Quaderns IEE

Próxims esdeveniments sobre la UE

Concepció Muñoz Ruiz — 2024-07-31

Recull de congressos i conferències sobre temes relacionats amb la UE.

La Degradació del permafrost és una qüestió legal

Elena V. Novikova — 2024-07-31

S'identifiquen nous problemes d'actualitat de la degradació del permafrost en el context d'una nova esfera de regulació legal, principalment als països àrtics, amb èmfasi en els problemes legals de Rússia. L'objecte de recerca de l'article consisteix en diverses conseqüències jurídiques de l'esmentat fenomen, manifestades sobre ecosistemes molt sensibles, espais humans, industrials, terrestres de transport, és a dir, fora dels espais marítims. L'estudi es basa principalment en un enfocament jurídic integrat i instruments legals adequats per abordar les conseqüències econòmiques i legals emergents de la degradació del permafrost. Aquest plantejament permet fonamentar el reconeixement com a objecte independent de regulació del fenomen del permafrost i la necessitat de desenvolupar un marc conceptual jurídic propi. Aquest enfocament es justifica tant a nivell nacional com internacional, així com en l'anàlisi de les institucions de dret especialitzades i modificades dels Estats àrtics. L'article aplica l'avantatge del mètode jurídic comparat per estudiar la legislació dels estats àrtics, així com els mètodes interdisciplinaris i intersectorials d'investigació jurídica. Com a resultat, es pot considerar la necessitat d'un nou estudi integrat científic i aplicat independent dels problemes legals de la degradació del permafrost. Una de les conclusions del treball va incloure la necessitat de crear una legislació internacional especialitzada en forma d'acte model. La investigació en el format proposat pot determinar l'estructura i el contingut de la futura regulació jurídica internacional i les institucions que la donen suport.

Restauració o mercantilització?

Ezio Costa Cordella — 2024-07-31

Aquest article explora la protecció jurídica de la biodiversitat a nivell internacional, europeu i nord-americà, per avaluar si els enfocaments adoptats prioritzen una veritable restauració de la natura o bé podrien continuar fomentant dinàmiques de mercantilització dels recursos naturals. Així, s'analitza el règim de protecció de la biodiversitat tant a l'àmbit del dret internacional com al dels marcs establerts pel Pacte Verd Europeu (European Green Deal) i el Nou Pacte Verd dels Estats Units (Green New Deal). Això inclou una anàlisi, entre d'altres, de l'Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per al 2030 i del Reglament UE sobre la Restauració de la Natura, així com del Full de Ruta de Solucions basats en la Natura i la Guia per a l'Avaluació de Canvis en Serveis Ambientals i Ecosistèmics a l'Anàlisi de Cost-Benefici dels Estats Units. Els Pactes Verds, tot i que proposen la restauració d'ecosistemes, combinen inversions públiques amb l'incentiu de mercats verds i reflecteixen una continuïtat amb el model econòmic de creixement expansiu actual. Per abordar la crisi climàtica i de biodiversitat de manera efectiva, els Pactes Verds haurien de comprometre's no només a la disminució de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sinó també a la reducció de l'extracció i el consum de recursos naturals, per assegurar la capacitat de la naturalesa per sostenir la vida al planeta.

Dinàmiques transnacionals intrapartidistes a les reformes democràtiques europees

Diogo Ferreira — 2024-07-31

Un dels elements centrals del dèficit democràtic de la Unió Europea (UE) és la manca d’una autèntica competència política supranacional. Alguns processos pretenien mitigar aquests efectes, com ara la introducció dels Spitzenkandidaten (SK) i la possibilitat de crear Llistes Transnacionals (TL) per a les eleccions al Parlament Europeu (PE). Aquests processos anirien acompanyats d'un enfortiment del paper dels partits polítics europeus (d'ara endavant, europartits), com les úniques federacions transnacionals de partits capaços de mobilitzar els seus membres nacionals en decisions més enllà del PE. Els europartits podrien així promoure candidats transnacionals a les institucions europees i esdevenir veritables partits polítics a nivell de la UE. Tot i això, els europartits són organitzacions heterogènies de partits nacionals, on la dinàmica ideològica d'aquests partits transnacionals pot estar subjecta a dissidència partidària, amb posicions diferenciades sobre la democràcia europea durant les eleccions de la UE. Adoptant un model d'organització partidària de principal agent, l'objectiu d'aquesta investigació és analitzar quins efectes han tingut les dinàmiques internes dels europartits en la creació d'una posició comuna sobre els SK i les TL. Amb base a l'evidència dels europartits, suggerim que la dissidència intrapartidària supranacional és baixa respecte a les reformes democràtiques de la UE.

La UE davant del repte demogràfic

Carlos Padrós Reig — 2024-07-31

La UE s'enfronta a canvis demogràfics, socials i estructurals sense precedents que exigeixen l'adopció de polítiques concretes per garantir que l'envelliment general de la població va acompanyat d'una atenció correcta a la satisfacció de les necessitats socials, assistencials i sanitàries de la gent gran i de les seues famílies. L'article explora la contribució del Dret de la UE en aspectes com ara el mercat de treball i l'envelliment actiu; la protecció social i econòmica de la gent gran; la lluita contra la discriminació per raó d’edat o la garantia d’accés als serveis i la bretxa digital.

Habemus Pactum

Antoni Abat Ninet — 2024-07-31

El 10 d’abril de 2024, el Parlament Europeu va aprovar les noves normes sobre migració i asil amb 300 vots a favor i 270 en contra, seguint una proposta de la Comissió Europea per reformar el Sistema Europeu Comú d’Asil. El Consell va adoptar els actes legislatius el 14 de maig de 2024,i el Pacte de Migració i Asil s’aplicarà a partir de 2026, donant als Estats membres dos anys per ajustar els seus sistemes legals. Aquest Pacte aborda una temàtica complexa i sensible, destacant la crisi humanitària i les tensions polítiques per la manca d’una resposta adequada, posant en risc el projecte de la UE i els seus principis fundacionals.

El Pacte fa referència als drets de persones de tercers estats, recordant que els drets humans són d'obligat compliment per la UE i els seus membres. No obstant, la solidaritat promoguda és interna entre Estats membres, per evitar que països mediterranis suportin sols la crisi migratòria. Aquest article analitza críticament els cinc reglaments que conformen el Pacte, concloent que, si bé pot arribar a ser un entrebanc per als que considerem la UE com a prescriptora de drets humans, la defensa dels valors fundacionals i d'aquests drets universals no pot cessar ni minvar, ans al contrari, a partir d'ara haurà d’intensificar-se.

Editorial

Josep M. De Dios Marcer — 2024-07-31

Presentació del volum 3/2 (2024)