Sobre la traducció russa de «Canto jo i la muntanya balla»

Autors/ores

  • Marina Ketlerova Universitat Oberta de Catalunya

Resum

Aquest article analitza la traducció russa de la novel·la Canto jo i la muntanya balla (2019), de l’escriptora Irene Solà. El marc teòric del treball parteix del concepte d’«equivalència» i de la qüestió sociolingüística de la traducció. En relació amb el primer tema, s’expliquen i s’argumenten algunes decisions preses en la traducció basant-se en el concepte d’«equivalència dinàmica ». A la vegada, per falta de tradició de traducció literària del català, podríem dir que en el cas de Canto jo i la muntanya balla es tracta d’un text que es podria considerar «exòtic». En l’article, doncs, s’estudien els problemes relacionats amb la traducció i la transmissió de la fonètica catalana al rus, les llengües i els dialectes presents en el text, els noms propis, els realia, els elements folklòrics i la poesia.

Paraules clau

traducció literària, Irene Solà, literatura catalana, traducció russa, equivalència traductora

Referències

BENJAMIN, Walter (2006). «La tasca del traductor». Traducció de Marc Jiménez Buzzi. Literatures, 4.

BERMAN, Antoine (1999). «Los dos principios de la traducción etnocéntrica». A: La traducción y la letra o el albergue de lo lejano. Buenos Aires: Dedalus Editores.

BLOK, Aleksandr (1905). Devushka pela v tserkovnom khore [Una noia cantava en la coral parroquial]. A: Poemes a la dona bella. Moscou: Khudozhestvennaya literatura.

CARBONELL I CORTÈS, Ovidi (2003). «A cor què vols: sociolingüística de la traducció exòtica». Quaderns. Revista de Traducció, 9.

CASANOVA, Pascale (2002). «Consécration et accumulation de capital littéraire : La traduction comme échange inégal». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 144, p. 7-20. https://doi.org/10.3917/arss.144.0007

CASTELL, Pau (2013). Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

COLL, Pep (2025). Muntanyes maleïdes. Barcelona: Labutxaca.

CROSAS CASADESUS, Jaume (1996). «Un judici de bruixes a l’Esquirol (1619-1621)». Revista de l’Alguer: Periòdic de Cultura dels Països Catalans, 7, p. 11-25.

NIDA, Eugene (2011). «Principios de correspondencia». A: Sobre la traducción. Madrid: Cátedra.

POUND, Ezra (2000). El ABC de la lectura. Madrid: Ed. y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.

RICARD, Alain (1995). Littératures d’Afrique noire: des langues aux livres. París: Karthala.

SOLÀ, Irene (2019). Canto jo i la muntanya balla. Barcelona: Anagrama.

VLAKHOV, Serguei; FLORIN, Sider (1980). Neperevodimoe v perevode [Traduir allò que és intraduible]. Moscou: Mezhdunarodnie otnoshenia.

Publicades

08-06-2026

Com citar

Ketlerova, M. (2026). Sobre la traducció russa de «Canto jo i la muntanya balla». Quaderns. Revista De Traducció, 33, 247–260. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.252

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data