El Marroc que llegim a Catalunya: ressenya per a una Mediterrània transcultural

Autors/ores

Resum

Avui, gairebé setanta anys després de la independència del Marroc, la majoria de la producció literària que en sorgeix és d’expressió àrab. Ara bé, els textos que travessen la Mediterrània són, en bona part, els que estan escrits en francès; també són els que acostumen a viatjar a altres contextos lingüístics i geogràfics, en traducció. Aquest article es proposa analitzar les conseqüències d’aquest fenomen i radiografiar quines veus marroquines circulen a Catalunya, tot parant atenció a les lògiques de traducció que configuren els intercanvis culturals mediterranis. A partir de veus acadèmiques i artístiques de totes dues ribes, la reflexió que enfilem abordarà com es construeix la Mediterrània, i sobretot, els silencis que la travessen. Posar el focus en la particular relació entre Catalunya i el Marroc —un vincle de proximitat i llunyania alhora— ens ajudarà a entendre de quina manera els criteris que estructuren la indústria literària «occidental» determinen la manera com llegim el Marroc, i com mirem la Mediterrània.

Paraules clau

Marroc, Catalunya, recepció, traducció, circulació

Referències

ADNAN, Yassin (2018). «Un Bayt Al-Hikma marocain. Pour une littérature citoyenne multilingue». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 35-40.

BONN, Charles (1996). «L’autobiographie maghrébine et immigrée entre émergence et maturité littéraire, ou l’énigme de la reconnaissance». A: Martine MATHIEU (dir.). Littératures autobiographiques de la Francophonie. París: L’Harmattan, p. 203-222.

CASIELLES, Laura (2010). «La larga marcha por merecer la palabra. Breve visión de la poesía de Abdellatif Laâbi». Clarín: Revista de Nueva Literatura, XV(88), p. 33-36.

CIXOUS, Hélène (2009). «La meva algeriança». A: Hélène CIXOUS. La llengua m’és l’únic refugi. Palma: Lleonart Muntaner, p. 15-25. [Primera publicació en francès: 1997]

DOMINGO, Andreu (2014). Catalunya al mirall de la immigració: Demografia i identitat nacional. Barcelona: L’Avenç.

EL AADDAM, Safia (2022). Hija de inmigrantes. Barcelona: Nube de Tinta.

EL HACHMI, Najat (2004). Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna.

EL HACHMI, Najat (2008). L’últim patriarca. Barcelona: Planeta.

EL HAKMAOUI, Jalal (2018). «Après l’empire, traduire». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 23-34.

ESTRADA GELABERT (2025). «El Marroc: trencar la ignorància». Ara. https://www.ara.cat/opinio/marroc-trencar-ignorancia_129_5520427.html

FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (1999). «Panorámica de los estudios y traducciones de literatura marroquí en español». A: Rosario MONTOROS; Gonzalo FERNÁNDEZ PARRILLA (coord.). El Magreb y Europa: Literatura y traducción. Conca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 327-338.

FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (2006). La literatura marroquí contemporánea: La novela y la crítica literaria. Conca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.

FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (2009). «La formación del canon literario. Literatura e Historia de la Literatura en Marruecos». Anaquel de Estudios Árabes, 20(83), p. 83-96.

FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (2022). Al sur de Tánger: un viaje a las culturas de Marruecos. Madrid: La Línea del Horizonte.

FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo; RODRÍGUEZ LÓPEZ, Ruth (2007). «Marruecos y España traducidos en libros». A: Bernabé LÓPEZ GARCÍA; Miguel HERNANDO DE LARRAMENDI MARTÍNEZ (coord.). Historia y memoria de las relaciones hispano-marroquíes. Guadarrama: Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, p. 283-307.

GIL BARDAJÍ, Anna (2008). «La recepción de la literatura árabe en España del etnocentrismo cultural a la interculturalidad». A: María Cecilia TRUJILLO MAZA (coord.). Lectores, editores y audiencia: La recepción en la literatura hispánica. Vigo: Academia del Hispanismo, p. 219-225.

GIL BARDAJÍ, Anna (2016). «La traducción del árabe en España: panorámica histórica». Quaderns. Revista de Traducció, 23, p. 59-78.

GONZÁLEZ NAVARRO, Ana; FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (2019). «From Khanata Bennouna to Leila Slimani: Moroccan Women Writers from the Margins to World Literature». A: Najib MOKHTARI (ed.). Dialogic Configurations in Post-colonial Morocco. Rabat: International University of Rabat, p. 291-309.

GOYTISOLO, Juan (2012). «La fractura lingüística del Magreb». Quaderns de la Mediterrània, 17, p. 203-205.

HARCHI, Kaoutar (2016). Je n’ai qu’une langue et ce n’est pas la mienne: des écrivains à l’épreuve. París: Pauvert.

HARGREAVES, Alec G. (1995). «La littérature issue de l’immigration maghrébine en France: Littérature mineure?». A: Charles BONN (coord.). Littératures des immigrations. París: L’Harmattan, p. 17-28.

IZQUIERDO, Oriol (2017). «Les literatures del Magreb». Les altres literatures universals. https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/opuscles/documents/Opuscle-III_Les-literatures-del-Magreb.pdf

IOÉ, Colectivo (1996). «La inmigración marroquí en Cataluña». A: Bernabé LÓPEZ GARCÍA (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 146-151.

