«Masako» de Kikou Yamata: la dona japonesa al servei de la ideologia franquista
Resum
Aquest article analitza la recepció de Kikou Yamata a Catalunya i a Espanya a partir de les traduccions de Masako en català (1935) i castellà (1941, 1956), i mostra com els paratextos i les mediacions editores van condicionar la interpretació segons els contextos polítics i culturals. Des de la imatge republicana d’una autora moderna i cosmopolita fins a la lectura franquista marcada per la censura i l’adoctrinament moral, l’obra passa de ser símbol de la universalitat literària i de la mediació intercultural a configurar-se com a representació d’una identitat femenina submisa i exotitzada, fet que acaba esborrant la seva veu del cànon.
Paraules clau
Kikou Yamata, orientalisme, censura, gènere, estudis japonesosReferències
ABELLÁN, Manuel L. (1980). Censura y creación literaria en España (1939-1976). Barcelona: Península.
ASHIHEI, Hino (1941). La guerra y el soldado. Traduït del japonès a l’anglès per Lewis Bush i de l’anglès a l’espanyol per José Lleonart. Barcelona: Juventud.
BOZAL, Valeriano (1969). «La edición en España. Notas para su historia». Cuadernos para el Diálogo. Extraordinario, 14, p. 85-91.
BELLESORT, Andrés (1905). La Sociedad japonesa. Trad. Fr. Sarmiento. Barcelona: Montaner y Simón.
CHABÁS, Juan (1927). «Resumen literario – “Le Shoji”». La Libertad, 26 agost, p. 6.
CHECA GODOY, Antonio (1989). Prensa y partidos políticos durante la II República. Salamanca: Universidad de Salamanca.
CISQUELLA, José Luis; FELIPE, Susana; LOBO, José Ángel (1977). La censura franquista en el libro. Barcelona: Anagrama.
DELGADO OLIVARES (1936). «La aportación heroica del Japón contra el comunismo». Libertad, 16 novembre, p. 4.
DE MOYA MARTÍNEZ, Manuel (2019). La imagen de Japón en España. Prensa, propaganda y cultura (1890-1945). Tesi doctoral. Universidad de Córdoba. http://hdl.handle.net/10396/19161
FERRO, Marise (1941). Treinta años. Barcelona: Ediciones Cristal.
GASSOL BELLET, Olívia; SOPENA BUIXENS, Mireia (2020). La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre censura franquista. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. http://hdl.handle.net/10609/104186
GIRALD, Ramon N. (1935). «Societat japonesa per les relacions culturals». La Publicitat, 23 juliol, p. 4.
GUILLAMON, Julià (2015). L’enigma Arquimbau. Barcelona: Comanegra.
HURTLEY, Jacqueline (1983). La literatura inglesa del siglo XX en la España de la postguerra: la aportación de José Janés. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. https://hdl.handle.net/2445/183244
HURTLEY, Jacqueline (1986). Josep Janés: el combat per la cultura. Barcelona: Curial.
HURTLEY, Jacqueline (2007). «Tailoring the Tale. Inquisitorial Discourses and Resistance in the Early Francoist Period (1940-1945)». A: Francesca BILLIANI (ed.). Modes of Censorship: National Contexts and Diverse Media. Manchester: St. Jerome, p. 61-92.
ISER, Wolfgang (1987). El acto de leer: teoría del efecto estético. Traducción de Pilar Villar-Argáiz. Madrid: Taurus.
«Los progresos que el Japón ha realizado en el feminismo» (1929). El Día Gráfico, 20 febrer, p. 11.
JANÉS, Josep (1945) Tres mil años de amor en treinta y una novelas. Barcelona: José Janés.
LOTI, Pierre (1889). Japonerías de otoño. Barcelona: El Cosmos Editorial.
LOTI, Pierre (1889). Madame Chrysanthème. Versió espanyola de C. Vidal. Barcelona: El Cosmos Editorial.
LOTI, Pierre (1941). Madama Crisantemo. Barcelona: Cervantes.
