Dinàmiques transnacionals intrapartidistes a les reformes democràtiques europees

El cas dels europartits

Autors/ores

Resum

Un dels elements centrals del dèficit democràtic de la Unió Europea (UE) és la manca d’una autèntica competència política supranacional. Alguns processos pretenien mitigar aquests efectes, com ara la introducció dels Spitzenkandidaten (SK) i la possibilitat de crear Llistes Transnacionals (TL) per a les eleccions al Parlament Europeu (PE). Aquests processos anirien acompanyats d'un enfortiment del paper dels partits polítics europeus (d'ara endavant, europartits), com les úniques federacions transnacionals de partits capaços de mobilitzar els seus membres nacionals en decisions més enllà del PE. Els europartits podrien així promoure candidats transnacionals a les institucions europees i esdevenir veritables partits polítics a nivell de la UE. Tot i això, els europartits són organitzacions heterogènies de partits nacionals, on la dinàmica ideològica d'aquests partits transnacionals pot estar subjecta a dissidència partidària, amb posicions diferenciades sobre la democràcia europea durant les eleccions de la UE. Adoptant un model d'organització partidària de principal agent, l'objectiu d'aquesta investigació és analitzar quins efectes han tingut les dinàmiques internes dels europartits en la creació d'una posició comuna sobre els SK i les TL. Amb base a l'evidència dels europartits, suggerim que la dissidència intrapartidària supranacional és baixa respecte a les reformes democràtiques de la UE.

Paraules clau

Democràcia europea, Dinàmica intrapartidista, Europartits, Dèficit democràtic, Eleccions europees, Faccionisme competitiu

Referències

Bardi, L., & Calossi, E. (2009). Models of Party Organization and Europarties. In J. DeBardeleben & J. H. Pammett (Eds.), Activating the Citizen: Dilemmas of Participation in Europe and Canada (1st ed., pp. 151–172). Palgrave Macmillan.

Boucek, F. (2003). The Structure and Dynamics of Intra-Party Politics in Europe. In P. Webb & P. Lewis (Eds.), Pan-European Perspectives on Party Politics (1st ed., pp. 453–493). Brill.

Boucek, F. (2009). Rethinking factionalism: Typologies, intra-party dynamics and three faces of factionalism. In Party Politics (Vol. 15, Issue 4). https://doi.org/10.1177/1354068809334553

Bowler, S., & McElroy, G. (2015). Political group cohesion and ‘hurrah’ voting in the European Parliament. Journal of European Public Policy, 22(9), 1355–1365. https://doi.org/10.1080/13501763.2015.1048704

Bressanelli, E. (2014). Europarties after Enlargement: Organization, Ideology and Competition (1st ed.). Palgrave Macmillan.

Bressanelli, E. (2015). Mapping the ideological development of the Europarties. In F. Müller-Rommel & F. C. Bértoa (Eds.), Party Politics and Democracy in Europe: Essays in Honour of Peter Mair (1st ed., pp. 162–177). Routledge.

Ceron, A. (2019). Leaders, Factions and the Game of Intra-Party Politics (I. van Biezen & F. C. Bértoa, Eds.; 1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315147093

Charvát, J. (2019). Pan-European Constituency and Transnational Lists: The Third Wave of the EU Politics of Electoral Reform?. Revue Des Sciences Politiques, 61, 24–33. https://search-proquest-com.kuleuven.ezproxy.kuleuven.be/docview/2226730801/abstract/3626976780B74357PQ/1?accountid=17215

Cross, W. P., & Katz, R. S. (2013). The Challenges of Intra-Party Democracy (1st ed.). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199661879.003.0001

Day, S. (2005). Developing a Conceptual Understanding of Europe’s Transnational Political Parties (With a Specific Focus on the Party of European Socialists). Journal of Contemporary European Studies, 13(1), 59–77. https://doi.org/10.1080/14782800500061112

Delwit, P., Külahchi, E., & Van de Valle, C. (2004). The Europarties Organisation and Influence (1st ed.). Editions de l’Université de Bruxelles.

Hecke, S. Van. (2010). Do Transnational Party Federations Matter? (… and Why Should We Care?). Journal of Contemporary European Research, 6(3), 395–411. https://doi.org/10.30950/jcer.v6i3.198

Heidbreder, E. G., & Schade, D. (2020). (Un)settling the precedent: Contrasting institutionalisation dynamics in the spitzenkandidaten procedure of 2014 and 2019. Research and Politics, 7(2). https://doi.org/10.1177/2053168020925975

Hertner, I. (2019). United in diversity? Europarties and their individual members’ rights. Journal of European Integration, 41(4), 487–505. https://doi.org/10.1080/07036337.2018.1513500

Hix, S., & Høyland, B. (2022). The Political System of the European Union (4th ed.). Bloomsbury Academic.

Hix, S., & Lord, C. (1997). Political Parties in the European Union (1st ed.). The European Union Series - Macmillan Education.

