Estudiants internacionals xinesos a les universitats europees

Percepcions dels estudiants locals

Autors/ores

Resum

Les universitats espanyoles i europees tenen una llarga tradició rebent a estudiants i professors estrangers. En els últims anys el nombre d'intercanvis i d'estudiants internacionals ha augmentat considerablement. Aquest fet ha creat situacions difícils i aclaparadores a causa de la manca de coneixement de la cultura dels estudiants i de la cultura de la comunitat que els rep.

Aquest article mostra un estudi preliminar dut a terme en el marc del projecte europeu Inclusió social i èxit acadèmic dels estudiants xinesos en l'educació superior de la Unió Europea. L'estudi pretén ser una aproximació a la percepció que tenen els estudiants locals pel que fa als estudiants xinesos procedents de la República Popular de la Xina en un context universitari espanyol. Per a això, s'ha elaborat un qüestionari difós per correu electrònic a una mostra de 30 estudiants.

Els resultats indiquen que els estudiants locals accepten sense problemes tenir estudiants xinesos a l'aula, tot i que en el seu imaginari tenen ja alguns estereotips que influeixen en la seva manera d'interactuar amb ells. La formació intercultural dels estudiants locals i xinesos podria ajudar a millorar la seva convivència i tenir un millor coneixement dels companys d'aula.

Paraules clau

Espai Europeu d'Educació Superior, Estudiant xinès, Inclusió, Aprenentatge, Universitat, Interculturalitat, Xina

Referències

Azpiroz Núñez, M. C. (2017). Enfoques de aprendizaje en estudiantes universitarios chinos de español como lengua extranjera. Cuadernos de Investigación Educativa, 8(1), 13-29. https://doi.org/10.18861/cied.2017.8.1.2636

Biggs, J. B. & Watkins, D. A. (2001). Teaching the Chinese Learner. Comparative Education Research Centre. The University of Hong Kong.

Bonache, J., Langinier, H. & Zárraga-Oberty, C. (2016). Antecedents and effects of host country nationals negative stereotyping of corporate expatriates. A social identity analysis. Human Resource Management Review, 26(1), 59–68. https://doi.org/10.1016/j.hrmr.2015.08.001

Bresnahan, M. & Zhu, Y. (2018). “They Make No Contribution!” versus “We Should Make Friends with Them!” ––American Domestic Students’ Perception of Chinese International Students’ Reticence and Face. Journal of International Students, 8(4), 1614–1635. https://doi.org/10.32674/jis.v8i4.221

Chan, C. & Rao, N. (2009). Revisiting the Chinese Learner. Changing contexts, Changing education. Comparative Education Research Centre. The University of Hong Kong. Hong Kong: Springer.

Fiske, S. T., Cuddy, A. J. C., Glick, P. & Xu, J. (2002). A model of (often mixed) stereotype content: Competence and warmth respectively follow from perceived status and competition. Journal of Personality and Social Psychology, 82(6), 878–902. https://doi.org/10.1037/0022-3514.82.6.878

Gómez Carroza, T. (2003). Heteroestereotipos y autoestereotipos asociados a la vejez en Extremadura. Tesis doctoral inédita. Cáceres. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=168

Hall, E. T. (1981). Beyond culture. Garden City, NY: Anchor Books.

Heng, T. T. (2020). “Chinese Students Themselves Are Changing”: Why We Need Alternative Perspectives of Chinese International Students. Journal of International Students, 10(2), 539–545. https://doi.org/10.32674/jis.v10i2.958

Hilton, J. L. & Von Hippel, W. (1996). Stereotypes. Annual Review of Psychology, 47, 237–271. https://doi.org/10.1146/annurev.psych.47.1.237

Ho, C. y Jackson, J.W. (2001). Attitude Toward Asian Americans: Theory and Measurement. Journal of Applied Social Psychology, 31, 1553-1581. https://doi.org/10.1111/j.1559-1816.2001.tb02742.x

Le, T. & Gardner, S.K. (2010). Understanding the Doctoral Experience of Asian International Students in the Science, Technology, Engineering, and Mathematics (STEM) Fields: An Exploration of One Institutional Context. Journal of College Student Development, 51(3), 252-264. https://doi.org/10.1353/csd.0.0127

Lee, K. Y. & Joo, S. H. (2005). The Portrayal of Asian Americans in Mainstream Magazine Ads: An Update. Journalism y Mass Communication Quarterly, 82(3), 654-671. https://doi.org/10.1177/107769900508200311

Li, R. (2014). Análisis de las causas del prejuicio social española sobre los chinos (浅析西班牙社会对华人偏见的成因). Media International Review, 00, 267-273.

