"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló
Resumen
El artículo aporta nueva información sobre la desarticulación del complot de Prats de Molló de noviembre de 1926. A partir de documentación procedente de los Archivos Nacionales franceses y del Arxiu Nacional de Catalunya, la investigación detalla una delación involuntaria al comienzo de ese año de un grupo de miembros del propio Estat Català. El movimiento de Francesc Macià pretendía invadir Cataluña con un contingente de catalanes e italianos, liberarla de la dictadura de Primo de Rivera y proclamar la República catalana. El artículo demuestra que, al margen de otras informaciones recabadas por los gobiernos de España y Francia, fueron las confesiones inocentes de un puñado de jóvenes separatistas las que expusieron con mayor claridad a la República francesa los propósitos macianistas, y que, por tanto, fueron miembros del propio Estat Català quienes contribuyeron a delatar su objetivo militar, al margen de espías o agentes infiltrados.
Palabras clave
Francesc Macià, Estat Català, Prats de Molló, Separatismo, Catalanismo, Primo de RiveraCitas
ALAVEDRA, Joan, Francesc Macià. El camí cap a la presidencia de la Generalitat 1859-1926, Barcelona, Curial, 1993.
ARCHIVES NATIONALES DE FRANCE, Pierrefitte-sur-Seine, (fondo Moscú, expedientes Roc Boronat, Pere Caballé Munill, Eudald Carbonell Riera, Artur Corominas Macià, Josep Esparch, Juli Figueras Moret, Joan Gual Teixidor, Joaquim Núñez Roig y Benito Samper).
ARCHIVO MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ, Poblet, (correspondencia Josep Tarradellas).
ARCHIVO NACIONAL DE CATALUNYA, Sant Cugat del Vallès, (fondo Francesc Macià).
AYMAMÍ, Lluís, Macià. Trenta anys de política catalanista. Apunts per a una biografia, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1933.
BARAS, Montserrat, Acció Catalana (1922-1936) , Barcelona, Curial, 1984.
Campana de Gràcia, La, 1922.
CARDONA, Daniel, Res de nou al Pirineu, Barcelona, Nosaltres Sols, 1933.
CARNER-RIBALTA, Josep y FABREGAT, Ramon, Macià. La seva actuación a l’estranger, Barcelona, Lletra Viva Llibres, 1978.
CARNER-RIBALTA, Josep, El complot de Prats de Molló, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1987.
CASALS, Josep y ARRUFAT, Ramon, Catalunya poble dissortat. La veritat d’uns fets de 7 anys d’actuació catalanista, Barcelona, J. Vila Impressor, 1933.
CASASSAS, Jordi, et al., Els fets del Cu-Cut!, cent anys després, Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2006.
CATTINI, Giovanni C., El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana, Barcelona, Ara Llibres, 2009.
CATTINI, Giovanni C., L’aixecament de Prats de Molló. 4 de novembre de 1926, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.
CATTINI, Giovanni C., Nel nome di Garibaldi. Irivoluzionari catalani, i nipoti del Generale e la polizia di Mussolini (1923-1926) , Pisa, BFS Edizioni, 2010.
CRAI, BIBLIOTECA DEL PABELLÓN DE LA REPÚBLICA, Barcelona, (fondo Josep Marlès).
CRUELLS, Manuel, Francesc Macià, Barcelona, Editorial Bruguera, 1971.
Diluvio, El, 1922.
ESCULIES, Joan, “1924: el mogut estiu de Macià a la Costa Blava”, El País (Quadern) , 26-6-2020, pp.1-3.
ESCULIES, Joan, Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas, Barcelona, Fundació Josep Irla, 2017.
Estat Català, L’,1922, 1923.
ESTAT CATALÀ, La Catalogne rebelle. Estat Català, París, Agence Mondiale de Librairie, 1927.
Éveil catalán, L’, 1926.
FAURA, Ricard, El complot de Prats de Molló, Barcelona, El Llamp, 1991.
FONTBERNAT, Josep, La batalla de Prats de Molló, Barcelona, Proa, 1930.
GARIBALDI, Ricciotti, De la cárcel de la Santé al tribunal de la conciencia humana, La Habana, Imprenta y Papelería de Rambla, 1927.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, “Emigración e Insurgencia. El catalanismo radical entre Francia y España (1922-1931)”, en CANAL, Jordi; CHARLON, Anne, y PIGENET, Phryné (eds.), Les exils catalans en France, París, Université Paris-Sorbonne, 2005
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio. Orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931), Madrid, CSIC, 1999.
Intransigent, L’. Setmanari Nacionalista d’Esquerra, 1922.
JARDÍ, Enric, Francesc Macià. El camí de la llibertat (1905-1931) , Barcelona, Aymà, 1977.
MASERAS, Alfons, Francesc Macià, Barcelona, Llibreria Catalonia, sf.
Matin, Le, 1926.
MIRÓ, Climent, “Estat Català a Andorra. Els homes de l’Exèrcit de Catalunya als Cortals d’Encamp”, Societat Andorrana de Ciències, 6-7 (2015).
MOLAS, Isidre, “Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)”, Recerques: història, economia, cultura, 4, (1974), pp.137-153.
ROIG I ROSICH, Josep Maria, (ed.), Francesc Macià: Polític, teòric, agitador. Documents (1907-1931) , Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010.
ROIG I ROSICH, Josep Maria, Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923) , Barcelona, L’Esfera dels llibres, 2006.
RUBÍ, Gemma y ESPINET, Francesc, Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909) , Barcelona, Editorial Base, 2008.
SARDÀ, Zeneida, Francesc Macià en la intimitat. El President vist per la seva filla Maria, Lleida, Pagès editors, 2012.
TONA NADALMAI, Abelard, Qui va parlar? Prats de Molló: els fets, els homes, Barcelona, El Llamp, 1984.
UCELAY-DA CAL, Enric y ESCULIES, Joan, Macià al país dels soviets, Barcelona, Edicions de 1984, 2015.
UCELAY-DA CAL, Enric, “El nacionalisme radical català i la resistencia a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931”, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1983.
UCELAY-DA CAL, Enric, “Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933)”, tesis doctoral, Columbia University, 1979.
UCELAY-DA CAL, Enric, Francesc Macià. Una vida en imatges, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1984
Veu de Catalunya, La, 1922.
VIUSÀ, Manuel, Francesc Macià. President de Catalunya, París, Som, 1968.
XURIGUERA, Ramon, Els exiliats acusen, Badalona, Proa, 1930.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2023 Joan Esculies Serrat
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
