Anna Murià i Teresa Pàmies: Traduccions paral·leles, traduccions censurades

Montserrat Bacardí

doi:10.5565/rev/quaderns.187

Anna Murià i Teresa Pàmies: Traduccions paral·leles, traduccions censurades

Autors/ores

Montserrat Bacardí Universitat Autònoma de Barcelona

PDF

Resum

Emmarcades en generacions literàries diferents, Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) i Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) van compartir experiències de la Guerra Civil, llargs exilis i retorns paral·lels a l’inici de la dècada dels setanta, encara en plena dictadura franquista. Amb el determini de guanyar-se la vida escrivint, van traduir de l’anglès al castellà obres d’èxit per a editorials comercials, les quals van aparèixer distorsionades i mutilades a causa de la censura, que en vigilava tant la trama i els continguts com el registre i l’estil. Les obres amb un públic potencial ampli, ni que fossin concebudes com un passatemps, patien una censura estricta, equiparable a les que propugnaven idees o valors vetats pel règim.

Paraules clau

Anna Murià, Teresa Pàmies, traducció, censura franquista

Referències

ABELLÁN, Manuel (1980). Censura y creación literaria en España (1939-1976). Barcelona: Península.

Àlbum Anna Murià. Epistolari familiar (una mostra). Ed. de Montserrat Bacardí. Barcelona: PEN Català, 2012.

ARAGÓ, Narcís-Jordi (2013). Periodisme sota sospita. 25 anys entre la censura i la llei de premsa. Barcelona: Acontravent.

ARBONÈS, Jordi (1995). «La censura sobre les traduccions a l’època franquista». Revista de Catalunya, 97, p. 87-96.

BACARDÍ, Montserrat (2004). Anna Murià. El vici d’escriure. Barcelona: Pòrtic.

BACARDÍ, Montserrat (2006). «Anna Murià, traductora (in)visible». Quaderns. Revista de Traducció, 13, p. 77-85.

BACARDÍ, Montserrat (2015a). «Agustí Bartra: traduir en la terrible soledat catalana». Revista de Filología Románica, 32, p. 69-85.

BACARDÍ, Montserrat (2015b). «L’ofici de traduir a l’exili: flors al pol Nord». Els Marges, 106, p. 56-68.

BACARDÍ, Montserrat (2023a). «Best-sellers y censura franquista: las traducciones de Teresa Pàmies». Meta, 68(2), p. 427-444.

BACARDÍ, Montserrat (2023b). La veritat literària de Teresa Pàmies. Vic: Eumo.

CASANOVA, Pascale (1999). La République mondiale des Lettres. París: Éditions du Seuil.

CISQUELLA, Georgina; ERVITI, José Luis; SOROLLA, José A. (2002). La represión cultural en el franquismo. Diez años de censura de libros durante la Ley de Prensa (1966-1976). Barcelona: Anagrama.

CORNELLÀ-DETRELL, Jordi (2012). «La censura després dels censors: algunes reflexions sobre aspectes no resolts de l’herència cultural del franquisme». Anuari Trilcat, 2, p. 27-47.

ESTANY, Lara (2021). Del silenci a la represa. La censura en la traducció catalana durant el franquisme. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

GARCÍA SALA, Iván; ORTEGA SÁEZ, Marta; ZARAGOZA NINET, Gora (2002) (ed.). Mujeres silenciadas. Traducciones bajo la dictadura franquista. Madrid: Dykinson.

GODAYOL, Pilar (2015). «Simone de Beauvoir bajo la dictadura franquista: las traducciones al catalán». Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 20, p. 17-34.

GODAYOL, Pilar (2016). Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy. Lleida: Punctum.

GÓMEZ CASTRO, Cristina (2023). «Una vez no basta para los best sellers de Jacqueline Susann: traducción y (auto)censura bajo la dictadura franquista». Mutatis Mutandis, 16(2), p. 379-404.

GRIFELL, Quirze (1992). Anna Murià, àlbum de records. Argentona: L’Aixernador.

