Tradurre è tradire? Traducció i recepció de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda a Itàlia (1970-2010)
Resum
A través del comentari i la comparació de les tres traduccions italianes de La plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda, aquest article estudia la recepció de novel·la a Itàlia des d’una perspectiva ideològica i de crítica cultural entre els anys 1970 i 2010. En aquest arc temporal, s’identifiquen tres moments Rodoreda que coincideixen amb les dates de publicació de les versions de la novel·la (1970, 1990, 2008), com ja havia observat Cèlia Nadal Pasqual (2023), però que ara s’associen a posicions ideològiques diferents respecte de la seva imatge en el camp literari italià.
Paraules clau
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, traductologia, literatura italiana, literatura catalana, traducció, La piazza del DiamanteReferències
(2009). «“La plaça del Diamant”, éxito de ventas en Italia». La Vanguardia, 27 febrer.
(2018). Grande dizionario della lingua italiana. Florència: Accademia della Crusca.
ANNICCHIARICO, Annamaria (2011). «Da Colometa a Colombetta. Ancora una traduzione de La plaça del Diamant di Mercè Rodoreda». Rivista Italiana di Studi Catalani, 1, p. 91-101.
ARDOLINO, Francesco (2002). «Escriptores italianes i neorealisme». A: Assumpció BERNAL; Carme GREGORI (coord.). Realisme i compromís en la narrativa de la postguerra europea. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 161-186.
BENJAMIN, Walter (2023 [1a ed. en alemany 1923]). Il compito del traduttore. Traducció di Maria Teresa Costa. Milà: Mimesis Edizioni.
BOURDIEU, Pierre (1992). Les règles de l’art. Genèse et structure du champ littéraire. París: Éditions du Seuil.
BURDEUS, Joan (2024). «Neus Penalba: “La repatumització cuqui de Rodoreda no posa en dubte el vell clixé”». Núvol. https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-repatumitzacio-cuqui-de-rodoreda-no-posa-en-dubte-el-vell-clixe-380429
CERULO, Luca (2017). «I libri assenti. Editoria italiana e letteratura spagnola negli anni di Franco». Spagna Contemporanea, 52, p. 107-125.
CINTIOLI, Giuseppe (1970). «Nota». A: Mercè RODOREDA. La Piazza del Diamante. Milà: Arnaldo Mondadori editore, p. 207-214.
CROCE, Benedetto (1990 [1902]). Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale. A cura de Giuseppe Galasso. Milà: Adelphi.
DI NICOLA, Laura (2012). «Dalla Donne e editoria». Nuovi Annali della Scuola. Speciale per Archivisti e Bibliotecari, XXVI, p. 157-171.
ECO, Umberto (2012 [2003]). Dire quasi la stessa cosa. Esperienze di traduzione. Milà: Bompiani.
ESCUDERO ALCAMÍ, Trinidad (2021). La recepció i la divulgació de l’obra de Mercè Rodoreda. De les primeres novel·les a Mirall trencat. Tesi doctoral. Universitat de València.
FARRÉ, Xavier (2013). «De llengües i traduccions». Núvol. https://www.nuvol.com/llengua/de-llengues-i-traduccions-5943
FRATI, David (2009). «Gli ascoltatori di Fahreinheit premiano la Rodoreda». Mangialibri. https://www.mangialibri.com/news/gli-ascoltatori-di-fahrenheit-premiano-la-rodoreda
FRUTTERO, Carlo; LUCENTINI, Franco (2003). I ferri del mestiere. Manuale involontario di scrittura con esercizi svolti. Torí: Einaudi.
GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel (1983). «¿Sabe usted quién era Mercè Rodoreda?». El País, 18 maig. https://elpais.com/diario/1983/05/18/opinion/422056813_850215.html
GIACON, Maria Rosa (2008). A: Giovanna FIORDALISO; Monica LUPETTI (ed.). Jornades Mercè Rodoreda a la Toscana. Giornate Mercè Rodoreda in Toscana. Pisa: Università di Pisa, p. 203-211.
GIMMI, Annalisa (2002). Il mestiere di leggere. Milà: Fondazione Arnoldo e Alberto Mondadori.
GRILLI, Giuseppe (1991). «Recensione a La piazza del diamante». L’Indice, 4.
GUZMÁN, Josep R. (2022). «La traducció d’unitats fraseològiques de La plaça del Diamant. Trasllat a l’espanyol, l’italià, l’alemany i el rus». Quaderns. Revista de Traducció, 29, p. 87-114. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.63
HURTADO ALBIR, Amparo (2001). Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.
IMBRIANI, Vittorio (1888 [1877]). Fame usurpate. Nàpols: A. Morano.