JAHFA, Abdelmajid (2018). «L’arabe standard, langue vivante au sein de l’arabe marocain». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 89-101.

JOAN-RODRÍGUEZ, Meritxell (2019). Writing the In-Between: Transmediterranean Identity Constructions in the Works of Najat El Hachmi and Dalila Kerchouche. https://hdl.handle.net/2445/149563

JOAN-RODRÍGUEZ, Meritxell (2020). «Transitando el Mediterráneo: etiquetas literarias y subjetividades híbridas en la tríada migratoria de Najat El Hachmi». TRANSMODERNITY: Journal of Peripheral Cultural Production of the Luso-Hispanic World, 9(4), p. 45-67.

KARROUCH, Laila (2004). De Nador a Vic. Barcelona: Columna.

KHATIBI, Abdelkebir (1968). Le Roman maghrébin. Rabat: Société Marocaine des Editeurs Réunis.

KHATIBI, Abdelkebir (1983). Maghreb pluriel. París: Denoël.

LAÂBI, Abdellatif (2005). La poésie marocaine: De l’Indépendance à nos jours. París: La Différence.

LAÂBI, Abdellatif (2017). Desde la otra orilla. México: Valparaíso Ediciones. Trad. Laura Casielles.

LAÂBI, Abdellatif (2018). «Pour une articulation créatrice de nos langues». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 155-159.

LÓPEZ GARCÍA, Bernabé (1996). «Introducción». A: Bernabé LÓPEZ GARCÍA (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 8-9.

MABANCKOU, Alain; MBEMBE, Achille (2018). «Le français, notre bien commun?». NouvelObs. https://www.nouvelobs.com/idees/20180211.OBS2020/le-francais-notre-bien-commun-par-alain-mabanckou-et-achille-mbembe.html

MBEMBE, Achille (2016). «Interview». https://www.lepoint.fr/culture/college-de-france-afrique-achille-mbembe-il-faut-rehabiliter-l-utopie-05-05-2016-2037263_3.php

MONTOROS, Rosario; FERNÁNDEZ PARRILLA, Gonzalo (1999). «Introducción». A: Rosario MONTOROS; Gonzalo FERNÁNDEZ PARRILLA (coord.). El Magreb y Europa: Literatura y traducción. Conca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 11-17.

MORERAS, Jordi (2004). «Marroquíes en Cataluña». A: Bernabé LÓPEZ GARCÍA (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 305-312.

MORERAS, Jordi (2024). Salam Barcelona: mig segle de presència musulmana. Barcelona: Bellaterra Edicions.

RIUS-PINIÉS, Mònica (2023). «Translating the Neighbour: Contemporary Maghrebi Literature in Spain». A: Judith INGGS; Ella WEHRMEYER (ed.). African Perspectives on Literary Translation. Londres: Routledge, p. 195-208.

ROMERO MORALES, Yasmina (2018). «De odaliscas, velos, harenes y babuchas: El arquetipo de Sherezade en la narrativa española del siglo XX». Lectora, 24, p. 223-238.

SAGHI, Omar (2018). «Parler deux langues pour taire l’inégalité». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 83-87.

SÁNCHEZ, Remedios (2019). «La función de las revistas literarias como lugar de encuentro en la literatura hispano-magrebí. El caso de Al-Motamid de Trina Mercader». Hispanismo del Magreb. https://www.hispanismodelmagreb.com/la-funcion-de-las-revistas-literarias-como-lugar-de-encuentro-en-la-literatura-hispanomagrebi-el-caso-de-al-motamid-de-trina-mercader/

SEFRIOUI, Kenza (2018). «Introduction: Pour libérer les langues de la hogra». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 5-8.

SEFRIOUI, Kenza (2020). «Décolonisation et lutte culturelle. Entretien avec Kenza Sefrioui autour de la revue Souffles». Contretemps. https://www.contretemps.eu/revue-souffles-kenza-sefrioui/

ŠKRABEC, Simona (2024). «L’entrevista: Mahi Binebine. La màscara que narra el que ens fa por». L’Avenç: Revista de Història i Cultura, 504, p. 28-30.

TAÏA, Abdellah (2018). «Aimer et tuer: Pourquoi j’écris en français?». A: Kenza SEFRIOUI (ed.). Maroc: la guerre des langues? Casablanca: En toutes lettres, p. 69-73.

TAMALET, Edwige (2009). Modernity in Question: Retrieving Imaginaries of the Transcontinental Mediterranean. https://escholarship.org/uc/item/9ck6n2md

TYMOZCKO, Maria (2006). «Reconceptualizing Translation Theory: Integrating Non-Western Thought about Translation». A: Theo HERMANS (ed.). Translating Others. Manchester: St. Jerome, p. 13-32.

YOUSFI, Louisa (2024). Mantenir-se bàrbar. Barcelona: Manifest Llibres.

Publicades

08-06-2026

Com citar

Joan-Rodríguez, M. (2026). El Marroc que llegim a Catalunya: ressenya per a una Mediterrània transcultural. Quaderns. Revista De Traducció, 33, 147–165. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.255

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Funding data