Teatre del Berlín d’entreguerres a Catalunya
Resum
Aquest article fa un recorregut pel panorama teatral del Berlín d’entreguerres des de l’òptica de les revolucions. La idea era enfocar un període revolucionari com pocs de la història alemanya, també en l’àmbit teatral, en el context que més en va ser testimoni, i resseguir autors i obres que hi van impactar en la seva entrada a Catalunya. Es tractava de veure si hi havia una renovació semblant en el context d’arribada i el paper de les traduccions en el procés.
Paraules clau
revolució, traducció, teatre, entreguerres, recepcióReferències
BRAUNECK, Manfred (ed.) (2003). Die Welt als Bühne. Geschichte des europäischen Theaters. Vol. 4. Stuttgart, Weimar: Metzler.
DIETRICH, Margret (1961). Das moderne Drama. Stuttgart: Kröner.
FÀBREGAS, Xavier (1977). «Brecht i el teatre èpic a Catalunya». Serra d’Or, 210, (març), p. 51-54.
FOGUET, Francesc (1998). «Erwin Piscator a Catalunya (1936)». Serra d’Or, 460, (abril), p. 72-75. https://ddd.uab.cat/record/100406
FOGUET, Francesc (1999). El Teatre català en temps de guerra i revolució: 1936-1939. Barcelona: Institut del Teatre, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GALLÉN, Enric (2024). «Pròleg». A: Ferdinand BRUCKNER. Els criminals. Trad. de Kàtia Pago. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya, p. 11-23.
JHERING, Herbert (1967). «Reigen». A: Rolf BADENHAUSEN (ed.). Von Reinhardt bis Brecht. Eine Auswahl der Theaterkritiken 1909-1932. Hamburg: Rowohlt, p. 77-78.
KOVACSICS, Adan (2007). «Pròleg». A: Ödön von HORVÁTH. Amor fe esperança. Trad. de Feliu Formosa. Tarragona: Arola.
LLADÓ, Jordi (2002). Ramon Vinyes i el teatre. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. https://hdl.handle.net/10803/4829
MASOLIVER, Joan Ramon (1931). «Erotisme i valor objectiu». Mirador, 152, (desembre), p. 6. https://ddd.uab.cat/pub/mirador/mirador_a1931m12n152.pdf
M. J. (1931). «Arthur Schnitzler». D’Ací i d’Allà, 168, (desembre), p. 437. https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001903
ORDUÑA, Javier (1988). El teatre alemany contemporani a l’Estat Espanyol. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre.
PAGO, Kàtia (2021). «Die Verbrecher» de Ferdinand Bruckner: història i anàlisi comparada d’una recepció: Berlín (1928), París (1929), Barcelona (1931). Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra. https://hdl.handle.net/10803/671271
PRIETO, Ana (2024). «Vodevil, farsa, cabaret… i molt més». Núvol, (24 abril). https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/vodevil-farsa-cabaret-i-molt-mes-380110
ROSSELL, Anna (2000). «Renovación y tradición en el teatro de Marieluise FleiBer: el ‘Volksstück’ de los años veinte». La tertulia literaria de Anna Rossell. https://annarossell.blogspot.com/2009/03/anna-rossell-renovacion-y-tradicion-en.html
SÁENZ, Miguel (2015). «Nota del traductor». A: Ferdinand BRUCKNER. El mal de la juventud. Trad. de Miguel Sáenz. Madrid: Asociación de Directores de Escena.
SALVAT, Ricard (1966). El teatre contemporani. Vol. 2. El teatre és una ètica. Barcelona: Edicions 62.
SERRANO, Elena (2012). «Recepción de la dramática de Arthur Schnitzler en España». A: Pilar MARTINO (ed.). La traducción en las artes escénicas. Madrid: Dykinson, p. 143-152.
SIGUAN, Marisa (1988). L’expressionisme i el teatre. Barcelona: Institut del Teatre.
SOLDEVILA, Carles (1925). «Carl Sternheim». D’Ací i D’Allà, 95, (novembre), p. 351. https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001755
SZONDI, Peter (1988). Teoria del drama modern. Trad. de Mercè Figueras. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre.
VAN LAWYCK, Heike (2003). «Traducció i recepció de l’obra de Brecht en català i en altres espais lingüístics de la Romània». A: Pilar ARNAU; August BOVER (ed.). La Literatura i l’art en el seu context social. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 85-103.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
