El Marroc que llegim a Catalunya: ressenya per a una Mediterrània transcultural

Resum

Avui, gairebé setanta anys després de la independència del Marroc, la majoria de la producció literària que en sorgeix és d’expressió àrab. Ara bé, els textos que travessen la Mediterrània són, en bona part, els que estan escrits en francès; també són els que acostumen a viatjar a altres contextos lingüístics i geogràfics, en traducció. Aquest article es proposa analitzar les conseqüències d’aquest fenomen i radiografiar quines veus marroquines circulen a Catalunya, tot parant atenció a les lògiques de traducció que configuren els intercanvis culturals mediterranis. A partir de veus acadèmiques i artístiques de totes dues ribes, la reflexió que enfilem abordarà com es construeix la Mediterrània, i sobretot, els silencis que la travessen. Posar el focus en la particular relació entre Catalunya i el Marroc —un vincle de proximitat i llunyania alhora— ens ajudarà a entendre de quina manera els criteris que estructuren la indústria literària «occidental» determinen la manera com llegim el Marroc, i com mirem la Mediterrània.