La màquina de l'amor de Jacqueline Susann davant de la «máquina» censòria del franquisme

Autors/ores

Resum

Aquest estudi analitza la incidència de la censura franquista en les traduccions literàries d'obres best seller publicades a Espanya durant la dictadura posant el focus en una de les novelles més famoses de l'autora estatunidenca Jacqueline Susann. Per a aquesta anàlisi resulten d'imprescindible consulta els expedients de censura custodiats en l'Arxiu General de l'Administració (Madrid) i de gran utilitat la metodologia de recerca del grup TRACE, que indaga en com els traductors, sotmesos a un estricte control ideològic, van adaptar els seus treballs per a evitar la censura i garantir la publicació de les seves obres. La censura franquista, centrada en la moral sexual i conductes considerades desviades com el consum de drogues, no va excloure als best sellers internacionals a l'hora d'exercir el seu control. Autores de renom com Jacqueline Susann van experimentar de primera mà les conseqüències d'aquest control ideològic, ja que les seves obres, en abordar temes controvertits propis del món de l'espectacle, van ser censurades o fins i tot prohibides a Espanya (vegeu per exemple Gómez Castro 2023). Aquest estudi se centrarà en l'anàlisi comparativa de la novella The Love Machine (1969) de Jacqueline Susann i la seva traducció a l'espanyol durant l'època franquista. A través d'aquesta anàlisi, es pretén comprendre els mecanismes de (acte)censura i els anomenats "jocs del possible" (Pérez, 1984) que es van desenvolupar en el procés de traducció. L'objectiu és donar compte de com els agents involucrats en l'edició i traducció d'aquesta obra, considerada un best seller en el seu moment, van negociar els límits imposats per la censura franquista i van adaptar el contingut de la novella per a ferlo compatible amb les normes ideològiques del règim.

Paraules clau

censura, Jackie Susann, franquismo, best sellers, traducción

Referències

ABELLÁN, Manuel Luis (1979). «Análisis cuantitativo de la censura bajo el franquismo (1955-1976)». Sistema, 28, p. 75-89.

ABELLÁN, Manuel Luis (1980). Censura y creación literaria en España (1939-1976). Barcelona: Península.

BACARDÍ, Montserrat (2023). «Best sellers y censura franquista: las traducciones de Teresa Pàmies». Meta, 68(2), p. 427-444. https://doi.org/10.7202/1109345ar

CAWELTI, John G. (1976). Adventure, mystery, and ro¬mance: Formula stories as art and popular culture. Chicago: University of Chicago Press.

CISQUELLA, Georgina; ERVITI, Jose Luis; SOROLLA, Jose Antonio (1977). Diez Años de Represión Cultural. La censura de libros durante la ley de prensa (1966-76). Barcelona: Editorial Anagrama.

DAVIDSON, Sara (1968). «Jacqueline Susann: the writing machine». Harpers, Profiles. http://www.thestacksreader.com/jacqueline-susann-the-writing-machine/

EPHRON, Nora (1969). «Review of The Love Machine». The New York Times, 11 mayo. https://archive.nytimes.com/www.nytimes.com/books/98/01/04/home/susann-machine.html

FEIL, Ken (2017). «Scandal, critical gossip, and queer failure: Jacqueline Susann, Valley of the Dolls, and star biography». Celebrity Studies, 8(4), p. 544-560. https://doi.org/10.1080/19392397.2017.1370829

FEIL, Ken (2023). Fearless Vulgarity: Jacqueline Susann’s Queer Comedy and Camp Authorship. Detroit: Wayne State University Press.

GARCÍA DE LA PUERTA, Tomás (1972). «La máquina del amor. La corrupción de una sociedad». Pueblo, 7 noviembre.

GÓMEZ CASTRO, Cristina (2008). «Translation and Censorship in Franco’s Spain: Negotiation as a Pathway for Authorization». En: Carol O’SULLIVAN (ed). Translation and Negotiation. Portsmouth: University of Portsmouth, p. 63-76.

GÓMEZ CASTRO, Cristina (2023). «Una vez no basta para los best sellers de Jacqueline Susann: traducción y (auto)censura bajo la dictadura franquista». Mutatis Mutandis: Revista Latinoamericana de Traducción, 16(2), p. 379-404. https://doi.org/10.17533/UDEA.MUT/V16N2A07

GUTIÉRREZ LANZA, Camino (2002). «Spanish Film Translation and Cultural Patronage: The Filtering and Manipulation of Imported Material during Franco’s Dictatorship». En: Maria TYMOCZKO; Edwin GENTZLER (ed.). Translation and Power. Amherst, Boston: University of Massachusetts Press, p. 141-159.

JETT, Heather N. (2001). Pop Culture and Protofeminism. The Novels of Jacqueline Susann and the Second Wave of the Women’s Movement. Tesis doctoral. East Tennessee State University.

LOBEJÓN SANTOS, Sergio; GÓMEZ CASTRO, Cristina; GUTIÉRREZ LANZA, Camino (2021). «Archival research in translation and censorship: Digging into the “true museum of Francoism”». Meta, 66(1), p. 92-114. https://doi.org/10.7202/1079322ar

MERINO ÁLVAREZ, Raquel; RABADÁN, Rosa (2002). «Censored Translations in Franco’s Spain: The TRACE Project- Theatre and Fiction (English-Spanish)». TTR. XV, 2, p. 125-152.

PAUL, Gill (2024). Scandalous Women. A novel of Jackie Collins and Jacqueline Susann. Nueva York: William Morrow Paperbacks.

PÉREZ, Janet (1984). «The game of the possible: Francoist censorship and techniques of dissent». Review of Contemporary Fiction, 4(3), p. 22-30.

VILCHES, Lorenzo (1989). Manipulación de la información televisiva. Barcelona: Paidós.

Publicades

08-06-2026

Com citar

Gómez Castro, C. (2026). La màquina de l’amor de Jacqueline Susann davant de la «máquina» censòria del franquisme. Quaderns. Revista De Traducció, 33, 101–114. https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.186

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.