Robots catalans: les aventures de la traducció de «R.U.R.», de Karel Capek, a Catalunya
Resum
Al principi dels anys vint del segle passat, l’obra R.U.R. de Karel Capek esdevé un èxit internacional: a Catalunya, un sector del panorama teatral que busca models moderns i universals per al teatre autòcton s’interessa de seguida per l’obra del txec. R.U.R. es va acabar representant al Romea com a part de les representacions del Teatre Íntim el gener de 1928, sota direcció d’Adrià Gual en aquell moment, no sense conflictes. A través de les teories de recepció, aquest article situa el procés d’adquisició d’aquesta obra dins del sistema català i aporta una anàlisi textual de la traducció d’Antonín Vratislav Bejcek i Carles Capdevila que pot ajudar a analitzar- ne la recepció de públic i crítica.
Paraules clau
recepció literària, literatura txeca, Karel Capek, traducció teatralReferències
BATLLE, Carles; BRAVO, Isidre; COCA, Jordi (1992). Adrià Gual. Mitja vida de modernisme. Barcelona: Institut del Teatre.
BECEK, Antonín Vratislav (1923). «Ens ha estat pregada la publicació del següent solt». La Publicitat, 2 novembre, p. 3.
BECEK, Antonín Vratislav (1925). «De Txecoslovaquia. L’opinió i el comunisme (del nostre corresponsal)». La Publicitat, 23 gener, p. 1.
CAPDEVILA, Carles (1928). «A propòsit de “R.U.R”». La Publicitat, 1 febrer, p. 1.
CAPEK, Karel (1920). Rossum’s Universal Robots. Kolektivní drama o vstupní komedii a trech aktech («Aventium»). Praga: Ot. Storch-Marien.
CAPEK, Karel (2010). R. U. R.: comédia en un próleg i tres actes. [Recurs electrònic.] Barcelona: Biblioteca de Catalunya. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/manuscritBC/id/74886
CAPEK, Karel (2015). RUR : Rossum’s Universal Robots. Bibliothèque russe et slave. Kindle Edition.
CAPEK, Karel (2017). R.U.R. (Rossum’s Universal Robots). Barcelona: Males Herbes.
CASANOVA, Pascale (1999). La República mundial de las Letras. Barcelona: Anagrama.
CATALANO, Alessandro (2020). «I robot di Karel Capek: 100 anni di metamorfosi». eSmizdat, XIII, p. 195-218.
CHUMILLAS COROMINA, Jordi (2009). «L’edició de traduccions literàries al català durant la primera dictadura del s. XX». Anuari Verdaguer, 17, p. 201-214.
CIORANESCU, Alejandro (2006). Principios de literatura comparada. Santa Cruz de Tenerife: Idea.
«Con el Sporting Pilsen viene un checo-catalán» (1933). El Mundo Deportivo, 30 juny, p. 3.
EVEN-ZOHAR, Itamar (1990). «Polysystem theory». Poetics Today, 11.
FOGUET, Francesc (2003). «RUR, de Karel Capek: recepció a l’escena catalana». Llengua i Literatura, 14, p. 283-323.
GALLÉN, Enric (1994). «La represa del Teatre Íntim als anys vint». Els Marges, 50, p. 120-125.
GALLÉN, Enric (2001). «Traduir i adaptar teatre a Catalunya (1898-1938)». A: Luis PEGENAUTE (ed.). La traducción en la Edad de Plata. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 49-74.
GARCIA SALA, Ivan (2014). «Olga Savarin i altres històries de la traducció indirecta del rus al català al segle XX». A: Ivan GARCIA SALA; Diana SANZ ROIG; Bozena ZABOKLICKA ZAKWASKA (ed.). Traducció indirecta en la literatura catalana: V Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, p. 145-168.
GARCÍA TUR, Víctor (2017). «Androides i andròmines». El País. Quadern, 1700, 17 desembre, p. 4.
