Imma Monsó, la dona visible entre llengües: converses amb la seva traductora italiana i reflexions sobre l’autotraducció de «La mestra i la Bèstia»
Resum
L’objectiu d’aquest estudi és definir el perfil d’Imma Monsó com a autotraductora a partir de la novel·la La mestra i la Bèstia. D’una banda, m’interessava conèixer la seva percepció de l’AT, que presento aquí a través d’una entrevista en què l’autora parla amb molta cura de les relacions amb el TF, de les diverses fases de treball, de les pèrdues i de les compensacions; de l’altra, a partir d’alguns dels elements subratllats per ella, he pogut profunditzar les meves reflexions crítiques analitzant l’AT per establir una comparació amb la meva traducció italiana (TI) i seguir alguns aspectes, com ara el tractament de l’onomàstica, la traducció de la variació diatòpica i la visibilitat.
Paraules clau
autotraducció, visibilitat, polítiques editorials, onomàstica, variació diatòpicaReferències
ARENAS, Carme; ŠKRABEC, Simona (2006). Catalan Literature and Translation in a Gobalized World. Barcelona: Institut Ramon Llull.
ARNAU, Pilar (2016). «Apuntes sobre la autotraducción catalana contemporánea». Pasavento, 4(2), p. 315-328.
COTONER, Lluïsa (2011). «Variación cultural, técnicas y procedimientos estilísticos a propósito de las
autotraducciones al castellano de Carme Riera». Tejuelo, 10, p. 10-28.
CUÉLLAR LÁZARO, Carmen (2014). «Los nombres propios y su tratamiento en traducción». Meta, 59(2), p. 360-379.
DASILVA, Xosé Manuel (2011) «La autotraducción transparente y la autotraducción opaca». A: Xosé Manuel DASILVA; Helena TANQUEIRO (ed.). Aproximaciones a la autotraducción. Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, p. 45-68.
DE BENEDETTO, Nancy (2024). La Spagna narrata nelle traduzioni italiane. Milà: Led Edizioni.
DE GRUTMAN, Rainer (2009). «La autotraducción en la galaxia de las lenguas». Quaderns. Revista de Traducció, 16, p. 123-134.
ESPASA, Marina (2019). «Entrevista a Imma Monsó i Lluís-Anton Baulenas». Quaderns Divulgatius, 60. https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/QD-61-tablet.pdf
MONSÓ, Imma (2023). La mestra i la Bèstia. Barcelona: Anagrama.
MONSÓ, Imma (2023). La maestra y la Bestia. Barcelona: Anagrama.
MONSÓ, Imma (2024). La maestra e la Bestia. Milà: Feltrinelli.
PARCERISAS, Francesc (2007). «Idéologie et autotraduction entre cultures asymétriques». Atelier de Traduction, 7, p. 111-119.
RAMIS, Josep Miquel (2014). Autrotraducció. De la teoria a la práctica. Barcelona: Eumo Editorial.
RAMIS, Josep Miquel (2017). «The failure of self-Translation in Catalan Literature». A: Olga CASTRO; Sergi MAINER; Svetlana PAGE (ed.). Self-Translation and Power. [ebook.] Palgrave Macmillan, p. 93-117.
SANTANA, Mario (2015). «Translation and Literatures in Spain (2003-2012)». 1611. Revista de Historia de la Traducción, 9. http://www.traduccionliteraria.org/1611/art/santana.htm
STELLA, Elena (2021). «La autotraducción en Cataluña entre visibilidad y apropiación». Actas del I Encuentro del AJIH, Celebrado en Roma, el 15 de febrero de 2020. Instituto Cervantes – AISPI Edizioni: Roma. https://cvc.cervantes.es/literatura/ajhi/01/15_stella.htm
TELLO FONS, Isabel (2023). «Variación dialectal y traducción literaria. Una revisión bibliográfica». A: Claudia DEMATTÈ; Mirella MAROTTA PERAMOS (ed.). La traducción de la variación lingüística en los textos literarios entre Italia y España. Monogràfic de Rassegna Iberistica, 34, p. 3-20.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Nancy De Benedetto
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
