

FOLCH i TORRES, Joaquim, Llibre de viatge (1913-1914), edició i assaig introductori a cura de Mercè Vidal i Jansà,, Barcelona, GRACMON, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013.

FONTANA, Josep, “Pròleg” a LÓPEZ ESTEVE, Manel, Els fets del 6 d’Octubre de 1934, Barcelona, Editorial Base, 2013.

FORT i COGUL, Eufemià, Ventura Gassol. Un home de cor al servei de Catalunya, Barcelona, Edhasa, 1979.

GALÍ, Alexandre, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, Llibre XV, 1985.

GARCÍA ALONSO, Francisco, Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio, Madrid, Marcial Pons, 2011.

GARCÍA Fernández, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)”, e-rph (Revista electrónica de patrimonio histórico), 1 (2007).

GARCÍA FERNÁNDEZ, Javier, “La regulación y la gestión del Patrimonio Histórico-Artístico durante la Segunda República (1931-1939)” a ORTEGA ÁLVAREZ, Luis (coord.), Las reformas administrativas en la II República, Madrid, Instituto Nacional de Admnistración Pública, 2009.

GRACIA, Francisco; FULLOLA, Josep M., i VILANOVA, Francesc, 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch i Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002.

IZQUIERDO, Santiago, Pere Coromines, Catarroja (País Valencià), Editorial Afers, 2001.

LACUESTA, Raquel, Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX), Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.

LÓPEZ TRUJILLO, Miguel Ángel, “La vanguardista ley de Patrimonio de 1933”, a Patrimonio. La lucha por los bienes culturales españoles (1500-1939), Gijón, Ediciones Trea, 2006.

MARCH, Eva, “L’acció de la Junta de Museus des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l’esclat de la Guerra Civil”, a Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya 1907-2007, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Matí, El, 1931.

MEDEROS MARTÍN, Alfredo, “El joven Bosch Gimpera y la primera estructuración de la Prehistoria en España”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 65 (1999).

Memòria succinta de la tasca acomplerta per la Junta de Museus de Barcelona en el trienni MCMXIX-MCMXXII, Barcelona, Junta de Museus, 1922.

Obra de Cultura, L’, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1932.

Opinió, L’, 1931.

Publicitat, La, 1932.

PUJOL, Enric, “La historiografia del Noucentisme i del període republicà”, a BALCELLS, Albert (ed.), Història de les historiografia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004.

Rambla, La, 1934.

ROSSELL, Mercè, La Generalitat de Catalunya II. La política cultural, Barcelona,Undarius, 1977.

ROVIRA, Jordi, “El Museu Arqueològic o la història d’un anhel” a Pere Bosch i Gimpera i el Museu Arqueològic de Barcelona, 50 aniversari, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986.

SERVEI D’EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA, Memòria 1936-1937, Barcelona, 1937.

SOBREQUÉS i Callicó, Jaume, i altres, Epistolari de Francesc Martorell i Trabal i de Pere Bosch i Gimpera amb Ramon d’Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner: 1908-1931, Barcelona, PPU, 1991.

SOUTO KUSTRÍN, Sandra, “Y ¿Madrid?¿Qué hace Madrid?”. Movimiento revolucionario y acción colectiva (1933-1936), Madrid,Siglo XXI de España Editores, 2004.

SUREDA, Joan, “Els fons dels Renaixement i del Barroc al Museu d’Art de Catalunya. Notes per a una història”, a L’època dels genis. Renaixement i Barroc, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Girona, Barcelona, 1988.

TERMES, Josep, i DURAN, Lluís, “Cultura (1931-1939)”, a Bonamusa, Francesc (dir.), Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Vicepresidència, vol. II, 2009.

Veu de Catalunya, La, 1932.

VIDAL, Mercè, Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.

VIDAL, Mercè, “Joaquim Folch i Torres, l’intel·lectual actiu i compromès amb el seu temps: el museògraf” a Joaquim Folch i Torres, El Cau Ferrat i la museïtzació del modernisme, edició i estudi introductori de PANYELLA, Vinyet, Girona, Courbet Edicions, 2013.

ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric, “El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola”, Lligall, 16 (2000).

Biografía del autor/a

Eva March Roig, Universitat Pompeu Fabra

Eva March, doctora en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona, es professora lectora de la Facultad de Humanidades de la Universitat Pompeu Fabra.
Fue miembro de la Comisión Científica organitadora de los actos commemorativos del Centenario de la Junta de Museos de Cataluña (2008) y coordinadora científica ­–junto a Carme Narváez– del Seminario Internacional Narratives biogràficas en la Història de l’Art (2011). Ha formado parte de diversos grupos de investigación. En la actualitat es miembro del grupo Análisis crítico y fuentes de las cartografías del entorno visual y monumental del área mediterránea en la época moderna (ACAF/ART 3; Investigador principal: Joan Sureda) financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Su actividad como investigadora se ha centrado en los museos y el coleccionismo catalán del primer tercio del siglo XX. Ha publicado también diversos artículos y contribuciones a congresos nacionales e internacionales sobre pintores catalanes y españoles de época moderna, particularmente vinculados a diferentes ámbitos artísticos. Son buen ejemplo los dedicados a Jusepe Ribera, Jaume Huguet o Velázquez. Actualmente, y en un marco geográfico más amplio, desarrolla las nuevas metodologías de análisis del arte de los siglos XVI y XVII. En este sentido, está preparando la edición crítica en castellano del Schilder-boeck (1604) de Karel van Mander.

Publicaciones de los últimos diez años

Boronat, M. J.; García Sastre, A.; March, E.;  Sala, M.L. y Trullén, J.M., Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya. 1907-2007, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

March, E., Els museus d’art i arqueologia de Barcelona durant la Dictadura de Primode Rivera 1923-1930, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

March, E. y Narváez, C. (eds.), Vidas de artistas y otras narrativas biográficas, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.

March, E., “1897-1912. Quince años de adquisiciones frustradas en el actual Museu Nacional d’Art de Catalunya: museo local vs. Museo histórico”, en Canalda, S.; Narváez, C. y Sureda, J. (eds.), Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2011, págs. 61-78.

March, E., “La pintura del Siglo de Oro español y los viajeros británicos de la Ilustración: el caso de Diego Velázquez”,  Acta/Artis, Revista d’Art Modern, 1, 2013, págs. 107-135.

Publicado

27-06-2014

Cómo citar

March Roig, E. (2014). La Generalitat republicana: algunas precisiones sobre su actuación en materia de museos y patrimonio. Rubrica Contemporanea, 3(5), 109–131. https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.53

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.