Recepció de la música de Georg Friedrich Händel a la Barcelona del segle XIX

Francesc Bonastre i Bertran

Resum

La música de Händel sonà a Barcelona, més enllà de l’època en què va ser creada, a la recerca de l’interès cultural i artístic dels auditoris de mitjan segle XIX. L’aventura de la música händeliana a la Ciutat Comtal s’inicià el 12 de març de 1867, amb uns fragments de Rinaldo, i es va cloure a l’adveniment del segle XX, amb un repertori semblant, dirigit per Matthieu Crickboom. Les 30 obres escoltades, 20 de les quals eren vocals i 10 instrumentals, que es programaren en el transcurs de 40 audicions, constitueixen una visió polisèmica i complexa, on intervenen intèrprets nacionals, entre els quals trobem Joaquim Malats, Isaac Albéniz, Pau Casals, Enric Granados i Enrique F. Arbós; com també els internacionals Eugène Gigout, Gustav F. Kogel, Matthieu Crickboom, Vincent d’Indy i d’altres.

La presència de la música de Händel a la Barcelona de finals del segle XIX és contornejada per l’obra de diversos compositors del barroc internacional: en primer lloc, per Johann Sebastian Bach, del qual apareixen 57 obres curtes (gairebé el doble que les de Händel), però senceres, de Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson i Joan Baptista Comes.

La validesa d’aquesta presència al voltant de la figura artística de Händel fructificà, al tombant de segle, en la naixença dels «Concerts històrics», desenvolupats especialment gràcies a l’interès de Felip Pedrell, Carles Vidiella i Joan B. Pujol en iniciar-se el segle XIX.

Paraules clau

Händel; Barcelona; recepció musical a Barcelona; «Concerts històrics»; Felip Pedrell; Carles Vidiella; Joan B. Pujol

Text complet:

PDF

Referències

ALIER i AIXALÀ, Roger, Notes sobre la música de Haydn a Barcelona. Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia II (1985), 41-47.

ALIER, Roger, L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona, Societat Catalana de Musicologia, Institut d’Estudis Catalans, 1990.

BASSO, Alberto. Il mito de Bach nell’Ottocento. Discurs llegit a la seva cerimònia d’investidura com a Doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. “/… Cogliendo nel maestro romano il campione indiscusso e indiscutibile della “sacralità” e proponendo alla devozione del mondo intero, per il tramite principalmente dei movimenti che si impegnarono nella rinascita del canto corale e in particolare del Cecilianesimo, che lo congelò, cristallizò e fissò come un reperto da custodirsi nel laboratorio en el museo delle idee.” Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, 20 d’octubre de 2004.

BONASTRE I BERTRAN, Francesc, “L’òpera Il Più bel nome d’Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya”. Recerca Musicològica XIX, 2009, 77-102.

BONASTRE I BERTRAN, Francesc, Música, litúrgia i societat a la Barcelona del primer terç del segle XIX. Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana d’Estudis Litúrgics: Barcelona, 2008

CLARCK, Walter Aaron, Isaac Albèniz, A guide to Research. Garland Publishing, Inc. New York and London, 1998.

CLARCK, Walter Aaron, Isaac Albéniz. Portrait of a Romantic: Oxford University Press,1999.

DALHAUS, Carl: Foundations of Music History. Cambridge University Press. Cambridge: 1983.

HERNÁNDEZ SAGRERA, Joan Miquel. “Els concerts històrics de Carles G. Vidiella.” Recerca Musicològica XIV-XV, 2004-2005, p.223-234.

HERNANDEZ SAGRERA, Joan Miquel: L’escola pianística de Carles G. Vidiella. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, 2009, p. 119-125.

KIRKENDALE, Ursula, “The War of the Spanish Succession reflected in the Works of Antonio Caldara”. Acta Musicologica, XXXVI (1964), 221.

LOLO, Begoña: “Felip Pedrell y la crítica musical en la prensa diaria”, a Recerca Musicològica XI-XII (1991-1992) [Actes del Congrés Internacional “FelipPedrell i el nacionalisme Musical”], l991, 345-356.

MARMONTEL, A., Virtuoses contemporains. Paris: Heugel, 1882, p. 299.

PAVIA SIMÓ, Josep, La música a la catedral de Barcelona durant el segle XVII. Barcelona: Fundació Vives Casajoana, 1986.

PEDRELL, Felip, “Vidiella y la escuela catalana de piano”, a Diario de Barcelona, 13 de novembre de 1891.

RIFÉ i SANTALÓ, Jordi, “Preclassicisme i Classicisme”, a Història Crítica de la Música Catalana / Francesc Bonastre i Francesc Cortès, coordinadors. Barcelona: UAB, 2009, p. 209-210.

SOLER, P. Antoni, Llave de la modulación y antigüedades de la música, en que se trata del fundamento necesario para saber modular; theórica y práctica para el más claro conocimiento de qualquier especie de figuras, desde el tiempo de Juan de Muris hasta hoy; con algunos cánones enigmáticos y sus resoluciones. Madrid, Joachim Ibarra, 1762.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2014