M. S. (2009). «La traducció italiana de ‘La plaça del Diamant’: 40.000 exemplars venuts en un any». Vilaweb, 19 desembre. https://www.vilaweb.cat/noticia/3669554/20091219/traduccio-italiana-placa-diamant-40000-exemplars-venuts-any.html
MALLAFRÉ, Joaquim (2008). «Les traduccions de l’obra de Mercè Rodoreda». A: Joaquim MOLAS (ed.). Congrés Internacional Mercè Rodoreda. Actes. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, p. 69-82.
MONTSERRAT, Pau (2008). «Mercè Rodoreda traduïda a l’italià (i al sard)». A: Giovanna FIORDALISO; Monica LUPETTI (ed.). Jornades Mercè Rodoreda a la Toscana. Giornate Mercè Rodoreda in Toscana. Pisa: Università di Pisa, p. 219-221.
NADAL PASQUAL, Cèlia (2023). «“La salamandra”. Traduir la violència. Una proposta italiana». Anuari Trilcat, 11, p. 18-34.
PÉREZ VICENTO, Núria (2004). «Hacia un nuevo canon literario: las traducciones de la narrativa femenina española contemporánea en Italia y su difusión editorial». A: Anna Maria RUÍZ TAGLE. Los estudios de las mujeres hacia el espacio comun europeo. Sevilla: Universidad de Sevilla, p. 387-401.
PIÑOL, Rosa Maria (1992). «Itàlia viu una “febre Rodoreda”». La Vanguardia, 5 maig.
REAL, Neus (2021) «Mercè Rodoreda, la narradora catalana més traduïda». Catalan Historical Review, 14, p. 197-210.
RIGOBON, Patrizio (2019). «Il “Volo dei colombi”: a margine della prima traduzione italiana de La plaça del Diamant di Mercè Rodoreda». Rivista Italiana di Studi Catalani, 9, p. 119-142.
RODOREDA, Mercè (1970). La Piazza del Diamante. Traducció de Giuseppe Cintioli. Milà: Mondadori.
RODOREDA, Mercè (1990). La piazza del Diamante. Traducció d’Anna Maria Saludes. Torí: Bollati Boringhieri.
RODOREDA, Mercè (2008). La piazza del Diamante. Traducció de Giuseppe Tavani. Roma: La Nuova Frontiera.
RODOREDA, Mercè (2018). La plaza del Diamante. Traducció d’Enrique Sordo. Barcelona: Edhasa.
RODOREDA, Mercè; SALES, Joan (2008). Cartes completes (1960-1983). Edició de Montserrat Casals. Barcelona: Club Editor.
SALMON, Laura (2017). Teoria della traduzione. Lingua, traduzione, didattica. Milà: FrancoAngeli.
SALUDES, Anna Maria (2011). «La fortuna di una grande scrittrice catalana in Italia (1970-2008)». A: Giovanna FIORDALISO; Monica LUPETTI (ed.). Jornades Mercè Rodoreda a la Toscana - Giornate Mercè Rodoreda in Toscana. Pisa: Università di Pisa, p. 15-20.
SÁNCHEZ GORDALIZA, Judith (2012). La traducción de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Formulación y aplicación de un modelo dinámico de análisis traductológico y retraducción al español. Tesi doctoral. Universitat de Vic.
SAVETTIERI, Cristina (2022). «Le poetiche della realtà: gli anni del secondo dopoguerra». A: Massimiliano TORTORA; Beatrice MANETTI. Letteratura italiana contemporanea. Narrativa e poesia dal Novecento a oggi. Roma: Carocci, p. 89-125.
SERRANO VALENZUELA, Sara (2015). «Anna Maria Saludes». Visat, 19. https://visat.cat/espai-traductors/traductor/anna-maria-saludes
TABUCCHI, Antonio (2013). Di tutto resta un poco. Letteratura e cinema. Milà: Feltrinelli.
TAVANI, Giuseppe (2010 [1970]). «Piazza del Diamante. Un romanzo catalano che cattura il lettore». A: Abraham MOHINO I BALET. Centenari Mercè Rodoreda. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 44-46.
VENUTI, Lawrence (1995). The Translator’s Invisibility: a History of Translation. Londres, Nova York: Routledge.
VIDAL CLARAMONTE, M. Carmen (2009). «A vueltas con la traducción en el siglo XXI». MonTI: monografías de Traducción e Interpretación, 1, p. 49-57.
VON FLOTOW, Luise (1997). Translation and gender: translating in the «Era of feminism». Manchester: St. Jerome Publishing.
ZURRÓN, Irene (2024). «El giro ecocrítico ante Mercè Rodoreda». Impossibilia. Revista Internacional de Estudios Literarios, 27, p. 154-167.
ZWATRZKO, Ivet (2024). «“Un insieme di voci”, però quin? El neorealisme i la literatura italiana». Solstici, 6, p. 58-64.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Ivet Zwatrzko
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
