La traducció d’autores: censures en temps postcanònics, de cancel·lacions i d’intel·ligència artificial

Resum

L’article argumenta l’existència de formes emergents de censura no estatal en pràctiques autorials, editorials i lectores vinculades amb la traducció de literatura d’escriptora. Són objecte d’estudi estratègies desplegades per editorials —en especial quant a la creació de paratextos en la llengua meta com a pràctica feminista—, el posicionament d’autores en relació amb la traducció, així com respostes de lectors en l’esfera pública. Per dur a terme l’anàlisi s’imbrica el marc teòric dels estudis feministes de traducció i de recepció, i es tenen en compte tres elements contextuals: la puixança de l’autoria femenina d’espais literaris no hegemònics en l’era postcanònica (Damrosch 2006), l’expansió de la cultura de la cancel·lació i l’ús de la intel·ligència artificial per part de la indústria del llibre. Finalment, s’argüeix la necessitat de problematitzar aquestes pràctiques de censura emergents travessades pel gènere i de desenvolupar nous marcs analítics perquè els estudis de traducció se’n facin càrrec.