El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert: «La boyra» (1900), «Cansó d’amor» (1902) i «Elegia eterna» (1912)
Resum
L’objectiu d’aquest treball és oferir una visió d’Enric Granados allunyada de la perspectiva simple que proposa la seva etiqueta de compositor nacionalista espanyol, mitjançant la contextualització i l’anàlisi musical de tres cançons catalanes elegides per la seva singularitat i interès estilístic: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912), escrites durant l’època modernista. Per a Enric Granados, la composició d’obres en llengua catalana era un tret habitual des dels seus inicis com a músic, i aquesta pràctica es fongué en el context sociocultural barcelonès del canvi de segle. L’estructura i l’estilística de les tres cançons es relacionen amb la resta de l’obra per a veu i piano (en castellà i català) d’aquest compositor amb l’objectiu de descriure la varietat i la unitat d’estil del repertori cançonístic de Granados.Paraules clau
Enric Granados, cançons de concert, Lieder, Josep Maria Roviralta, Apel·les MestresReferències
AA. DD. Ochenta años de constante evolución. Uralita, 1907-1987.
ALONSO, Celsa, La canción lírica española en el siglo XIX. Madrid, ICCMU, 1998.
ARMAGUÉ i HERRERO, Joan, L'obra primerenca d'Apel·les Mestres, 1872-1886: del romanticisme al naturalisme , Barcelona: Institut Ramón Muntaner, 2007.
AVIÑOA, Xosé, "El músic popular", en Apel.les Mestres en el cinquantenari de la seva mort, 1936-1986. Barcelona: Fundació Jaume I, 1985.
BOLADERES IBERN, Guillermo de, Enrique Granados. Recuerdos de su vida y estudio crítico de su obra por su antiguo discípulo. Barcelona: Editorial Arte y Letras. S.A., ca. 1920.
BONASTRE, Francesc, “La labor de Enric Granados en el proceso de recepción de la música de Bach en Barcelona”, Anuario Musical, nº 56, 2001.
CALMELL, Cèsar, “La cançó a l’obra de Apel·les Mestres” en Recerca musicologica XVI, 2006, pp. 149-176.
CARRERAS i GRANADOS, Antoni, Granados. Barcelona: Litoclub, 1988.
CASTELLANOS, Josep, “Josep María Roviralta i Boires baixes” en RIQUER; COMAS; MOLAS, Història de la Literatura Catalana, vol. 8, Barcelona: Ariel, 1986.
CLARK, Walter, Enrique Granados. The poet of the piano. New York: Oxford University Press, 2006.
CORTÈS, Francesc, “Poesía, imagen y música en los libretos de Apeles Mestres” en Revista de Musicología, vol. XXVIII (2), pp. 1301-1333
CORTÈS, Francesc, “Rerentes estilísticos y textuales franceses en la canción catalana.» en L. Jambou (ed.) La musique entre France et Espagne. Interactions stylistiques. Paris : Presse de l’Université de Paris-Sorbonne, 2001, pp. 103-125.
CURET, Francesc, “Intents de Teatre Líric Catalá. Enric Granados.” en Historia del teatre catalá, 436-439. Barcelona: Aedos, 1967, p. 445.
Diario de Barcelona, 14 de febrero de 1902.
Diario de Barcelona, marzo de 1915.
Fausto: “Música y Teatros. Palau de la Música Catalana. III Concierto Barrientos”. La
FERNÁNDEZ CID, Antonio, Granados. Madrid: Samarán, 1956.
FERNÁNDEZ-CID, Antonio, Granados. Madrid: Samarán ediciones, 1956.
GARCÍA MORANTE, Manuel (ed.), Integral de l'obra per a veu i piano de Enrique Granados. Barcelona: Tritó, 1996- 2007.
La veu de Catalunya, 14 de febrero de 1902.
LARRAD, Mark, The Catalan Theatre Works of Enrique Granados. Tesis doctoral. University of Liverpool, 1992
LARROCHA, Alicia (dir.) y RIVA, Douglas (eds.), Integral para piano. Enrique Granados. Barcelona, Ed. Boileau, 2001.
Liliana. El món fantàstic d’Apel·les Mestres, catálogo de la exposición organizada por el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) de 2005.
MÁRQUEZ VILLANUEVA, Francisco, “Literary Background of Enrique Granados” Paper del Granados and Goyescas Symposium. Cambridge: Universidad de Harvard, 23 de enero de 1982.
MASFERRER, Santiago, Apelles Mestres, Barcelona: librería Catalonia, s/d.
MESTRES, Apel·les, “En la mort de l’Enric Granados”, Revista Musical Catalana, 15 de julio de 1916, p. 186.
MESTRES, Apel·les, “Enric Granados. Notes íntimes”, El Teatre Catalá, 15 de abril de 1916.
MESTRES, Apel·les, “Obssesió” en Recorts i fantasies. Barcelona: Ed. Fidel Giró, 1902.
MESTRES, Apel·les, Cants íntims / Apeles Mestres ; Introducción de Joan Armangué i Herrero. Tarragona, Arola Editors, 2003, p. 41.
MESTRES, Apel·les, Cants íntims / Apeles Mestres; estudi introductori i edició de Joan Armangué i Herrero. Tarragona: Arola Editors, 2003.
NAGORE, María, SÁNCHEZ, Leticia y TORRES, Elena (eds.), Música y cultura en la Edad de Plata 1915-1939, Madrid, ICCMU, 2009, pp. 507-528.
PASQUAL i ARMENGOL, F., Apel·les Mestres a Cervelló. Càller: Arxiu de Tradicions, 2003.
PEDRELL, Felip, “La música del porvenir”en La España Musical, 25-XI/30-XII-1869.
PERANDONES, Miriam, “Baldomero Cateura, biografía y aportaciones musicales: la mandolina española y el pedalier sistema Cateura”. Recerca Musicològica, XVII-XVIII, nº 17-18, 2007, pp. 299-322.
PERANDONES, Miriam, La canción lírica de Enrique Granados (1867-1916): microcosmos estilístico elaborado a partir de un nuevo epistolario. Tesis doctoral inédita, Universidad de Oviedo, 2008.
RENART GARCÍA, Joaquín, Biografía del dibujante barcelonés Apeles Mestres y Oñós. Barcelona: Publicaciones de la Real Academia de San Jorge, 1955, p. 23.
RENART i GARCÍA, Joaquín, Biografía del dibujante barcelonés Apeles Mestres y Oñós. Barcelona: Publicaciones de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1955.
Revista Musical Catalana, febrero de 1915.
Revista Musical Catalana, julio de 1914.
RIVA, Douglas (ed.), Canciones para voz masculina de Enrique Granados. Barcelona: Ed. Boileau, 2008.
ROVIRALTA, Josep María, Boires baixes. Vilanova i la Geltrú: Oliva, 1902.
SUBIRÁ, José, “Las canciones de Apeles Mestres” en Ritmo, vol. 3 pp. 8-9.
TARÍN IGLESIAS, José, Apeles Mestres. El último humorista del siglo XIX, Barcelona: Ed. Políglota, 1954;
TORRES, Eugenio (dir.), Salvador ESTAPÉ TRIAY, Eugenio TORRES VILLANUEVA, “Josep María Roviralta Alemany (1880-1960)”, en Los 100 empresarios españoles del siglo XX, Madrid: Ed. LID Colección Historia Empresarial, 2000.
La Vanguardia, 1 de febrero de 1915.
ZABALA, Alejandro, “Lied” en F. BONASTRE; F. CORTÈS (eds.), Història Crítica de la Música Catalana. Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona: 2009.