GUANSÉ, Domènec (1938). «Karel Capec». Meridia, 12 novembre, p. 7.
HARRINGTON, Thomas S. (2011). «Rudolf J. Slaby i els sistemes literaris de la Península Ibèrica: la vessant portuguesa». Entre literatures. Hegemonies i perifèries en els processos de mediació literària, p. 123-132.
HOLÝ, Jirí (1984). «Funkce jmen postav v dílech Karla Capka a Vladislava Vancury». Ceská literatura, 32(5), p. 459-476.
INSTITUT KOMUNIKACNÍCH STUDIÍ A ZURNALISTIKY (2025). Antonín Vratislav Bejcek. Biografie novináru 20. století. https://novinari.fsv.cuni.cz/www/detail/39
KNÖRR, Henrike (2008). «Rudolf Slaby, bascòfil txec». Estudis Romànics, 30, p. 223-224.
«La Temporada del Romea» (1923). La Veu de Catalunya, 5 octubre, p. 5.
LAFARGA, Francisco; PEGENAUTE, Luís (s.d.). Diccionario Histórico de la Traducción en España. https://phte.upf.edu/dhte/
MARCO, Josep (2010). «Una aproximació a l’habitus de Carles Capdevila, traductor i home de lletres». Quaderns. Revista de Traducció, 17, p. 83-104.
MILLÀS-RAURELL, Josep Maria (1924). «Notes sobre Pirandello». La Veu de Catalunya, 16 desembre, p. 5.
MONTILLA AMADOR, Luis (2024). «Rudolf Jan Slabý (1885-1957), iberófilo checoslovaco y primer eslavo en la Real Academia Española». Boletín de La Real Academia Española, 104(330), p. 653-696.
MURGADES, Josep (1994). «Apunt sobre noucentisme i traducció». Els Marges, 50, p. 92-96.
«Otra aclaración. Los Sres. Slaby y Bejcek» (1923). El Noticiero Universal, 1 desembre, p. 6.
PERUCHO, Artur (1928). «Cròniques catalanes. R.U.R.». Taula de Lletres Valencianes, 5, p. 11.
R. (1929). «Lo que dice el Ing. A. V. Bejcek, periodista checo e hispanófilo». El Mundo Deportivo, 30 desembre, p. 1-2.
ROIG, Sebastià (2012). El futur dels nostres avis. Girona: Diputació de Girona.
ROIG I ROSICH, Josep Maria (1992). La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: un assaig de repressió cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
SAN VICENTE, Ricard (2011). «Els traductors que venien de la URSS». A: Sílvia COLL-VINENT; Cornelia EISNER; Enric GALLÉN (ed.). La traducció i el món editorial de postguerra. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 11-22.
SCHEJBAL, Jan; UTRERA, David (2004). «Les traduccions en txec i eslovac d’obres literàries catalanes i viceversa». Quaderns. Revista de Traducció, 11, p. 45-57.
SLABÝ, Rudolf Jan (1923). «Una rèplica». La Publicitat, 28 novembre, p. 4.
ŠPIRK, Jaroslav (2007). «Literatura checa traduzida para português». Ibero-americana Pragensia, any 41, p. 215-220.
«Teatre Íntim» (1928a). La Veu de Catalunya (ed. matí), 11 gener, p. 4.
«Teatre Íntim» (1928b). La Veu de Catalunya (ed. matí), 21 gener, p. 8.
VÁZQUEZ TOURIÑO, Daniel; PEŠEK, Jirí; CASAS CORTADA, Elena (en premsa). «Capkovi roboti ve španelštine a katalánštine». A: R.U.R. 100; Capkovi roboti doma a ve svete («Theatrologica»). Praga: Academia.
ZABOKLICKA, Bozena (2013). «Praktyka i dydaktyka tlumaczenia literackiego w dwujezycznym „tandemie”». Miedzy Oryginalem a Przekladem, 19-20, p. 143-153.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Elena Casas Cortada, Jirí Pešek
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
