Plaer placer: goig i col·lectivitat de les llengües
Resum
La memòria de l’idioma desenvolupa una intel·ligència que disposa una cartografia dissident al discurs dominant. Un «plaer placer» constitueix la reivindicació des de la joia i la presència pública de les llengües minoritzades, i adreça en aquest cas l’especificat de l’Estat espanyol. Malgrat la seva suposada «neutralitat», el poder reflecteix les incongruències d’un monolingüisme eixamplat (monocord en tots els vessants possibles) que amaga prejudicis sota les xifres o la fetitxització. Extramurs de la construcció identitària més violenta, aquesta proposta lliga la consciència amb altres vincles afectius, de classe i poètics cap al fet lingüístic aliè.
Paraules clau
diversitat lingüística, etimologia, minorització lingüística, poesiaReferències
CID, Alba (2019). Atlas. Vigo: Galaxia.
DO CEBREIRO, María (2015). O deserto. La Corunya: Apiario.
GANSEL, Mireille (2021). Traduir com transhumar. D. Udina, trad. Palma: Lleonard Muntaner.
IBARZ, Mercè (1994). La terra retirada. Barcelona: Quaderns Crema.
LÓPEZ MARCO, Lucía (2022). Cuan plegue o colapso. Saragossa: Gara d’Edizions.
MARÇAL, Maria Mercè (2015). Llengua abolida. Poesía completa 1973 1998. Barcelona: 62.
MARTÍN, Aníbal (2023). Yo hablo, ellas cantorin. Madrid: Editorial Pie de Página.
NEIRA ROCA, Nieves (2022). Neve de agosto. Santiago de Compostela: Chan da Pólvora.
OBRERO, Mario (2025). Con e de curcuspín: cartas a las lenguas. Barcelona: Anagrama.
PEREJAUME (2015). Paraules locals. Sant Celoni: Tushita Edicions.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Mario Obrero
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
