Comportamiento de voto y nivel de disenso de España en el Consejo de la Unión Europea (2009-2019)

Javier Arregui; Guillermo  Bezzina

doi:10.5565/rev/quadernsiee.17

Comportament de vot i nivell de dissens d'Espanya al Consell de la Unió Europea (2009-2019)

Autors/ores

Javier Arregui Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0002-1149-7150
Guillermo Bezzina Universitat Pompeu Fabra

PDF (ES)

Resum

Aquest article analitza el comportament de vot d'Espanya i d'altres Estats membres al Consell de la UE. La investigació se centra a examinar el nivell de dissens que hi ha en el vot que els Estats membres emeten al final del procés de presa de decisions. Alhora, explora una sèrie de variables que ens poden ajudar a entendre els principals mecanismes explicatius que hi ha darrere del comportament de vot dels Estats membres de la UE. L'anàlisi se centra, en particular, en el cas d'Espanya i quins mecanismes hi ha darrere del seu comportament de vot. Per poder dur a terme aquest estudi, hem elaborat una base de dades que recull totes les votacions que hi ha hagut al Consell de Ministres en les dues darreres legislatures: 2009-2014 i 2014-2019. L'anàlisi sistemàtica de les dades mostra que el dissens continua sent un fenomen molt rar al Consell de la UE, amb l'excepció del Regne Unit els anys anteriors al Brexit. Espanya mostra un nivell de dissens mitjà en relació amb la resta d'Estats membres. Els factors que millor expliquen el comportament de vot tenen a veure amb les interrelacions econòmiques entre estats, la mida del país, les preferències dels Estats membres a les diverses àrees temàtiques i, en menor mesura, la ideologia dels governs dels Estats membres .

Paraules clau

Consell de la UE, Dissentiment, Procés de presa de decisions, Espanya

Referències

Achen, C. (2006). Institutional realism and bargaining models. In R. Thomson et al. (Eds). The European Union Decides (p. 86-123). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511492082.005

Arregui, J. (2012). Problemas de Legitimidad democrática, representación y rendimiento de cuentas en el proceso político de la Unión Europea. Cuadernos Europeos de Deusto, 46, 85-112. https://doi.org/10.18543/ced-46-2012pp85-112

Arregui, J. (2015). Relaciones económicas UE-EEUU: negociación e implicaciones del TTIP. Revista CIDOB d´Afers Internacionals, 110, 43-66. https://www.cidob.org/ca/articulos/revista_cidob_d_afers_internacionals/110/relaciones_economicas_ue_eeuu_negociacion_e_implicaciones_del_ttip

Arregui, J. & Thomson, R. (2014). Domestic adjustment costs, interdependence and dissent in the Council of the European Union. European Journal of Political Research, 53(4), 692-708. http://dx.doi.org/10.1111/1475-6765.12060

Arregui, J. & Creighton, C. (2018). Public Opinion and the Shaping of Immigration Policy in the European Council of Ministers. Journal of Common Market Studies, 56(6), 1323-1344. https://doi.org/10.1111/jcms.12745

De Mesquita, B. B. (1994). Political forecasting: An expected utility method. In B. B. de Mesquita & F. N. Stokman (Eds.). European community decision-making: models, applications and comparisons, p. 71-104. Yale University Press. http://www.jstor.org/stable/j.ctt1dszx1f

Hagemann, S (2008). Voting, statements and coalition-building in the Council from 1999 to 2006. In D. Naurin & H. Wallace (Eds). Unveiling the Council of the European Union: Games governments play in Brussels, p. 36-63. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230583788_3

Hayes-Rensahw, F. & Wallace, H. (2006). The Council of Ministers (2nd Edition). Palgrave Macmillan.

Hayes-Renshaw, F., Van Aken, W. & Wallace, H. (2006). When and why the EU Council of Ministers votes explicitly. Journal of Common Market Studies, 44 (1), 161-194. https://doi.org/10.1111/j.1468-5965.2006.00618.x

Hosli M.O., Mattila M. & Uriot M.C.J. (2011), Voting in the Council of the European Union after the 2004. Enlargement: A Comparison of Old and New Member States. Journal of Common Market Studies, 49(6), 1249-1270. https://doi.org/10.1111/j.1468-5965.2011.02196.x

Høyland, B., & Hansen, V. W. (2014). Issue-specific policy-positions and voting in the Council. European Union Politics, 15(1), 59–81. https://doi.org/10.1177/1465116513495970

Huhe, N., Thomson, R., Arregui, J. & Naurin, D. (2021). Intergovernmental cooperation, networks, national policy positions and partisan ideologies: longitudinal evidence from the Council of the EU. Journal of European Public Policy, 29 (1), 78-96. https://doi.org/10.1080/13501763.2021.1991980

Lewis, J (2008). Strategic bargaining, norms and deliberation. In D. Naurin & H. Wallace (Eds), Unveiling the Council of the European Union: Games governments play in Brussels, p. 165-184. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230583788_9

Mattilla, M. (2004). Contested decisions: Empirical analysis of voting in the European Union Council of Ministers. European Journal of Political Research, 43 (1), 29-50. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.2004.00144.x

Mattilla, M. (2008). Voting and coalitions in the Council after the enlargement. In D. Naurin & H. Wallace (Eds). Unveiling the Council of the European Union: Games governments play in Brussels, p. 23-35. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230583788_2

Mattila, M. (2009). Roll call analysis of voting in the European Union Council of Ministers after the 2004 enlargement. European Journal of Political Research, 48 (6), 840-857. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.2009.01850.x

Moravcsik, Andrew (1998). The Choice for Europe: Social Purpose and State Power from Messina to Maastricht. Cornell University Press.

Plechanovová, B (2011). The EU Council enlarged: North-South-East or core-periphery?. European Union Politics, 12 (1), 87-106. https://doi.org/10.1177/1465116510390720

Wratil, Christopher (2020). CMP Government Positions Data. Version 2.0. https://wratil.eu/files/CMP%20Government%20Positions%20Data%20Version%202.0.pdf

Biografies de l'autor/a

Javier Arregui, Universitat Pompeu Fabra

Professor titular al Departament de Ciències Polítiques i Socials. És Director del Barcelona Center for European Studies (BACES-UPF) i ocupa la Càtedra Jean Monnet sobre Governança a la UE des de l'any 2015. També és investigador al Centre de Polítiques Públiques de la Universitat John Hopkins-Universitat Pompeu Fabra. Les seves àrees de recerca principals estan relacionades amb el procés polític de la UE, les polítiques públiques que s'implementen des de Brussel·les, així com l'impacte de la política europea en el nivell domèstic. Ha publicat en els major journals que tenen com a principal objectiu el procés polític i les polítiques públiques de la UE.

Guillermo Bezzina, Universitat Pompeu Fabra

Graduat en Ciències Polítiques i de l'Administració (UPF), Màster en Màrqueting Polític (ICPS-UAB) i Postgrau en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades (CIS). Treballa com a assessor al Govern de les Illes Balears. Anteriorment va treballar com a assistent de recerca al Barcelona Center for European Studies (BACES-UPF) i a Acció, l'agència autonòmica catalana per a la innovació i la competitivitat empresarial.