Hix, S., Noury, A. G., & Roland, G. (2007). Democratic Politics in the European Parliament (1st ed.). Cambridge University Press.

Jansen, T. (2001). Pan-European Political Parties. In The Federal Trust for Education and Research.

Johansson, K. M. (2016). Europarty Influence and Its Limits: The Case of the European People’s Party and the Amsterdam Treaty. Journal of European Integration, 38(1), 79–94. https://doi.org/10.1080/07036337.2015.1088012

Johansson, K. M. (2017). The role of Europarties in EU treaty reform: Theory and practice. Acta Politica, 52(3), 286–305. https://doi.org/10.1057/s41269-016-0024-y

Johansson, K. M., & Raunio, T. (2019). Political Parties in the European Union. Oxford Research Encyclopedia of Politics, May. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780190228637.013.1153

Klüver, H., & Rodon, T. (2013). Explaining policy position choice of europarties: The effect of legislative resources. British Journal of Political Science, 43(3), 629–650. https://doi.org/10.1017/S0007123412000543

Ladrech, R. (2006). The European Union and political parties. In R. S. Katz & W. J. Crotty (Eds.), Handbook of Party Politics (1st ed., pp. 492–498). Sage Publications.

Lefkofridi, Z., & Katsanidou, A. (2018). A Step Closer to a Transnational Party System? Competition and Coherence in the 2009 and 2014 European Parliament. Journal of Common Market Studies, 56(6), 1462–1482. https://doi.org/10.1111/jcms.12755

Lelieveldt, H., & Princen, S. (2011). The Politics of the European Union (1st ed.). Cambridge University Press.

Lightfoot, S. (2003). The party of European socialists and the treaty of Amsterdam: Really a policy‐seeking party?. Perspectives on European Politics and Society, 4(2), 217–242. https://doi.org/10.1080/15705850308438861

McCormick, J. (2011). European Union Politics (1st ed.). Palgrave Macmillan.

Nordsieck, W. (2023). Parties and Elections in Europe: Parliamentary Elections and Governments since 1945, European Parliament Elections, Political Orientation and History of Parties (2023rd ed.). Books on Demand.

Raunio, T., & Johansson, K. M. (2024). Advocating for further integration: Europarties in the 2024 European Parliament elections. The Swedish Institute of International Affairs.

Sartori, G. (2005). Parties and Party Systems (A. Ware, Ed.). ECPR Press Classics.

Steven, M. (2020). The European Conservatives and Reformists (ECR): Politics, parties and policies. New Perspectives on the Right.

van Hecke, S., Andrione-Moylan, A., Brack, N., de Coninck, I., Day, S., Gagatek, W., van Haute, E., Hertner, I., Johansson, K. M., Lavrelashvili, T., Pittoors, G., & Wolfs, W. (2018). Reconnecting European Political Parties with European Union Citizens. In Reconnecting European Political Parties with European Union Citizens. https://doi.org/10.31752/idea.2018.71

Von Dem Berge, B., Poguntke, T., Obert, P., & Tipei, D. (2013). Measuring Intra-Party Democracy: A Guide for the Content Analysis of Party Statutes with Examples from Hungary, Slovakia and Romania (1st ed.). Springer. http://www.springer.com/series/8871

Witkowska, M. (2013). Development of Transnational Participatory Processes in the European Union as a Way to Prevent the Democratic Deficit : The neo-neofunctionalist approach. Yearbook of Polish European Studies, 16, 209–233. http://www.ce.uw.edu.pl/pliki/pw/m_witkowska.pdf

Wolfs, W. (2022). European Political Parties and Party Finance Reform: Funding Democracy? (1st ed.). Palgrave Macmillan.

Wolfs, W., Put, G. J., & Van Hecke, S. (2021). Explaining the reform of the Europarties’ selection procedures for Spitzenkandidaten. Journal of European Integration, 43(7), 1–24. https://doi.org/10.1080/07036337.2021.1876687

Biografia de l'autor/a

Diogo Ferreira, Universidade da Beira Interior

Llicenciat en Estudis Europeus per la Universitat de les Açores i Màster en Ciències Polítiques per la Universitat d'Aveiro. Actualment és investigador del programa de doctorat en Ciència Política de PRAXIS – Centre de Filosofia, Política i Cultura de la Universitat de Beira Interior. Ha col·laborat en projectes relacionats amb les eleccions al Parlament Europeu i els efectes de les campanyes electorals als mitjans de comunicació en la politització de la UE. També és membre del projecte de la Càtedra Jean Monnet POLMEDIA_EU, el projecte del qual té com a objectiu promoure els valors europeus a Portugal. Va ser l'ambaixador de Portugal de l'European Student Think Tank i participa com a ponent a les conferències organitzades per l'Associació Portuguesa de Ciència Política (APCP), el Consorci Europeu per a la Investigació Política (ECPR) i diverses institucions d'educació superior a Portugal.

Publicades

2024-07-31

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.