Dones censores en el segon franquisme (1959-1975): el cas de la literatura francesa traduïda
Resum
Aquest article té com a objectiu recuperar la labor efectuada per tres dones censores del segon franquisme –Mª Dolores Roig Delgado, Olga Navarro i Julia del Ferro–, els qui van avaluar tres novel·les franceses del segle XX: L’Arrache-cœur (1953), de Boris Vian; Quelqu’un (1965), de Robert Pinget; i L’Imprécateur (1974), de Victor-*René Pilhes. Per a això, s'han emprat com a fonts de recerca els expedients de censura, localitzats en l'Archivo General de la Administración (AGA), així com el catàleg de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i diversos intercanvis de correu electrònic que ens han permès identificar millor a alguna d'aquestes veus femenines, encara menys conegudes i visibles que els seus homòlegs masculins.
Paraules clau
franquisme, dones censores, literatura francesa, traduccióReferències
ABELLÁN, Manuel L. (1980). Censura y creación literaria en España (1939-1976). Barcelona: Península.
DE LIMA GRECCO, Gabriela; MARTÍN GUTIÉRREZ, Sara (2022). Mujeres de pluma. Escritoras y censoras durante el franquismo. Jaén: Editorial Piedra Papel Libros.
GARCÍA SALA, Iván; ORTEGA SÁEZ, Marta; ZARAGOZA NINET, Gora (ed.) (2024). Mujeres silenciadas. Traducciones bajo la dictadura franquista. Madrid: Dykinson.
GODAYOL, Pilar (2023). «Le Deuxième Sexe censored under Francoism». En: Julia C. BULLOCK; Pauline HENRY-TIERNEY (ed.). Translating Simone de Beauvoir’s The Second Sex: Translational Framing, Interpretation and Impact. Nueva York: Routledge, p. 135-153.
GÓMEZ CASTRO, Cristina (2023). «Una vez no basta para los best sellers de Jacqueline Susann: traducción y (auto)censura bajo la dictadura franquista». Mutatis Mutandis: Revista Latinoamericana de Traducción, 16(2), p. 379-404.
GUERRA BLÁZQUEZ, Miguel Ángel (2023). «“Unos franceses”: reescrituras de lo foráneo en la traducción franquista de Dix heures et demie du soir en été, de Marguerite Duras». Mutatis Mutandis: Revista Latinoamericana de Traducción, 16(2), p. 357-378.
JULIO, Teresa (2023). «Autoras y censoras de literatura dramática infantil durante el franquismo (1966-1978)». En: Ramón TENA FERNÁNDEZ; José SOTO VÁZQUEZ (ed.). La censura de la literatura infantil y juvenil en dictaduras del siglo XX. Madrid: Dykinson, p. 33-50.
LARRAZ ELORRIAGA, Fernando; DURÁN REBOLLO, Andrea (2022). «Censuras y autocensuras en “Luciérnagas” y “Los niños muertos”, de Ana María Matute». Ínsula: Revista de Letras y Ciencias Humanas, 906, p. 33-35.
LOBEJÓN SANTOS, Sergio; GÓMEZ CASTRO, Cristina; GUTIÉRREZ LANZA, Camino (2021). «Archival research in translation and censorship: Digging into the “true museum of Francoism”». Meta, 66(1), p. 92-114.
MASSARDIER-KENNEY, Françoise (1997). «Towards a Redefinition of Feminist Translation Practice». The Translator, 3, p. 55-69.
PANCHÓN HIDALGO, Marian (2023a). «“Russian, Jewish and Red”: Reception, Canon and (Non-) Translation of Elsa Triolet during Franco’s Dictatorship». En: María Luisa RODRÍGUEZ MUÑOZ; Paola GENTILE (ed.). Translating Minorities and Conflict in Literature: Censorship, Textual Manipulation and the Peripheral Deconstruction of Identities in Literary Translation. Berlín: Frank & Timme, p. 77-118.
PANCHÓN HIDALGO, Marian (2023b). «Edición, traducción y (auto)censura: el caso de la colección “Los Premios Goncourt de Novela” (ed. Plaza & Janés) en el tardofranquismo». En: Fernando LARRAZ (ed.). La resistencia posible. Censura y movimiento editorial en el tardofranquismo (1962-1978). Gijón: TREA, p. 223-248.
PANCHÓN HIDALGO, Marian (ed.) (2024a). Traductions, traductrices et femmes (re)traduites : la place des sources. Neuville-sur-Saône: Éditions Chemins de tr@verse. https://drive.google.com/file/d/17ONivf1dmf59vhjqY-aDdwosNcfdO8lC/view [Consulta: 13/01/2025]
PANCHÓN HIDALGO, Marian (2024b). «Traducción, censura y recepción de las escritoras ganadoras del premio Femina durante la dictadura franquista». En: Javier RODRÍGUEZ GONZÁLEZ; Beatriz GARCÍA PRIETO; María Luisa ALVITE DÍEZ (ed.). La dictadura franquista. Estudios temáticos y perspectivas multidisciplinares. Gijón: TREA, p. 815-841.
PANCHÓN HIDALGO, Marian; ZARAGOZA NINET, Gora (2023). «Recuperación (de textos censurados de escritoras)». Dictionnaire du genre en traduction / Dictionary of Gender in Translation / Diccionario del género en traducción. https://worldgender.cnrs.fr/es/entradas/recuperacion-de-textos-censurados-de-escritoras/ [Consulta: 13/01/2025]
ROTHENBURG, Anja (2023). «El poder oscilante de la censura. Las novelas censuradas de Ana María Matute». En: Fernando LARRAZ (ed.). La resistencia posible. Censura y movimiento editorial en el tardofranquismo. Gijón: TREA, p. 115-135.
SOTO VÁZQUEZ, José; TENA FERNÁNDEZ, Ramón (ed.) (2023). Expedientes de censura franquista de literatura infantil y libros para niños. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.
TENA FERNÁNDEZ, Ramón (2019). La censura franquista en el contexto literario infantil y juvenil. Estructura institucional, evaluación de informes analíticos y rescate de obras prohibidas. Badajoz: Universidad de Extremadura.
VENUTI, Lawrence (1995). The Translator’s Invisibility. A History of Translation. Londres: Routledge.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Marian Panchón Hidalgo

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.