MENGUAL CATALÀ, Josep (2013). «Los libros de Cristal». Negritas y cursivas. https://negritasycursivas.wordpress.com/2013/10/18/los-libros-de-cristal/
MERINO, Raquel; RABADÁN, Rosa (2002). «Censored Translations in Franco’s Spain: The TRACE Project — Theatre and Fiction (English-Spanish)». TTR. Traduction, Terminologie, Rédaction, 15(2), p. 125-152. https://doi.org/10.7202/007481ar
MESEGUER CUTILLAS, Purificación (2015). «Traducción y reescritura ideológica bajo el franquismo: La faute de l’abbé Mouret, de Émile Zola». Çédille. Revista de Estudios Franceses, 11, p. 389-412. https://www.ull.es/revistas/index.php/cedille/article/view/1515.
MEYER, Denis C. (2009). Monde flottant: la médiation culturelle du Japon de Kikou Yamata. París: L’Harmattan.
NITOBE, Inazo (1941). El Bushido (El alma del Japón). Traducció de Millán-Astray amb la col·laboració de Luis Álvarez de Espejo. [S.l.]: s.n.
«Notas del block» (1932). El Debate, 24 desembre, p. 14.
OGASAWARA, Nagayo (1942). Biografía del Almirante Togo. Barcelona: Saurí.
«¿Oriente y Occidente? Una interesante polémica femenina» (1927). La Prensa, 20 març, p. 3.
ORTEGA SÁEZ, Marta (2013). Traducciones del franquismo en el mercado literario español contemporáneo: el caso de Jane Eyre de Juan G. De Luaces. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. https://hdl.handle.net/2445/46345
OSKAM, Jeroen (1991). «Censura y prensa franquistas como tema de investigación». Revista de Estudios Extremeños, 47(1), p. 113-132.
PENISSARD, Monique (1988). La japolyonnaise: essai sur l’écrivain franco-japonais Kikou Yamata. Lausana: Favre.
PÉREZ, Pero (1925). «Índice literario – Kiku Yamata». El Debate, 21 maig, p. 4.
«Ramon Xuriguera, al Premi Crexells» (1935). Última Hora, 26 novembre, p. 7.
SAITO, Akemi (2008). «Las mujeres y los regímenes totalitarios de los años treinta y cuarenta del siglo XX en Japón y en España: la política antifeminista». A: Elena BARLÉS; David ALMAZÁN (ed.). La mujer japonesa: realidad y mito. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza, p. 473-491.
SERRA VILELLA, Alba (2016). La traducció de llibres japonesos a Espanya (1900-2014) i el paper dels paratextos en la creació de l’alteritat. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/168483
SHIKIBU, Murasaki (1941). Romance de Genji [Genji monogatari]. Trad. Fernando Gutiérrez. Barcelona: Juventud.
TOKUTOMI, Kenjiro (1905). Nami-ko. Barcelona: Maucci.
TOKUTOMI, Kenjiro (1945). Nami-ko. Barcelona: Reguera.
TUELLS, José; ECHÁNIZ-MARTÍNEZ, Berta (2021). «NO DO (1943–1975). La difusión de la ciencia como instrumento legitimador del régimen franquista: la poliomielitis y otras enfermedades inmunoprevenibles». Gaceta Sanitaria, 35(3), p. 289-292. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.10.003
«Una novelista japonesa» (1926). La Prensa: diario republicano, 12 setembre, p. 3
YAMATA, Kikou (1925). Masako. París: Stock.
YAMATA, Kikou (1927). Le Shoji, intimités et profils japonais. París: Stock.
YAMATA, Kikou (1928). «El feminismo en Japón». La Última Hora, 5 desembre, p. 3.
YAMATA, Kikou (1928). Le roman de Genji. París: Librairie Plon.
YAMATA, Kikou (1929). «El feminismo se impone». La Prensa, 11 gener, p. 1.
YAMATA, Kikou (1930). La trame au Milan d’Or. París: Stock.
YAMATA, Kikou (1934). Vie de Geishas. París: Gallimard.
YAMATA, Kikou (1935). Masako. Trad. Ramon Xuriguera. Barcelona: Quaderns Literaris.
YAMATA, Kikou (1941). Masako. Trad. Berta Curiel. Barcelona: Ediciones Cristal.
YAMATA, Kikou (1942). La trama del Milano de Oro. Barcelona: Ediciones Gacela.
YAMATA, Kikou (1942). Au Pays de la Reine. Hanoi: Imprimerie de l’Extrême-Orient.
YAMATA, Kikou (1953). La dame de beauté. París: Stock.
YAMATA, Kikou (1953). Trois geishas. París: Éditions Domat.
YAMATA, Kikou (1955). Le Japon des Japonaises. París: Éditions Domat.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Adriana Peña

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.