GUANSÉ, Domènec (1975). «Pròleg». A: Teresa PÀMIES. Dona de pres. Barcelona: Proa, p. 9-14.

GUANSÉ, Domènec (2019). L’exili perdurable. Epistolari selecte. Ed. de Montserrat Corretger, Francesc Foguet. Catarroja: Afers.

JULIÀ, Lluïsa (2020). «Teresa Pàmies: the Spanish war’s girl escriu novel·les». A: Montserrat BACARDÍ; Francesc FOGUET (ed.). Teresa Pàmies, política, memòria i literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 65-94.

LARRAZ, Fernando (2014). Letricidio español. Censura y novela durante el franquismo. Gijón: Trea.

LÁZARO, Esther (2020). «Cartas entre Anna Murià y Eli Bartra Murià: exilio y transnacionalismo intergeneracional». Impossibilia. Revista Internacional de Estudios Literarios, 20, p. 78-109.

LLANAS, Manuel (2006). L’edició a Catalunya: el segle XX (1939-1975). Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya.

LOZANO CAMPILLO, M. Lluïsa (2010). Anna Murià: testimoniatge literari i epistolar. Alacant: Universitat d’Alacant.

MARTÍNEZ MARTÍN, Jesús A. (2015). Historia de la edición en España (1939-1975). Madrid: Marcial Pons.

MARTÍNEZ PALAU, Esperanza (1989). Agustí Bartra en México. Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México.

MORET, Xavier (2002). Tiempo de editores. Historia de la edición en España, 1939-1975. Barcelona: Destino.

MUÑOZ SORO, Javier (2008). «Vigilar y censurar. La censura editorial tras la Ley de Prensa e Imprenta, 1966-1976». A: Eduardo RUIZ BAUTISTA (ed.). Tiempo de censura. La represión editorial durante el franquismo. Gijón: Trea, p. 111-141.

MURIÀ, Anna (1990). Crònica de la vida d’Agustí Bartra. 3a ed. Barcelona: Pòrtic.

PÀMIES, Teresa (1974). Quan érem capitans. Barcelona: Dopesa.

PÀMIES, Teresa (1975). Dona de pres. Barcelona: Proa.

PÀMIES, Teresa (1977). Mujer de preso. Barcelona: Aymà.

PÀMIES, Teresa (1987). Praga. Barcelona: Destino.

PÀMIES, Teresa (2007). Ràdio Pirenaica. Escrits en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977). Valls: Cossetània.

PÀMIES BERTRAN, Antonio (2014). «De la militancia a la literatura. 30 años de exilio de Teresa Pàmies». A: Daniela PRIVITERA; Trinis ANTONIETTA; Messina FAJARDO (ed.). Esilio, destierro, migrazioni. III Giorata siciliana di studio ispanici del Meditarraneo. Roma: Aracne Editrice, p. 21-30.

PEDROLO, Manuel de (1990). Epistolari (1960-1990). Ed. de Xavier Garcia. Lleida: Ajuntament de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Universitat de Lleida, vol. II.

ROJAS CLAROS, Francisco (2013). Dirigismo cultural y disidencia editorial en España (1962-1973). Sant Vicent del Raspeig: Universitat d’Alacant.

RUIZ CASANOVA, José Francisco (2011). Dos cuestiones de literatura comparada: traducción y poesía, exilio y traducción. Madrid: Cátedra.

SALICRÚ-MALTAS, Maria (2024). Aquesta cançó, no! Barcelona: Comanegra.

SOPENA, Mireia (2013). «“Con vigilante espíritu crítico”. Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62». Quaderns. Revista de Traducció, 20, p. 147-161.

UDINA, Dolors (2009). «Anna Murià: Genets cap a la mar de J. M. Synge». Quaderns. Revista de Traducció, 16, p. 23-28.

Anna Murià i Teresa Pàmies: Traduccions paral·leles, traduccions censurades

Autors/ores

Resum

Paraules clau

Referències

DOI

Publicades

Com citar

Descàrregues

Funding data