Li, Z. (2019). Representaciones sociales e imagen de China: aportaciones y miradas de los trabajadores y organizaciones chinas en España. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. https://eprints.ucm.es/id/eprint/58567/

Liu, J. (2002) Negotiating Silence in American Classrooms: Three Chinese Cases, Language and Intercultural Communication, 2(1), 37-54. https://doi.org/10.1080/14708470208668074

Noya, J. (2005). Sombras chinescas: un análisis de la imagen de China en España. Imagen exterior de España y Opinión Pública. Real Instituto Elcano (ARI, 121). http://realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano_es/contenido/!ut/p/a1/04_Sj9CPykssy0xPLMnMz0vMAfGjzOKNQ1zcA73dDQ38_YKNDRwtfN1cnf2cDf1DjfULsh0VAepxmvs!/?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/Elcano_es/Zonas_es/ARI%20121-2005

Park, J. H., Gabbadon, N. G. & Chernin, A. R. (2006). Naturalizing racial differences through comedy: Asian, Black, and White views on racial stereotypes in Rush Hour 2. Journal of Communication, 56(1), 157–177. https://doi.org/10.1111/j.1460-2466.2006.00008.x

Ruble A. R. & Zhang Y. (2013). Stereotypes of Chinese international students held by Americans. International Journal of Intercultural Relations, 37, 202–211. DOI:10.1016/J.IJINTREL.2012.12.004

Rui, M. M. (2016). Stereotypes: Constitution of the image of Chinese society through the mass media. Tercio Creciente, 2(2). https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/RTC/article/view/3071

Ryan, J. & Slethaug, Gordon. (2010). International Education and the Chinese Learner, Hong Kong University Press.

Tajfel, H. (Ed)(1978). Differentiation between social groups. Londres: Academic Press.

Villarino, Á. (2012). ¿Adónde van los chinos cuando mueren?. Debate

Wen, W. P. y Clément, R. (2003). A Chinese conceptualisation of willingness to communicate in ESL. Language, Culture and Curriculum, 16, 18-38. https://doi.org/10.1080/07908310308666654

Yan, K. yBerliner, D. C. (2009). Chinese international students’ academic stressors in the United States. College Student Journal, 43(4), 939–960.

Zhou, H. (2013). La imagen de China en la prensa española: una visión desde los diarios: El país, ABC, El periódico y la Vanguardia. Trabajo Fin de Máster inédito. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/114818

Zhu, Y. (2014, May). Face, its correlates, “reticence”, and alienation: The Chinese international students in the U.S. classroom. Paper presented at the Annual Conference of International Communication Association, Seattle, WA.

Zimmerman, S. (1995). Perceptions of intercultural communication competence and international student adaptation to an American campus. Communication Education, 44(4), 321–335. https://doi.org/10.1080/03634529509379022

Biografies de l'autor/a

Marta Fuentes Agustí, Universitat Autònoma de Barcelona

Mestra, Psicopedagoga, màster en Estratègies d’Ensenyament i Aprenentatge, màster en Educació i TIC, magíster en Comportament Docent i Doctora en Psicologia de l’Educació. Durant 22 anys ha estat docent i investigadora de la UAB i membre del grup de recerca SINTE. Coopera amb la UNAN-Managua i col·labora amb la USAL, la UOC i la VIU en tasques de docència, recerca i elaboració de materials didàctics. És la coordinadora general i Project Manager del projecte europeu SIAS China-EU.

María Carmen Espín García, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en Teoria de la Traducció per la UAB i en Filologia Xinesa per la Universitat Normal de Hebei (HNU). Ha impartit classes d'anglès, francès, espanyol i català com a llengua estrangera des de 1994 i de llengua xinesa des de 2006. Ha treballat com a docent a la HNU (Xina) durant nou anys. Actualment treballa com a traductora i professora de llengua i traducció del xinès. És membre de CERAO. Col·labora amb la UOC i la Universitat Ricardo Palma (Perú). Forma part de l’equip impulsor del projecte europeu SIAS China-EU.

Laura Mazariegos Lacambra

Graduada en Traducció i Interpretació (anglès) a la UAB. Ha participat en el UAB Exchange Programme a la Peking University i ha realitzat un curs de perfeccionament lingüístic a la Shanghai University. En l’actualitat està finalitzant el màster en Comunicació Intercultural Traducció i Interpretació als Serveis Públics (xinès-castellà) a la Universitat d'Alcalà d'Henares i col·labora en el projecte europeu SIAS China-EU.

Publicades

31-01-2022

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.